Periodisme cooperatiu per la transformació social
directa.cat

María Olga Coronado, membre del Consell dels Pobles Mam a Guatemala

"Des de la invasió que va arribar al país, i que continua arribant, s’ha perdut la forma d’entendre la vida amb la naturalesa"

María Olga Coronado és activista i membre del Consell dels Pobles Mam a Guatemala, que treballa per frenar els megaprojectes extractivistes / Eduardo Garcia Mira

El Consell dels Pobles Mam sorgeix com a resposta a les agressions sobre el territori, implementades per multinacionals en aliança amb el Govern de Guatemala. La formació i l’enfortiment de l’organització ancestral, l’autogovern, i la identitat són la base del treball en el qual participa l’activista i membre del Consell María Olga Coronado. Va participar en la desena Mostra de Cinema i Vídeo Indígena, que es va celebrar la setmana passada en diversos municipis del País Valencià, i on va explicar com s’organitzen per frenar els diferents megaprojectes extractivistes, sovint a costa d’una greu repressió amb desenes d’activistes assassinades. Quan li demanem que situe geogràficament al poble Maia-Mam, és taxativa: “Habitem els departaments occidentals del país i el sud de Chiapas, a Mèxic. Però, per a la nostra nació, no existeixen límits departamentals ni fronteres que ens dividisquen”.


En què consisteix el teu treball dins del Consell dels Pobles Mam?

Bo, sóc una dona que treballe en San Marcos en defensa del territori, contribuint a la construcció d’un equip de treball que pot enfortir les lluites des de la comunitat, des dels pobles i des de les dones. En aquests temps, estem creant una escola de formació per a dones joves, que es fa tots els divendres. És un espai de formació, on compartir experiències de les dones, aprenentatges, on donar a conéixer com s’ha de defensar la vida i els drets, i com actuar com a dones davant de la societat masclista que hi ha al país.


Quin és l’objectiu del Consell dels Pobles Mam?

El Consell Mam naix arran les atrocitats implementades per governs externs, per forces externes que han arribat al nostre país, especialment, amb la mineria. S’observa el gran mal que està generant a la naturalesa, a l’aigua, a l’aire. Aleshores, en adonar-nos del mal que està generant, es forma el Consell Mam per a defensar la vida.


Com es prenen les decisions? Com es regula aquest Consell?

“La comunitat té la seua pròpia manera d’elegir a les persones que veuen que poden fer alguna cosa i decidir el destí de les comunitats, la seua forma de lluita, la seua forma de fer el treball col·lectiu”

Des dels pobles, des de la cultura. Es tracta d’una cultura mil·lenària que ha tingut la seua pròpia forma d’organitzar-se, la seua pròpia forma de decidir què fer en la vida comunitària i que ha existit des de fa molts anys. Sabem que, des de la invasió que va arribar al país, i que continua arribant, s’ha perdut la forma d’entendre la vida amb la naturalesa. S’està tergiversant aquesta part, perquè ha arribat un pensament distint, que pren la naturalesa amb un fi econòmic. Però, és part de la nostra vida, part de nosaltres mateixos. Aleshores, encara que l’Estat ha implementat la seua forma d’organització, l’organització dels pobles sempre ha existit, sempre ha estat en el si de la família. Per exemple, la comunitat té la seua pròpia manera d’elegir a les persones que veuen que poden fer alguna cosa i decidir el destí de les comunitats, la seua forma de lluita, la seua forma de fer el treball col·lectiu.


Com és la presa de decisions dins de les comunitats?

La presa de decisions es realitza dins d’una assemblea comunitària, on són convidats homes, dones, ancians de diverses edats. La població decideix quins dies i a quines hores pot reunir-se. Es planteja el problema, què és el que està passant, quines eixides es poden donar a cert problema o certa situació en la comunitat. Aleshores, tots, homes i dones, proposem quina solució s’ha de donar. Aquestes decisions no les prenen únicament els líders, sinó tota l’assemblea general, i tota la gent sap de què s’ha parlat en les sessions anteriors, de què passa, de com s’ha de continuar.


Aleshores, quin és paper del líder o de l’autoritat ancestral?

El paper del líder és fer el treball tal com s’ha acordat de manera comunitària. Per això el líder està recolzat per la comunitat, que es pren al líder com un servidor d’aquesta. Així són les regles. S’ha de donar un servei en benefici de la comunitat, aleshores, aquests serveis també van rotant. És així com es fa.


El que es diu manar obeint, no?

Sí, perquè l’autoritat no pot fer res que no estiga dins de la funció decidida per la comunitat. La comunitat s’assabenta de tot. Davant de qualsevol situació negativa en contra dels líders, la comunitat diu que ell no ho va fer perquè volia, sinó que era un mandat nostre. També es donen casos delicats i el líder ha de decidir si està en contra o si està a favor, però mai decidirà res, sempre va a regressar a la comunitat per contar què ha passat en la reunió municipal. Ell dirà als pobladors què és el que han dit i decidirem si acceptem o no acceptem.


Els successius governs que hi ha hagut a Guatemala han respectat aquest autogovern?

“El govern no pot fer el que vol amb els pobles. Aleshores, en resposta a tota la lluita, està amenaçant, està criminalitzant, està empresonant als líders, a homes i a dones”

Bo, això mai ho han tingut en compte. Ells diuen que s’ha de complir el que ells diuen i, en alguns casos, ho han aconseguit. Però, quan els problemes són ja molt greus, no poden. Per això dic que les mateixes maneres d’organització i de presa de decisions de les famílies encara persisteixen. La lluita, la manera de prendre les decisions, la força de les comunitats, en l’actualitat, han contribuït que es faça més forta l’organització des de les comunitats per defensar el territori i la vida. Per això el govern no pot fer el que vol amb els pobles. Aleshores, en resposta a tota la lluita, el govern està amenaçant, està criminalitzant, està empresonant als líders, a homes i a dones.


Quins tipus de projectes s’estan duent a terme en San Marcos?

Els diferents projectes que estan generant divisió i estan destruint la vida són la minera, l’extracció d’or, de plata, en San Marcos. També, les hidroelèctriques, com Deocsa i Deorsa. També, la tala d’arbres, l’arribada de llavors transgèniques,… El consumisme també és un problema greu, que està arribant a les nostres comunitats; l’ús o la còpia dels nostres vestits, que estan sent sublimats en altres països i està llevant el treball a les dones que elaboren aquest tipus de brodat. És una infinitat de problemes que estan acabant amb la nostra vida a Guatemala.


Quines accions esteu fent per a detenir-los?

Primer, el treball que estem fent és defensar el territori, defensar l’aigua, defensar l’aire, els arbres, els nostres jaciments, la nostra casa, la nostra vida. Per a nosaltres, això és el més primordial. Si està bé la nostra terra, pensem que nosaltres estarem bé. Per això, en el nostre pensament com a poble, la terra és mare, no un recurs. Veiem la necessitat de formar a les persones, formar futures autoritats ancestrals, futurs guies, futurs remeiers, que són qui han sostingut la cultura des que ha arribat la invasió. Veiem la formació d’homes i dones com una necessitat urgent. Aleshores, hem implementat una escola de formació política, on participen autoritats ancestrals, dones joves,…, que són qui defensen i defensaran la vida. És fonamental la formació política, el coneixement de nosaltres com a persones, de la nostra cultura, dels nostres principis, dels nostres valors, en cas contrari, ens mengen.


Com actuen les empreses i el govern davant de la resistència?

“Les empreses estrangeres que arriben ofereixen millorar la salut, les carreteres,…, però per a remeiar els mals que causaran. Qui va als hospitals? Les persones que han emmalaltit en la mineria”

Criminalitzen els nostres líders. També, la mateixa empresa compra el govern nacional o local. Els enganyen dient: “Vostés no tenen diners per a fer aquesta escola. Nosaltres paguem”. Els alcaldes diuen que és un suport, però s’acostumen a ser dependents d’ells. Per a l’Estat, millor, perquè així no fa el seu treball. Les empreses estrangeres que arriben ofereixen millorar la salut, les carreteres,…, però per a remeiar els mals que causaran. Per exemple, qui va als hospitals? Les persones que han emmalaltit en la mineria. Actualment, les plantes estan contaminades, els animals es moren i les persones tenen al·lèrgies al cos, se les cau el cabell. Van al metge i ningú sap quin tipus de malaltia té. Però, nosaltres sí que ho sabem. Com no ho anem a saber si han sigut ells els que han generat aquest tipus de malalties? Davant de les lluites, els líders són titllats de terroristes. En San Marcos, han matat, han violat a dones, han generat milers de problemes per intentar dividir a la comunitat, a les famílies. Una part està amb ells i l’altra està amb la resistència. Hi han hagut companys empresonats, per exemple, per la lluita contra les hidroelèctriques. Han estat dos o tres anys a la presó. Però, per al govern, millor si es moren.


Van haver-hi 11 persones detingudes, que van estar entre 14 i 21 mesos en la presó per acusacions falses, no?

Van eixir sense càrrecs, sí. Però, el sistema de justícia també el tenen controlat. Poden pagar al jutge perquè parle en contra dels líders. No creuen el que diuen les persones, no creuen que són innocents. Diuen que són culpables mentre que s’esbrina el cas. Així passen 21 mesos, 2 anys, 3 anys a la presó, i al final són innocents.


Ens podries parlar de la mina Marlin? Ara mateix, ja no hi ha activitat i hi ha una crisi social a la zona.

La mina Marlin va arribar des de fa molt de temps i ha generat molta conflictivitat. Ha contaminat l’aigua, ha deixat les fonts sense aigua,… Ara, les dones han de caminar molt lluny per portar aigua a les seues cases. Les cases estan partides, moltes s’han enfonsat, perquè han excavat sota terra. Però, el govern no pensa en el mal que van a generar les extraccions.


Ara han finalitzat l’activitat? Han acabat amb l’or?

Bo, ells diuen que s’ha acabat. Però, arriben helicòpters en l’obscuritat per transportar l’or i la plata. Per això dic que les autoritats de Guatemala són còmplices. L’exèrcit vigila perquè ningú puga entrar en terra privada.


L’exèrcit custodia terrenys privats?

“Actualment, hi ha prostitució i açò va arribar amb la mina, perquè la gent va creure que tenia diners. Van arribar els restaurants, els hotels, que són d’alcaldes, de persones que van ser comprades per la mineria”

Sí, l’exèrcit, la policia, tot està pagat per ells. Ningú coneix els túnels, només qui treballa allí. Tampoc van generar tant de treball per a la població, perquè van vindre persones d’altres països. I no només van generar contaminació. Actualment, hi ha prostitució i açò va arribar amb la mina, perquè la gent va creure que tenia diners. Van arribar els restaurants, els hotels, que són d’alcaldes, són de persones que van ser comprades per la mineria.


Quin és el paper de les dones en les resistències?

L’energia. Quan els homes no poden, nosaltres encara seguim. Som les que anem al capdavant i ens parem davant de la policia. També duem a terme altres treballs invisibilitzats, mantenim a la família i a la mateixa comunitat. La nostra responsabilitat es multiplica, ja que vetllem pels nostres fills i filles, treballem per contribuir a l’economia familiar, a banda de formar-nos i tenir presència en les organitzacions.


Recau la figura de l’autoritat ancestral també en les dones?

Per descomptat. Les autoritats ancestrals han d’estar conformades per remeiers, que hi ha homes i dones; per guies espirituals, que hi ha homes i dones; per líders, que hi ha homes i dones. Així han d’estar constituïdes les autoritats ancestrals del nostre poble.


La manera de vestir és un altre senyal d’identitat?

És un llegat. Ens identifica, encara que alguns l’utilitzen per a baixar-nos l’autoestima. D’aquesta manera, exterioritze la pertinença a un poble, amb una identitat pròpia, que no oculte. Els seus colors tenen un significat. El verd representa la naturalesa, el groc la llavor, sense la qual res pot sorgir; el negre s’associa al descans i l’esperança de despertar amb noves energies per continuar lluitant.


És l’extractivisme sinònim d’una nova era d’extermini indígena?

No, l’era de l’extermini va començar amb el colonialisme fa segles, i continua. El mecanisme és exterminar els indígenes, però anem a resistir i continuarem resistint. Som milers, som milions de maies indígenes i estarem vinculats a la nostra vida i amb la nostra cosmovisió per a poder defensar-la.

Article publicat al número 1 publicación número 1 de la Directa