Després de l’apagada del 28 d’abril les incògnites sobre els motius pels quals va passar no s’esvaeixen. Parlem amb Javier Andaluz d’Ecologistes en Acció perquè ens expliqui com funciona la xarxa elèctrica i quins són els seus desafiaments davant del canvi climàtic.
Tot i que encara no es coneix per què es va produir el tall elèctric d’ahir, quan es tracta d’una apagada massiva com aquesta, quines són les possibles causes?
Intento ser caut i esperar el que diu Red Eléctrica. El que sabem fins al moment és que va haver-hi una fluctuació del sistema elèctric. A les 12.30 es va observar una desconnexió de 15 GWh de producció, la qual cosa va generar un buit de tensió de més o menys el 60% de l’electricitat que s’estava produint en aquells moments a tota la Península, i això va fer caure la xarxa. Les raons no les sabem, encara que estem escoltant nombroses informacions: que si incendis a França o a Portugal, que si excés de renovables, etc. Sí que creiem, però, que donar les culpes a les renovables o demanar més centrals de cicle combinat o gas són missatges arribistes, que el que intenten és demonitzar les renovables i demanar més inversions en elements fòssils i combustibles quan sabem que la xarxa elèctrica espanyola ja ha operat amb una producció de renovables tan elevada com la que vam tenir ahir. No va ser un dia excepcional. No hi va haver un superpic de producció.
Per què en l’apagada d’ahir tota la Península es va quedar a les fosques i en casos com les Illes no va haver-hi incidències?
Això té a veure en com s’opera la xarxa elèctrica. Aquesta és una de les qüestions rares que han passat perquè habitualment si hi ha una caiguda de tensió, l’única cosa que cau són algunes de les branques que connecta Red Eléctrica. Les xarxes estan organitzades en forma de malla, és a dir, estan interconnectades les unes amb les altres, però tenen una part d’aïllament. Hi ha tres gran seccions: la zona nord-est, la nord-oest i la sud-oest. El lògic hauria estat que solament caigués una d’aquestes seccions. Veurem per què ha estat, però és rar. A les Illes no va caure perquè té una interconnexió elèctrica que és bastant important, i han pogut frenar a temps la caiguda massiva de tensió perquè han funcionat els seus sistemes de defensa i aïlladament. El sistema elèctric de les Illes sol tenir aïllament perquè la interconnexió amb cable allí és complicada i complexa. El sistema està dissenyat per ser resilient i a petita escala, i és fàcil gestionar la desconnexió.
Seria possible pensar en una xarxa elèctrica descentralitzada? Quins beneficis i quins inconvenients tindria?
“Una xarxa descentralitzada és més resistent a les apagades? Sí, però també és veritat que en una xarxa així hi ha més problemes de manteniment i es depèn de bateries i de sistemes de suport”
Creiem que el que fa falta és una planificació de Red Eléctrica en condicions. La liberalització del sector elèctric i de l’empresa Red Eléctrica ha fet que tinguem una xarxa on ningú s’ha assegut a pensar com ha d’estar dissenyada per a ser el més resilient i resistent possible, i estem deixant a la iniciativa privada la decisió de com s’organitza. Sí que creiem que una xarxa més descentralitzada i basada en microxarxes té més capacitat de combatre les caigudes de tensió, però també és necessari tenir una xarxa d’alta tensió o redistribució de llarga distància que faci que, per exemple, els sistemes siguin més eficients i efectius. Una xarxa descentralitzada és més resistent a les apagades? Sí, però també és veritat que en una xarxa així hi ha més problemes de manteniment i es depèn de bateries i de sistemes de suport. Cal veure regió per regió com és el model de xarxa que es necessita.
Una situació com la que es va produir ahir demostra la dependència que tenim de l’electricitat. És possible un model de societat en què tot estigui electrificat?
Evidentment la societat depèn enormement de l’electricitat. Sabem que en un món descarbonitzat l’electricitat serà una de les fonts majoritàries d’obtenció d’energia. En aquests moments representa entorn de 25% del consum energètic de l’Estat espanyol i és probable que en un horitzó es redueixi el consum energètic dels combustibles fòssils. Tanmateix, no tot podrà estar en mans de l’electricitat. De fet, aquí hi ha un dels reptes claus que tenim amb la descarbonització i que té a veure amb les altres fonts d’energia limitades com el biocombustible, el biogàs o la biomassa. Si volem descarbonitzar l’economia, cal plantejar quins sistemes de suport i d’emergència necessitarem. Tot no podrà estar electrificat, de fet hi ha elements que no és aconsellable que ho estiguin. Així i tot, aquesta part serà molt més petita percentualment en comparació al que suposarà l’electrificació.
És a dir, és impossible electrificar tot el parc d’automòbils?
“Substituir els cotxes actuals per cotxes elèctrics suposa una burrada de consum addicional que creiem que és bastant impossible de generar”
No hi ha electricitat suficient. A més, substituir els cotxes actuals per cotxes elèctrics suposa una burrada de consum addicional que creiem que és bastant impossible de generar. A més, això tindria unes tremendes implicacions quant a ocupació territorial. L’opció és anar descendint el nombre de vehicles privats i apostar per xarxes públiques de transports. Electrificar el parc automobilístic requerirà sobredimensionar molt la nostra xarxa elèctrica i que tingui, per tant, més oscil·lacions. Quan poses tots els cotxes a la nit a carregar pot generar problemes d’inestabilitat addicionals.
Malgrat això, en l’actualitat, hi ha una tendència al tecnooptimisme com a solució al canvi climàtic.
“Tenim prou tecnologia per fer la transició ecològica que necessitem. No totes les mesures que calen són tècniques o tecnològiques”
Tenim prou tecnologia per fer la transició ecològica que necessitem. No totes les mesures que calen són tècniques o tecnològiques. Existeixen qüestions de caràcter social i econòmic que cal implementar, és a dir, tenir rutes clares d’allò que necessitem mantenir i allò que és superflu. Cal enfrontar aquests canvis culturals com són no dependre del vehicle privat, reduir els consums de combustibles fòssils o apostar per l’autoconsum i les comunitats energètiques. Per tant, ni tecnooptimisme ni falses solucions que diuen que amb quatre plaques a les teulades ja està tot fet. La resposta a l’emergència climàtica i a garantir aquest subministrament bàsic d’energia és complicada i complexa, i no hi ha una solució màgica, sinó que calen equilibris.
Les centrals hidràuliques han estat claus en la recuperació del sistema. Però, en un context de canvi climàtic i sequeres prolongades, com es pot veure afectada aquesta font d’energia?
Són molt clau en la generació d’electricitat i especialment ho seran en un sistema d’energies renovables. Juntament amb la solar tèrmica són, per definició pròpia, les energies que tenim més gestionables, per la qual cosa compliran aquest paper de suport de la xarxa elèctrica i aquest paper per a modificar la potència, la inèrcia i la tensió quan tinguem una major penetració renovable. En el context de canvi climàtic i sequera són un repte addicional, però el repte més gran té a veure amb la propietat d’aquestes centrals elèctriques. Mentre continuïn operant en funció del lucre econòmic, seran més difícils de gestionar que si es tornen aquestes les concessions a l’estat. Ha de ser una institució pública o ciutadana la que gestioni els desembassaments en funció de paràmetres de la xarxa i intentant acumular aigua per a quan hi hagi sequera.
Amb l’apagada ja hi ha veus que tornen a parlar d’energia nuclear aprofitant la situació de crisi. Cap a quin model energètic hem de tendir?
“L’energia nuclear és de les primeres que es van desconnectar de la xarxa durant l’apagada. Per si sola, no pot donar suport a un esdeveniment de caiguda de producció tan ràpid”
L’energia nuclear és de les primeres que s’han desconnectat de la xarxa. Per si sola, no pot donar suport a un esdeveniment de caiguda de producció tan ràpid perquè produeix sempre més o menys la mateixa quantitat d’electricitat i per a incrementar-la té un temps de resposta molt més lent. És inviable que en els cinc segon que va caure la xarxa, la nuclear pugui operar. Ho poden fer l’electricitat i el cicle combinat. Defensar les nuclears per aquesta apagada és estúpid i no entendre com funciona la gestió de xarxa elèctrica.
En el futur seran més comuns aquest tipus d’apagades? Hem de pensar en un món en el qual aquestes situacions són el pa de cada dia?
Estem davant un esdeveniment excepcional. Sí que crec que sortiran mesures addicionals. En principi, tret que es degradi més el sistema elèctric, serà difícil que es produeixi un nou apagada d’aquest tipus.
