El tractat de comerç entre el Mercosur i la Unió Europea s’ha negociat d’esquena a la gent i ha estat envoltat d’una opacitat quasi absoluta. Així doncs, és poc aventurat preveure que els impactes que tindrà sobre la ciutadania seran majoritàriament negatius. Aquests efectes poden ser especialment adversos per l’Argentina, el Brasil, l’Uruguai i el Paraguai. Això s’explica perquè, en termes generals, l’acord afavoreix els grans poders econòmics dels països europeus, que d’entrada ja parteixen d’una posició de superioritat. Valgui recordar, a tall d’exemple, que només el PIB d’Alemanya és pràcticament igual al de la suma total del Mercosur.
Tot i les diferències existents entres les economies del Mercosur, el tractat és una mala notícia per a les indústries manufactureres dels quatre països, que passaran de competir a escala regional i d’estar protegides per uns aranzels elevats –que de mitjana ronden el 15%– a haver de plantar cara a gegants com Volkswagen. Els efectes que pot tenir sobre el desenvolupament de les relacions comercials intraregionals poden ser devastadors. Tant és així, que Andrés Larisgoitia, director de la secretaria de relacions internacionals de la Central de Treballadors de l’Argentina, prediu que “la signatura de l’acord serà, pràcticament, el trencament del Mercosur”.
L’altra cara de la moneda és la dels impactes en les indústries primàries del territori. És probable que sectors com l’agropecuari o el de la fusta augmentin les exportacions a la UE gràcies a les reduccions aranzelàries de l’acord. El resultat serà que les economies d’aquests països quedaran encara més arraconades en el sector primari. Per tant, s’aprofundirà la relació comercial basada en l’extractivisme colonial europeu.
Una de les altres potes del tractat és la contractació governamental. L’acord, basant-se en la clàusula del “tracte nacional”, obliga els països del Mercosur a obrir els concursos públics a les empreses europees i a no afavorir les autòctones pel fet de ser-ho. Això implicaria l’entrada de les grans multinacionals europees de la construcció, serveis, farmacèutiques, etc. –especialment algunes d’espanyoles– i una pèrdua de sobirania per part dels executius de la regió, ja que dificultaria la inclusió de criteris de proximitat i sostenibilitat en la contractació pública i, per tant, no afavoriria el teixit local.
Eufòria del lobby agroalimentari i privatitzacions al Brasil
Juntament amb l’expulsió de Veneçuela del Mercosur el 2017, l’arribada al poder de Jair Bolsonaro al Brasil ha desbloquejat les negociacions del tractat. Aquest canvi de paradigma polític ha donat peu a la renúncia de bona part de les línies vermelles que els governs predecessors de Bolsonaro no van voler trepitjar i ha estat un dels motius que ha fet decantar la balança del cantó europeu.
Juntament amb l’expulsió de Veneçuela del Mercosur el 2017, l’arribada de Bolsonaro ha desbloquejat les negociacions
La fidelitat del president al poderós imperi agropecuari brasiler, que el 2018 va acaparar un 32% de les exportacions del país, és clau per entendre el paper que ha jugat el seu govern a l’hora de desencallar l’acord. Una actitud que segueix la línia d’altres decisions preses per Bolsonaro, com la reforma del codi forestal, el desmantellament de l’Agència de Protecció Ambiental o el nou projecte de Llei 191/2020, amb el qual pretén obrir els territoris indígenes a l’explotació minera i a l’agricultura extensiva, sense el dret a oposició dels pobles originaris.
El tractat amb la UE afavorirà la gran indústria agroalimentària del Brasil, ja que s’eliminaran els aranzels de béns com el suc de taronja, les fruites o el cafè soluble. Al mateix temps, s’incrementarà el límit de la quantitat d’importacions permeses a Europa d’altres productes com la carn de bestiar, els ous o l’etanol. En aquest sentit, Tica Moreno, sociòloga i integrant de Sempreviva Organização Feminista, aclareix que “el fet que les grans empreses de l’agronegoci es vegin beneficiades per aquest tractat no significa que el poble ho serà, ni tan sols les treballadores forals i pageses”. Per tant, “cal adoptar una mirada més general i popular i no limitar-se a veure només la perspectiva de les grans companyies”.
Una altra implicació important del tractat és el fet que legitima la normativa laxa que aplica el Brasil en matèria de pesticides i control sanitari dels productes carnis. L’escàndol de la carn adulterada de l’empresa JBS el 2017 o les investigacions del diari The Guardian que revelaven que un de cada cinc pollastres exportats pel Brasil té salmonel·la o que a les botigues britàniques es venien productes d’alimentació produïts en terrenys desforestats sense que hi hagi mecanismes vàlids de traçabilitat, són alguns exemples de la deixadesa de les autoritats sanitàries brasileres i de la cadena de distribució.
Pel que fa als pesticides, el Brasil fa temps que està al capdavant de les llistes de països que més n’utilitzen. Tanmateix, la situació s’ha agreujat des de l’arribada de Bolsonaro. En l’últim any, el Ministeri d’Agricultura ha aprovat la utilització de fins a 500 productes destinats a combatre plagues de plantes o animals. D’aquests, 110 es consideren extremadament tòxics, segons dades de l’Agència Nacional de Vigilància Sanitària.
En matèria de contractació pública, el pacte pot ser un bon complement per a les polítiques privatitzadores de l’actual govern. Moreno explica que “posa al mateix nivell les empreses nacionals i les privades” i lamenta que “això és l’impuls que necessita l’actual ministre d’Economia per avançar en les privatitzacions”.
Malgrat l’impacte que el tractat pot tenir al Brasil, Moreno reconeix que “no és exactament una qüestió que estigui a l’agenda política dels moviments socials d’aquí”, tot i que “la nostra perspectiva crítica sobre el tema és compartida amb els sectors de l’oposició a Bolsonaro”. Com a reflexió final, subratlla que “el més important és entendre que l’acord no és un instrument aïllat, sinó que serveix per aprofundir en la lògica de desigualtat i d’explotació que ja existeix”.
El peronisme salvarà la indústria argentina?
La figura de l’expresident Mauricio Macri també ha jugat un paper important en el tancament de les negociacions del tractat amb la UE. Andrés Larisgoitia explica que “des del govern de Macri va haver-hi un canvi d’actitud i es va anar concedint i concedint durant les negociacions”.
Les conseqüències d’aquesta política negociadora poden ser greus pel que fa al teixit industrial argentí. La falta de competitivitat de les empreses manufactureres del país en comparació amb les brasileres i europees fa perillar la viabilitat de determinats sectors i “posa límits a la possibilitat d’una reconstrucció productiva de desenvolupament del procés industrial”, en paraules de Larisgoitia. En aquest sentit, l’estudi “El acuerdo entre el Mercosur y la Unión Europea” de Luciana Ghiotto i Javier Echaidede preveu que un dels sectors que es pot veure més afectat és l’automotriu. Això s’explica perquè actualment aquesta indústria està molt protegida dins del Mercosur i, si un país de fora de la regió vol exportar-hi automòbils, ha de pagar uns aranzels del 35%. En canvi, entre els països del bloc comercial llatí les exportacions d’aquesta mena tenen un petit impost del 2%.
Aquesta situació ha afavorit que l’Argentina i el Brasil es converteixin en els principals proveïdors automotrius de la zona. La dependència del proteccionisme és més preocupant en el cas argentí, ja que un 70% de les exportacions automobilístiques acaba al país veí. Per tot això, Larisgoitia pronostica que “deixaríem d’exportar al Brasil perquè aquest passaria a comprar a Europa i això generaria un debilitament del procés d’integració regional”.
La importació de cotxes fabricats a la Unió Europea pot suposar la destrucció de 32.000 llocs de treball
En termes laborals, això pot suposar la destrucció de 32.000 llocs de treball en el sector, segons l’Observatori d’Ocupació, Producció i Comerç Exterior de la Universitat Metropolitana. El mateix estudi preveu que fins a un total de 186.000 persones assalariades al sector industrial es podrien quedar sense feina. En vista d’aquestes xifres, cal prendre consciència de les implicacions que pot tenir el tractat en matèria de conflictivitat social. Si bé aquest és un patró que es pot repetir en els altres països del Mercosur, el cas de l’Argentina pot ser particularment greu.
Amb relació a la situació política del país, no està clar quin efecte tindrà l’arribada a la presidència d’Alberto Fernández. Per una banda, pot ser l’esperança que el tractat no s’acabi aplicant, ja que la resta de països del Mercosur tenen governs de tall neoliberal. De fet, algunes de les polítiques econòmiques que ha aplicat el nou govern peronista des de la seva arrancada al desembre entren en conflicte amb el tractat. Per altra banda, l’elevat nivell de deute extern de l’Argentina pot limitar força els moviments del nou executiu. En aquesta línia, Larisgoitia diu que “en la mesura que no s’acabi de resoldre la nostra situació d’endeutament i la possibilitat d’un acord que ens permeti reconstruir l’economia del nostre país, el govern estarà molt condicionat”.
Els efectes rebot a l’Uruguai
El poder econòmic de l’Uruguai dista molt del del Brasil i l’Argentina. És el més petit dels quatre països del Mercosur en termes de població i representa un 2% de les exportacions del bloc comercial. La majoria d’aquestes formen part del sector agrari, especialment de la indústria làctia, càrnia
i de fruita i verdura.
A priori, hi ha motius per pensar que l’Uruguai pot ser el menys afectat de forma directa pel tractat. Tal com explica Fernando Gambera, secretari de relacions internacionals del sindicat PIT-CNT, “les preocupacions que teníem sobre el tractat s’han preservat en les negociacions amb la UE”. Així doncs, es preveu que l’aplicació de l’acord pugui fer augmentar les exportacions del país a la Unió Europea, especialment de carn, arròs i mel.
Un dels fets que dona certa tranquil·litat al PIT-CNT és que, a diferència dels altres territoris del Mercosur, l’Uruguai ha estat exclòs del capítol de contractació governamental. Per aquest motiu, l’acord no tindria conseqüències per a empreses nacionals com Administració Nacional de Telecomunicacions. Tot i això, “l’Uruguai es pot veure afectat indirectament”, en paraules de Gambera. Això s’explica pels vincles comercials que té amb l’Argentina i, sobretot, el Brasil. Adverteix que aquestes repercussions es poden generar “si hi ha sectors importants de l’activitat econòmica del Brasil i l’Argentina que provoquen retracció, fruit de l’aplicació del tractat”.
En l’aspecte polític, cal analitzar el paper que ha jugat el govern de Tabaré Vázquez, del Frente Amplio. Aquest partit, que aglutina des de sectors comunistes fins a liberals, governa des de l’any 2005 i ha defensat el tractat com una oportunitat per convertir el país en un nucli econòmic important. Tot i que el discurs que ha defensat tant Vázquez com l’expresident Pepe Mujica ha estat crític amb el neoliberalisme i les oligarquies uruguaianes, a la pràctica no han generat el canvi que s’esperava des de certes perspectives transformadores. Pot sorprendre que una icona política reconeguda per molts sectors d’esquerres com Mujica doni suport a l’acord. No obstant això, la seva postura és coherent amb la deriva que va prendre el seu govern.
Els efectes que pot tenir el tractat es poden veure agreujats per l’arribada al poder de Luis Alberto Lacalle Pou l’1 de març. Aquest polític de 46 anys va guanyar les eleccions presidencials de l’octubre com a candidat del conservador Partit Nacional. La seva agenda política estarà condicionada, en part, per la presència de Cabildo Abierto al seu equip, un partit de dreta extrema que comparteix part de la doctrina ideològica de Vox.
De moment, el futur govern de Lacalle ja ha donat a conèixer un extens esborrany de llei d’urgent consideració de 457 articles que inclou mesures amb un clar biaix neoliberal. “S’invoca urgència i donar més llibertat al país, però nosaltres veiem que s’acaba eixamplant la llibertat dels més forts de la societat i desprotegint les llibertats de vaga, de manifestació i d’expressió”, explica Gambera.
En vista del tarannà polític de Lacalle, hi ha poc espai per a l’optimisme de cara als següents estadis pels quals ha de passar el tractat. En relació amb això, Gambera diu que “fins ara les nostres preocupacions s’havien tingut en compte, però a partir del març no sé què passarà”.
Atac a la industrialització del Paraguai
El Paraguai és l’economia menys industrialitzada del bloc comercial del Mercosur. Les exportacions són eminentment del sector primari i tenen la soja com a producte estrella. Tant és així que un 50% de les vendes paraguaianes fora de les seves fronteres estan vinculades amb aquesta planta herbàcia. Un 4% de la farina de soja que va entrar a la Unió Europea l’any 2019 provenia del Paraguai. Aquesta dada pot semblar minsa al costat del 46% i 43% del pastís que es queden el Brasil i l’Argentina, respectivament. Tot i això, aquestes exportacions tenen una gran importància relativa dins l’economia paraguaiana.
S’afavorirà l’arribada de carn, arròs i mel de l’Uruguai i de la resta de països del Mercosur, en benefici de les multinacionals
Si bé l’acord no suposaria un gran canvi pel que fa a l’entrada de soja del Mercosur a la UE, ja que actualment els aranzels d’entrada ja són zero, sí que pot tenir altres efectes secundaris adversos sobre el sector agrícola. En aquest sentit, l’estudi “L’impacte de les negociacions comercials UE-Mercosur en el comerç exterior del Paraguai”, de Victor Enciso, preveu que el blat europeu pot desplaçar el paraguaià del mercat regional.
En l’àmbit industrial, la situació és encara menys avantatjada que la dels seus veïns i el tractat pot complicar més la situació. Segons Bernardo Rojas, president de la Central Unitària de Treballadors Autèntica, “és un atac a la industrialització del nostre país, ja que és un acord d’empresaris que busca establir una economia dependent en els països subdesenvolupats com el nostre”.
Finalment, en relació amb les empreses estatals, el Paraguai no en té tantes com l’Uruguai, i actualment el govern intenta privatitzar les que queden, com l’Administració Nacional d’Electricitat. En referència a això, Rojas denuncia que “part del tractat proposa apropiar-se de les empreses nacionals i posar-les en mans de les multinacionals que penetrin en el país”.
Aquest article s’ha publicat al Suplement Cop de mercat de la campanya Catalunya No als Tractats de Comerç i Inversió amb la Directa 495
