Són quarts de vuit del vespre a la vall del Jordà. Dos homes entren a la carpa principal d’una comunitat rural palestina. Són membres dels Comitès de Resistència Popular, col·lectius que coordinen l’acció no violenta contra els assentaments de colons il·legals arreu de Cisjordània. A la carpa hi ha una desena d’homes de diferents edats, la majoria membres de la mateixa família –les dones estan en un altre espai. “Vau veure els atacs a Masafer Yata d’ahir?”, pregunta un dels homes tot mostrant els vídeos que circulen per les xarxes, on es poden veure colons israelians colpejant violentament palestins amb barres de ferro al sud de Cisjordània. Es tracta d’un més de les desenes d’atacs que hi ha cada dia als territoris palestins sota ocupació israeliana. El mateix dia, l’exèrcit israelià ha assaltat les ciutats de Nablus, Tubas i Ramallah. Fa dos dies van assassinar un jove que es trobava a la presó. Fa tres, un jove va morir a Hebron pel foc de les forces israelianes. La conversa segueix durant una estona amb el zumzeig de fons d’un dron israelià que sobrevola la zona.
Fa pocs anys, la plana d’Ibziq era habitada per trenta famílies, però el juny de 2025 la situació va canviar, quan les muntanyes que la rodegen van ser ocupades per colons israelians
Ens trobem a Ibziq, una comunitat situada al nord de la vall del Jordà, a catorze quilòmetres de Tubas. La terra és propietat privada de palestins i està situada a la “zona C”, és a dir, sota control civil i militar israelià segons els acords d’Oslo. A més, bona part de l’àrea ha estat declarada zona militar per part de l’exèrcit israelià. Fa pocs anys, la plana d’Ibziq havia estat habitada per una trentena de famílies, però el juny de 2025 la tensió va escalar, quan part de les muntanyes que rodegen el poble van ser ocupades per colons israelians. Aquests, van iniciar el procés de colonització establint-hi cases prefabricades, que de mica en mica van anar expandint amb el desplegament de grans mesures de seguretat, com ara videovigilància, tanques metàl·liques i seguretat privada.
Amenaces de mort
Abed, membre del Comitè de Resistència Popular de Tubas, viu al turó més proper. Des d’allà assenyala la carretera que connecta Tubas amb Ibziq i Bardala, que transcorre per la vall: “el nou assentament impedeix que els palestins utilitzem aquesta carretera, de manera que els vehicles que passen són principalment de colons i de l’exèrcit”, ens explica. Uns metres més enlla, la família d’Aziz supervisa el trànsit amb binocles. “Des de que els cotxes circulen per la carretera fins que arriben aquí triguen uns tres minuts, de manera que tenim temps per organitzar una resposta”, detalla. De sobte, sonen les alarmes: s’apropa una ranxera amb matrícula israeliana. Creixen els nervis entre els membres de la família, que es preparen pel que pugui passar. El vehicle s’atura a l’entrada del poble i en baixen dos colons armats. Tot seguit, es posen l’uniforme militar i, com per art de màgia, passen a ser l’autoritat competent a la zona. “Ara no graveu”, ens demana Aziz, “tan sols escalaria més el conflicte”. Els ‘soldats’ observen el que ha deixat l’última família que ha abandonat la zona. Tot seguit, s’apropen als palestins i els llancen una contundent amenaça: “si no marxeu us matarem”. Els palestins, conscients de que qualsevol resposta pot desencadenar la violència dels ocupants, resten impotents en silenci. Finalment els colons es retiren.
Malgrat haver patit agressions continuades, talls d’aigua i robatoris de material agrícola, l’Aziz es referma: “em vaig criar en aquest entorn, és la meva vida; no marxarem”
De les trenta famílies que hi havia a Ibziq, ara només hi queda la de l’Aziz. Malgrat haver patit agressions continuades, talls d’aigua i robatoris de material agrícola, es referma: “em vaig criar en aquest entorn, és la meva vida; no marxarem”. La seva dona, la Ibtissam, explica que la manera de fixar gent al territori “és a través de l’aigua. Si hi ha aigua hi ha collita i ramats; és a dir, sosteniment econòmic. Sense aigua tan sols podem plantar durant la temporada d’hivern, i no és suficient”. A principis d’agost, la família va decidir traslladar les ovelles a una zona més segura a prop de Tubas, ja que moltes comunitats han patit robatoris de bestiar per part dels colons.
Voluntariat sanitari, en guàrdia
Moaz, coordinador de l’associació Palestinian Medical Relief –ajuda mèdica palestina–, explica que “la situació a tot Cisjordània s’ha agreujat enormement des del 7 d’octubre de 2023”. Les incursions de l’exèrcit israelià a pobles i ciutats palestines són constants i la violència i impunitat amb la que actuen els colons s’han vist incrementades a nivells extrems. “Havia de fer alguna cosa, no em podia quedar assegut a casa”, explica Moaz. Aquesta és la raó que l’ha empès a unir-se a les brigades paramèdiques de voluntaris que tenen presència als punts més conflictius de Cisjordània, amb l’objectiu d’atendre ferits en cas d’agressions. Tot seguit, ens mostra un vídeo que ha donat la volta al món: el doble bombargeig de tancs israelians en un hospital de Gaza on han mort més de vint civils. Dos d’ells lluien la mateixa armilla que en Moaz.
Arriba la mitjanit i els palestins intentaran dormir, tot i que ho faran amb un ull obert i atents a qualsevol soroll. Un parell de persones resten despertes per estar en guàrdia davant possibles incursions dels colons. Enmig de la nit, una estrella fugaç inusual il·lumina el cel de Cisjordània. Es tracta d’un míssil llançat pels houthis de Iemen en direcció a Tel Aviv. Les cares de felicitat dels palestins ho diuen tot.
Observadors internacionals
Ibziq s’ha convertit en una de les puntes de llança de la resistència palestina, per això, són molts els organismes que transiten el poble aquests dies: des de representants de les Nacions Unides, a la Creu Roja o membres de l’Autoritat Nacional Palestina. Però destaca la presència continuada d’un grup reduït d’internacionals. Són voluntaris de l’International Solidarity Movement (ISM) vinguts de diferents països, entre els quals hi ha dues catalanes.
“La nostra tasca és la presència preventiva. És important perquè, si hi som, els colons ataquen menys”, expliquen dues voluntàries catalanes de l’International Solidarity Movement desplaçades a la zona
La Kim i la Sara –noms ficticis que utilitzen, en prevenció de possibles represàlies per part de l’estat d’Israel– expliquen que “la nostra tasca és la presència preventiva. És important perquè, si hi som, els colons ataquen menys i els palestins se senten més acompanyats en cas d’atacs”, explica la Sara, i afegeix que “actualment, l’impacte que tenim és poc perquè som poca gent i no podem estar amb tothom a tothora. Ser al lloc correcte al moment que passen coses no és fàcil, tot i que intentem donar resposta ràpida a conflictes que puguin esclatar”. Per la seva banda, la Kim explica que “un dels pilars de l’ISM és que acompanyem el lideratge dels palestins. Per una banda els Comitès de Resistència Popular coordinen l’acció i després cada família decideix quina és l’actuació sobre el terreny, que normalment consisteix en gravar i intentar desescalar el conflicte”.
Malgrat que els colons han amenaçat la família de l’Aziz i la Ibtissam dient-los que mentre hi hagi voluntaris internacionals tindran problemes, els palestins es mantenen ferms en la seva decisió de sumar-hi ulls de fora de Palestina.
Una vall assedegada
A la vall del Jordà, un territori que representa el terç oriental de Cisjordània, la població ha passat de 300.000 habitants als anys vuitanta del segle XX als 22.000 actuals, segons dades del sindicat agrari de la vall del Jordà. En la despoblació, l’aigua ha estat un factor determinant. Avui en dia, la companyia israeliana Mekorot controla el 85 % dels recursos hídrics de la vall del Jordà i és l’encarregada de tallar l’aigua de les comunitats palestines, malgrat que al seu web anuncien que el seu objectiu és “fer arribar l’aigua a tot arreu”.
Segons Rashid Khadiri, portaveu del sindicat agrari, la conseqüència de tot plegat és un desplaçament progressiu de les comunitats rurals situades en àrees C o B cap a centres urbans situats en àrea A, sota control civil i securitari palestí. Això, sovint significa acabar amb la seva forma de vida, ja que al voltant de les ciutats no hi ha suficient espai per pasturar els ramats o cultivar la terra.
