El 22 de gener de 1973, el Tribunal Suprem dels Estats Units d’Amèrica declarava que la Constitució americana protegia el dret de la dona a l’avortament en un cas judicial conegut com “Roe contra Wade”. Només un dia més tard, el 23 de gener de 1973, el Partit Republicà i diversos lobbys ultraconservadors i cristians van jurar que aconseguirien tombar la decisió del Suprem, triguessin el que triguessin, costés el que costés. Així s’iniciava un procés polític i judicial que duraria cinquanta anys i que culminaria el 24 de juny d’enguany. Aquell dia, el Tribunal Suprem, on tenen majoria per magistrats ultraconservadors proposats pels republicans, va anul·lar la doctrina “Roe contra Wade” i va deixar els drets bàsics de 166,6 milions de dones estatunidenques sense protecció legal en l’àmbit federal, tot i comptar amb una aprovació d’entre el setanta i el vuitanta per cent entre la ciutadania.
L’avortament, però, està recollit per les Nacions Unides com a essencial dins els drets reproductius de les dones, que són inalienables. Segons l’Organització Mundial de la Salut, les taxes d’avortament són molt similars a tots els països, independentment de si el procediment és legal o no. De fet, cada any se’n realitzen uns 56 milions, un 45 % dels quals sense garanties sanitàries. L’OMS ho qualifica de “pandèmia silenciosa”, que cada any es cobra la vida d’entre 39.384 i 45.443 dones.
Als EUA es practiquen, de mitjana, un milió d’avortaments legals a l’any. Els estats on menys se’n practiquen són Missouri, Dakota del Sud i Wyoming, i on més, Nova York, Nova Jersey, Maryland i Illinois. Als estats de Nova York i Illinois, bastions del dret sobre el propi cos, 110.360 i 52.780 dones avorten cada any. D’aquestes, el 9 % i el 13,4 %, respectivament, són dones d’altres estats que s’han de desplaçar fins allà, perquè als seus estats no poden accedir al procediment. Això augmentarà amb l’anul·lació, ja que més de 38 milions de dones d’entre 15 i 49 anys han perdut els seus drets. “Com a dona, sento una por que mai havia sentit abans. Que el govern, essencialment, pugui segrestar el meu cos i posar en perill la meva vida pel mer potencial d’una altra és inimaginable”, explica una activista d’Illinois de 34 anys que publica continguts a les xarxes sota el perfil The Pro-Choice Working Mama.
El 24 de juny, el Tribunal Suprem dels EUA va deixar els drets bàsics de 166,6 milions de dones sense protecció legal pel que fa a l’avortament
De tots els estats del país, només 21 tenen previst mantenir el dret a avortar, contra els 25 que tindran en compte la decisió del Suprem. Absorbir les necessitats de la planificació familiar de tot el país, que es troba davant d’una crisi sanitària, serà molt difícil pels 21 estats on es podrà continuar avortant. El nombre d’avortaments no segurs augmentarà amb l’anul·lació, perquè a partir d’ara cada estat tindrà la seva pròpia legislació, cosa que suposa un greuge comparatiu per a les dones que viuen en estats més conservadors.
Com bé explica Aleexis McGill Johnson, presidenta de l’organització Planned Parenthood, centrada en la planificació familiar i l’educació sexual, “la sentència del Tribunal Suprem ha dictaminat que la meitat de la població, nosaltres, les dones, no som lliures, no som iguals”.
El cristianisme contra les dones lliures
El motiu principal pel qual el Partit Republicà ha estat tan central en l’abolició de la doctrina Roe és el poder polític que representa. Els republicans es defineixen com a persones profundament religioses amb forts valors cristians, i això els permet captar la majoria del vot d’aquesta filiació, una tendència que augmenta com més radicals són les creences religioses dels votants.
Els sis membres del Suprem que han invalidat el precedent són de fe cristiana i han permès que la seva fe influeixi en la seva interpretació de la llei. Però la seva no és l’única creença al país, i no totes les religions opinen el mateix.
Segons la interpretació més extensa de les escriptures islàmiques, fins als 120 dies d’embaràs –uns quatre mesos– el fetus no rep l’ànima i, per tant, no és una persona, possibilitant així l’avortament. I si la vida de la mare es troba en risc, es permet en qualsevol punt de la gestació. Al judaisme, el Talmud afirma que fins al quarantè dia després de la concepció el fetus no és més que aigua. L’assassinat només es pot cometre cap a un ésser humà animat, no un fetus, perquè aquest no es convertirà en persona fins al moment del naixement. Així mateix, la vida de la mare és més important que la del fetus fins al mateix moment del part.
Per tant, prohibir-ho també és un atac a les llibertats religioses de les persones que no són de fe cristiana. I les creences personals no tenen lloc al cos legislatiu. En paraules de la rabina Danya Ruttenberg, del Consell Nacional de Dones Jueves, “se suposa que aquest país és per a persones de totes les religions, inclús les que no la tenen. La fe dels jutges no hauria de ser rellevant en com està escrita la llei”.
Supremacisme blanc i maternitat forçada
La fe no és l’únic fonament de la decisió del Tribunal Suprem. Un altre es pot trobar en les notes de Samuel Alito a la sentència. Alito, Jutge del Suprem des del 2006, fa referència a teories del segle XVIII i XIX sobre substitució demogràfica que afirmen que la població occidental està sent substituïda culturalment i demogràficament per persones migrades, gràcies a un índex de naixements superior a la població blanca. La teoria ha estat àmpliament rebutjada per racista i està basada en una visió del món no científica. Malgrat això, des de l’inici del segle XXI ha trobat una ferma defensa a l’extrema dreta nord-americana, que ja parlen d’un “genocidi per substitució” i temen un futur controlat per les persones no blanques. De fet, els estats que han prohibit l’avortament de forma total són estats on les dones que se sotmeten al procediment són majoritàriament blanques –un 64% dels avortaments, de mitjana.
Estrelles mediàtiques dels mitjans conservadors com Laura Ingraham o Tucker Carlson parlen d’idees similars en els seus programes, i alguns membres del Partit Republicà han adoptat la creença, especialment els que busquen guanyar-se el favor de l’expresident Trump. Un exemple és Mary Miller, congressista d’Illinois, que ho ha celebrat com “la victòria històrica de la vida blanca al Tribunal Suprem”.
En un país on les dones de color representen un terç de les usuàries del procediment abortiu, l’anul·lació ataca la seva supervivència i benestar. Sobretot quan tenen tres vegades més possibilitats de morir per complicacions derivades de l’embaràs o el part
i una mortalitat infantil cinc punts superior a la mitjana nacional. Tot això sense comptar que els estats conservadors també són els que tenen més dèficit en cobertura sanitària, baixes maternals i paternals més curtes o inexistents i cap subsidi per a les noves mares.
Un nou antic paradigma
A part de les complicacions i morts per avortament insegur, que es disparen als llocs on la llei no els proveeix de cobertura, l’anul·lació pot portar conseqüències no esperades, com l’augment de suïcidis entre gestants que el necessitin i no puguin accedir-hi. Segons les especialistes, també podrien augmentar els feminicidis de dones embarassades a les mans dels futurs pares si no desitgen el naixement, amb l’afegit que les gestants tenen un 20 % més possibilitats de patir violència masclista.
A més, cal pensar en l’avortament espontani. En certs casos, perquè la mare pugui sobreviure, l’única opció és remoure el fetus fallit, però els procediments mèdics i quirúrgics per eliminar-ho són els mateixos que els que s’utilitzen per a un avortament induït.
Plana la incògnita de si es podran continuar fent i si a la nova generació de professionals sanitàries, formada en una realitat post-Roe, se’ls hi ensenyaran o si sabran realitzar-los. Elizabeth Bowers, activista feminista de l’estat d’Indiana afirma que “anul·lar Roe és una condemna potencial a mort per a qualsevol que pugui quedar embarassada. Ara, tot serà menys equitatiu i accessible, i molt més perillós. Molts metges deixaran de fer determinats procediments per por i les dones moriran”.
I no és només el personal sanitari. A alguns estats, les condemnes per avortar estan arribant a les mateixes penes que les d’un assassinat. A l’estat de Texas, fins i tot s’està considerant la possibilitat d’executar les dones que se sotmetin a un procediment abortiu.
