Periodisme cooperatiu per la transformació social
directa.cat

Celebrar l'antifeixisme durant el confinament a Itàlia

El passat dissabte 25 d'abril es va celebrar l'alliberament del nazi-feixisme a Itàlia en condicions excepcionals. Les restriccions establertes amb motiu de l'emergència sanitària de la COVID-19 van impedir omplir les places i els carrers per recordar la lluita partisana però, tot i així, es van desplegar diverses iniciatives arreu del país

Membres de les Brigades Voluntàries per l’Emergència de Milà pengen flors a les làpides i plaques en record de la lluita partisana / Milano In Movimento

“La llibertat conquistada pels nostres pares i avis no està en venda. No és suficient cantar Bella ciao als balcons el 25 abril per dir-se italians. […] Cantar menys i treballar més seria més útil”. D’aquesta manera, el secretari de la Lega Matteo Salvini ha criticat qui plantejava celebrar el 25 abril, la diada nacional italiana de l’alliberament del nazi-feixisme, sigui amb la forma que sigui.

El 25 abril és el dia que a Itàlia se celebra la festa de l’alliberament del nazi-feixisme de 1945. Tot i que l’ocupació alemanya i feixista italiana no va acabar en un sol dia, es va escollir aquesta data pel seu valor simbòlic: va ser el dia que les tropes alemanyes i feixistes van començar la retirada de Torí i Milà, just després de la declaració d’una insurrecció general per part del Comitè d’Alliberament Nacional – Alta Itàlia (CLNAI). A la vegada, els partisans posaven en pràctica un pla coordinat per reprendre el control de les últimes ciutats del nord Itàlia.

D’ençà que la data va ser oficial el 1949, a tot el territori del Belpaese s’han fet manifestacions i actes públics per recordar la lluita partisana, omplint les places i els carrers

El partisà socialista Sandro Pertini, que el 1945 era representant del Partit al CLNAI i que anys després seria el president de la República italiana, va convocar la ciutadania a l’acció mitjançant les ones de Ràdio Milà Lliure: “Ciutadans! Treballadors! Vaga general contra l’ocupació alemanya, contra la guerra feixista, per la salvació de les nostres terres, de les nostres cases, dels nostres tallers. Com a Gènova i Torí, poseu els alemanys davant del dilema: rendir-se o perir”.

D’ençà que la data va ser oficial el 1949, a tot el territori del Belpaese s’han fet manifestacions i actes públics per recordar la lluita partisana, omplint les places i els carrers. Una de les organitzacions principals que impulsa les festivitats és l’Associació Nacional Partisans Italians (ANPI), una entitat que va néixer durant la guerra per agregar tots els partisans que lluitaven i havien lluitat per alliberar la península. Però, per primera vegada des del 1945, enguany no s’ha pogut baixar al carrer de forma massiva.


Accions i manifestacions fora del confinament

La situació actual de confinament per l’emergència sanitària ha obligat a pensar en formes alternatives per celebrar una jornada tan important. L’ANPI, amb la intenció de mantenir la celebració sense trencar l’estricta normativa del confinament a Itàlia, havia proposat penjar la bandera al balcó i cantar conjuntament la cançó partisana “Bella Ciao”. Però, segons el col·lectiu d’escriptors i activistes Wu Ming: “deixa un regust amarg a la boca de moltes persones. Si ens parem un segon a pensar-ho, és una inversió irònica: el 24 abril solem recordar la derrota d’un senyor que comunicava des del balcó i que en aquell balcó hi havia penjat un tricolore. Solem recordar aquella derrota en una plaça perquè en una plaça aquell senyor va ser penjat cap per avall”. Reflexionen a les pàgines del seu blog, Giap, recordant l’exposició pública del cos del dictador feixista, Benito Mussolini, al Piazzale Loreto de Milà.

El col·lectiu Wu Ming, en el 75è aniversari de l’alliberament de Bolonya, va fer unes lectures itinerants en ple confinament. Sense anunciar-ho abans, van llegir textos de Cesare Pavese, Beppe Fenoglio, Albert Camus i Italo Calvino

El col·lectiu d’escriptors va decidir el 21 d’abril, en el 75è aniversari de l’alliberament de Bolonya, fer unes lectures itinerants en ple confinament per la capital de l’Emília Romanya. Sense anunciar-ho abans, van recórrer els carrers del centre, passant davant de les llibreries que ja estaven obertes per llegir textos de Cesare Pavese, Beppe Fenoglio, Albert Camus i Italo Calvino. El públic eren les poques persones que els seguien o que esperaven per poder accedir als locals oberts al públic. Com van relatar ells mateixos: “va durar dues hores i mitja. Els cotxes patrulla que van passar però van veure algunes persones fent cua, amb distància de seguretat entre elles, moltes amb mascareta. En la forma, estàvem respectant les normes (just al límit) però en la substància, ha sigut el primer esdeveniment literari urbà des del començament del confinament en la ciutat”.

Un moment de la lectura organitzada per Wu Ming per celebrar el 25 d’abril |Michele Lapini

 

I pocs dies després, altres col·lectius i grups espontanis han intentat donar la seva forma a la celebració del 25 d’abril. Mentre alguns feien petits actes als blocs, altres intentaves sortir i tornar al carrer. Per exemple, les Brigades Voluntàries per l’Emergència de Milà, un dels grups de suport mutu nascuts arran de l’emergència de la COVID-19, van decidir penjar flors a les làpides i plaques de les ciutats en record de la lluita partisana, en un simulacre de mini manifestació amb distància de seguretat. Sense una coordinació real, les accions s’han replicat de formes semblants a diferents ciutats del territori nacional.

A Milà va haver tensions amb la policia. Segons el mitjà Offtopic, “algunes companyes amb total seguretat estaven penjant draps vermells a les làpides dels partisans, quan van ser retingudes, la policia va carregar i van ser encapsulades.”

Si principalment han transcorregut sense incidents, l’excepció és Milà, on hi va haver tensions amb la policia. Segons relata el mitjà dels moviments socials milanès Offtopic, “algunes companyes amb total seguretat (en grups reduïts, amb mascaretes i distància) estaven penjant draps vermells a les làpides dels partisans a la zona de Via Pàdua, quan van ser retingudes, la policia va carregar i van ser encapsulades.” Com també es va passar a la zona de Porta Ticinese, “on policia i Carabinieri van encerclar i identificar les companyes que estaven penjant flors a les plaques del mateix barri”.

Una manera de celebrar l’antifeixisme que no ha agradat a la destra la dreta- italiana. Un dels vídeos fets per les manifestants va ser repiulat per Matteo Salvini, afegint: “Els italians estan tancats a casa, cap funeral, ni misses, casaments, ni nens pels carrers, i multes a qui corre o porta el gos lluny de casa. Però amb la bandera vermella tot és possible”. També per això, molts polítics de dreta han denunciat el trencament.


Com es farà el desconfinament?

Les petites accions amb motiu del 25 d’abril obren el debat a Itàlia sobre la gestió dels carrers. Com afirmen els mateixos Wu Ming: “És urgent una reflexió sobre com tornar a prendre l’espai públic, sobre com trencar l’homogeneïtat de l’emergència, sense fer-se il·lusions. És possible organitzar-se i cenyir-se a les normes en l’àmbit formal però tornar a fer iniciatives públiques a l’espai físic, a les ciutats. Una condició sine qua non per enraonar sobre com re apropiar-nos de l’espai públic és dissipar l’equívoc entre “quedar-se a casa” i “quedar-se tancat a casa”, i combatre la demonització de l’aire lliure. Demonització que es repeteix també mitjançant l’obligació de la mascareta quan no cal.”

De la mateixa manera, l’escriptor Marco Bascetta afirmava: “algú mira amb positiva expectació l’impossibilitat de tornar a la “normalitat”, perquè aquesta era plena d’injustícies, desigualtats, explotació. Però, tot i el fet que no calia un virus per desemmascarar-les i que res en salvarà automàticament d’això, la “normalitat” té un altre irrenunciable sentit. La natura social, relacional, afectiva, corporal de l’animal humà”.