Impacte mediambiental i en la vida del veïnat, injustícia laboral i concentració dels beneficis generats en mans de grans empreses i de l’Autoritat Portuària de Tarragona (APT). Segons denuncia Stop Creuers Tarragona, aquestes són les conseqüències que suposa “l’acceleració irreflexiva de la indústria dels creuers” que promouen a la ciutat el Port i l’empresa operadora del sector, Global Ports Holding. Format per veïns i veïnes de la localitat, el col·lectiu Stop Creuers porta a debat públic el model turístic implementat a la ciutat i, especialment, el sector creuerístic, un dels més contaminants i més discutit pel que fa al seu impacte i, alhora, en creixement des de la represa de l’activitat turística i amb previsions ambicioses pel futur.
En una moció presentada al ple de l’ajuntament de Tarragona a través de la CUP, que va ser rebutjada el mes de setembre –amb el vot favorable d’En Comú Podem, l’abstenció de Junts i el vot en contra d’ERC i PSC–, Stop Creuers criticava l’impacte ecològic i social de la indústria creuerística a la ciutat i demanava al consistori que informés de manera imparcial sobre els seus avantatges i inconvenients. En el mateix document, el col·lectiu instava el consistori a posicionar-se a favor d’un turisme “de proximitat, de qualitat i sostenible”, i reclamava la necessitat d’elaborar un procés participatiu perquè els tarragonins puguin decidir si la ciutat vol acollir el turisme de creuers. Consideren “just i necessari” que els veïns escullin “com viuran els pròxims anys”, donat el fet, asseguren, que “és possible que l’ascens del turisme de creuers sigui el que més influeixi en com serà la ciutat a mitjà termini”.
Stop Creuers demana a l’Ajuntament que reclami més transparència al Port i a la conselleria de Medi Ambient, i sol·licita que s’hi faci un estudi per analitzar la qualitat de l’aire
Stop Creuers està organitzant assemblees obertes perquè hi puguin expressar les inquietuds i malestars el veïnat, que, en aquest sentit, discuteix els beneficis que reverteixen a la ciutat gràcies a la indústria creuerística i n’argumenta l’impacte negatiu. Denuncien la manca de dades i de resultats per part del Port, fet que alimenta l’especulació. Afegeixen que la “parcialitat” de la informació facilitada indueix al fet que la població mantingui una percepció acrítica sobre els “veritables beneficis i perills” de l’activitat.
Per això, Stop Creuers demana a l’Ajuntament que reclami més transparència al Port i a la conselleria de Medi Ambient, i sol·licita que s’hi faci un estudi per analitzar la qualitat de l’aire. El col·lectiu també ha traslladat el malestar a l’Autoritat Portuària de Tarragona (APT), en una reunió amb cinc representants de la institució, encapçalats per l’aleshores president Josep Maria Cruset, que va deixar la direcció del Port a principis d’octubre donada la sortida de Junts del govern de la Generalitat i del departament de Territori, liderat pel fins fa uns dies vicepresident Jordi Puigneró. Cruset, segons expliquen persones presents a la trobada, hauria manifestat que no acceptava que Stop Creuers i el veïnat participessin en la Taula Institucional de Creuers, que la mateixa APT promou i lidera.
Previsió de 130.000 passatgers anuals
El turisme de creuers va arribar a Tarragona l’any 2012. Aquell mateix any, amb l’objectiu de traçar un pla específic de desenvolupament del sector, l’APT, sota la marca Tarragona Cruise Port Costa Daurada va promoure la Taula Institucional de Creuers, que agrupa representants institucionals i empresarials com, entre altres, els ajuntaments de Tarragona, Reus i Vila-seca, el Patronat de Turisme de la Costa Daurada, la Cambra de Comerç de Tarragona i la Federació d’Empresaris d’Hostaleria i Turisme (FEHT). Durant els primers anys d’arribada de creuers, el port de Tarragona va acollir creuers petits i mitjans, els quals, segons els experts, tenen una dinàmica diferent dels grans, que es tradueix en estades més llargues, visites a l’interior del territori, major exigència de serveis turístics i de major qualitat.
El 2019, abans de la covid, el Port va assolir el rècord de visitants amb 127.000 creueristes. L’impacte econòmic, que pot servir com a punt de referència, va ser de gairebé 10 milions d’euros, segons fonts oficials de l’APT. La interrupció de l’activitat i del creixement degut a la pandèmia va permetre que l’APT materialitzés la construcció del moll de Balears, un annex al dic de Llevant que ha costat 30 milions d’euros i, on enguany, ja han operat els primers creuers. A més, s’ha anunciat la construcció d’una nova terminal de creuers que costarà 5,5 milions d’euros i que estarà llesta l’estiu del 2023. Global Ports Holding, l’operadora de creuers més important del món, com a adjudicatària oficial del servei de creuers a Tarragona, en serà la concessionària. L’administrador únic de l’empresa és Gregory Michael Kiez, un ciutadà canadenc establert a Turquia des de fa dècades.
L’objectiu per als pròxims anys és que la indústria i la infraestructura disponible per a rebre els creuers creixin en paral·lel al nombre de passatgers arribats a la ciutat. Així ho han manifestat l’APT i Global Ports Holdings. La nova terminal podrà acollir quatre creuers simultàniament, entre els quals els més grans del món. I aquesta no es preveu que sigui la definitiva, ja que, tal com especifica el Pla Director del Port, s’ha d’ubicar annexa al Port Nàutic. De fet, Josep Maria Cruset ha explicat en diverses entrevistes el projecte de creixement de l’activitat creuerística per als pròxims anys i ha afirmat que la terminal superarà a curt termini els 127.000 passatgers de l’any 2019. Enguany, ja n’han estat 70.000. En aquest sentit, es projecta doblar la xifra de creueristes que visitin la ciutat, fins a 250.000, en un termini màxim de deu anys.
Les dades qüestionen la sostenibilitat mediambiental
Entre el 7 i el 10 d’octubre d’enguany, al Port de Tarragona hi van fondejar set vaixells amb més de 21.000 passatgers. El cap de setmana següent, dos grans creuers van portar més de 9.000 turistes a la ciutat. Aquest són casos concrets que per volum de passatge Stop Creuers compara amb els caps de setmana de Santa Tecla que omplen la Part Alta. D’altra banda, mentre els creuers estan atracats al moll, malgrat estar aturats, han de mantenir els motors en funcionament per donar servei a les necessitats de les seves instal·lacions, il·luminació, piscines i restaurants, entre altres. El Port assegura que implementarà en un futur el servei de subministrament d’electricitat per als creuers durant l’atracament. Ara bé, caldrà que els vaixells adaptin les seves instal·lacions per tal de poder connectar-se i evitar així el consum de combustibles fòssils.
El fueloil, combustible que utilitzen els creuers, és cent cops més tòxic que el dels cotxes i està prohibit a terra ferma, en bona part degut a que conté una concentració de sofre 3.500 vegades més contaminant
En qualsevol cas, actualment, aquest consum constant de combustible produeix una contaminació que suma i agreuja la de la ciutat, tal com denuncia Stop Creuers. El fueloil, combustible que utilitzen els creuers, és cent cops més tòxic que el dels cotxes i està prohibit a terra ferma, en bona part a causa del fet que conté una concentració de sofre 3.500 vegades més contaminant, la mateixa quantitat que 50 milions de cotxes, segons el documental Freightened –emès al programa Sense Ficció de TV3–, però se’n permet l’ús en el transport marítim per una dèbil regulació internacional que sovint es basa en la legislació de paradisos fiscals o de països amb una regulació marítima laxa. D’altra banda, els vaixells estan obligats a incorporar filtres per a la pol·lució, els residus dels quals sovint són vessats al mar, encara que els creuers tenen l’obligació de deixar-los a terra.
Un estudi científic en què ha participat la Universitat de Girona, que alerta sobre l’impacte dels creuers en el medi ambient i la salut humana i reclama que la indústria dels creuers estigui sotmesa a una legislació més efectiva, ha fet el següent càlcul: els creuers són responsables del 24 % del vessament de residus al mar, 17 bilions de tones cada any, i l’impacte mediambiental per la despesa energètica d’un sol vaixell equival al de 12.000 cotxes.
Per a Stop Creuers, totes les dades mostren que es tracta d’un turisme “profundament insostenible”. Consideren que es tracta d’una modalitat de turisme de masses “absolutament innecessària per a la vida i altament perillosa en un context d’emergència climàtica i ecològica”. De fet, la indústria creuerística està recuperant les xifres d’ocupació prèvies a la covid-19 sense mitigar el seu impacte ambiental significativament. I entre la llista de les empreses que menys passos estan fent en la presa de mesures de control ambiental, n’hi ha quatre que operen a Tarragona: Costa Cruceros, MSC, Viking i Royal Caribbean.
Quin benefici aporten a la ciutat?
Stop Creuers no es declara enemic del turisme, sinó d’aquell que és “manifestament depredador”; tant en termes de contaminació de l’aigua, l’aire i la terra, com en l’impacte més directament palpable per a les persones. Pel que fa al personal que treballa a bord d’aquests vaixells, diversos estudis i especialistes alerten de la violació sistemàtica dels drets laborals i sindicals que en molts casos es produeixen. En l’estudi que ha analitzat la totalitat dels efectes del turisme creuerístic, es denuncien condicions contractuals indignes i casos en què se segrega els treballadors en rols de treball segons la seva nacionalitat. En aquest sentit, Stop Creuers els considera com “grans ciutats d’explotació laboral flotants”, sobre les quals ni l’ajuntament ni el Port poden actuar.
L’arribada massiva i descontrolada de passatgers afecta directament la vida, les relacions i el teixit social dels barris on desembarquen, com el Serrallo i la Part Baixa
L’arribada massiva i descontrolada de passatgers afecta directament la vida, les relacions i el teixit social dels barris on desembarquen, com el Serrallo i la Part Baixa. Stop Creuers argumenta que es ven la ciutat com un indret considerat com a Patrimoni Mundial per la UNESCO, però “la sensació dels habitants és que aquest patrimoni és un recurs simbòlic que la indústria del turisme explota, així com s’extreu un recurs natural”. Comparen el Mercat Central, el Serrallo o la Part Alta amb la Boqueria o Palma de Mallorca, que consideren parcs temàtics “on es ven, de fet, una cosa que amb la presència del turista tendeix a desaparèixer: la vitalitat d’un ecosistema social”. La capacitat de càrrega turística d’aquest ecosistema té un límit, accepta “un cert grau d’invasió, a partir del qual la vida es fa més hostil o tendeix a desaparèixer”, i així com van desapareixent les botigues de barri i els serveis per a la gent que hi viu en detriment dels destinats als turistes, desapareix la vida als barris. El mateix president de Global Ports Holding a Europa, Javier Rodríguez, admetia en el Diari de Tarragona “el problema de fluxos” de gent a les ciutats que són visitades pels seus creuers. Stop Creuers assegura que, a banda d’un indret on situar la indústria, la demarcació de Tarragona també és un “abocador” de turisme, que, pel que fa als creuers, arriba rebotat de Barcelona.
I és que, de fet, a banda de la incompatibilitat amb la vida dels habitants de la ciutat, Stop Creuers discuteix i relativitza els suposats beneficis que aporta la indústria creuerística. A Tarragona, segons estimacions recents, genera vuit vegades menys benefici que la indústria hostalera. Si bé alguns passen dos dies a la ciutat, l’estada dels creuers a Tarragona és d’entre cinc i dotze hores, cosa que, segons Stop Creuers, fa difícil que gaires turistes la visitin. Tanmateix, el Port assegura que aquestes estades permeten visitar la ciutat i no concentrar-hi tots els passatgers, i que així visitin, també, el Priorat o els monestirs de l’interior del Camp, i ofereixen “una oportunitat al teixit comercial de la ciutat per donar servei als visitants que arriben a la ciutat per mar”.
En aquest sentit, però, Stop Creuers denuncia que el Port fa pública la capacitat màxima de passatgers que poden portar els creuers, però no la xifra real en les seves aturades a Tarragona ni el nombre de turistes que baixen a visitar la ciutat, que s’estima que és d’entre el 5 i el 10% del total de passatgers arribats. El projecte de la terminal inclou la construcció d’un espai duty free, que pot reduir encara més les visites a la ciutat i provocar que la despesa econòmica i de temps estigui sota control de les empreses de creuers.
Decreixement, qualitat de vida i oferta cultural
En el fons de la qüestió, tant Stop Creuers com professionals relacionats amb el turisme i la contaminació mediambiental coincideixen que un model turístic basat en els grans creuers és el propi d’una indústria que necessita créixer contínuament per a sobreviure i que, paradoxalment, al mateix temps, “s’aboca al fracàs i es condemna a extingir-se”. La defensa dels que aposten pel turisme de creuers a Tarragona es basa, fonamentalment, en arguments de beneficis econòmics i externalitza les conseqüències negatives que se’n deriven.
“El turisme massiu de creuers és un model amb data de caducitat, així com tot el turisme massiu basat en el consum de combustibles extraordinàriament barats”, assegura Rafael López-Monné, professor a la Facultat de Turisme i Geografia de l’URV
“El turisme massiu de creuers és un model amb data de caducitat, així com tot el turisme massiu basat en el consum de combustibles extraordinàriament barats”, assegura, rotund, Rafael López-Monné, geògraf i professor a la Facultat de Turisme i Geografia de la Universitat Rovira i Virgili. La crisi d’energia que ja estem començant a veure, explica que afectarà inevitablement el turisme del futur que, necessàriament, haurà de canviar i decréixer. En aquest nou context, es pregunta quina es vol que sigui la imatge que projecti la ciutat: “La d’una ciutat amb personalitat i amb una oferta turística diferenciada i d’alt valor, o la que acull el turisme que no vol Barcelona? Una ciutat de consum ràpid i poc valor afegit?”. Les decisions actuals, assegura, marcaran el futur d’aquesta activitat a la ciutat.
López-Monné insereix la situació insostenible d’aquest tipus de turisme a Tarragona a la mateixa dinàmica de la ciutat que “monofuncionalitza espais com la Part Alta cap al lleure, amb el perill de convertir-la en una mena de polígon comercial i turístic”. Aquesta tendència genera inconvenients creixents per al veïnat (per exemple, la manca de diversitat comercial), cosa que acaba expulsant residents i, conseqüentment, dissol l’essència del barri. En aquesta línia, i seguint la necessitat d’adaptar-se i d’acomodar el turisme a la ciutat, segons l’expert, Tarragona “no hauria d’obsessionar-se amb atreure més turistes” i, en canvi, sí en convertir-se en una ciutat d’alta qualitat per la gent que hi viu, abordant, per exemple, els reptes de mobilitat que té plantejats i millorant tot el que té a veure amb la cultura.
Segons López-Monné, Tarragona és capaç d’atreure un tipus de turisme desalineat del turisme de masses que podria gaudir realment la ciutat i beneficiar-la. “El repte principal”, considera, “no és incrementar el nombre de turistes sinó ser capaços d’oferir productes complexos que vagin més enllà d’una visita ràpida a l’amfiteatre o a un museu”. “Això”, diu, “està als antípodes del funcionament del turisme massiu dels grans creuers. És a partir de l’oferta que és possible arribar a aconseguir els segments de turistes que es relacionin millor amb la ciutat sense distorsionar la seva vida. Novament, el turisme massiu de creuers no sols no ajuda, sinó que pot resultar contraproduent”.
Per a López-Monné, una de les claus del futur del turisme davant els canvis profunds als quals s’enfronta serà deixar de fer coses expressament per a turistes. Segons l’expert, un bon exemple d’això és el festival Tarraco Viva. No està pensat per a turistes i, en canvi, dues terceres parts dels assistents provenen de fora de la ciutat. Està dissenyat senzillament per a gent a qui li agrada la història, començant evidentment pels mateixos locals. “No n’hi ha prou que es produeixi un benefici econòmic per alguns sectors, el turisme no pot anar en contra de la vida i del futur de la ciutat”, conclou.
L’APT defensa el “baix” impacte mediambiental i la “bona acceptació social”
Hem contactat amb el departament de premsa de l’Ajuntament de Tarragona per tal d’entrevistar-ne algun responsable, però no hem rebut resposta. D’altra banda, la situació institucional de l’APT ara mateix és provisional, d’interinatge, per la sortida de Junts de la Generalitat i la de Josep Maria Cruset del seu càrrec de president. El nou conseller de Territori Juli Fernàndez, d’ERC i antic alcalde de Sabadell, serà l’encarregat de prendre les futures decisions del sector. Tanmateix, en els darrers dies de presidència de Josep Maria Cruset al Port de Tarragona va aprofitar per fer alguns anuncis rellevants. A més dels 90.000 passatgers i cinquanta escales previstes per l’any vinent, se n’acolliran 26 més de l’empresa MSC Cruises, amb un increment de 50.000 turistes, amb el que es compliria la previsió de recuperar en dos anys la xifra prèvia a la pandèmia.
Fonts oficials de l’Autoritat Portuària de Tarragona destaquen que “s’està lluny de la massificació” que pateixen altres ports mediterranis amb tres o quatre milions de passatgers cada any, com Venècia, Barcelona o Civitavecchia
En relació amb això, fonts oficials de l’APT destaquen que “s’està lluny de la massificació” que pateixen altres ports mediterranis amb tres o quatre milions de passatgers cada any, com Venècia, Barcelona o Civitavecchia. Alhora, defensen l’aportació econòmica de l’activitat creuerística a la ciutat, el paper acoblador i d’unió que juga la Taula Institucional de Creuers i el fet que l’aposta pels creuers és una aposta de benefici pel territori, no pas de benefici propi. I destaquen que, segons l’avançament de dades d’una enquesta que han fet, es demostra la bona valoració ciutadana del turisme de creuers a Tarragona, i asseguren que si es posés en marxa un procés participatiu que no podrien promoure ells, hi aportarien la seva “experiència, informació i propostes, com un agent més del territori”. Tanmateix, les fonts eviten parlar d’integrar directament el veïnat a la Taula perquè, segons valoren, ja “acull els representants de les institucions públiques del territori, escollits democràticament, i que, per tant, són els legitimats per representar la nostra societat”.
Asseguren que ni la Xarxa de Vigilància i Previsió de Contaminació Atmosfèrica del Camp de Tarragona ni la que la complementa al mateix port han detectat “cap infracció” i que les dades estan “disponibles i es faciliten”. A més, consideren que “reduir la petjada ecològica dels creuers és possible”. A banda de l’electrificació del moll de Balears i altres mesures, s’està finalitzant un estudi tècnic en què les primeres dades acrediten, donada la “dimensió reduïda” del projecte creuerístic a Tarragona, que l’impacte ambiental de l’activitat és baix i que equival, en el punt més àlgid, el 2019, a un poble de 2.500 habitants.
El Patronat de Turisme ha declinat emetre cap consideració sobre la qüestió, al·legant que, com a institució que forma part d’una taula liderada pel Port de Tarragona, no seria idoni pronunciar-se en l’actual escenari de canvis polítics
El Patronat de Turisme, per la seva banda, ha declinat emetre cap mena de consideració sobre la qüestió i al·lega que, com a institució que forma part d’una taula liderada pel Port de Tarragona, no seria idoni pronunciar-se en l’actual escenari de canvis polítics que poden afectar actors i estratègies en relació amb aquesta qüestió. Sí que ho ha fet la Federació Empresarial d’Hostaleria i Turisme de Tarragona (FEHT), que també assumeix el paper de “convidat” a la Taula i la presa de decisions determinants. Xavier Guardià, el seu portaveu, defensa l’impacte econòmic del turisme a la demarcació, on recorda que representa un 26% del PIB directe, és el primer motor econòmic i absorbeix mercats “que molta gent voldria tenir”.
Guardià considera el turisme un “bé preuat” i acceptat a la demarcació, però destaca l’impacte del vacacional i no estacionalitzat, i precisament per la importància del turisme, assumeix que és necessari començar a plantejar una direcció cap a fer-lo més sostenible, tant en termes mediambientals com socials. “Si embrutem el destí, morirà. I els primers interessats som nosaltres, ens hi va el sou”, diu, per la qual cosa “hauria de seguir els passos que hem seguit tots”. El president de la FEHT afegeix que a Tarragona cal un pas conjunt cap a convertir-la en un municipi turístic: “El més important és que s’ho cregui tothom, la ciutadania, les institucions i els empresaris, que Tarragona pot ser una gran ciutat turística”. Tanmateix, posa en dubte que el veïnat hagi de decidir “si han de venir o no turistes i creuers”.
Un debat que travessa la ciutat
La reivindicació que fa Stop Creuers Tarragona engega un debat que posa sobre la taula la conveniència i la compatibilitat de la indústria creuerística a la ciutat. Més enllà, es planteja el fet que una font d’ingressos i de treball cabdal com és el turisme, ha d’estar al servei de les persones, o atendre, com a mínim, que els efectes de l’arribada de turistes siguin sostenibles socialment i ecològica, beneficiosos per a la seva economia i compatibles amb la seva vida i les relacions de la ciutat.
El negoci dels creuers, impostos i drets laborals a la deriva
El camí de denúncia de Stop Creuers tot just ha començat, i la previsió és que la investigació i les accions per reclamar més control de la indústria creuerística i per posar-la a debat s’estenguin en el temps. Són conscients que l’horitzó d’un “canvi significatiu en el model turístic i una fiscalització efectiva de la indústria creuerística és llunyà”, però deixen clar que arriben en un moment que és necessària una reflexió pública sobre l’impacte del turisme de creuers. En aquest sentit, el veïnat, sobretot de la Part Alta de la ciutat, estira el braç per a unir forces amb la resta de barris, especialment els de la zona sud de la ciutat, el Serrallo i la Part Baixa, que també reben afluència turística i estan veient erosionada la seva vida social quotidiana.
D’altra banda, hi ha referents en els quals el col·lectiu troba paral·lelismes i s’inspira, i sobretot, dels quals aprèn lliçons. Venècia és un cas flagrant, cronificat i en el qual l’expulsió del veïnat es troba en un estat avançat. A la capital del Vèneto, però, la pressió popular va aconseguir evitar que els grans creuers travessin el Canal Grande, que creua d’extrem a extrem l’illa en què se situa el seu centre històric. Stop Creuers pren aquests referents i està establint llaços amb altres organitzacions més consolidades, amb l’argument que “no cal arribar al nivell de massificació que aquestes ciutats pateixen perquè el problema es tingui en compte a l’opinió pública i s’hi posi solució”.
