Fa vuit anys que ETA va anunciar un alto el foc permanent, general i verificable, i vint anys des que José María Aznar, aleshores president del Govern espanyol, va assegurar que sense violència es podia parlar de tot. Malgrat això, enguany milers de persones han tornat a sortir als carrers del País Basc, en una doble convocatòria a Bilbao i a Baiona, per reclamar un canvi en la política penitenciària que garanteixi els drets dels presos i les preses basques. La iniciativa Orain Presoak (impulsada per la plataforma Sare Herritarra) ha emplaçat els partits polítics a introduir en la seva agenda de 2019 l’apropament i els drets dels presos i preses i ha denunciat que no s’ha avançat en la nova política penitenciària que va anunciar Pedró Sánchez. Precisament, i a diferència del Govern espanyol, la ministra de Justícia francesa sí que ha explicat que a l’Estat francès existeix un “diàleg constructiu obert amb electes bascos i amb els Artesans de la Pau”.
Les xifres actuals i el patiment que viuen les famílies posen en evidència tot el llarg recorregut que queda per fer. Ara mateix, segons Sare, hi ha encara 270 persones preses dispersades, la majoria a presons espanyoles i franceses; en una setmana, entre totes les familiars recorren la distància equivalent a 13,2 voltes al món i han de fer front a una despesa de 110.112,03 euros. A més, s’hi juguen la vida: els darrers deu anys han patit cent accidents, 400 des que es va començar a aplicar la dispersió fa trenta anys, i divuit persones han mort a la carretera els darrers anys en sinistres vinculats a viatges a les presons.
De moment, el Govern espanyol només ha acostat dues preses basques: Kepa Arronategi Azumendi i Marta Igarriz Iceta, a un centre penitenciari pròxim al País Basc (d’Almeria a Saragossa i de Castelló a Logronyo, respectivament)
De moment, el Govern espanyol només ha acostat dues preses basques: Kepa Arronategi Azumendi i Marta Igarriz Iceta a un centre penitenciari pròxim al País Basc (d’Almeria a Saragossa i de Castelló a Logronyo, respectivament). Tampoc ha excarcerat els presos i preses majors de 70 anys, ni a malaltes ni les que han complert tres quartes parts de la condemna, contradient la normativa. L’article 3.4 de la Llei General Penitenciària estableix que qui pateixi greus malalties o siguin d’edat avançada siguin excarcerades, mentre que l’article 91 del Codi Penal especifica quan hi ha “perill per a la vida de l’intern, a causa de la seva malaltia o de la seva avançada edat” es durà a terme “la suspensió de l’execució de la resta de la pena [per] concedir-li la llibertat condicional”.
L’associació de professionals de salut Jaiki Hadi comtabilitza 21 casos de presos amb malalties greus, com càncer de pròstata, tumor als testicles, depressió greu, espondilitis anquilosant, esclerosi múltiple o VIH. El 2018, el pres Xabier Rey, empresonat a la presó Puerto III, a Cadis, es va suïcidar. Complia pena en primer grau des del 2008 i havia denunciat tortures durant la seva detenció. Un any abans, va morir Kepa del Hoyo d’un infart. Tot i que institucions penitenciàries va qualificar-ho de “mort natural”, professionals de l’associació Osabideak van concloure que el pres havia patit un infart dies abans que havia estat diagnosticat erròniament com a ansietat.
La plataforma Sare Herritarra (una xarxa ciutadana de suport als drets humans de les preses, exiliades i deportades basques) ha conformat un grup de comunicació amb l’objectiu de transmetre en directe les marxes d’avui a través de diverses plataformes digitals, des d’una hora abans de l’inici, previst per les 5 de la tarda. (Podeu seguir la retransmissió des d’aquest enllaç).
Aquest divendres, membres de la plataforma Sare van agraïr en roda de premsa a partits, sindicats i altres agents –com els familiars de preses i presos polítics catalans- que participin en les dues marxes previstes i, alhora, han demanat que s’inclogui el tema de les persones preses com una “prioritat a l’agenda”, perquè “viure en democràcia suposa el compromís i la garantia del compliment dels drets humans”.
