L'esforç inversor de les administracions no ha aconseguit frenar la degradació dels centres històrics de ciutats com Valls i Tortosa. Estrenem en primícia el documental 'Un oblit històric', de la cooperativa audiovisual Produccions Saurines, que aborda el cas de la capital de l'Alt Camp a partir d'entrevistes a membres del seu teixit social i polític
“Passen els dies, passen els anys i, si no hi ha una solució, aviat ens hauran de donar un casc, perquè no es podrà passar per aquí”, lamenta Antònia Magre, comerciant del nucli antic de Valls. El barri —comprés entre les muralles de Sant Francesc, el Carme i Sant Antoni— havia estat el punt neuràlgic de la ciutat fins a gairebé al final del segle passat. Ara, però, hi predominen els comerços amb les reixes abaixades i les cases buides i sense manteniment. La degradació urbana i social s’ha generalitzat i la convivència és cada cop més difícil.
Des del 2006, les administracions hi han invertit diners —més de quinze milions d’euros— per rehabilitar edificis històrics, urbanitzar places i carrers, millorar l’enllumenat i dotar el barri de serveis, especialment des de l’aprovació de la Llei de millora de barris, àrees urbanes i viles que requereixen una atenció especial, impulsada pel Parlament de Catalunya ara fa quinze anys. A Valls, la Biblioteca Carles Cardó, la rehabilitació de l’escola Enxaneta i la construcció del Museu Casteller (que després de vint anys de projecte i quatre d’obres s’inaugurarà aquest estiu) han esdevingut projectes insígnia d’unes polítiques públiques que s’han quedat a mig camí, o almenys aquesta és la percepció majoritària entre el veïnat. “Tenim la sensació que el barri no ha millorat. S’ha invertit en molts equipaments, és cert i està bé, però no s’ha aturat la degradació del barri”, explica Remei Gutiérrez, de l’Associació del Barri Antic de la capital de l’Alt Camp.
El cas de Valls és equiparable al d’altres ciutats petites i mitjanes de Catalunya, on des del 2006 les administracions hi han invertit diners per rehabilitar edificis històrics, urbanitzar places i carrers, millorar l’enllumenat i dotar el barri de serveis
El cas de Valls, però, és equiparable al d’altres ciutats petites i mitjanes de Catalunya. Els darrers deu anys, al nucli antic de Tortosa, al Baix Ebre, s’hi han invertit al voltant de vint milions d’euros només en la renovació de carrers, l’obertura de places i la rehabilitació d’alguns edificis públics. Al final de l’estiu s’acabarà la urbanització de la plaça de la Catedral, unes obres que obriran la ciutat al riu Ebre i permetran museïtzar les restes arqueològiques del subsòl, que es remunten al segle IV, final del període romà. Però, com a Valls, les obres i l’esforç inversor no han permès visibilitzar millores clares més enllà de l’urbanisme. Segons Josep Baubí, president de l’Associació de Veïns del Nucli Antic, “s’ha prioritzat l’arranjament de carrers, s’ha recuperat patrimoni, però s’ha deixat en un segon pla les polítiques socials i d’habitatge”. Per això, la necessitat d’un tractament integrat dels problemes del barri —que inclogui l’urbanisme però també el treball directe amb entitats veïnals, comerciants i serveis socials— s’ha posat sobre la taula.
De fet, els darrers deu anys, el consistori de la capital del Baix Ebre ha invertit més de 350.000 euros en ajudes a la rehabilitació d’edificis per millorar les façanes, però també l’accessibilitat en edificis més habitables. Malgrat això, les ajudes no han frenat la degradació de la major part dels immobles. A això cal sumar-hi les bosses de marginalitat, amb cases okupades i celoberts plens de brossa. “Serveix de ben poca cosa que rehabilitem un edifici si l’entorn està abandonat. Per això és difícil trobar llogaters o compradors que vulguin invertir en un habitatge al nucli antic. Són problemes que difícilment es compensen amb minses ajudes públiques que puguem donar des de l’Ajuntament”, explica Xavi Rollan, arquitecte especialitzat en rehabilitació d’edificis al nucli antic de Tortosa.
Fa deu anys, el geògraf Oriol Nel·lo, especialitzat en estudis urbans i ordenació del territori, ja recollia en un informe sobre la Llei de millora de barris, àrees urbanes i viles que “les polítiques urbanes de gran abast no són possibles, avui, sense un intens exercici de cooperació interadministrativa”. Una tesi que també constata Josep Baubí, president de l’Associació del Nucli Antic de Tortosa: “Cal la implicació de la Generalitat, perquè l’Ajuntament per si sol no disposa de prou recursos per revertir els problemes d’habitatge al centre històric”. Des de principi d’any, l’Ajuntament tortosí i l’Agència Catalana de l’Habitatge treballen conjuntament per valorar les mesures que pot habilitar el Govern català per complementar les línies de subvencions municipals. A Valls, la pressió del veïnat també ha donat els seus fruits: al final de l’any passat, el consistori va posar en marxa la Taula del Barri Antic, una eina per consensuar les principals línies estratègiques d’actuació per al barri els pròxims deu anys. Petits passos endavant per trobar solucions a la degradació d’uns centres històrics que reivindiquen poder tornar a bategar.
