Cooperació internacional: solidaritat o colonialisme?

Hi ha una cooperació internacionalista, política i feminista

El model econòmic, social i polític hegemònic que s’ha construït a escala global des dels grups de poder que imposa el neoliberalisme –i que tantes desigualtats i violacions dels drets humans genera– ha influenciat les idees, valors i principis de moltes ONG i n’ha limitat el caràcter radical i de transformació social.

Els projectes de cooperació, sovint, han servit per imposar agendes associades als interessos econòmics i polítics dels mateixos governs que els financen i no de les poblacions a les quals van dirigits. A més, moltes organitzacions dediquen molts esforços i recursos
a implementar agendes de desenvolupament que han estat creades amb el consens i la connivència dels poders corporatius, sense la participació de la societat civil ni de les poblacions a les quals van dirigides: Objectius del Mil·lenni, ODS, l’Agenda 2030, etc.

Però hi ha també una cooperació política, internacionalista i feminista que dona suport i comparteix les lluites i resistències globals.

Política perquè, com deia Miguel Romero –editor de la revista Viento Sur–, cal apostar per “la cooperació com una relació social i política igualitària, articulada amb les lluites i els moviments socials”.

Internacionalista perquè en l’actual context de crisi global –generada pel model capitalista, patriarcal i colonialista– la posada en marxa d’estratègies i el treball en xarxa entre diferents organitzacions del Sud i del Nord global és una alternativa imprescindible per al canvi social.

Feminista perquè reconeix com a subjectes polítics actors que en models de cooperació tradicionals van ser instrumentalitzats, invisibilitzats o mediatitzats: dones, dones indígenes, col·lectius LGTBI, migrades, afrodescendents, etc. I que treballa per transformar les causes estructurals que provoquen desigualtat i múltiples discriminacions cap a les dones, des d’una profunda crítica al sistema patriarcal i situant en el centre la sostenibilitat de la vida.

Aquesta és la cooperació que s’ha convertit en una, que no l’única, eina per caminar cap a la justícia social i per fer front a les causes estructurals del sistema que generen les desigualtats i injustícies. Perquè treballa amb la voluntat d’estar al costat dels moviments socials, en el terreny de l’acció política i el compromís amb les organitzacions i persones que, des de la diversitat, resisteixen al capitalisme, al colonialisme, al patriarcat i al racisme i plantegen alternatives justes i equitatives.

Moltes ONG de cooperació estan donant suport, a través de projectes, a les lluites de dones que defensen vides i territoris enfront de la criminalització i l’espoli de béns comuns per part de transnacionals a l’Amèrica Llatina o Àfrica, o que resisteixen a l’ocupació i a l’apartheid d’Israel contra la població palestina. Altres lluiten contra el canvi climàtic; proposen noves alternatives de vida; defensen els drets humans, la universalitat de l’accés a l’aigua i els recursos naturals i béns comuns; la sostenibilitat de la vida en el planeta, etc. Una cooperació que treballa per sumar amb els qui construeixen i defensen la justícia global.

Ho fan conjuntament entre el Nord i el Sud, i al Nord i al Sud, reconeixent-se com a aliats en la lluita contra les desigualtats, amb les seves estratègies i eines, intercanviant aprenentatges i posant en valor tots els sabers que venen de les persones i organitzacions del sud i que ens serveixen per promoure canvis al Nord.

Nosaltres, les persones que formem part d’aquesta cooperació política, internacionalista i feminista, estem compromeses en la construcció d’alternatives que posin la vida al centre i a fer front als qui, com diu l’antropòloga Yayo Herrero, “tienen pelos en el corazón”.

Una indústria de la caritat amb beneficis al Nord

“Tu tens el poder de canviar el futur”, expressava la campanya de la Fundació Vicente Ferrer amb un centenar de bàners publicitaris instal·lats a les estacions de metro de Barcelona. Una nena índia mira fixament la càmera de l’anunci d’una ONG que s’autocelebra com “un model exemplar en el marc de la cooperació”. Tu tens el poder de canviar el futur. Tu, ciutadà blanc, europeu i de classe mitjana a qui s’adreça aquesta campanya, tens el poder d’acollir-me, bombardejar-me, alimentar-me, deportar-me, acollir-me, explotar-me, adoptar-me o exterminar-me. Aquesta campanya, com la resta de campanyes de la indústria de la cooperació europea, reforça la relació de poder dels ciutadans blancs europeus vers els subjectes racialitzats de les excolònies, mentre reprodueix –una vegada i una altra– imatges de menors del Sud global que necessiten ser protegits i salvats. El racisme, mitjançant les lògiques del paternalisme i la caritat, opera també en l’anomenat turisme solidari i de cooperació que alimenta l’oferta de la indústria de l’oci per a joves europeus.

Aquestes narratives s’inscriuen en una llarga història de discursos creats per Europa per tal d’exercir poder sobre aquells als quals cal protegir. D’una banda, el paternalisme, invisibilitzar el rol de l’ordre colonial a la situació d’explotació, despossessió i mort dels pobles del Sud global. De l’altra, construeix la idea que el mateix sistema que l’oprimeix i no la seva abolició és l’únic que el pot salvar de la situació de violència. És important mantenir a la memòria col·lectiva que projectes colonials d’extrema violència, com la colonització del Congo per part de la corona belga, foren plantejats com a projectes filantròpics i de desenvolupament.

En el marc de la lluita del Sud global, és constant i comú entendre el rol de les ONG i els programes de cooperació o humanitaris com a missions colonitzadores, a més de màquines que generen una economia per als països del Nord global. L’any 2013, en el context bolivià, l’organització USAID (Agència dels Estats Units per al Desenvolupament Internacional) fou expulsada del país amb l’argument d’imposar la ingerència en assumptes polítics interns. Durant aquells anys, al Perú començaven les valents denúncies per part de dones, camperoles, quechuaparlants i indígenes en relació amb els programes d’esterilitzacions forçades imposats sobre els seus cossos durant la dictadura fujimorista amb el suport econòmic de l’USAID i algunes ONG peruanes. Aquestes, adoptant lògiques eugenèsiques del feminisme blanc, van acabar esterilitzant milers de dones, i matant-ne, durant el procés, un mínim de divuit.

En un context més proper, un exemple contundent del caràcter colonial de la cooperació és la implementació d’un procés d’externalització de fronteres mitjançant el Pla Àfrica o l’existència del Frontex Consultative Forum, on diverses agències de la indústria dels drets humans col·laboren estretament amb el sistema de control migratori, legitimant tota la violència que exerceix.

L’horitzó polític per impedir que violències diverses continuïn destrossant la vida al Sud global no pot passar per invisibilitzar el rol d’Europa i el poder colonial i suplantar-lo per una indústria de la caritat el benefici de la qual es manté sempre al Nord i en els seus agents.