En els últims mesos els moviments de solidaritat amb Palestina s’han expandit per tot el món. A Catalunya, cada vegada hi ha més persones i col·lectius que treballen per a posar fi al genocidi. Les accions es multipliquen en cada barri, poble o ciutat del nostre territori.
Davant l’extrema gravetat de la situació a la Franja de Gaza i a tot Palestina és important que recordem que la pressió està començant a donar els seus fruits. Precisament per això, hem de treballar per augmentar-la molt més i reivindicar el treball de milers de persones que lluiten infatigablement des de fa anys per treballar per l’alliberament total de Palestina.
La solidaritat ha estat present als carrers i places de les ciutats i pobles, places, universitats, escoles, hospitals, davant de les empreses còmplices amb Israel, al port de Barcelona, al Parlament de Catalunya, al Congrés dels Diputats i als ajuntaments de molts municipis, entre molts altres llocs.
Només entre setembre de 2024 i agost de 2025 la CPCI ha organitzat set manifestacions a Barcelona, en confluència amb més de cent ciutats en tot l’Estat, 32 concentracions –moltíssimes més, si s’afegeix altres que s’han dut a terme al llarg de tot el territori català. S’han dut a terme 15 campanyes de boicot, sis accions legals i una vaga general. Totes aquestes accions formen part de les diferents estratègies coordinades des de la base social.
Una de les frases més repetides en cadascuna d’aquestes accions ha estat “Aturem el genocidi”, la qual ha encapçalat les manifestacions i concentracions dels últims mesos. Israel no comet aquest genocidi sol, ho fa amb el suport i complicitat d’empreses i institucions. Per això exigim incansablement la “ruptura de relacions” i l’“embargament d’armes a Israel”.
Només entre setembre de 2024 i agost de 2025 la CPCI ha organitzat set manifestacions a Barcelona
El mes de juny, el Parlament de Catalunya va aprovar una resolució històrica amb els vots a favor de PSC, ERC, Comuns i CUP. En ella s’insta al Govern de la Generalitat a interrompre les relacions amb Israel, obliga a vetar contractes públics amb empreses implicades en l’apartheid o en territori ocupat palestí i reconeix el “sionisme com un forma de racisme”, convertint-se així en el primer parlament del món que ho reconeix després que l’any 1991 l’Assemblea General de les Nacions Unides revoqués la resolució 3379.
La ruptura de relacions també estava present a la declaració institucional aprovada pel Consell Municipal de l’Ajuntament de Barcelona que posava fi a l’agermanament amb Tel-Aviv i a la decisió presa pel Claustre de la Universitat de Barcelona després de les acampades estudiantils la primavera de 2024. A conseqüència de la decisió del consistori, la multinacional francesa Alstom no es va poder presentar a un dels concursos públics del metro de Barcelona.
El mes de maig, el Govern de la Generalitat anunciava el tancament de l’oficina que ACCIO – Agència per a la Competitivitat de l’Empresa tenia a Tel-Aviv. Aquesta havia estat una de les reivindicacions històriques del moviment de solidaritat. Tan sols un any abans, un grup d’activistes de la CPCI i del moviment per l’habitatge s’havien manifestat a la seu que aquest organisme té a Barcelona. Els Mossos d’Esquadra van practicar un desallotjament violent per a posar fi a la protesta.
En aquest àmbit de boicot econòmic també destaquen les mobilitzacions contra el Mobile World Congress per la presència d’un estand de l’Estat d’Israel i altres protestes contra empreses còmplices a la Fira de Barcelona. Una altra campanya històrica ha aconseguit que la Universitat de Vic i Manresa i el teatre Kursal manresà trenquessin relacions amb l’empresa israeliana ICL. Aquest fabricant de fertilitzants ha estat objecte de campanyes de denúncia pel moviment de Boicot, Desinversions i Sancions (BDS) per les seves relacions amb l’exèrcit israelià. La firma també ha estat denunciada pels grups ecologistes per la generació de tones de residus a les muntanyes de sal que ha enverinat rius, pous, fonts, torrents i aqüífers al Bages i a la conca del Llobregat.
L’embargament ha d’incloure la compra, la venda i el trànsit de vaixells que transporten armes o material de doble ús pels ports de l’Estat espanyol
L’embargament d’armes a Israel és una de les reivindicacions que ha estat més present a les manifestacions i concentracions dutes a terme des del 7 d’octubre. Aquesta demanda forma part d’una campanya més àmplia impulsada a escala estatal per la Xarxa Solidària Contra l’Ocupació a Palestina (RESCOP). Entre els seus assoliments destaca el fet que el Congrés dels Diputats “ha pres en consideració” la proposta de llei d’embargament impulsada per aquesta plataforma, que aplega més de 44 organitzacions, entre elles la CPCI, i compta amb el suport de més de 600 organitzacions de la societat civil de tot l’Estat espanyol. La presa en consideració va obtenir els vots favorables del bloc de partits que van donar suport a la investidura de l’actual Govern de l’Estat.
També s’ha aconseguit que més de 1.200 artistes de tot l’Estat signessin una carta per a demanar a Pedro Sánchez un embargament integral d’armes per mitjà d’un reial decret. La reacció immediata del govern espanyol va ser anunciar que a partir d’aquest setembre impulsaria els tràmits d’aprovació de la llei. El moviment no només continuarà pressionant per assegurar que aquest anunci sigui una realitat, sinó perquè s’aprovi per reial decret. No podem esperar a l’aprovació d’un tràmit legislatiu.
L’embargament ha de ser integral. Ha d’incloure la compra, la venda, la prohibició del trànsit de vaixells que transporten armes o material de doble ús pels ports de l’Estat espanyol i que es prohibeixi també que les empreses que fabriquen armament i s’estan lucrant amb el genocidi a Palestina participin en les activitats que organitzen institucions com la Fira de Barcelona. Des de la campanya s’han impulsat accions de denúncia social i judicial que han aconseguit algunes fites en aquest sentit.
El juny de 2024, la Comunitat Palestina de Catalunya va denunciar el Govern de l’Estat davant de l’Audiència Nacional espanyola per incompliment de la llei de comerç d’armes, la qual prohibeix comerciar o permetre el trànsit de material militar a països en conflicte o que estan acusats de violar els drets humans. Com assenyalava la seva presidenta, Natàlia Abu-Sharar, “posar fi al comerç d’armes amb Israel no és una opció política o moral, és una obligació legal per a garantir el respecte als drets humans”.
A conseqüència de la denúncia interposada per la CPCI, un jutjat de Barcelona va investigar dos vaixells de la companyia Maersk per transportar armes a Israel i va citar a declarar els seus capitans mentre el vaixell Nexoe, propietat de l’esmentada naviliera, es trobava atracat al port de Barcelona.
Aquests dies, milers d’activistes posen el cos per evitar que la Vuelta pugui fer el seu recorregut amb normalitat, mentre ha salpat de Barcelona la flotilla més gran de la història
Altres denúncies similars s’han interposat contra l’empresa metal·lúrgica basca Sidenor davant de l’Audiència de Barcelona i l’Audiència Nacional espanyola. La siderúrgica basca va ser acusada de “contraban” i “possible complicitat” amb el genocidi i amb crims de lesa humanitat a Gaza. Sidenor pretenia enviar a Israel 122 tones d’acer amb el vaixell Zim Luanda, que va estar atracat diversos dies al port de Barcelona. La destinació final de l’acer era el fabricant d’armes israelià IMI Systems. La mobilització popular i sindical, i la coordinació entre la CPCI i BDZ Euskal Herria van aconseguir que Sidenor cedís i anunciés que “suspenia les relacions comercials amb Israel”. Fins on se sap, aquestes tones d’acer no van arribar al destí previst.
Les Nacions Unides van convidar una portaveu de la campanya “Fi Al Comerç d’Armes amb Israel”, a explicar les seves demandes en el marc dels actes de 77a commemoració de la Nakba palestina, el 15 de maig de 2025.
En l’àmbit del boicot cultural destaquen dos assoliments aconseguits en els últims mesos. El primer, les accions per a denunciar la celebració del Festival de cinema israelià Seret a Barcelona, amb suport d’institucions d’aquí. L’any 2024, els cinemes Girona van decidir atendre les demandes de la CPCI i van cancel·lar el festival. El 2025 es va haver de celebrar d’amagat, sense anunciar públicament el lloc de les projeccions. El segon, el festival de música Sónar. La pressió popular exercida per mitjà d’una campanya de boicot en col·laboració amb la Campanya Internacional pel Boicot Acadèmic i Cultural (PACBI, per les seves sigles en anglès) va fer que l’organització trenqués els seus vincles amb empreses col·laboradores còmplices del genocidi a Palestina. A més, almenys 59 artistes van decidir boicotejar el festival i 150 més van demanar que complissin les demandes de la PACBI. Però va faltar que Sónar fes el seu pas més important: adherir-se públicament al BDS.
Aquests dies veiem com milers d’activistes de tot l’Estat estan posant els seus cossos per evitar que la Vuelta ciclista a Espanya pugui transcórrer amb normalitat, en el que ha estat considerada l’acció de boicot esportiu contra Israel més important de la història. I també com la flotilla més gran de la història ha sortit del port de Barcelona per a trencar el bloqueig a Gaza.
Després de més cent anys de colonització i 23 mesos des de l’inici de l’etapa més cruenta del genocidi contra Palestina, cal que augmentem molt més la pressió i la contundència de les nostres accions. Cal que continuem treballant coordinades per a posar fi a la colonització i al sionisme. Nosaltres seguirem sempre al costat del poble palestí i no pararem fins a aconseguir que Palestina sigui lliure del riu fins al mar.
