Periodisme cooperatiu per la transformació social
directa.cat

El país de l’olivera

Arreu del País Valencià cada cop més projectes estan recuperant marges i bancals d’oliveres oblidats a zones rurals, els converteixen a la producció ecològica i recuperen les varietats autòctones. Aquestes iniciatives permeten al jovent viure i treballar als pobles d’una forma digna i respectuosa amb l’entorn

El projecte de recuperació d'oliveres 4 amics, a la Vall de Gallinera / Rocio Muñoz

Les abundants pluges caigudes a finals d’agost a la Marina Alta (Alacant) els han anat molt bé a Ignasi, Mohama, Carles i Rafa. Tot i que aquestes ruixades de finals d’estiu acostumen a ser agraïdes per qui llaura aquestes terres –a no ser que vinguen en forma de calamarsa–, en aquest cas són especialment benvingudes, ja que faran augmentar la mida de les olives en l’última fase de maduració i, per tant, la producció d’oli que se’n derive. Impulsen el projecte 4 Amics, una idea que va sorgir ara fa vora cinc anys mentre dos d’ells treballaven en la recuperació d’unes sendes per poder visitar unes pintures rupestres a prop de Benialí –un dels vuit pobles que formen part de la Vall de Gallinera. “Mentre esmorzàvem, després de beure un poc, ens vam animar i vam dir: per què no agafem un bancal de per ací i plantem vinyes per fer vi per a nosaltres?”. Després de provar un any plantant vinya en un bancal familiar es van adonar que resultava massa costós
i car de produir, i que no donava gaires fruits. “Hauríem de cultivar alguna cosa que no siga tan costosa de produir i que ens done faena a la nostra colla d’amics per viure del camp tot l’any ací a la vall”, expliquen des del projecte, i de seguida van pensar en els arbres centenaris del seu voltant: les oliveres.

Després de parlar amb algunes persones majors que tenien bancals d’oliveres abandonats en la zona i explicar-los el projecte, van començar a arrendar i treballar aquestes parcel·les. “Les terres que vam agafar portaven de tot, estaven plenes d’amoníac i productes químics. El primer que vam fer va ser passar el cultiu a ecològic”, explica Mohama. És una transició que dura de tres a cinc anys, “i per nosaltres era una decisió política”. Des de l’any passat el seu oli ja porta el segell de certificació de producció ecològica CAEE, tot i que cap d’ells es mostra gaire satisfet sobre el funcionament. “És el món al revés. Et tenen molt més controlat i pagues més impostos si fas producte ecològic que si llances merda al medi ambient”, comenta Ignasi. “Si a banda d’això tens menys producció per no utilitzar químics, on estan les facilitats per als que treballem el camp d’una forma respectuosa?”.

Els cultius de cirera, garrofa, ametla i oliva, així com els bancals construïts als vessants, són una herència de la presència àrab

De moment, entre els quatre amics gestionen al voltant de 2.000 oliveres repartides per diferents bancals de la Vall de Gallinera. Aquest enclavament privilegiat va ser un dels últims territoris de resistència dels poblats àrabs al País Valencià, on van viure durant vora sis segles. De fet, tant els cultius locals –cirera, garrofa, ametla i oliva– com els bancals construïts als vessants de les muntanyes –encara subjectats per marges de pedra seca– són una herència d’aquests pobladors. “Açò no són les grans plantacions d’Andalusia, ací nosaltres anem a poquet a poquet, marge a marge. Treballem bancals xicotets que estan repartits amunt i avall per les muntanyes. Una herència que ens van deixar els àrabs”, explica Ignasi.

Quasi tota la seua producció (al voltant dels 20.000 quilos d’olives, dels quals extrauen uns 3.500 litres d’oli) és de varietat Vilallonga, tot i que també tenen una parcel·la on cultiven la varietat Hojiblanca. “Nosaltres agafem les olives directament de l’arbre i en menys de 24 hores el suc d’oli està fet, res a veure amb el que fan les grans marques”, destaca Mohama. “Ací fem un producte ecològic i de qualitat. La gent ha de ser conscient que per produir aquest oli hem estat un any cuidant els arbres i només utilitzant productes naturals”, remarca Ignasi, que explica que també aprofiten el fem d’ovella del pastor local per fer adob per als camps.

A banda del vessant de productors també treballen per la dinamització del cultiu ecològic al territori i el comerç de proximitat: “Quasi tot el nostre oli el venem ací a la vall o als voltants, a coneguts o als Mercats de la Terra”. “I des de fa uns anys vam començar a impulsar la Fira d’Oli de la Vall de Gallinera per donar valor als xicotets productors de la nostra comarca i de tots els territoris de la Diània” –nom que fa referència a les comarques centrals del País Valencià–, explica Ignasi, que també comenta que durant la fira es va fer una jornada de formació en cultiu ecològic per al sector agrícola local.

Ruta per les oliveres del projecte Olis Cuquello, a la comarca del Baix Maestrat |Àlex Vilanova

De moment el projecte 4 Amics no els dona per a viure, i quasi tot el que han guanyat ho han reinvertit en materials i en millorar els camps. “La veritat que seria una utopia poder viure els quatre només d’açò, o de la terra en general, ja que el camp ens permet viure i treballar on volem, fer-ho a l’aire lliure i diversificar molt les tasques: avui arregle un marge, avui vaig a collir cireres, avui a fer hortalissa…”, explica Mohama, que després de treballar en una fàbrica de taulell a Oliva durant quatre anys ho va tindre molt clar: “Em trobava engabiat a la fàbrica vuit hores al dia fent sempre el mateix. A mi el que m’agrada és viure de la terra, i cada dia fer i aprendre una cosa nova. Ho vaig provar i, sense cap dubte, vaig tornar a viure del camp”. Ignasi, que va estudiar Biologia a València i va provar de viure un temps a la ciutat, pensa el mateix: “La ciutat no et dona aquesta manera de viure i treballar. Estar fora d’un despatx i no fer sempre el mateix és el que et dona el camp. Ací mai t’avorrixes”. “I dia que plou, dia que em toco l’ou”, conclou Mohama entre rialles.


Recuperant l’herència  romana al Maestrat

L’any 2013, Andrés –veí de la Jana, a la comarca del Baix Maestrat– es va quedar sense faena. Juntament amb Àlex i Sergio, amics del poble, van estar parlant sobre la possibilitat de muntar un projecte de producció i comercialització d’oli d’oliva verge extra apostant per les varietats tradicionals del Maestrat. Així és com explica Àlex Vilanova els inicis del projecte d’Olis Cuquello, que actualment el formen aquests tres socis i amics. “Treballem les explotacions agràries que hem heretat de les nostres famílies, que durant generacions han treballat la terra, i ens unix l’estima pel nostre territori i la lluita per un món rural viu, on els i les joves puguem optar per quedar-nos a viure i treballar als pobles dignament”.

Els seus olis es caracteritzen per ser monovarietals autòctons de la Jana i el Maestrat, i per tant és impossible trobar-los en els lineals dels supermercats. “Un dels nostres olis és una varietat local de la Jana, la varietat Cuquello. De fet, som l’única empresa que comercialitza aquest oli”, explica Àlex, “després treballem amb dos varietats més típiques del Maestrat i les Terres de l’Ebre, com són la Farga i la Canetera. Una altra de les varietats és la Sevillenca, també anomenada Serrana d’Espadà –que compartim amb la zona del Palància–, i per últim la Villalonga, que tot i no ser una varietat tradicional de la nostra comarca sí que ho és d’altres comarques valencianes com l’Alcoià o el Comtat”.

Fan venda directa a la consumidora i treballen amb restaurants i comerços la línia dels quals és el producte de proximitat

Pel que fa a la comercialització de l’oli, treballen en tres línies. D’una banda venen directament a la consumidora, d’altra banda treballen amb restaurants i comerços la línia dels quals és el producte de proximitat, principalment al País Valencià, i també exporten oli al Japó, Bèlgica i Alemanya. “Des de fa dos anys estem desenvolupant també un projecte social, treballant conjuntament amb El Cau de Castelló –un centre per a persones amb trastorn de l’espectre autista– que venen una vegada a la setmana i treballen en els camps”, explica Àlex, que també comenta que estan impulsant un projecte d’oleoturisme, “en el qual visitem oliveres mil·lenàries, fem tasts d’olis monovarietals sota les oliveres i ensenyem el nostre treball al camp i la nostra passió per la cultura de l’oli d’oliva”.

“A l’hora de posar en marxa projectes en el món rural ens trobem amb moltes dificultats burocràtiques i amb el desconeixement total de les institucions sobre com funciona la vida en aquests pobles i el que necessita la gent que viu del camp”, explica Àlex. Tot i les dificultats, de moment encaren el futur amb optimisme. “En primer lloc volem consolidar els nostres cinc olis monovarietals. Especialment la varietat Cuquello de la Jana, ja que la millor manera de protegir la nostra biodiversitat és cultivant un tipus d’oliva que només trobem al nostre terme, i també la varietat Farga, per a protegir les oliveres mil·lenàries”. Segons explica Àlex, es tracta de la varietat més antiga del Maestrat, que es va començar a cultivar en època romana fa més de 2.000 anys. També tenen previst traure per a la campanya 2020-2021 el primer oli ecològic, i en això és en el que treballaran els pròxims mesos. “De moment tenim marge per a créixer, perquè amb les nostres finques podem ampliar la producció, però el nostre objectiu principal és que Olis Cuquello siga una ferramenta per a poder viure de la terra dignament i al mateix temps continuar amb el nostre projecte social, turístic, mediambiental i al servei de la sobirania alimentària”.

Els projectes 4 Amics i Olis Cuquello només són dues de les desenes d’iniciatives que estan apareixent al món rural valencià per combatre el despoblament rural i assegurar una vida digna i respectuosa amb l’entorn lluny de les ciutats. Segons Mohama, “per molt que facen o diguen els polítics i les institucions, i encara que no ens donen cap facilitat, nosaltres tenim mans i sabem viure de la terra. Ho hem fet sempre i ho continuarem fent”.

Article publicat al número 483 publicación número 483 de la Directa