“Ja fa 59 dies que la policia trucava a la porta i amenaçava de tirar-la a terra si no l’obria. Un cop més, la mà que fa anar el martell de la injustícia reposa sobre el fusell de la por, i el dit que ens assenyala des dels despatxos espera ansiós al gatell per a fer miques els nostres somnis.” Amb aquest text, fet públic aquest divendres, el veí d’Esplugues de Llobregat Adrià Carrasco donava senyals de vida després de gairebé dos mesos del seu intent de detenció per part d’un operatiu de la Guàrdia Civil amb una ordre de l’Audiència Nacional amb indicis per part de la Fiscalia de delictes de sedició, rebel·lió i pertinença a grup terrorista per activitats de protesta vinculades als Comitès de Defensa de la República (CDR).
Des d’aquesta data, el 10 d’abril, Adrià Carrasco (Adri com se’l coneix entre el seu cercle més pròxim) es trobava en parador desconegut i amb una ordre judicial de cerca i captura sobre ell. Divendres a la tarda, amb la lectura del text firmat per l’activista, en una compareixença pública a Esplugues, Efrem Blàzquez, membre del grup de suport Adri, et volem a casa, feia públic que el jove espluguenc es troba “fora de l’Estat espanyol des de fa algun temps”. Per ara, des del seu entorn més pròxim, no es fan més concrecions sobre la seva situació residencial, més enllà del fet que “es troba bé”.
Efrem Blàzquez, membre del grup de suport a l’activista, explica que la carta que va fer arribar divendres és la primera notícia que en tenen des de l’intent de detenció i que es troba “fora de l’Estat espanyol des de fa algun temps”
En la carta, d’una forma molt personal i vivencial, Adri afirma haver sentit de ben a prop la por: “em pregunto quant de temps hauré de viure amb aquesta por. Em tapo una altra vegada i el meu subconscient em xiuxiueja la resposta. Sé que té raó, però de moment em nego a acceptar-la”; però que, a mesura que han anat passant els dies des de la seva desaparició, La por que sentia llavors ha canviat. “Ara tinc por de la indiferència” i del fet “que, malgrat tot, ens quedem asseguts a la cadira immersos en el nostre paper d’espectadors, que encara hi hagi gent que pensa que la policia ens protegeix; que si veu qualsevol de nosaltres dins d’un furgó de la policia, giri la cara i digui ‘alguna cosa deu haver fet’; que continuem justificant l’opressor, el torturador o el soldat que només segueix ordres; que el teu veí es cregui tota la merda que vomiten els mitjans, i després la vagi predicant sota la bandera de la veritat; que dins de la multitud de funcionaris que intervenen en un procés judicial, no n’hi hagi ni un amb el valor suficient per a denunciar la injustícia”.
També dóna a entendre que ha estat reclòs en algun lloc relativament aïllat: “em desperto sobresaltat pel soroll d’un motor, segurament imaginari. M’acosto a mirar per la finestra. És el tercer cop aquesta nit, i el número mil aquestes últimes tres setmanes. Igual que les altres nou-centes noranta-nou vegades no veig cap cotxe a la finestra. Només al bosc hi ha un animal que fa el seu so característic cada cop que sent o veu alguna cosa…O quan li dóna la gana. Normalment crida quan s’acosta un cotxe, però de vegades ho fa sense motiu. De fet, és una alarma natural que em manté alerta per si he de sortir corrents”, descriu al principi de la seva missiva.
La carta d’Adri es fa pública coincidint amb la convocatòria d’una manifestació, prevista per aquesta tarda a partir de les 5 amb sortida davant de l’Ajuntament d’Esplugues de Llobregat, per reclamar que el jove pugui tornar a casa seva, en la qual l’activista encoratja a participar. Efrem Blàzquez, explica que van decidir llegir públicament la carta aquest divendres, així que es va rebre, perquè era “la primera notícia que teníem d’ell després de dos mesos de patiment”. Aquest amic personal de l’activista del CDR espluguenc, denuncia que “s’hagi vist obligat a amagar-se i a fugir per no haver de fer front a unes acusacions totalment desproporcionades, pel sol fet de participar en accions i protestes no violentes”.
L’intent de detenció d’Adri es va produir el passat 10 d’abril, en el marc de l’anomenada Operació Cadera, ordenada pel Jutjat Central d’Instrucció de l’Audiència Nacional espanyola, que també va suposar la detenció de Tamara Carrasco, membre del CDR de Viladecans (Baix Llobregat), amb les mateixes acusacions que el veí d’Esplugues. En el cas de la jove, que va ser traslladada el mateix dia a declarar a l’Audiència Nacional de Madrid, on el jutge va decidir mantenir-li la investigació únicament per desordres públics (sense estimar momentàniament els delictes de terrorisme i rebel·lió que segueix reclamant la fiscalia) i la va deixar en llibertat, amb la mesura cautelar de no poder sortir del seu municipi més que per anar al seu lloc de treball.
Intent de detenció amb més de trenta guàrdies civils
En el cas d’Adrià Carrasco, malgrat l’espectacular desplegament d’efectius de la Guàrdia Civil que va participar en l’intent de detenir-lo al seu domicili particular (més de trenta agents i sis furgonetes van ser vistes al llarg d’aquell matí per diverses veïnes) no va ser possible trobar-lo i, dies més tard, el mateix cos armat admetia que no era capaç de localitzar-lo. L’operació Cadera (probablement un joc de paraules amb les sigles CDR) pretenia investigar la possible coordinació per part dels comitès de defensa de la república de diverses accions de protesta que es van dur a terme coincidint amb les operacions sortida i retorn de la Setmana Santa, i que van consistir bàsicament en talls de carreteres, vies fèrries i aixecament de barreres en alguns peatges d’autopista. La principal prova aportada per la fiscalia era un tall de veu de la mateixa Tamara Carrasco, que ja s’havia difós per les xarxes socials i alguns mitjans de comunicació, en el qual especulava sobre possibles accions a l’aeroport i al Port de Barcelona, que mai es van produir.
Tamara Carrasco, detinguda en la mateixa operació que l’espluguenc, es troba en llibertat, amb mesures cautelars que li impedeixen abandonar el seu municipi, Viladecans, i el jutge la investiga de moment tant sols per desordres públics, malgrat que la fiscalia insisteix amb els delictes de rebel·lió i terrorisme
El passat 15 de maig, quan feia un mes de l’operació, el grup de suport Adri et volem a casa va anunciar la manifestació d’avui i va posar en marxa una campanya que animava les usuàries de les xarxes socials a fotografiar-se amb cartells amb aquesta etiqueta, que ha tingut força ressò. Poc després, la mare de l’activista va fer pública una carta en la qual evidenciava el malson que havia suposat la irrupció del dispositiu policial a casa seva. “Diuen que el meu fill és un terrorista. Volen detenir el meu fill perquè diuen que és un terrorista. M’ho he de repetir una infinitat de vegades per creure-m’ho. És un malson, del qual no en desperto. Jo no sóc experta en lleis ni en codis penals, però des d’un pensament lògic i planer, terrorisme té a veure amb terror. I jo us dic que, de terror, sí que n’hi ha. Qui t’acusa és qui l’imparteix. És terror quan t’entren a casa de matinada advertint que et tiraran la porta a terra. És terror quan escodrinyen tots els racons de casa teva, de la teva intimitat, buscant no saps ben bé què, dient-te ‘colabore, señora, colabore’. És terror quan troben a l’habitació del teu fill uns cordills, i tot i que els expliques quin és el seu ús innocent, apunten a l’acta de l’escorcoll que han trobat metxes. Impotència. És terror quan tractant-te de manera educada i correcta saps que t’arruïnen la vida en aquell mateix moment. Saps que mai res no tornarà a ser com abans. És terror quan, en marxar, et fan una encaixada de mans però et veuen com la mare d’un terrorista”. Amb tot, la missiva no s’estava de donar irònicament les “gràcies” als membres de l’operatiu: “Mai els ho podré agrair del tot. Injectar prepotentment el verí del dolor i de la por és molt mesquí, però el que ignoren és que sabrem transformar el verí en exilir de vida, dignitat, esperances i somnis”.
