“La revolució verda” és el nom amb el qual es coneix el procés d’industrialització massiva del sector agrícola que tingué lloc entre els anys seixanta i vuitanta, primer als Estats Units i després a la resta del món. A partir d’aquest període de la història es va desenvolupar i massificar l’ús d’adobs i altres fertilitzants sintètics derivats del petroli que substituirien els d’origen orgànic. Fins aleshores, la pagesia havia produït els seus propis adobs per mitjà del compostatge orgànic. Encara a la dècada dels anys cinquanta, un actor important de la neteja de les ciutats eren les hortolanes periurbanes que, en tornar dels mercats de vendre les seves collites, recollien deixalles orgàniques veïnals i omplien els carros amb els excrements dels cavalls del carrer per, un cop als camps, convertir-ho en adob. Avui en dia, a les ciutats europees, el reciclatge de la matèria orgànica es realitza amb camions que recullen les escombraries del contenidor marró destriades voluntàriament per la ciutadania cap a plantes de compostatge centralitzades, on es produeix adob.
Segons dades de l’Agència de Residus de Catalunya, del mig milió de tones de deixalles orgàniques que es generen anualment a Barcelona només se’n recicla un terç. Els dos terços restants acaben en abocadors, on fermenten i emeten gas metà, fins a vint vegades més contaminant que el diòxid de carboni i la causa del 3 % dels gasos d’efecte hivernacle en l’àmbit mundial. També generen contaminació ambiental en forma de pudors i lixiviats, el suc de la descomposició, que arrossega plàstics, metalls pesants i compostos químics i es filtra en aqüífers o acaba al mar. “Fa vint anys que intentem que la ciutadania separi les deixalles, i encara hi ha molta gent que no ho fa i no li passa res”, indica Víctor Mitjans, tècnic de gestió de residus de l’Àrea Metropolitana de Barcelona. Des de l’administració s’està intentant introduir sistemes de recollida individualitzats i identificats, com la recollida porta a porta o els contenidors tancats amb clau privada. Segons Mitjans, “amb una bonificació en la taxa de residus per la ciutadania que destria correctament incentivarem el reciclatge”.
Descentralitzar el compostatge
La cooperativa Espai Ambiental ha creat la Xarxa de Compostatge Comunitari de Barcelona. Des de l’any 2017 assessoren projectes d’autocompostatge i compostatge comunitari a diversos ajuntaments metropolitans, posen en marxa compostadors comunitaris, ofereixen formació i dinamitzen els grups. També gestionen l’Aula Ambiental de Sagrada Família, l’equipament ambiental municipal del districte de l’Eixample, i vetllen pel bon funcionament de tres unitats de compostatge del Districte: a la plaça d’André Malraux, al Fort Pienc, als Jardins de Montserrat (en col·laboració amb l’assemblea autogestionada de l’Hort de la Lola) i a la mateixa aula ambiental de la plaça Gaudí, davant de la Sagrada Família. Són contenidors on xarxes de veïnes poden generar el seu compost per mitjà d’abocar-hi el residu orgànic verd (sense restes de carn o peix, ja que el mal compostatge pot generar prions que derivin en malalties, com la de les vaques boges). A cada punt hi participen unes 120 unitats familiars i se n’extreuen cada sis mesos uns 100 kg de compostatge que es reparteixen entre les participants. “Hi ha molts mites al voltant del compostatge, si els tècnics ho gestionen bé no fa males olors ni atrau animals malignes”, afirma Alba Gorlat, tècnica de l’aula ambiental i membre de la cooperativa Espai Ambiental. Afegeix, però, que “per substituir els contenidors marrons caldrien moltes unitats, perquè compostar és un procés de sis mesos que s’ha de respectar, no va al ritme de la nostra vida diària”. Existeixen altres punts de compostatge d’iniciativa municipal, privada o autogestionada, com el de la Fàbrica del Sol, al barri de la Barceloneta, l’aula ambiental Bosc Turull, al barri de Vallcarca, i al voltant dels diferents horts urbans de la ciutat. Es poden consultar al mapa “Barcelona + Sostenible”.
El residu de cuina és en gran part aigua, fet que, un cop sec, el pes i el volum es redueix un 80 %, no fa pudor i es pot emmagatzemar
Tarpuna és una cooperativa d’agricultura urbana que des de 2018 dinamitza projectes compromesos amb el desenvolupament sostenible i la justícia social. Han dissenyat un electrocompostador anomenat Revolta, que fa un pretractament del residu: el volteja i fa que hi circuli l’aire perquè s’assequi i l’escalfa a setanta graus per higienitzar-ne les proteïnes animals, amb la qual cosa, s’hi poden abocar restes de carn i peix sense perill de putrefacció. Extreu un compost immadur al cap d’una setmana, que després s’ha de barrejar com es fa en el procés manual de compostatge amb residus estructurants, com restes de poda o escorces, per fer-lo madurar. El residu de cuina és en gran part aigua, fet que, un cop sec, el pes i el volum es redueix un 80 %, no fa pudor i es pot emmagatzemar durant setmanes abans de compostar. Mitjançant la màquina el procés de compostatge es redueix a tres mesos i té una capacitat per assumir entre trenta i vuitanta quilos diaris, depenent del model, el que suposa entre 11.000 i 30.000 kg de reciclatge l’any. A l’associació Germanetes – Jardins d’Emma, a l’esquerra de l’Eixample, han incorporat una màquina Revolta per a ús comunitari. La tenen a una caseta amb un cadenat per bluetooth i qui està inscrit pot obrir i llençar-hi els residus. A més de veïnes, hi porten els residus un restaurant i una escola. L’adob resultant és utilitzat per l’hort urbà. Josep Maria Vallès, director de Tarpuna i un dels inventors de la màquina revolta reivindica que “tots els horts urbans s’haurien de fertilitzar amb els residus de la mateixa ciutat”.
Crear valor amb el residu orgànic
Tarpuna ha iniciat enguany la campanya Cercle Compostaire, que posa en contacte grups que fan compostatge comunitari amb agricultores locals que en puguin aprofitar l’adob. Han iniciat un compte de micromecenatge a través de la plataforma Goteo per poder llogar o comprar la màquina Revolta per a l’escola Nabí de Vallvidrera, el compost de la qual servirà per ser utilitzat a l’hort de la cooperativa de consum Can Pujades, que es troba a uns 200 metres del centre. L’aliment conreat tornarà al veïnat per mitjà de les cistelles de la cooperativa, i, un cop s’inauguri aquest hivern l’espai cultural de l’antic edifici del Mercat de Vallvidrera, on hi haurà una cuina, es faran degustacions i tallers culinaris. “Ens interessava molt aquesta idea de tancar el cercle de l’orgànica”, explica Salva Ferran, membre de la cooperativa de Can Pujades, “creiem que l’hort hauria de ser un node on fomentar els lligams veïnals i l’educació ecològica i alimentària dels més petits”. El projecte també té una part educativa, on es fa formació sobre la gestió dels residus orgànics i la importància del compostatge com a eina per fer front al canvi climàtic.
S’ha iniciat un micromecenatge a través de Goteo per llogar o comprar la màquina Revolta per a l’escola Nabí de Vallvidrera
L’escola cooperativa Nou Patufet, del barri de Gràcia, ja fa dos mesos que té instal·lada una màquina Revolta. Francesc Granada, director del centre, celebra l’èxit del projecte: “És genial, cada dia aboquem el menjar sobrant i en una setmana extraiem una terra que els infants poden tocar i no fa pudor”. “No sempre és possible utilitzar el compost a la proximitat, i per això s’ho emportarà un pagès de Mataró”, puntualitza Granada. Altres escoles que s’han convertit en punts de compostatge veïnal són l’Escola Frederic Mistral de Sarrià-Sant Gervasi, l’escola Provençals de Sant Martí o l’Escola Pia de Balmes. En la mateixa lògica, el Mercat de la Vall d’Hebron, al barri de La Teixonera, ha estat reformat per incloure-hi un hort comunitari de 1.750 metres quadrats cultivables al seu terrat. Es va obrir al veïnat a mitjans de juny. És l’hort en coberta d’un edifici més gran de l’Estat espanyol, i la idea és que serveixi com a punt de recollida veïnal per al compostatge de residus orgànics i que pugui reutilitzar els residus generats pel mercat per fer compost. “El problema és que hem generat un sistema que és massa còmode: tu llences la bossa i te n’oblides”, opina Josep Maria Vallès, de Tarpuna, entitat que gestiona l’hort del mercat; “la recollida centralitzada de residus suposa una despesa econòmica i ambiental molt alta, i ja toca començar a fer-nos responsables també d’aquest àmbit”. En col·laboració amb Tarpuna i la Universitat Politècnica de Catalunya, acaben d’engegar una formació de trenta hores de mestre compostaire, que ja funciona des de fa anys en països com Bèlgica i l’Estat francès.
Vermicompostatge amb cucs de terra
En col·laboració amb la xarxa Barcelona + Sostenible, l’Economat Social de Sants i la Lleialtat Santsenca, juntament amb el grup escolar Lluís Vives, participen des del 2019 en un projecte de vermicompostatge –tècnica que es fa amb l’ajuda de la voracitat dels llambrics– anomenat Érem i serem cucs de terra. Els grups de consum de l’Economat, la Garrofera i Panxa Contenta recullen la matèria orgànica sobrant de les cistelles i la porten a l’escola amb una bicicleta-carro elèctric d’ús comunitari, que també serveix per promocionar el transport sostenible. Allà, gràcies a una compostadora que conté llambrics de l’espècie roja californiana (Eisenia fetida) l’alumnat ajuda a transformar la matèria orgànica en un lixiviat d’alt valor fertilitzant que s’utilitza per a l’hort escolar i altres horts com el de Can Batlló i l’hort comunitari del passatge Badal. El curs següent reproduiran el projecte a l’Institut Bosc de Montjuïc i a un tercer centre encara per concretar. L’associació AbonoKm0, sorgida al voltant dels projectes ConnectHORT, la Clandestina del Poble Nou i Green City Lab, del Clot, també estan creant una xarxa de vermicompostastge. “Els humans, estiguem sols o en grup, produïm residu orgànic, i com més reduïm l’ús de plàstics, més residu orgànic produírem”, reivindica Miki Royan, tècnic de l’associació, “per tant, poder convertir aquest residu en un recurs és el camí”.
