Periodisme cooperatiu per la transformació social
directa.cat
SUBSCRIU-T'HI FES UNA DONACIÓ

Diversos sindicats convoquen una vaga general de tot el sector sanitari

Hospitals, centres d’atenció primària, atenció domiciliària, residencies, ambulàncies o el centre d’atenció 061 participaran en la vaga que convoca la Mesa Sindical de la Sanitat a Catalunya. Les treballadores reclamen que es respectin els drets laborals i plantegen la millora de les condicions contractuals com a sortida a la falta de personal i a la "degradació progressiva" que la sanitat pública ha patit els darrers anys

Reconeixement als sanitaris durant el confinament per la COVID-19 / Freddy Davies

La vaga convocada pel pròxim dimecres, 10 de març, per la Mesa Sindical de la Sanitat a Catalunya –formada pels sindicats CATAC-CTS/IAC, CGT, COS, Infermeres de Catalunya, PSI Lluitem i USOC– interpel·la totes les treballadores de la sanitat i serveis assistencials, tant de centres i empreses de titularitat pública com de titularitat privada i concertada. Per tant, s’hi troben també els Centres de Salut Mental, Transport Sanitari, Serveis d’Atenció Domiciliaria, Atenció Emergències 061 Contact Center, Centres D’Atenció Primària, Centres Sociosanitaris i Residències, Atenció Continuada i Urgent i Centres Hospitalaris. Davant la negativa del Pla territorial de protecció civil de Catalunya PROCICAT a autoritzar una manifestació, s’han convocat concentracions a Barcelona, Tarragona, Lleida i Girona, així com en diversos municipis. A Barcelona, els convocants preveuen tallar la via Laietana a l’alçada de la plaça de Jaume I, on la concentració està convocada a les 10.30 h. Posteriorment, al migdia hi haurà una altra concentració a la plaça Sant Jaume. A part d’això, hi ha convocades aturades de dues hores, cada dilluns a partir del dia 15, en tres franges horàries (de 4 a 6 de la matinada, de 8 a 10 de la matinada i de 6 a 8 de la tarda).

Els sindicats i organitzacions convocants van assistir a una mediació el 3 de març, on les patronals van rebutjar els serveis mínims plantejats, així com que les residències estiguessin incloses dins de la convocatòria de vaga, per la qual cosa, ara, ha de ser el departament de Treball de la Generalitat qui ha de valorar les dues propostes. Segons expliquen les treballadores, els serveis mínims a sanitat solen impedir exercir el dret a vaga com a mesura de conflicte col·lectiu, ja que els mínims són els serveis que es donen en un funcionament normal de moltes de les àrees de treball com les d’hospitalització, urgències o UCI. Ocorre el mateix amb els torns de nit. “Els serveis mínims que ens solen imposar impossibiliten de facto que la majoria de treballadores de la sanitat, sobretot d’hospitals, puguin realitzar una vaga”, explica Xavi Tarragón, delegat sindical de CATAC-CTS/IAC. “Quan ens pregunten quanta gent creiem que ha fet vaga, nosaltres som realistes i diem que una minoria, però perquè les plantilles són tan precàries que no hi ha opció que molta gent pugui secundar-la. Els serveis mínims són màxims”, sentencia Maribel Ramírez, delegada de la CGT, qui afegeix que “la majoria de companyes que estaran als carrers segurament hi aniran fora del seu horari de feina”. Per aquest motiu s’han organitzat les aturades que de les setmanes vinents en distintes franges horàries.

“Els serveis mínims que ens solen imposar impossibiliten de facto que la majoria de treballadores de la sanitat, sobretot d’hospitals, puguin realitzar una vaga”, explica Xavi Tarragón, delegat sindical de CATAC-CTS/IAC

Les darreres setmanes, els indicadors pandèmics a Catalunya han millorat. De totes maneres, la pandèmia ha evidenciat que un dels principals problemes de la sanitat i dels serveis assistencials és la manca de personal, i que, encara que les dades siguin millors, segueix sent evident. Molts dels centres sanitaris i assistencials estan funcionant amb les treballadores en plantilla fent hores de més i amb treballadores ja jubilades que van a treballar. “A l’hospital falta molt personal, sobretot qualificat en crítics. Estem tenint uns trenta pacients crítics i l’UCI té capacitat per a divuit”, explica Xavi Tarragón sobre l’Hospital del Mar de Barcelona. “Els serveis com reanimació s’han hagut d’adaptar per assumir aquest tipus de pacients i estan notant molta falta de personal qualificat per poder assumir aquest treball”.

Roda de premsa de la vaga |Arxiu

 

Des del sindicat expliquen que quan traslladen les queixes a l’empresa, la resposta és que no hi ha personal per contractar. Per això interpel·len el Departament de Salut de la Generalitat sobre el motiu pel qual ara mateix no hi ha personal suficient per atendre amb garanties la població. Alhora, exigeixen que doti de més recursos i millori les condicions contractuals i laborals de les treballadores perquè les persones que volen dedicar-se a això treballin als centres públics. La Mesa Sindical vol aconseguir un acord amb el departament de Salut i les empreses que permeti blindar aquests objectius. Algunes de les reivindicacions concretes dels sindicats davant aquesta situació són el reconeixement de la COVID-19 com malaltia laboral (incloent-hi zeladors, treballadores de teleassistència i de residències), l’equiparació salarial, la jubilació anticipada, convenis propis de teleassistència, la reducció de la temporalitat de les contractacions o l’augment del pressupost destinat a l’atenció primària del 17% actual fins al 25% recomanat per l’Organització Mundial de la Salut (OMS).

Els  sindicats reclamen el reconeixement de la COVID com malaltia laboral, l’equiparació salarial, la jubilació anticipada, convenis de teleassistència, la reducció de la temporalitat o més pressupost a atenció primària

Una de les situacions concretes de vulneració de drets que volen fer visible des de la CGT té a veure amb les baixes per risc en embaràs, que no s’estan donant fins a les 28 o 30 setmanes de gestació. Aquesta negativa per part de l’empresa vulnera l’article 26 de la Llei de prevenció de riscos laborals que estableix l’obligació d’adaptar el lloc de treball o donar la baixa a la treballadora per evitar que realitzi activitats que puguin ser perjudicials per a la seva salut o la del fetus. “Tenim companyes en aquesta situació en serveis d’UCI o crítics, per exemple, i això és una aberració. Al cap de dotze setmanes de gestació, fer una reanimació cardiorespiratòria (RCP) ja suposa un risc, perquè la força que fas amb els braços i l’abdomen és brutal. Quan un malalt té una aturada cardíaca, l’important és començar una maniobra de reanimació el més ràpid possible. Si estàs embarassada treballant i et trobes en aquesta situació, has d’elegir entre fer la RCP o posar en risc el fetus”, explica Maribel Ramírez.

Des de la CGT assenyalen que la situació de precarietat no és nova i s’arrossega des de les retallades de l’any 2010. “Fa anys que treballem amb una pressió assistencial i psicològica molt forta i en una situació laboral precària en què es vulneren drets com les reduccions de jornades, el dret a vacances o es fan hores extraordinàries no pagades i se succeeixen contractes temporals”, denuncien. Entre altres mesures, reclamen una sanitat de gestió, titularitat i provisió 100% pública (i en concret internalització del servei d’ambulàncies i del centre coordinador d’emergències), ja que consideren que els drets laborals s’han anat reduint durant els últims anys en benefici d’empreses i institucions. La tendència de privatitzar els sistemes de salut s’assenyala com un dels motius que han agreujat l’impacte de la pandèmia. La Plataforma CAS, Coordinadora Antiprivatització de la Sanitat, que treballa en aquesta mateixa línia, està sol·licitant la derogació de lleis estatals com la Llei General de Sanitat, que permet derivar als pacients a la sanitat privada mitjançant concerts o convenis singulars o la Llei 15/97, que alhora permet que un centre públic sigui gestionat per empreses privades.

Des de la CGT denuncien que “fa anys que treballem amb una pressió assistencial i psicològica molt forta i en una situació laboral precària” 

El mes de febrer, Amnistia Internacional va publicar un informe en què denuncia la situació d’abandonament i desmantellament de l’atenció primària a l’Estat espanyol. L’informe se centra en tres comunitats autònomes (Catalunya, Madrid i Castella-La Manxa) i documenta com la manca d’inversió en atenció primària, prèvia a la pandèmia, i una gestió sanitària sense planificació ni prou recursos per afrontar-la ha deixat persones vulnerables abandonades, malalties desateses i diagnòstics tardans. Segons l’organització, les xifres oficials de Catalunya mostren que abans de la pandèmia el 62% de les persones que sol·licitaven cita havien d’esperar entre cinc i deu dies per ser ateses.

“Els recursos que tenim són bàsicament el que teníem abans de la pandèmia. Encara hi ha determinats centres en què falten EPI”, explica Lourdes Prieto, que treballa com administrativa en un centre d’atenció primària. “Al personal no sanitari, principalment, la mútua no ens vol reconèixer la COVID com a malaltia laboral. Hi ha administratives que van posar a la porta de l’ambulatori a fer cribratge i van contagiar-se, però no ho reconeixen com a malaltia laboral”. Prieto lamenta que tenen problemes amb les línies telefòniques, que s’han allargat els procediments per donar cita i que els ambulatoris no disposen de recursos suficients per a atendre tots els pacients que ho estan demanant. Un dels estats de precarietat que troba a la seva feina és la temporalitat de la contractació. “Hi ha oposicions que s’allarguen en el temps, hi ha gent que treballa fins a tres anys amb contractes concatenats d’un mes, quan és una funció estable, i això no és producte de la pandèmia, ja succeïa”, subratlla.

Els problemes que arrosseguen els serveis sanitaris, junt amb les dades públics recents posen de manifest la necessitat de reconsiderar la qüestió de la contractació als Centres d’Atenció Primària. Amnistia Internacional va recollir en el seu informe dades del ministeri de Sanitat espanyol que el 2019 va advertir de les possibles dificultats a l’hora de reposar personal mèdic en medicina familiar a curt i llarg termini, ja que el 27,5% de professionals de medicina familiar tenia 60 anys o més i el 63,4% dels metges de família tenia 50 anys o més.

Donacions

Fes una donació

FES UN DONATIU