En moments de tanta vulnerabilitat, des de la 'Directa' també hem volgut transmetre-us el que veiem, sentim i imaginem des dels nostre balcons. Tant les imatges com el text i la locució han estat possible gràcies a les aportacions de multitud de col·laboradores: gravacions, escrits i veus des dels confinaments. Juntes i en equip, com sempre
Miro per la finestra i veig com flors i plantes creixen lluminoses amb l’arribada de la primavera. Veig el suport, el bon dia i el bona nit des de balcons, finestres i terrasses. Veig com la piuladissa de les caderneres guanya la batalla contra els motors al carrer. Veig passar la vida més a poc a poc. Veig algú assegut al sofà mirant-se el melic. De sobte, pensa: “Si tothom en té”. Veig un virus que ens ha obligat a aïllar-nos dels altres per obrir-nos a nosaltres mateixes. Veig un confinament que ha de servir per obeir menys consignes i més consciències. Veig una autoritat que bloqueja cossos però no bloqueja mercaderies. Veig que el col·lapse del sistema és sobretot una paràlisi relacional. Veig que a cop de por i multes, intenten aturar-nos a les nostres cases, si és que hi ha cases d’algú. Veig gestos que fins ara eren imperceptibles, invisibles als nostres ulls. Veig nens avorrits, esvalotats, vivint un confinament dissenyat pels i per als adults. Veig que hi haurà un dia que no podrem més i llavors ho podrem tot.
A la Directa ens confinem però no ens conformem.
#Periodismedesuportmutu
#ConfinadesnoConformades
