La Tomasina surt de la seva barraca i fa un glop a l’ampolla de vodka que guarda a la butxaca. Un glop que deixaria qualsevol sense alè. A continuació ens explica que el seu rebesavi va ser un dels milers d’indis navaho que van patir la Long Walk (llarga caminada), una deportació humiliant de 500 quilòmetres feta a peu per un territori semidesèrtic a punta de fusell. La mare de la Tomasina va morir molt jove, quan ella era una nena. Poc després, amb 32 anys, el seu pare es va suïcidar. Els avis, que només havien heretat el terror i l’espoli de l’home blanc, van haver de fer mans i mànigues per criar-la a ella i el seu germà, que a 28 anys va morir de cirrosi per culpa de l’alcohol. Quan acaba de parlar, a la Tomasina se li escapa un gemec i torna a fer una glopada de vodka.
Amb més del doble de superfície que Catalunya i una població d’unes 356.000 habitants, la reserva de les índies navaho és, amb molta diferència, la més gran i la més poblada dels Estats Units. Al país més poderós del món hi ha més de 300 reserves on viuen un total de 700.000 nadiues. Més de dos milions d’índies, però, viuen fora de les reserves. Totes elles són les rebesnetes d’aquelles que van patir massacres, violacions, confinaments en camps de concentració i una aculturització extrema. Són aquelles que van veure com l’home blanc exterminava els bisons i alterava les condicions naturals de les praderies. El jovent indi viu una depressió col·lectiva heretada, ofegat per la pobresa, el racisme, l’alcohol i els suïcidis.
Marcades per la pobresa
Dins un poliesportiu situat a la comunitat tsayatoh, al sud de la reserva navaho, sis adolescents nadiues estan fent una pausa de les pràctiques d’estiu. És l’hora de dinar i totes miren el seu mòbil mentre mengen patates de bossa, dònuts i Coca-Cola. Porten texans, dessuadores i gorres de beisbol. La Shaylin, una de les noies del grup, també sap què és créixer condicionada per la pobresa. A casa seva no tenien ni llum ni aigua. Els seus pares estaven divorciats –com la majoria dins la reserva– i la mare havia de cuidar de les tres filles. Totes quatre havien de dormir a la mateixa habitació. A la reserva, gran part de la població viu dispersa al camp en cases on els neumàtics que col·loquen a les teulades eviten que els vents huracanats les facin volar i les latrines de fusta substitueixen la manca de clavegueram. La pobresa afecta el 45% de les llars i l’extrema pobresa el 15%, quatre vegades més que la mitjana dels EUA.
Malgrat que tenen els seus propis governs o jutjats, les reserves depenen d’un departament d’afers indis que depèn de l’equivalent al Ministeri de l’Interior. En última instància, la terra és propietat del govern federal. Els cedeixen l’ús, però no la poden comprar ni vendre. “Som un país dins d’un país”, afirma en Hudson, treballador públic de la comunitat tsayatoh. A la reserva navaho, rica en recursos naturals com el carbó i l’urani, empreses alienes als pobles indis s’hi han instal·lat, i han aconseguit expropiar les terres d’interès –així no responen a les lleis índies– i explotar-ne la riquesa.
La pobresa afecta el 45% de les llars i l’extrema pobresa el 15%, quatre vegades més que la mitjana dels Estats Units
“Un exemple és l’empresa P&M Coal Mining, localitzada a prop de Gallup”, revela Terry Bowman, tresorer municipal. El carbó, com a combustible per a les centrals tèrmiques, ha permès dotar d’electricitat milions de llars dels EUA, mentre moltes famílies índies com la de la Shaylin no tenien llum a casa. A les nadiues se’ls donen feines poc qualificades a les mines, però no el dret d’explotar i vendre el seu propi carbó. També hi ha la pressió institucional. L’any 2016, i gràcies a la iniciativa d’algunes tribus com la navaho, el president Obama va protegir l’espai natural anomenat Bears Ears National Monument, de gran valor natural i considerat sagrat. Un any després, Donald Trump va deixar sense protecció el 90% d’aquest espai natural i nadiu.
Tenint en compte la impossibilitat de prosperar dins la reserva, i conscients que els anglos –home blanc– viuen millor, és normal que aquest grup de joves navahos no es posin d’acord quan se’ls pregunta si se senten índies o estatunidenques. La Shaylin diu que se sent més indígena que americana. Creu en els codis i les tradicions ancestrals com ara la cerimònia del pas de les noies a la pubertat; en els rituals amb cendres per fer fora els esperits d’una casa; en els poders màgics dels animals com la guineu, l’ós i sobretot el cavall, capaç de generar tempestes quan corre, ja que amaga llamps a la crin i la cua. D’altres com la Tia es van negar a passar la cerimònia de la pubertat. En Quency, en canvi, se sent meitat i meitat: “Em sento dels Estats Units, però quan era petit vaig estar molt malalt i no em podia moure. Un expert en remeis tradicionals em va fer una dansa i un cant per purificarme i em va ajudar moltíssim”.
Suïcidis i alcoholisme
A l’institut de Window Rock, capital de la reserva, el 98% de l’alumnat és indi, però l’equip directiu és majoritàriament blanc. A poc a poc, la cultura i l’idioma navaho desapareixen. Les joves entrevistades consideren que ser índia no té futur i es posen d’acord en una cosa: volen marxar de la reserva. Algunes han patit casos de racisme quan han sortit, però si s’hi queden, tenen molts punts de viure escanyades per la misèria. L’única sortida serà l’alcohol, que l’home blanc va introduir en el Tractat de Bosque Redondo, l’any 1868, quan van signar els acords de pau amb la comunitat navaho. L’alcohol està prohibit dins la reserva i les índies desfilen com zombis cap a les benzineres de les poblacions limítrofes per comprar cervesa o vodka.
Algunes habitants han patit casos de racisme quan han sortit, però si s’hi queden, tenen molts punts de viure en la misèria
De vegades, l’alcohol no és suficient. “Va ser la suma de moltes coses: el meu pare em va rebutjar, em vaig barallar físicament amb la parella de la meva mare perquè ell la maltractava, dos amics meus van morir en aquell període… Em vaig intentar suïcidar fent-me un tall al braç, estimbant el cotxe i per últim posant-me una pistola a la boca. Al final vaig acabar en un psiquiàtric. Ara visc amb els meus avis i soc jo qui intenta ajudar els meus amics”, explica en Jason.
El suïcidi entre el jovent indi és 3,5 vegades superior a la població jove blanca nord-americana, segons l’informe del National Violent Death Reporting System de l’any 2018. Els cartells a peu de carretera i els anuncis que es projecten abans de cada pel·lícula als cinemes alerten les nadiues sobre aquest drama. “Antigament, si un navaho tenia un problema o se sentia sol, cavalcava amb el seu cavall i aquest li absorbia la pena i el dolor”, lamenta en Hudson.
Lluites pels drets indígenes
Encara que la major part la població roman en un estat de bloqueig, pobresa i alienació, sempre han tingut líders capaces d’encapçalar lluites reivindicatives. Moltes, però, han acabat mortes o empresonades. Durant els anys setanta, grups paramilitars i racistes com els GOON (Guardians de la Nació Oglala) van assassinar 200 sioux. L’activista Leonard Peltier i altres membres de l’AIM (Moviment d’Indis Americans) s’hi van enfrontar l’any 1976 a la reserva sioux de Pine Ridge. L’FBI va intervenir-hi disparant contra la població índia i en el tiroteig van morir dos agents. Leonard Peltier va ser condemnat a dues cadenes perpètues per dos crims que no va cometre. Anys després, gràcies a l’Acta de Llibertat d’Informació, es va concloure que la repressió armada contra població índia va ser planificada en el marc d’un programa de contraintel·ligència per desactivar qualsevol dissidència. L’ex-fiscal general Ramsey Clark va demostrar que durant el judici hi va haver irregularitats i falsificació de proves. Amnistia Internacional ho va corroborar i personalitats com Dalai Lama o Nelson Mandela van exigir la posada en llibertat de Peltier, que ja porta més de 40 anys a la presó.
El diari ‘The Guardian’ va publicar l’article “Liquid Genocide” sobre l’addicció a l’alcohol entre la població sioux
El 2017, el diari The Guardian va publicar l’article “Liquid Genocide” sobre l’addicció a l’alcohol entre la població sioux, que han començat a manifestar-se sota el lema “No ens volen sobris”. Guanyar la guerra a l’alcohol és un dels reptes pendents entre les navahos i les altres nacions índies. Si la superen, podran enfrontar-se a l’home blanc i el jovent nadiu tindrà més oportunitats.
