L’última instància en què la perfilació racial queda tapada per una capa d’invisibilitat i silenci és en la dificultat, gairebé impossibilitat, de trobar empara judicial en els episodis en què s’hauria produït. Nogay Ndiaye Mir, activista afrofeminista i docent lleidatana, explica que “quan algú té un problema amb l’autoritat, costa que posi una denúncia, fins i tot les que vivim en la situació que s’anomena ‘pau administrativa’, que tenim DNI i tots els drets garantits”. Per a les persones en situació administrativa irregular, apunta Ndiaye, “la por és el primer escull, perquè t’has de dirigir a uns cossos policials que poden tramitar una ordre d’expulsió, demanar-te l’adreça i venir-te a buscar. Fins i tot, qui té permís de residència, perquè la renovació d’aquest està supeditada al comportament al país. Amb una acusació d’aldarulls, desobediència, resistència o manca de respecte, que és una cosa que pot passar quan t’enfrontes a una agent, la teva pena pot ser bescanviada per la pèrdua de la documentació i l’expulsió del país”, especifica.
D’aquesta manera, les identificacions per perfil racial, en paraules del periodista Youssef M. Ouled, també juguen un “rol de disciplinament per a la població racialitzada. Se la intimida, se li genera desconfiança en les institucions i se la desmobilitza. Si la policia t’identifica constantment, com et pots organitzar?”, reflexiona aquest periodista que ha investigat l’àmbit del perfilament ètnic de les actuacions policials.
Actualment, les úniques garanties de control contra aquesta pràctica sorgeixen de l’autoorganització: des de les brigades veïnals de Madrid dedicades a “vigilar”, enregistrar i documentar intervencions de la policia, a grups de missatgeria instantània dedicats a alertar de batudes o identificacions en massa. Un exemple el trobem a Manresa, on funciona el col·lectiu A l’aguait!, que treballa per a una “seguretat comunitària” i posa el focus en les problemàtiques estructurals que generen desigualtat. Jordi Guiu, portaveu d’A l’aguait! explica que les “perfilacions racials són una constant a Manresa” i que, a més de reprimir a les persones que les pateixen, també reforcen estereotips racistes. Enfront d’això, el grup planteja crear una xarxa veïnal organitzada per vigilar la policia i oferir eines legals a les víctimes d’actuacions desproporcionades. “Si es vol garantir la seguretat de tothom, hem de garantir el sentit comunitari. Les persones se senten segures trobant suport en la comunitat”, apunta Guiu.
Llei i ordre… racial
El cercle de silenci que comença als òrgans policials i es manté a les institucions s’acaba de tancar als jutjats. En paraules de Youssef M.Ouled, “no existeixen mecanismes perquè una persona es defensi contra alguna cosa que no existeix”. Josep Granados Lladós, advocat de SOS Racisme, remarca que, després del cas de Rosalind Williams, “no tenim constància d’altres exemples de perfilació racial que s’hagin denunciat i hagin fructificat”. Els episodis que arriben als jutjats són els que es deriven de les vulneracions habituals, més greus, que ocorren després de la perfilació. Tot i això, tal com explica Granados Lladós, “sabem que totes les denúncies per la via penal que fem contra la policia tenen un recorregut dificilíssim, i molt poques acaben amb sentència condemnatòria”.
Dels més de 600 casos de racisme policial denunciats per SOS Racisme des de 1999 a Catalunya, només cinc han rebut sentències condemnatòries
Aquest lletrat concreta que, dels més de 600 casos de racisme policial gestionats per SOS Racisme des de 1999, només es poden comptar cinc sentències condemnatòries i en només un cas es va aplicar l’agreujant de racisme. La feina es complica quan els policies també denuncien les persones que van aturar al carrer i es van sentir maltractades. És el cas de Zeshan Muhammad: “En molts casos hem de portar l’acusació i la defensa, ja que la víctima ha d’anar a un judici com a acusada on sovint ha d’afrontar peticions de penes de dos o tres anys de presó. És molt revictimitzador”. Granados Lladós enfoca la via judicial com a part del mecanisme que sustenta tota una pràctica policial: “La policia sap molt bé el que fa i mai reconeixerà una perfilació racial. Però si, a més, això va acompanyat d’una determinada actitud dels jutges i dels tribunals, que es posen del costat de la policia i deixen impunes les actuacions racistes, tot plegat només fa que incrementar-se. Si hi hagués una actitud dels tribunals de vigilància efectiva a les pràctiques racistes que porta a terme al policia, potser no les deixarien de fer al 100 %, però es veurien disminuïdes”.
Cas Rosalind Williams
Era 1992 quan Rosalind Williams baixava d’un tren a l’estació de Valladolid, va ser aturada per un agent del Cos Nacional de Policia espanyol, que li va demanar la documentació. Williams, afroamericana amb nacionalitat espanyola, viatjava amb el seu fill i el seu marit, blanc, però només li van demanar la documentació a ella. Quan el matrimoni va demanar explicacions, l’agent va dir que tenia ordres d’identificar “persones com ella”. La denúncia de Williams va passar del Jutjat d’Instrucció de Valladolid, a l’Audiència Nacional i al Tribunal Constitucional, que el 2001 va considerar, no només que la identificació no era discriminatòria sinó que era raonable fer servir un criteri racista com a “indicatiu d’una major probabilitat que la interessada no fos espanyola”. Tampoc va prosperar una queixa que va presentar al Miniseri de l’Interior. El 2004, a través de l’ONG Womens Link Worldwide, Williams va elevar el cas fins al Comitè de Drets Humans de l’ONU que, finalment, el 2009, va determinar que “les característiques físiques o ètniques de les persones (…) no s’han de prendre en consideració com a indicis d’una possible situació il·legal al país”. Després de disset anys de lluita judicial, un tribunal donava la raó a una víctima de perfilament racial, un cas únic a l’Estat espanyol fins avui.
Cas Zeshan Muhammad
Zeshan Muhammad, veí de Santa Coloma de Gramenet d’origen pakistanès, estava assegut a un banc un dia de maig de l’any 2013 quan un cotxe patrulla del Cos Nacional de Policia espanyol es va aturar per a demanar-li la documentació. Quan ell va preguntar el motiu d’aquesta actuació, un agent va etzibar-li que “no la hi demanaria a un alemany” i tot seguit: “perquè ets negre i punt”. En confrontar pacíficament aquesta resposta, Muhammad va ser colpejat i detingut. Josep Granados Lladós, advocat de SOS Racisme que va portar la part penal d’aquest cas, explica que, preveient una possible denúncia de l’afectat, a comissaria, li van obrir una diligència en què deia que havia tingut un “tracte xulesc” amb els agents. Però l’episodi no va acabar aquí: Juntament amb SOS Racisme i l’Open Society Justice Initiative, Muhammad va emprendre un litigi estratègic que servís de precedent vinculant i establís jurisprudència en matèria de perfilacions racials.
Després d’esgotar totes les vies judicials a l’Estat espanyol, on es va donar legitimitat a la intervenció de l’agent, i on el Tribunal Constitucional no el va admetre a tràmit en considerar-lo “no rellevant”, el cas es va elevar al Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH) que, el 2018 va admetre a tràmit la demanda. Finalment, l’octubre de 2022, el TEDH va dictar sentència en contra de Muhammad. A la sentència, si bé es reconeixia l’existència de la pràctica de la perfilació racial, en general, a l’Estat espanyol, per a la situació concreta denunciada va fer prevaldre la versió dels agents implicats, que van assegurar sempre que la situació va ser propiciada per la víctima i no arran de cap control.
Cas Mahbubur Abbas
L’octubre de 2014, Mahbubur Abbas tornava a casa de l’institut on estudiava. Acabava de fer els 18 anys. A aquest jove d’origen bengalí li acabaven de denegar la renovació del NIE, sent encara menor, per la manca d’ingressos del seu tutor legal. Mahbubur estava arribant a casa quan un vehicle del Cos Nacional de Policia espanyol el va aturar, sense ser sospitós de cometre cap delicte, i li va demanar la documentació. En comprovar que el jove tenia el permís de residència caducat, el van fer pujar al cotxe. Va estar-hi dues hores tancat, esperant que els agents “acabessin d’omplir el cotxe”. Durant aquest lapse de temps, els policies van parar a sopar i el van deixar tancat. Va passar la nit al calabós, amb un total de més de dotze hores incomunicat.
Mesos després, Mahbubur va aconseguir regularitzar la seva situació administrativa. A través de SOS Racisme, va denunciar el cas a un jutjat del contenciós administratiu per les diverses irregularitats que entenia que s’havien produït amb la seva detenció: aturada per perfilació racial, trasllat a dependències policials sense motiu i dilació en el temps i detenció il·legal, ja que, segons s’explica des de SOS Racisme, “només es pot detenir una persona de forma cautelar quan hi ha un procés d’expulsió obert”. I a Mahbubur, “li’n van obrir un just després de passar la nit al calabós i alliberar-lo”. El Ministeri de l’Interior espanyol va al·legar que Mahbubur, en trobar-se en situació administrativa irregular, era subjecte al “dret jurídic de suportar els danys”. Per la seva banda, la resposta a la queixa a la subdelegació del govern espanyol, segons SOS Racisme, “normalitzava completament aquestes pràctiques irregulars”.
