L’acte que va celebrar dilluns la plataforma Cuidem Benimaclet va acabar amb una foto de grup i “ganes de seguir lluitant i no parar fins que l’amenaça del PAI no vinga aturada”, com explica la portaveu Paula Chirivella. Cuidem Benimaclet és un col·lectiu integrat per veïnes, col·lectius i associacions d’aquest barri de València, que lluita per impedir qualsevol edificació residencial i expansiva a la zona inclosa en el Programa d’Actuació Integrada (PAI) del barri. L’acte va servir per presentar les 1.345 signatures recollides amb el suport de més de 60 establiments comercials del barri contra el pla d’urbanització presentat per la immobiliària Metrovacesa, tantes firmes com habitatges es pretenen construir.
L’acte ve una setmana després que Metrovacesa, immobiliària controlada per Banc de Santander i BBVA, fes una roda de premsa en la qual presentava el seu projecte. Enfront dels mitjans de comunicació, la promotora va donar conèixer una actuació en la qual contempla una inversió de 280 milions d’euros en una superfície de 269.775 metres quadrats, amb la construcció de 1.345 habitatges, zones verdes i altres dotacions. Juan Añón, arquitecte i urbanista d’AIC Equip, el despatx triat per l’empresa per desenvolupar el projecte, va parlar de concentrar l’edificabilitat en altura, amb prop d’una vintena de torres, la major part d’entre vuit i dotze plantes, però amb tres o quatre d’elles de fins a trenta. A més, segons el director de sòl de Metrovacesa, Miguel Díaz Batanero, i la seua responsable al País Valencià, Pilar Salvador, el projecte seria pioner a la ciutat de València, perquè assimila els criteris i els requisits que van eixir de “Benimaclet és Futur”, un procés participatiu obert pel consistori valencià per reformular el planejament del barri.
Juan Añón, arquitecte i urbanista d’AIC Equip, el despatx triat per Metrovacesa per desenvolupar el projecte, parla de concentrar l’edificabilitat en altura, amb prop d’una vintena de torres, la major part d’entre vuit i dotze plantes, però amb tres o quatre d’elles de fins a trenta
Com va dir Salvador, Metrovacesa és propietària del 40% del sector del sòl urbanitzable a Benimaclet i això no la converteix en agent urbanitzador, perquè segons la llei s’ha de sumar el 51% dels drets de superfície per ser-ho. De moment, la proposta ha sigut presentada només al Departament Municipal d’Urbanisme i, a partir d’ara, el consistori té un termini de tres mesos per analitzar el nou pla i començar la tramitació per validar-lo. Metrovacesa podria sumar al projecte Urbem, propietària de 20% del sòl. Urbem era la promotora que posseïa la condició d’agent urbanitzador de Benimaclet, però el juliol de 2017 l’administració de la ciutat li va retirar al·legant la seua caducitat. Des de llavors, Urbem ha emprès processos legals contra l’Ajuntament de València que encara no s’han acabat. La Directa ha preguntat a Metrovacesa si la presència d’una protesta veïnal o d’una recollida de firmes per desclassificar el sòl poguera suposar algun problema per al grup. Díaz Batanero va contestar que “els veïns que s’oposen al projecte és perquè ho desconeixen o perquè tenen por al canvi” i Salvador va afegir que “durant tot el procés d’elaboració del pla hem mantingut converses constructives amb l’Associació de Veïns de Benimaclet i que l’oposició a la construcció d’habitatges solament ha arribat al final del procés”.
Els dies següents, els representants dels partits polítics i de les institucions valencianes van fer declaracions al voltant del projecte de Metrovacesa. L’alcalde Joan Ribó va dir que el nombre de pisos plantejats per l’empresa és “excessiu” i que s’ha de revisar l’edificabilitat; la regidora de Podem, Maria Oliver, digué que s’ha d’escoltar les veus de les veïnes del barri i que s’han de visionar novament els paràmetres urbanístics fixats per l’antic PGOU. De diferent opinió són el PSOE i el regidor de Desenvolupament Urbà Vicent Sarrià, que ha aplaudit l’esforç fet per Metrovacesa en integrar les peticions veïnals “quan no tenien obligació de fer-ho” i insistia que l’edificabilitat prevista està molt per sota de la d’uns altres PAI ja aprovats per l’Ajuntament de València.
Mar Ruiz, una altra portaveu de Cuidem Benimaclet, va respondre a Sarrià: “Em dóna la sensació que no té massa ganes de complicar-se la vida, i que per la regidoria d’Urbanisme és molt més fàcil desentendre’s de la responsabilitat de la planificació urbana, contractar un agent urbanitzador i, després, si hi ha diners, fer les dotacions que calen al barri”. Però la plataforma va més enllà. Com diu Chirivella, “aquest projecte no correspon a cap necessitat veïnal hui en dia” i afegeix que la zona afectada pel PAI no és plena d’escombraires i abandonada. De fet, els horts urbans, tant de l’Associació de Veïns i del CSOA l’Horta com el mateix centre social són en la zona interessada pel projecte de Metrovacesa, i amb l’edificació, desapareixerien o serien prou perjudicades. A més, afegeix Chirivella, “totes les zones abandonades on ara hi ha un descampat es poden utilitzar tant per a l’autoconsum com per a una producció d’agricultura biològica”. Així doncs, creu que si es vol edificar amb un model d’urbanisme desenvolupista i neoliberal probablement és perquè “darrere hi ha uns interessos molts grans i una tendència a amagar els efectes socioambientals d’aquest megaprojecte”.
Metrovacesa compta amb 269.775 metres quadrats de superfície a Benimaclet, dels quals es destinarien per ús públic el 82% mentre el 18% restant seria per ús terciari i residencial. D’aquests últims, el 10% se cedirà a l’Ajuntament. Però, com diu Ruiz, “hi ha moltes coses al plànol de Metrovacesa que costen de creure”. Si mirem les imatges del projecte, no es veuen les dues torres d’entre 20 i 30 plantes. Tanmateix, el terreny que quedaria per acollir les dotacions que necessitarien les noves persones que arribarien al barri seria molt escàs. El que preocupa les integrants de Cuidem Benimaclet és que tot dependrà de la capacitat de l’Ajuntament per pagar les despeses que se’n derivaran. “En resum, aquest 10% a priori sembla escàs, però el problema real és que no tenim cap garantia que efectivament se cedirà una part a l’Ajuntament ni que aquest construirà tot el que ha promès”, afegeix la portaveu.
Cuidem Benimaclet no proposa només desclassificar el sòl sinó també paralitzar el PAI actual i iniciar un nou procés participatiu extensible a tota la població, que tinga en compte les dotacions i usos dels descampats, la neteja i la recuperació d’horta
Un dels arguments que utilitza Metrovacesa és el de complir amb les línies guia del procés participatiu Benimaclet és Futur. Però, per la representant de la plataforma veïnal, “no podem parlar de Benimaclet és Futur sense qüestionar el procés en si. Per a nosaltres, sis tallers de dues hores amb una mostra reduïda de la població, sense cap dinamització de grup i amb opcions limitades per un PGOU que data de l’any 1988, no es pot considerar participatiu, ni hauria de deslegitimar cap decisió posterior”. A més, com es pot llegir al document de la pàgina web de Benimaclet és Futur, les línies aposten per la rehabilitació d’habitatges i per reduir l’edificabilitat del PAI previ, a banda de proposar dotacions com una escola infantil, un centre cultural, un mercat i un centre de dia, entre altres, que passen a ser l’última prioritat i dependran, per tant, de la bona voluntat i/o disposició econòmica de qui governe”, insisteix Ruiz. També l’Associació de Benimaclet, amb els quals Metrovacesa diu haver negociat i arribat a un acord, va treure un comunicat oposant-s’hi tan prompte com van conèixer els detalls del projecte.
Cuidem Benimaclet no proposa només desclassificar el sòl sinó també paralitzar el PAI actual i iniciar un nou procés participatiu extensible a tota la població, que tinga en compte les dotacions i usos dels descampats, la neteja i la recuperació d’horta. “Continuarem arreplegant signatures en fer les formacions, les reunions pel barri i amb la paradeta informativa que tenim al Mercat de Beni tots els divendres”, conclou la portaveu de l’entitat. Dissabte que ve es presentarà al CSOA l’Horta la Comissió d’Ecologia de Cuidem, en un acte que comptarà amb una xarrada al voltant de l’impacte ambiental que suposaria el projecte de Metrovacesa si finalment s’executa.
