Els col·lectius promotors de la iniciativa ciutadana europea (ICE) Habitatge per tothom a la ciutat de València, la Plataforma d’Afectades per la Hipoteca (PAH), Entrebarris i la cooperativa El Rogle, han exigit al Parlament Europeu que prenga mesures per a garantir el dret a un habitatge digne i assequible en tots els estats membres de la Unió Europea (UE). L’objectiu d’aquesta iniciativa, que es va fer pública al mes de març i es va presentar la setmana passada a Brussel·les, on va rebre el suport del grup socialista europeu, l’Esquerra Unitària i els Verds, és “millorar les condicions legals i financeres, en l’àmbit europeu, per a garantir el dret a l’habitatge”, a través d’una sèrie de mesures concretes, tal com ha explicat aquest dimarts José Luis González, un portaveu de la PAH València.
L’origen d’aquesta iniciativa és fruit de la manca massiva d’habitatge assequible que hi ha a les ciutats d’Europa, així com de l’augment dels preus de lloguer i del nombre d’immobles que es destinen a ús turístic i, per contra, de la disminució d’habitatge públic, a conseqüència de la pressió urbanística i especulativa dels fons d’inversió i entitats bancàries. Les dades en donen fe. Per exemple, a l’Estat espanyol només hi ha un 1,5% d’habitatge públic protegit, mentre que la mitjana europea se situa en el 15%. “Açò no és accidental, sinó fruit de l’aposta per un model insostenible de propietat i habitatge protegit de venda, que ha passat al mercat durant els últims anys”, matisa González, qui destaca que, aproximadament, 82 milions de llars destinen més del 40% dels seus ingressos a l’habitatge.
Segons l’informe realitzat en el marc del Pla estratègic d’habitatge, elaborat per l’Ajuntament l’any 2016, els pisos amb un cost inferior als 450 euros mensuals van disminuir de 2.093, en l’any 2014, fins a 233, en gener de 2017
En la ciutat de València, durant els últims cinc anys, l’oferta de pisos de lloguer disponible s’ha reduït a més de la meitat i, pràcticament, ha desaparegut l’oferta d’habitatge assequible. Segons l’informe realitzat en el marc del Pla estratègic d’habitatge, elaborat per l’Ajuntament l’any 2016, els pisos amb un cost inferior als 450 euros mensuals van disminuir de 2.093, en l’any 2014, fins a 233, en gener de 2017. Tot i que no hi ha xifres oficials recents, segons investigacions relacionades amb el dret a l’habitatge i els estudis realitzats per la cooperativa d’advocades i sociòlogues El Rogle, que ofereix mediació en diferents tipus de conflictes, la mitjana del preu de lloguer a la ciutat de València ha augmentat en un 48% des de l’any 2014. “El preu mitjà per metre quadrat se situa en 8,73 euros, per tant, ens trobem amb lloguers per 650 euros o xifres molt superiors”, subratlla Nacho Collado, membre de la cooperativa, per a qui aquesta situació contrasta amb l’existència de 505.259 pisos buits al País Valencià, “molts d’ells en mans de bancs que no els poden vendre”.
L’altra pota de l’especulació immobiliària es troba en la despossessió de l’habitatge habitual de milers de famílies que han sigut desnonades. Des de la Plataforma d’Afectades per la Hipoteca, calculen que, a l’Estat espanyol, hi ha hagut 1.001.593 llançaments des de l’esclat de la bombolla immobiliària en l’any 2008 fins al tercer trimestre de 2019. D’aquests, 112.794 s’han produït al País Valencià. Durant els primers anys del període analitzat per la PAH, del 2008 fins al 2012, la gran majoria de desnonaments han sigut executats per impagament de la hipoteca, mentre que a partir de l’any 2013, els llançaments s’han executat majoritàriament per impagament del lloguer. En concret, segons dades del Consell General del Poder Judicial (CGPJ), des de 2013 fins al 2019 s’han produït 83.968 desnonaments per impagament de lloguer més que en els anys anteriors, arribant a un total de 403.968 a l’Estat espanyol. La PAH també ha destacat que en el període de 2008 al 2012, les dades del CGPJ són “molt incompletes i opaques, ja que han sigut un instrument del poder per a ocultar la dimensió del fenomen”.
Un milió de signatures i cinc mesures concretes
Les 77 organitzacions impulsores de la iniciativa, que han de recollir un milió de signatures perquè les reivindicacions siguen examinades per la Comissió Europea –40.500 de les quals a l’Estat espanyol–, exigeixen cinc mesures concretes i generals a tots els estats europeus per a garantir el dret a l’habitatge. En primer lloc, un accés més fàcil als habitatges públics i socials. En segon lloc, la no aplicació dels criteris del Tractat de Maastricht a la inversió pública en immobles públics i socials, ja que, d’aquesta manera, “la inversió en habitatge públic quedaria fora del càlcul del dèficit mínim que poden tenir els estats de la Unió Europea”, exposa Collado. També demanen un millor accés al finançament de la Unió Europea per a les organitzacions sense ànim de lucre que promouen vivenda social, així com una normativa que regule els lloguers de curta durada i, finalment, compilar estadístiques sobre les necessitats d’habitatge a la UE. Per la seua part, Mijo Miquel, activista d’Entrebarris, destaca la importància d’aquesta iniciativa “per fer xarxa europea i aconseguir poder fer més treball i força per transformar l’ermergència habitacional i aturar la gentrificació i turistificació que afecta, no només a Europa, sinó a tot el planeta”.
En l’àmbit de l’Estat espanyol es reclamen polítiques més concretes a banda de les reivindicacions compartides per tots els estats, com ara la creació d’un parc d’habitatge social o la incorporació dels pisos de Bankia i la Sareb al parc de vivenda social
En l’àmbit de l’Estat espanyol, però, es reclamen polítiques més concretes a banda de les reivindicacions compartides per tots els estats, com ara la creació d’un parc d’habitatge social o la cessió d’ús d’un 15% en 10 anys i d’un 30% en 20 anys, la incorporació dels pisos de Bankia i la Sareb al parc de vivenda social, la recuperació dels 77.000 milions d’euros del rescat bancari a través d’un impost a les entitats financeres que es destine a lloguers socials, així com la destinació del 30% de les noves construccions o rehabilitacions integrals a Vivendes Protegides Oficials (VPO) en zones amb demanda d’habitatge. Per últim, també es demana regular el preu del lloguer d’acord amb el poder adquisitiu de les famílies i la renovació automàtica dels contractes amb actualització de renda limitada, exceptuant els casos en què s’incompleix el contracte per part del llogater o l’arrendatària vol fer ús del pis.
Fins a l’abril de 2020, a la ciutat de València, les organitzacions impulsores han llançat una campanya de difusió de la iniciativa per a recollir el major nombre de signatures possible. En els tres mesos següents a la recepció de la iniciativa, les organitzadores es reuniran amb representants de l’executiu europeu i podran presentar la proposta a l’Eurocambra. Després, la Comissió ha d’aprovar un document que especifique les mesures que proposa per a donar resposta a la iniciativa ciutadana. Si decideix no plantejar-ne cap, haurà d’explicar el per què. En el marc d’aquesta campanya de mobilització, el 15 de gener visitarà València Karin Zauner, portaveu de la iniciativa en l’àmbit europeu.
