Periodisme cooperatiu per la transformació social
directa.cat

Cursa d’obstacles del jovent nouvingut

L’Institut Mallorquí d’Afers Socials assumeix la tutela dels menors estrangers no acompanyats que arriben a les Illes, que en complir divuit anys toparan amb greus traves burocràtiques per aconseguir treball i habitatge

/ Arxiu

Quan els migrants són detectats per les autoritats, els que són menors d’edat són acollits als centres de protecció per a menors. Per determinar la seva edat se’ls condueix, en el moment de la detenció, a l’hospital, on se’ls realitza una radiografia al canell que indica l’edat aproximada de la persona. El consell insular de cada una de les illes és qui té les competències per gestionar els centres de protecció per a menors estrangers no acompanyats. Si el resultat de la prova determina que són menors de divuit anys, passen al centre de primera acollida de l’illa on es troben.

Des de fa tres anys, la majoria de menors estrangers no acompanyats als centres d’acollida de les Illes provenen d’Algèria. Actualment, a Mallorca, dels 46 menors dels quals es fa càrrec l’Institut Mallorquí d’Afers Socials (IMAS), 25 són d’origen algerià, segons les dades que aporta la directora d’Infància i Família, Mari Ángeles Fernández. L’increment de menors no acompanyats a les Illes ha estat proporcional al nombre d’arribades en pastera. A Mallorca, les competències de protecció del menor les té l’IMAS, qui assumeix la tutela dels nouvinguts en el moment que són detectats com a menors. Aquests passen directament al centre de primera acollida Norai, un centre concertat dedicat a la seva atenció.

“La majoria dels que arriben són joves d’entre setze anys i mig i gairebé divuit. Moltes vegades no saben que es troben a Mallorca”, explica Fernández. En el centre de primera acollida, de règim residencial, s’hi poden estar un màxim de sis mesos, acompanyats d’educadores socials, mediadores interculturals i psicòlogues, de manera que se’ls realitza un pla d’avaluació individual.

Alguns menors s’adapten als centres d’acollida i n’aprofiten els recursos, però d’altres segueixen la ruta cap al centre d’Europa

El principal repte de l’IMAS, detalla la directora, és aconseguir el permís de residència, per la qual cosa disposen d’un termini legal de nou mesos, i aquest, depenent de l’edat del menor, pot ser molt just. “A mesura que els joves ens agafen confiança i veuen que els volem ajudar, ells mateixos ens faciliten les coses”, explica. “Si ens aporten un passaport o un document d’identitat, és molt més àgil aconseguir els permisos, i els nouvinguts, en un primer moment, per por, poden tendir a amagar aquests documents”, continua.

Alguns dels menors s’adapten als centres d’acollida i n’aprofiten els recursos, però molts altres tenen molt clara la seva destinació i segueixen la seva ruta fins a altres llocs d’Europa, on tenen familiars o amistats que els puguin ajudar. Des de l’IMAS han impulsat una comissió de treball, en la qual participen altres entitats com Amés (l’empresa propietària de Norai), el GREC (Grup d’Educadors de Carrer), Unicef o Càritas, amb la finalitat de millorar el servei d’acollida.

L’IMAS treballa amb diferents entitats socials que faciliten la inclusió dels nouvinguts, entre elles el GREC, que realitza un programa d’acompanyament per facilitar la formació i l’accés a l’habitatge d’aquests menors. “Nosaltres, en l’acompanyament o en l’habitatge, supervisam els projectes educatius, el que aquests al·lots volen dur a terme. Els acompanyam en la mesura que podam”, explica Guillem Bujosa, que és educador del GREC. “Quan surten dels centres de protecció, als divuit anys, amb les mesures que la llei ens permet, els donam un cop de mà per trobar feina, per accedir a un habitatge o per formar-se, tenguin o no tenguin la documentació i el permís de feina regulats –tot i que són pocs els que surten amb permís de feina”, afegeix. Amet Ndiaye, un mediador del GREC, explica, però, que un dels problemes que tenen aquests menors “és que quan compleixen la majoria d’edat tenen un permís de residència, però no per treballar, i això és un regal enverinat que els dificulta molt les coses i els obliga a sobreviure de la manera que puguin”.

Article publicat al número 505 publicación número 505 de la Directa

Articles relacionats