Arriba el dia que fas aquella orina que màgicament et mostra dues ratlles desitjades. Estàs embarassada i davant teu s’obre un mar de dubtes i incerteses. Canvis corporals, nàusees, vòmits, alegria i por formen un còctel explosiu que et sacseja per dins. Aleshores, entra en joc un nou actor: la COVID-19. Un virus que mai hauries imaginat, en aquesta etapa de la teva vida. I creixen els temors, les inseguretats. T’aïlles i et rentes les mans fins a irritar-les de preocupació. Et mires al mirall: amb panxa i mascareta, quin panorama.
La pandèmia del coronavirus ha deixat a les dones embarassades una mica més soles i abandonades. En lloc de visites amb la llevadora, trucades telefòniques. Ecografies, les mínimes i sense acompanyant. Grups de preparació al part del sistema públic (ASSIR), anul·lats i, en general, mancats d’alternativa virtual. Informacions confuses i algunes contradiccions. Som o no som un grup de risc? Com pot influir el coronavirus al fetus? Podré alletar al meu nadó? Busques protocols i informació fiable: en vas traient conclusions.
La pandèmia del coronavirus ha deixat a les dones embarassades una mica més soles i abandonades: en lloc de visites amb la llevadora, trucades telefòniques. Ecografies, les mínimes i sense acompanyant. Grups de preparació al part del sistema públic (ASSIR), anul·lats
Posem-nos en context: el 30 desembre de 2019 a la ciutat xinesa de Wuhan, salut municipal llança una advertència sobre l’aparició d’una pneumònia d’origen desconegut. Posteriorment, al mes gener s’identifica el nou coronavirus i a finals de mes ja trobem el primer cas a Espanya. L’11 de març l’Organització Mundial de la Salut (OMS) declara la pandèmia i el 13 de març es declara l’estat d’alarma a Espanya. Les epidèmies prèvies d’altres coronavirus com la Síndrome Respiratoria Aguda Greu (SARS, el 2002, a la província de Guangdong, Xina) i la Síndrome Respiratòria de l’Orient Mitjà (MERS-COv, el 2012, amb origen a l’Aràbia Saudita) van ser greus en dones embarassades, pel que inicialment es pensà que podria haver-hi risc potencial en aquest col·lectiu.
Recentment, el ministeri de Sanitat ha publicat un document titulat “Manejo de la mujer embarazada y el recien nacido con COVID”. En aquest s’hi especifica que les dones embarassades patim canvis immunològics i fisiològics que ens podrien fer més susceptibles a infeccions respiratòries virals. Comenten les poques dades existents fins al moment: amb una sèrie xinesa de nou embarassades infectades al tercer trimestre de gestació que va mostrar nou nadons vius, tots ells nascuts per cesària. Quatre d’ells, prematurs tardans. Les mostres recollides del líquid amniòtic i la sang del cordó, així com els tests dels nadons, varen sortir tots negatius. En aquesta línia, s’informa d’un segon estudi xinès amb deu embarassades positives pel virus. Resultat: set cesàries, alguns nadons amb complicacions greus i un nadó prematur mort. Tots els nadons van donar negatiu a la prova PCR pel virus.
A grans trets, l’informe conclou que amb SARS-CoV-2 no sembla haver-hi transmissió vertical (de la mare al fetus durant l’embaràs) i que el quadre en dones embarassades no és més greu que en la resta de població de la mateixa franja d’edat i sense patologies prèvies. S’especifica que la infecció perinatal sí que podria tenir efectes sobre el nadó, com pèrdua de benestar fetal o dificultat respiratòria. Per això, s’indica que caldria un equip multidisciplinar que estudiés el binomi mare-fetus, permetent l’actuació ràpida en cas de deteriorament de la mare o del fetus o un inici de part prematur. En els casos més greus, la finalització de l’embaràs es consideraria en funció de l’estat clínic de la mare (per exemple, en una pneumònia greu), les setmanes de gestació i l’acord amb Neonatologia.
Igual que en el document presentat pel ministeri de Sanitat, la Societat Espanyola de Neonatologia recomana mantenir lactància materna, ja que els beneficis superarien els riscos (a més del potencial pas de la mare al nadó d’anticossos enfront del coronavirus)
Especifiquen també que les gestants amb COVID-19 haurien d’evitar la zona comuna del paritori i utilitzar les habitacions d’aïllament. En mares asimptomàtiques amb infecció confirmada i nadó asimptomàtic, indiquen un aïllament de contacte: higiene de mans, mascareta facial, bressol separat dos metres de la mare. Pel que fa la lactància, fan la recomanació de mantenir l’alletament malgrat la infecció, sempre que les condicions clíniques ho permetin i utilitzant la mascareta.
Existeix també un document de la Societat Espanyola de Neonatologia, amb recomanacions respecte al nounat amb infecció per SARS-CoV-2. Cal destacar que recomana fer el test virològic a tots els fills de mares infectades, podent ser els nadons infectats per transmissió postnatal (via respiratòria i de contacte). Tot i la infecció materna, recomana no separar el nadó de la mare després del naixement. En nadons asimptomàtics, es pot valorar l’alta hospitalària a partir de les 48 hores, fent un aïllament domiciliari amb seguiment telefònic o presencial.
En una sèrie on es varen estudiar 2.143 casos pediàtrics es comenta que els lactants tenen més risc de presentar formes respiratòries greus, així com símptomes digestius. Igual que en el document presentat pel ministeri de Sanitat, la Societat Espanyola de Neonatologia recomana mantenir lactància materna, ja que els beneficis superarien els riscos (a més del potencial pas de la mare al nadó d’anticossos enfront del coronavirus).
Malgrat el contingut dels documents i protocols, sembla que sota el paraigua de la crisi sanitària s’estan donant casos de part en soledat, de separar del nadó només néixer o induccions de part innecessàries
Malgrat el contingut d’aquests documents i protocols, sembla que sota el paraigua de la crisi sanitària s’estan donant casos de part en soledat, de separar del nadó només néixer o induccions de part innecessàries. Diverses associacions com ara El parto es nuestro o Dóna Llum han lluitat històricament per la salut sexual i reproductiva de la dona, en contra la violència obstètrica i en la defensa del part respectat. Sembla que la pandèmia ha suposat un pas enrere en aquest sentit. Dona llum denuncia que la crisi sanitària està comportant vulneracions dels drets de les dones embarassades, amb més intervencionisme mèdic (induccions, augment de les cesàries, escurçament dels expulsius, parir en soledat i la separació mare/nadó, entre altres). S’ha constat també un augment de la demanda del part domiciliari, i en aquesta línia sol·liciten que el Servei Català de la Salut promogui i financi l’atenció domiciliaria al part, per garantir donar a llum en un entorn segur.
I és que viure l’embaràs i el part en època de coronavirus pot augmentar els temors, produint a més malestar psicològic. En l’àmbit biològic, hi ha el perill de l’afectació del virus en l’embaràs i el nounat. D’altra banda, la dona embarassada és un ésser social, que com a tal també es veu afectada pels canvis socials, culturals i polítics que estem patint. La por no és innòcua durant la gestació, pot esdevenir una font d’ansietat: preocupació pel possible contagi durant les ecografies a l’hospital o en el mateix dia del naixement, incertesa sobre que passarà amb el part, si podré o no tenir acompanyant, si patiré violència obstètrica… A més, el confinament ha comportat riscos afegits: sedentarisme, aïllament social, davallada de l’estat anímic, manca d’exercici; tan important durant l’embaràs. Sense oblidar que el confinament augmenta també el risc de violència de gènere, una rellevant causa de mort en les embarassades.
Tal com recomana l’OMS, totes les dones tenen dret a una experiència de part positiva, tinguin o no infecció per coronavirus. Aquests drets no poden ser menystinguts sota el paraigua de la pandèmia: la dona no perd els seus drets i continua sent mereixedora de respecte i dignitat, cal seguir respectant-ne l’autonomia. En aquest sentit, tingui o no COVID, serà important respectar el seu pla de part, afavorir l’alletament i el pell a pell immediat després del part, no realitzar més intervencionisme mèdic que l’estrictament necessari, garantir una bona comunicació per part dels professionals sanitaris, informar sempre i no oblidar el consentiment informat de cada actuació mèdica que es proposi.
