Ja vam parlar en aquesta secció de la importància de la col·lecció de l’editorial Gedisa “Pensament polític postfundacional”. Si hi tornem és, primer de tot, perquè cal insistir-hi; però més important és remarcar un dels nous títols de la col·lecció i del qual la mateixa directora en signa l’autoria. Laura Llevadot ha escrit un resum molt reeixit sobre Jacques Derrida, segurament un dels filòsofs contemporanis més complexos. I ho ha fet tal com reclamava Deleuze que es parlés dels filòsofs, no a partir dels seus sistemes, sinó a partir de les circumstàncies vitals i de l’època, el terreny que possibilitava i condicionava l’obra.
Així, Derrida, francès i jueu sefardita nascut a l’Algèria colonial, i que perdé la nacionalitat amb el govern de Vichy, se sent requerit pels esdeveniments que marcaran tot el pensament posterior a la Segona Guerra Mundial: el colonialisme, l’extermini nazi, el desencantament de les democràcies liberals i el feminisme. Però Laura Llevadot li insereix una segona volta pedagògica actualitzant el pensament de Derrida segons els esdeveniments actuals i la seva pròpia posició en el món. Es posa en joc com a conseqüència d’un compromís amb Derrida i el seu pensament sobre l’altre per demostrar la continuïtat històrica dels desastres.
