Aquest passat dimarts, el Teatre Principal de Palma, ple de gom a gom, va acollir l’acte central de celebració del 50è aniversari del naixement del GOB a Mallorca –principal entitat ecologista a les Illes– que anys després de l’inici a Mallorca el 1973 va sorgir també a Menorca i a les Pitiüses. Així doncs, cinquanta anys des de l’inici d’un dels principals moviments socials de les Illes que ha tengut, en la defensa del territori i el patrimoni natural, la seva principal raó de ser.
La història de l’ecologisme a Mallorca des dels inicis del GOB ha tengut un referent icònic i sempre recordat: l’ocupació de sa Dragonera el 7 del 7 del ’77 per un grup de joves anarquistes que es feien dir Talaiot Corcat per evitar el desenvolupament d’un projecte d’urbanització a l’illa sencera. Una ocupació que va anar acompanyada de protestes multitudinàries a Palma i multitud d’actes de suport i que, posteriorment, es va guanyar als tribunals que varen resoldre a favor del GOB i la impugnació de la llicència gràcies a la feina desinteressada de l’advocada Lina Riera.
Després d’això es varen succeir les campanyes de l’ecologisme dels «Salvem», un ecologisme de topònims que anava plantejant la defensa de llocs concrets del territori. Tots ells, amenaçats per la urbanització i/o desenvolupament de projectes fruit de la colonització turística d’un territori que s’havia decidit que seria un territori i, per tant, una societat al servei del turisme. Però el GOB no només era i és això. La conservació d’espais naturals i espècies, l’aprovació l’any 1991 de la Llei d’Espais Naturals, l’extensa xarxa d’actuació de les activitats d’educació ambiental o educació per a la transformació social entre infants i joves de les Illes.
La història de l’ecologisme a Mallorca des dels inicis del GOB ha tengut un referent icònic i sempre recordat: l’ocupació de sa Dragonera per un grup de joves anarquistes el juliol de 1977
També accions com l’impuls de la compra pública de la finca de la Trapa a Andratx –per evitar un projecte de reparcel·lació que hauria acabat urbanitzant-la– han marcat fites imprescindibles de la història recent d’aquesta societat. Emmarcant tot això, campanyes, mobilitzacions, investigació, incidència política, accions de sensibilització i informació relatives al patrimoni natural, difusió, reivindicació, implicació de les sòcies i socis que sostenen l’entitat, activisme i la dedicació i complicitat de moltíssimes persones i grups amb històries pròpies vinculades a l’entitat, han fet que el GOB sigui avui el que és.
Hem celebrat aquest aniversari tot just després d’unes eleccions autonòmiques, insulars i locals que han capgirat el panorama polític i institucional. El pacte de la dreta amb l’extrema dreta ha impulsat la investidura com a presidenta de la comunitat autònoma de la popular Marga Prohens. Amb un programa clar de tall ultraliberal, desbocat i sense complexos, partint d’un marc conceptual i ideològic que nega qualsevol de les evidències dels impactes i conseqüències del capitalisme salvatge i la colonització turística del territori amb una especialització econòmica que pivota entre la construcció, els processos de financerització, el turisme i l’especulació.
Un programa que sota el relat d’evitar el que ells anomenen «intervencionisme ideològic» o «atacs a la propietat privada» justifica posar les institucions a mercè dels grans interessos econòmics una vegada més, però en un context però sense precedents a escala de crisi ecològica i social, que no només neguen sinó que ignoren directament. Es parlarà d’habitatge, però no per parlar del dret essencial i de la necessitat de garantir-lo per a tothom, sinó per garantir les possibilitats de construir-ne més sense cap enfocament social ni ambiental ni territorial, exclusivament des d’una perspectiva empresarial, cedint fins i tot sòl públic a la iniciativa privada per a la construcció.
Davant el pacte de la dreta amb l’extrema dreta ens cal una societat forta i organitzada, des de baix, fent pinya, sumant forces i arguments des de la transversalitat de les lluites
S’ha anunciat una Conselleria de la Mar que ja tenim prou clar que serà la conselleria dels xibius de la costa i l’impuls de les iniciatives empresarials vinculades al sector nàutic. Mentrestant, s’ha fulminat la Conselleria de Medi Ambient, reduint una qüestió essencial a un paper secundari indefinit, dins la Conselleria d’Agricultura, Pesca i Medi Natural. S’ha parlat del fet que seria una legislatura de l’aigua, fent referència a la inversió en infraestructures perquè l’estrès hídric –derivat de la crisi climàtica que ignoren i neguen– no sigui un problema per a l’augment de l’activitat econòmica turística i immobiliària.
Les claus del seu relat ideològic: la llibertat individual, l’enaltiment de la seguretat i el no intervencionisme des de les administracions. Tot per tal que sigui el mercat, els fons inversors i el capital els que tenguin carta blanca en inversions sense cap mena de restricció ni límit, en una societat incitada a la polarització i el menyspreu a la diversitat i a la violència estructural pròpia del capitalisme més salvatge.
Davant aquest panorama ens cal una societat forta i organitzada, des de baix, fent pinya, sumant forces i arguments des de la transversalitat de les lluites, resistint i alhora dibuixant i apuntant el futur que volem fer possible. Venen anys que compliquen el camí i ens fan retrocedir el poc avançat en l’assumpció de límits, en les apostes per economies plurals i transformadores i en els drets de totes, en l’assumpció de la crisi ecològica, climàtica i social a la qual ens enfrontem. Però cal no perdre de vista on volem arribar en el marc de la imprescindible transició ecosocial que hem anat definint, dibuixant i reivindicant en els darrers anys, i hem de saber transmetre a aquesta societat que tendeix a la polarització i a l’odi, que aquest és l’únic camí que ens garanteix un futur digne i possible per a totes. Així doncs, seguim.
