Descansar en pau ja no és una decisió teua. S’ha eliminat eixa capacitat en favor de l’espectacle. Si tens sort, arribes a vella i no has tingut una vida televisada, segurament pots morir tranquil·lament en l’anonimat i passar desapercebuda. Però si als mitjans de comunicació una mica del teu cas no els quadra, sent dir-te que l’elecció de com passaran els teus amics i familiars la teua defunció ja no els correspon. Alguns advocaran pel dret a la informació, uns altres per l’interés públic i la majoria ni necessitaran excuses. El teu dolor els pertany i tenen una audiència famolenca de saber més d’eixe malestar.
El cas d’Álvaro Prieto és l’últim en el qual una mort es converteix en negoci. Des del moment de la desaparició a l’estació de Santa Justa (Sevilla) van començar els especials televisius, les teories i les empaties selectives. Durant les hores en les quals no se sabia on estava van començar tota classe d’especulacions fins que el cos del jove va aparéixer en un directe en televisió. L’aparició del cadàver, per a major despropòsit, va ser retransmesa per la cadena pública RTVE, la que molts senten que manipula diàriament, alimentant així més teories desproporcionades i augmentant les ànsies de revenja. La trobada del cos, sumat a les imatges d’una gasolinera i l’autòpsia (que confirmava la mort per electrocució) semblaven posar fi al cas, però només era el principi. Hi havia molta gent ansiosa de diners i de venjança.
El cas d’Álvaro Prieto és l’últim en el qual una mort es converteix en negoci. Des del moment de la desaparició a l’estació de Santa Justa (Sevilla) van començar els especials televisius, les teories i les empaties selectives
Desgraciadament, hi ha morts absurdes cada poc temps. No és prou excepcional per a omplir hores i hores de televisió, però amb la desaparició del jove cordovés molta gent es va fer unes expectatives que la realitat no podia omplir. Quan el teu cap imagina milers de camins possibles i el que succeeix no arriba ni a una ínfima part d’ells, costa admetre-ho sense més ni més. D’una banda, els mitjans esperaven omplir els seus espais de magazín i augmentar la seua audiència amb el cas. D’altra banda, l’audiència esperava molt més. Li havien agafat afecte i volien un desenvolupament més llarg o més térbol. Una mort tan absurda no els va bastar a ningú. Per això, no es va frenar ací la cosa.
Prompte l’extrema dreta es va inventar una teoria violenta i racista que molta gent va comprar. Acusar gitanos saben que té el seu públic i pot alimentar l’odi cap a una minoria. També van localitzar en xarxes a una suposada xica amb la qual va estar eixa nit i la van posar en el focus. Publicant les seues xarxes socials i, fins i tot, el seu número de telèfon. A més a més, els mitjans tradicionals van reconstruir les últimes hores amb vida del jove amb gràfics i tota mena de detalls. Per descomptat, van traure imatges d’amics i familiars completament abatuts, que això sempre agrada a l’espectador més amoral. Finalment, en ForoCoches, eixe submón reaccionari, tenen la seua pròpia teoria amb un vídeo en YouTube d’un aficionat a gravar trens… I hui dia continua omplint hores i hores de televisió i xarxes socials.
Prompte l’extrema dreta es va inventar una teoria violenta i racista que molta gent va comprar. Acusar gitanos saben que té el seu públic i pot alimentar l’odi cap a una minoria
No sabem quant temps allargaran l’assumpte. Quant més poden fer negoci del dolor alié i d’un públic morbós i amb vides buides. Però els mitjans de comunicació, una vegada més, haurien de qüestionar-se si els compensa allargar l’agonia d’una família i alimentar conspiracions de grups pseudofeixistes pel simple fet de fer diners i guanyar audiència. És clar que sí. Senten que el model de negoci del qual es lucren és lícit, intocable i per damunt de la llei. Ningú s’atrevirà a qüestionar res al·legant la seua llibertat de premsa i d’expressió. Tot val en el salvatge oest de les televisions.
Des del cas Alcàsser fins al dia de hui la televisió no ha millorat ni una mica. Retransmeten la desgràcia les hores que faça falta per a traure-li un rèdit. No pregunten si els molesta a algú perquè no els importa una merda. Que descansen en pau o no ho decideixen ells. Si volen posar-te una càmera a la cara mentre estàs morint, ho faran. Estan en el seu dret. Llevat que sigues migrant i arribes en pastera, clar. En aquest cas, la pantalla sempre està apagada perquè la teua empatia també la trien ells. La revolució no ho sé, però la baixesa moral sí que està sent televisada.
