Beatriz Cano no està gravant amb la seva càmera la sembra –tal com el poble nasa anomena a un enterrament– de Miller Correa, conseller de l’Associació de Cabildos Indígenes del Nord del Cauca (ACIN), assassinat el 15 de març. Abelardo Liz no té la gravadora en marxa mentre la dona i el fill del líder mort pronuncien unes paraules entre llàgrimes i valentia. Albeiro Camayo i el jove Breiner Cucuñame no estan ajudant a organitzar amb la guàrdia indígena les multituds de gent que han arribat al funeral. Tampoc hi són presents Cristina Bautista, Edwin Dagua, Sandra Liliana Peña o Argenis Yatacué amb els seus bastons de comandament, al costat de tantes autoritats tradicionals dels 128 resguards del Consell Regional Indígena del Cauca (CRIC), que acomiaden el cos sense vida del seu company. Tots ells i elles no hi són perquè també han estat assassinats els darrers anys.
Amb la mort de Miller Correa, que les darreres setmanes havia rebut amenaces per part del grup paramilitar Àguiles Negres, els pobles indígenes de Colòmbia ja han hagut d’enterrar més de 300 líders i defensores del territori des de la firma de l’acord de pau, celebrada el 24 novembre de 2016. Segons Indepaz, de les 41 lideresses socials assassinades en el que portem de 2022, deu són indígenes –sis d’elles del poble nasa–, el que representa el 33%. La xifra és desproporcionada si considerem que només el 3% de la població colombiana és indígena. Les raons: el rol que les comunitats originàries tenen en la defensa del territori d’activitats extractivistes, com el narcotràfic o la mineria il·legal; la presència desbordada d’actors armats que hi ha als seus territoris ancestrals, rics en béns comuns; i el paper històric de resistència a l’Estat que han jugat des del temps que el territori era una colònia espanyola i després en la república colombiana.
Enterrar amics al Cauca
Beatriz Cano era una activista colombiana ja convertida en comunicadora comunitària nasa quan va ser assassinada per un grup dissident de les FARC el mes de juny de 2021. Viatjava en transport públic amb la seva filla i Cesar Galarza, també comunicador comunitari del poble nasa, quan van quedar atrapats entre el foc creuat d’aquest grup armat i la policia. Una dona i un jove indígenes i dos policies van morir en l’atemptat. Cano va rebre tres impactes de bala. Tres dies després va morir a l’hospital. La seva filla de cinc anys va perdre la visió d’un ull i va patir diverses ferides. Galarza encara té restes de bala a les cames. Després d’uns mesos d’angoixa posteriors a l’atemptat, el passat mes de gener, Galarza va poder sortir del país amb la seva família i viu a Sant Cugat del Vallès, gràcies a un programa de protecció de defensores de drets humans, pel fet de ser víctima d’amenaces i persecució. El juny no va poder ser present al funeral de la seva amiga Cano perquè estava a l’hospital i ara, ha hagut de seguir a distància el funeral d’un altre amic i company d’organització social, Miller Correa.
Beatriz Cano, activista colombiana i comunicadora comunitària nasa, va ser assassinada per les dissidències de les FARC el mes de juny de 2021
“Quan maten una companya és indignant, fa molta ràbia. Però ens quedem de vegades amb molt poc i ho dic per experiència: quan maten l’Edwin, la Cristina, els guàrdies indígenes, la Beatriz, ara el Miller, ens tornem tendència: el comunicat, la fotografia, tothom comparteix, però es queda en això, en una denúncia, en una notícia. I en quinze dies passa”, explica amb veu d’impotència Cesar Galarza. “Ara hi ha moltes autoritats amenaçades i molts joves també, i ells no apareixen en pamflets de les FARC o de les Àguiles Negres, estan amenaçats cada dia per la política d’extermini, el narcotràfic, el govern. Estem amenaçats tots, líders o no líders”, assegura el jove nasa. Un altre jove comunicador amic de Galarza, Abelardo Liz, va ser assassinat per l’exèrcit colombià el 13 d’agost de 2020, mentre feia cobertura d’un desallotjament de les comunitats que recuperen propietats dels terratinents al municipi de Corinto.
“Crec que uns dels processos més clars, els que realment transformen la paraula en acció, són els kiwe thegnas, la guàrdia indígena”, opina el comunicador exiliat. Encarregada de la protecció i la cura del territori i la comunitat, la guàrdia indígena és un cos no armat integrat per persones militants que no reben cap bonificació per la seva tasca, altament arriscada en un territori com el Cauca. El 29 d’octubre de 2019, quatre guàrdies indígenes i una autoritat tradicional a la vereda de La Luz, del resguardo de Tacueyó, al nord del Cauca, van ser assassinades també per les dissidències de les FARC.
El 29 d’octubre de 2019, quatre guàrdies indígenes i una autoritat tradicional a la ‘vereda’ de la Luz, al nord del Cauca, van ser assassinades també per les dissidències de les FARC
Aquesta autoritat, entregada a la defensa del territori i dels drets de les dones, era Cristina Bautista, una dona nasa, jove, que, durant la sembra d’un altre guàrdia indígena assassinat uns mesos abans, havia repetit la seva mítica frase: “si parlem, ens maten i sinó parlem, també. Així doncs, parlem”. S’havia dirigit a la Columna Mòbil Dagoberto Ramos de les dissidències de les FARC, que actua i gestiona el narcotràfic al nord del Cauca, per dir-los que no eren benvinguts al seu territori. Aquest mateix grup va reconèixer poc després ser l’autor material de la massacre de la Luz. Dos anys després, el passat mes de gener, Breiner David Cucuñame, de només catorze anys, i Albeiro Camayo, tots dos integrants de la guàrdia indígena del resguard de Las Delícias, també al nord del departament, han sigut assassinats. Aquesta vegada per la Columna Mòbil Jaime Martínez. “La guàrdia defensa el territori des del compromís, però no tots ho fem, ens hem tornat molt xerradors. Com dic en una de les meves cançons, la indignació sense acció no serveix”, assegura Galarza, qui també és músic i artista plàstic.
Les que s’autoanomenen dissidències de les FARC, en el cas del Cauca, són grups armats residuals que es van desvincular de l’acord de pau després de la seva firma, i no abans, com el front primer d’aquesta guerrilla. Gestionen els cultius d’ús il·lícit de coca i marihuana que les mateixes comunitats indígenes es veuen obligades a sembrar a causa dels baixíssims preus que reben per altres productes agrícoles, i tenen declarada la guerra a les organitzacions que lluiten contra el narcotràfic. Galarza explica que, amb tants assassinats, el moviment indígena no sempre aconsegueix donar suport a les famílies de les víctimes: “aleshores arriben aquests grups amb altres idees, comprant consciències, reclutant els nostres joves i el territori està fet pols, és la veritat.”
Reclutament de joves
La falta d’oportunitats porta molts joves a entrar a les files de la pseudoguerrilla. Segons el conseller del CRIC, Eduin Mauricio Capaz -reconegut defensor de drets humans també amenaçat per les Àguiles Negres-, durant els últims dos anys, més de 270 infants i joves indígenes han sigut reclutats per grups armats al marge de la llei, els quals són destinats a altres territoris i sovint acaben retornats a les seves famílies dins d’un taüt.
Durant els últims dos anys, més de 270 infants i joves indígenes han sigut reclutats per grups armats al marge de la llei, els quals són destinats a altres territoris i sovint acaben retornats a les seves famílies dins d’un taüt
Però les autoritats que efectivament passen a l’acció i activen mecanismes per expulsar aquests grups dels seus territoris, el que el poble nasa anomena fer “Minga cap endins”, també han sigut assassinades. És el cas d’Edwin Dagua, autoritat tradicional del resguard de Huellas Caloto, assassinat el desembre de 2018; Sandra Liliana Peña, autoritat del resguard de La Laguna-Siberia, a Caldono, assassinada l’abril de 2021; o Argenis Yatacue, autoritat del resguard de Corinto, assassinada el juny de 2021. “Lamentablement, no deixem de lluitar mai perquè vivim en un territori en conflicte, on cada dia veiem coses lletges, dolentes, i aquest costum ens ha fet molt insensibles”, es lamenta Galarza.
Els actors intel·lectuals
El poble nasa és el segon en nombre de població a Colòmbia i la gran majoria habita al departament del Cauca, un dels més colpejats per la guerra. Segons Capaz, el seu poble “té un historial molt important d’organització que ha enfortit la identitat, els principis culturals, la defensa del territori i dels drets humans, la promoció de la cultura i la llengua, etcètera. Això fa que els lideratges tinguin una rellevància important, que es preocupin més enllà d’individualitats i que es converteixin en riscos i amenaces per a qui intenta -sota una política d’homogeneïtzació, de sectarisme i de radicalisme-, mantenir-se en poders locals i nacionals que d’alguna manera s’han enquistat en una política de violència per mantenir-se en el poder.”
Així doncs, el que observen les organitzacions indígenes és que, tot i que grups armats anomenats dissidències de les FARC, ELN o Àguiles Negres, són les que amenacen i disparen, els que apunten són forces estructurals del país. “Hi ha grans poders locals al voltant d’interessos territorials, econòmics, estratègics polítics. En particular, qui mou el nivell d’autories intel·lectuals del que ens està passant com a comunitats indígenes són les economies lícites, però també il·lícites, que s’han convertit en monopoli i que utilitzen la violència com una estratègia per consolidar-se en els territoris, invalidant desapareixent i eliminant els que s’hi oposen”. L’estigmatització, judicialització i eliminació física d’aquestes líders ha estat sistemàtica des de la firma de l’acord de pau al Cauca, després d’alguns anys de tensa calma en què s’estava negociant aquest acord a l’Habana i, per tant, existia un alto el foc real.
Segons Milady Dicue, consellera de l’ACIN, l’assassinat s’ha executat en “circumstàncies confuses, però tenim clar que darrera de tot plegat hi ha una complicitat amb l’Estat”
Ja no es pot dir que l’assassinat de Miller Correa, un líder reconegut en l’àmbit colombià, sigui la gota que ha vessat el got, perquè el degoteig de sang s’ha convertit en una constant. La seva mort es produeix després que la setmana passada la guàrdia indígena recuperés alguns joves que havien sigut reclutats forçadament per les dissidències de les FARC i que el diumenge passat, la coalició d’esquerres Pacte Històric –per la qual Correa va fer campanya– quedés com a primera força al Congrés i Gustavo Petro com l’opció més popular de cara a les presidencials que se celebraran el pròxim 29 de maig. Segons Milady Dicue, també consellera de l’ACIN –el mateix càrrec que tenia Miller Correa–, el seu assassinat s’ha executat en “circumstàncies confuses, però tenim clar que darrere de tot plegat hi ha una complicitat amb l’estat, perquè des de fa molt temps ha fet cas omís a la petició d’accions per protegir les persones amenaçades”. La jove autoritat del poble nasa afegeix que “no podem entendre com, en un sector molt proper a la capital del departament, pugui haver-hi tanta presència d’aquests grups i no hi hagi una intervenció”.
Un dia després de l’assassinat de Correa, Àguiles Negres publicava un comunicat reivindicant-ho i amenaçant altres líders, com el conseller Eduin Capaz. “Ja teniu al vostre líder esquerranós Miller Correa entre les quatre taules”, deia el document. “Per què maten Miller? El maten perquè no ha callat. Miller sempre ha denunciat i ha alçat la veu contra la presència de grups armats i del narcotràfic. Que la seva veu retrunyi a tot arreu, no ens deixarem atemorir per aquests grups, continuarem defensant la vida i el territori”, assegura Dicue. Per la seva banda, el conseller del CRIC, Eduin Mauricio Capaz, augura que “el que estem veient són els últims coets del que a Colòmbia volem erradicar: una política de violència i de por, de desestructuració i invalidació, per passar a nous escenaris on totes puguem conviure amb la nostra immensa riquesa cultural de processos organitzatius a la ruralitat i a les ciutats”.
