Periodisme cooperatiu per la transformació social
directa.cat
SUBSCRIU-T'HI FES UNA DONACIÓ

Cinc anys construint diversitat a Lleida i als entorns rurals

L'autora, membre del col·lectiu LGBTI Colors de Ponent, repassa l'activitat duta a terme durant el primer llustre de vida de l'entitat, reflexiona sobre com ha evolucionat l'acceptació de les diversitats sexoafectives i de gènere fora de l'àmbit urbà, i reivindica el bagatge de les lluites feministes a l'hora de trencar estereotips i normes imposades. Aquest article forma part de la sèrie de col·laboracions d'opinió i anàlisi que la 'Directa' posa a disposició de diversos espais i col·lectius socials

/ Wara de Ormaechea

Colors de Ponent va néixer ara fa cinc anys, i un dels principals objectius que ens vam posar va ser desaparèixer. Algun dia. Aquell dia en què la nostra feina, les nostres reivindicacions, els nostres discursos sonin anacrònics, superats i, fins i tot, esperem, desconeguts, per a les persones que habitin les Terres de Ponent del futur. Sabem que no serà en els anys vinents, ni en les dècades vinents, però esperem, amb forta convicció, que així serà, que arribi el dia en què la nostra feina ja no tindrà sentit.

Ara fa cinc anys, vam néixer, perquè crèiem que era necessari cobrir un buit existent en aquestes comarques: no hi havia una associació LGTBIQ referent al territori. N’havien existit anteriorment, com ara Eagle, que va fer una gran feina en moments, sens dubte, molt més hostils que els actuals. També havien existit altres moviments  no organitzats formalment, però que anaven creant espais, sobretot d’oci, on relacionar-nos. El moviment feminista va fer també molta feina, solidaritzant-se i donant suport als moviments per l’alliberament sexual i de gènere, des dels anys 60 i fins avui. I no oblidem organitzacions com De Trascantó, que ja feien feina a l’Urgell. Nosaltres, des de fa cinc anys, no hem parat de treballar, d’obrir espais, de compartir moments, de dedicar hores a fer que les persones trans, les intersex, les qui no se senten còmodes amb les normes de gènere imposades, les bisexuals, les lesbianes, les gais… puguin viure les seves vides amb més llibertat i, així doncs, amb més felicitat.

Sabem que no serà en els anys vinents, ni en les dècades vinents, però esperem, amb forta convicció, que arribi el dia en què la nostra feina ja no tindrà sentit

Des de fa cinc anys, hem recorregut tot el territori i hem estat a Lleida ciutat i, en algunes ocasions, també n’hem sortit per explicar-nos i mostrar-nos. Des de llavors, hem fet incomptables xerrades, debats, taules rodones, festes, concerts, trobades, manifestacions, concentracions, reunions, assemblees, grups de suport, activitats culturals, tornejos, acompanyaments, acollides, etcètera. Tot un reguitzell d’eines per trobar-nos, per conèixer-nos, per tenir un grup d’iguals, per saber que hi ha altres persones que viuen o se senten de maneres semblants, o que també són del col·lectiu, però viuen de maneres completament diferents de les que vivim nosaltres.

Hi ha la temptació de pensar que un territori rural, com ho són les Terres de Ponent, és un territori més hostil a les persones que se surten de la norma cisheteronormativa. I és cert també que el sexili –el fenomen pel qual aquestes persones van a viure a grans ciutats per sentir-se més lliures– segueix existint. L’anonimat de les urbs hi posa el seu granet de sorra. Així i tot, s’ha acabat aquella època d’acceptar que això és així, que els pobles i les ciutats petites són llocs inhabitables per les persones LGTBIQ. I diem prou perquè volem viure allí on vulguem ser i projectar les nostres vides, perquè en moltes ocasions les comunitats rurals també són i han estat refugi i perquè la diversitat és una oportunitat per al món rural. La diversitat i la seua inclusió és també una oportunitat contra el despoblament. Avui, les Terres de Ponent també viuen al segle XXI, i no renunciarem a viure-hi les nostres vides. És per això que celebrem haver vist néixer noves associacions al territori, com son Iris, a l’Alt Urgell, Voliaina, al Pallars, o La Cugula, al Solsonès.

Les comunitats rurals també són i han estat refugi, la diversitat i la seua inclusió és també una oportunitat per al món rural contra el despoblament

Des de fa cinc anys, som espai de trobada, amb els seus acords i les seues polèmiques. Som moltes, som plurals i diverses i no sempre estem d’acord en tot. Però tenim clar que cal seguir caminant per fer una societat diversa, inclusiva, on totes les persones puguin sentir-se lliures, interpretar les normes de gènere cadascú a la seva manera i segons se les senti, i estimar a qui es vulgui com es vulgui. Tenim clar també que no ho podem fer soles. Per això ens vinculem a moviments socials i feministes de les Terres de Ponent. I el que tenim més clar és que queda molta feina per fer. La societat és plena, a cada pas, de normes de gènere que totes i tots reproduïm cada dia. Plantegem-nos totes com vivim, a qui incloem i a qui excloem, què pensem i com actuem davant d’allò que se surt de la norma, i per què. Perquè per fer realitat aquest futur en què els nostres discursos sonin anacrònics, ens necessitem a tots i totes, a tota la societat. Perquè un futur feminista és un futur millor per a tothom.

Ja ens ho varen ensenyar les companyes feministes que fa anys i anys que treballen, reflexionen, dediquen temps i energia a trencar els estereotips de gènere, a posar en dubte les estructures patriarcals, a desafiar les normes masclistes… Ens declarem hereves de la seua lluita i ho fem fent passos endavant, entenent el col·lectiu LGTBI i la societat sencera de manera diversa, plural i inclusiva. No ens diran com hem de ser, no ens diran com hem de viure, no ens diran com actuar. Viurem les nostres vides més lliures del que ho van fer les nostres predecessores. I treballarem perquè aquells que vindran després de nosaltres ho puguin ser encara més. La llibertat de totes i tots exigeix construir una societat, una comunitat, feminista.

Donacions

Fes una donació

FES UN DONATIU