Periodisme cooperatiu per la transformació social
directa.cat

L’estat d’alarma dona ales als abusos policials

Els drets fonamentals no estan confinats durant l’estat d’alarma pel coronavirus. Durant les setmanes que durin les restriccions a la mobilitat de la població, segueixen vigents els principis que han de regir qualsevol acció dels cossos policials i militars de l’Estat. Malgrat això, les xarxes socials bullen amb denúncies dels abusos policials viscuts en el marc del confinament

Fragment d'una de les actuacions denunciades per SOS Racismo a Biscaia (País Basc) / Arxiu

El 14 de març, mitjançant el Reial decret 463/2020, l’Estat espanyol dictaminava unes restriccions a la mobilitat de la població. Restriccions a l’alça i que també s’han anat afinant a mesura que els dies posaven a prova l’aplicació pràctica del decret. A banda dels contagis per la pandèmia del coronavirus, en aquestes tres setmanes, una altra xifra ha augmentat: la de detencions i sancions per incompliment de les mesures de confinament. L’1 d’abril, la graella va així: a la capçalera, amb 1.026 detencions, el Cos de Policia Nacional espanyola. El segueixen les policies locals (662 detencions), la Guàrdia Civil (321), els Mossos d’Esquadra (192) i l’Ertzaintza (103). Molt per sota, la Policia Foral (6) i la Policia Canària (1). En total, sumen 2.311 detencions i més de 270.000 sancions.

El decret d’estat d’alarma no té un règim sancionador propi, sinó que s’ha de remetre a legislacions vigents. En aquest cas, s’està aplicant la Llei orgànica 4/2015, de seguretat ciutadana –coneguda popularment com a llei mordassa. Anaïs Franquesa, advocada d’Irídia i integrant de la plataforma Defender a Quien Defiende (DqD), explica que la limitació de la mobilitat a la ciutadania d’aquest RD fa una remissió a les altres lleis aplicables, que també inclouen el Codi Penal. Per això, les sancions són “les clàssiques infraccions de desobediència a l’autoritat”.

Al cap de poc de declarar-se l’estat d’alarma, apareixien les primeres denúncies d’abusos policials a través de vídeos que corren com la pólvora per les xarxes socials. “Són actuacions que tenen un ús abusiu de la força que no està justificat sota cap mena de concepte. És precisament en situacions de tensió, conflictivitat i excepcionalitat quan els drets i les garanties han d’estar més vigents que mai”, argumenta Franquesa.

Les diferents organitzacions de defensa dels drets humans de Defender a Quien Defiende denunciaven diverses actuacions policials contràries als principis de congruència, necessitat i proporcionalitat

Principis de congruència, necessitat i proporcionalitat, que haurien de regir qualsevol acció policial, exposen a Defender a Quien Defiende. El 25 de març, la plataforma –integrada pels col·lectius Novact, Irídia i Legal Sol, entre d’altres–, va enviar una carta al Ministeri espanyol de l’Interior i al Defensor del Poble. Les diferents organitzacions de defensa dels drets humans de DqD denunciaven diverses actuacions policials contràries a aquests principis. DqD feia referència, amb preocupació, a casos documentats a través de gravacions ciutadanes penjades a les xarxes socials.

Als vídeos es veu com agents dels diferents cossos policials –des del CNP fins als locals–, peguen, insulten, agredeixen amb armes reglamentàries, redueixen de forma violenta o amenacen persones que transiten per la via pública. “Imatges com les que hem vist, en què per exemple a un ciutadà ja detingut se li dona una bufetada, no es poden permetre. Ni en estat d’alarma, ni en estat de setge ni en estat d’excepció, i òbviament tampoc en estat de normalitat”, referma Franquesa.


L’excepcionalitat és el context, no els abusos policials

A l’Oficina d’Informació i Denúncia de SOS Racisme Madrid, l’endemà d’aprovar-se l’estat d’alarma ja van començar a arribar casos d’abusos policials. Paula Guerra, presidenta del col·lectiu, posa l’exemple d’un home a qui van ficar a un cotxe patrulla per amenaçar-lo durant un breu recorregut circular i acabar deixant-lo anar de nou a la plaça on l’havien retingut. Les denúncies de persones sancionades per sortir a comprar menjar o el cas d’uns nois migrants, en situació de sensellarisme, multats per dormir al carrer. Quelcom que també ha passat a Girona, com denuncien des de la Tancada Per Drets. I la situació es repeteix per tot el territori de l’Estat espanyol; per exemple, a Biscaia, SOS Racisme va denunciar un cas en què s’agredia una persona amb trastorn de salut mental i la seva mare.

A l’oficina de Madrid, per ara els han arribat denúncies de Carabanchel, Vallecas i Lavapiés, tres barris amb molta població migrant. Moltes persones estan en processos d’intentar obtenir una via de regularització a través de l’arrelament. “Si tens una multa, del tipus que sigui, se’t dificulta molt aconseguir-lo. A més, si intentes dialogar amb la policia, t’acusen de resistència, agressió, desobediència… Ho saben i se n’aprofiten”, assegura Guerra.

Per aquesta activista, és molt important aclarir que actuacions així no són inusuals per a la població migrant i racialitzada. “El que algunes persones estan vivint com una situació d’excepcionalitat per l’estat d’alarma, les comunitats migrants i racialitzades ho vivim com quelcom quotidià a l’Estat espanyol. Sempre ens estan aturant, identificant, demanant els papers, preguntant on anem, d’on venim…”, denuncia. Per ella, hauria de servir per comprendre què és el racisme institucional. “Les persones racialitzades no podem caminar tranquil·les pel carrer, habitualment. Per nosaltres, desgraciadament, això no és res nou”, argumenta Guerra.

“En un marc de tensió social, on hi ha molta policia al carrer i pocs testimonis, l’aplicació de la llei mordassa pot ser abusiva”, expliquen des de Legal Sol

Hi coincideix Javi Raboso, de Legal Sol, col·lectiu nascut a l’escalf del 15-M a la madrilenya plaça del Sol. L’excepcionalitat és el context d’estat d’alarma, no els abusos policials. Per ell, hi ha una dimensió de classe i d’origen molt forta. “Si ja hi havia nombroses denúncies de les identificacions per perfil ètnic, la situació actual és un brou de cultiu” perquè se’n produeixin més casos. Una mala praxi policial que, a més, “ha estat objecte de preocupació per part d’organismes internacionals” en diverses ocasions.

“En un marc de tensió social, on hi ha molta policia al carrer i pocs testimonis, l’aplicació de la llei mordassa pot ser abusiva. Ho estem veient amb les xifres: parlem de desenes de milers de sancions tan sols la primera setmana de vigència de l’estat d’alarma”, explica Raboso.


Els límits segueixen vigents

Anaïs Franquesa recorda que l’estat d’alarma no vol dir una suspensió dels drets fonamentals. Per això, “no està permesa l’entrada a domicilis privats sense autorització judicial o l’autorització de les persones que hi viuen. Tampoc esborrar imatges o accedir als telèfons mòbils”. Caldria apuntar també que, tot i que l’RD 463/2020 ha donat caràcter d’agents de l’autoritat a les Forces Armades espanyoles, els seus membres no poden fer detencions ni imposar sancions. I si bé insultar un agent de policia és una infracció de la llei de seguretat ciutadana, això suposaria una multa, però “en cap cas justifica que la resposta sigui un cop de porra o una detenció”, defensa l’advocada.

Una de les crítiques que Legal Sol fa des de l’any 2015 és la inseguretat jurídica d’alguns conceptes indeterminats del seu redactat i les facultats àmplies en la seva aplicació que aquesta llei dona a les forces i cossos de seguretat de l’Estat. La instrucció 13/2018 emesa per la Secretaria d’Interior tres anys després de la posada en marxa de les lleis mordassa, explica Raboso, “estableix que el simple fet de preguntar o discrepar de l’agent policial no és desobediència. I fins i tot que, si és lleu, no pot ser sancionada per un article que preveu de 600 a 30.000 euros de multa”.

Control de transit durant el confinament pel Coronavirus de la Guardia Urbana de Barcelona |Sònia Calvó

 

Tot i això, Raboso planteja que l’allau de sancions imposades en menys de tres setmanes vol tenir un efecte dissuasiu. El Ministeri de l’Interior espanyol ha dit que es podran recórrer, “donant a entendre que potser les estan posant a discreció de forma exemplaritzant”. Però, segons l’experiència del col·lectiu Legal Sol, “només hi ha una minoria que té els recursos materials i econòmics per recórrer les sancions. Les persones més vulnerables són precisament les que menys possibilitats tenen”. Alhora, es dona la paradoxa que la transparència que les organitzacions de defensa dels drets humans estan exigint de fa anys, sense èxit, s’ha convertit en un element quotidià. “S’estan donant dades, xifres, cada dia. A veure si la rendició de comptes no costava tant de garantir”, argumenta Raboso.


Menys policies de balcó i més suport comunitari

Anaïs Franquesa, Javi Raboso i Paula Guerra consideren preocupant l’actitud d’algunes de les persones en els vídeos gravats els darrers dies. “La situació que estem vivint no pot justificar que ens convertim en un estat de militarització, on ens vigilem els uns als altres. No podem caure en les lògiques d’aplaudir un policia que està apallissant amb la porra algú que està a terra. Cal separar les mesures necessàries per contrarestar l’avenç del contagi dels excessos policials que no hi tenen res a veure. El racisme social juga un paper en tot això”, argumenta Paula Guerra.

“D’entrada, cal ser conscients de què es pot fer i què no, tant la ciutadania com els cossos policials”, afegeix Franquesa, per tenir més eines de defensa i de denúncia. “El capitalisme del desastre serveix per fer coses que de normal no es permeten. En general, les situacions d’excepcionalitat no són propícies per eixamplar drets i llibertats”, assenyala Raboso.

“Els vídeos a les xarxes socials han obligat a fer que alguns ajuntaments investiguin les actuacions policials que hi apareixien”, explica Raboso

Des de DqD animen la població a gravar i denunciar intervencions abusives. “Els vídeos a les xarxes socials han obligat a fer que alguns ajuntaments investiguin les actuacions policials que hi apareixien”, explica Raboso. “Nosaltres animem a publicar vídeos d’actuacions de funcionaris a la via pública. Han d’estar sota escrutini de la ciutadania. Necessitem que hi hagi contrapesos i salvaguardes”, i el sol fet de fer una denúncia pública del que està passant, argumenten des de la plataforma, té un efecte dissuasiu. Alhora, contraresta l’argumentari autoritari de l’enemic interior i de la narrativa de guerra constant.

Ara bé, des de SOS Racisme Madrid apunten que, si gravar vídeos o publicar-los és un risc, sempre es pot fer una recopilació de la quantitat més gran d’informació possible. Data, hora, lloc exacte on s’està cometent l’abús, detalls sobre la vestimenta de les persones implicades, etc. “Així es podrà saber quin cos policial hi havia en aquell moment, per exemple. Demanem que ningú calli davant l’abús o el racisme”, explica Guerra, posant en pràctica mesures d’autocura segons cada situació.

Javi Raboso recomana els consells de Red Jurídica. Per començar, “és millor evitar una sanció que haver de recórrer-la”. No és obligatori portar certificats d’empresa o l’autocertificat, però, si els tenim al damunt, sempre seran útils. Ara bé, si no està a les nostres mans evitar la sanció, cal procurar-nos els majors mitjans de prova possibles. “Per exemple, no hi ha problema en dur el mòbil amb la gravadora encesa, a condició que tu intervinguis en les converses enregistrades”, diu l’activista. Per últim, en cas de sanció, activar l’autodefensa jurídica. “I aquí tenim el Manual d’emergència i autodefensa contra les multes Burroresistiendo, que està posat a prova amb milers i milers de casos del calaix de sastre que és la llei mordassa”, ofereix Raboso.

Articles relacionats