Fa sis anys que Maria Argentina i la seua filla resideixen en un dels pisos de la finca del número 236 del carrer la Reina, al barri del Cabanyal de València. És una de les cinc famílies que va entrar-hi a viure en setembre de 2020, quan l’Espai Veïnal Cabanyal va alliberar els cinc immobles del bloc, que es trobava en desús, i els va destinar a famílies del barri amb dificultats d’accés a l’habitatge. Des de llavors han intentat negociar, sense èxit, un lloguer social amb la propietat, la Sareb. Davant d’aquest escenari, han sumat forces junt amb altres 74 famílies de València i s’han organitzat amb el Sindicat d’Habitatge de València per a reclamar lloguers socials indefinits i l’aturada de tots els desnonaments durant el procés de negociació.
La resta de blocs s’ubiquen al barri Montolivet de València, amb 10 famílies organitzades; i als municipis de l’Horta Nord Museros, Rocafort i Bonrepòs i Mirambell, on respectivament hi ha 8, 16 i 40 habitatges en lluita. A Alacant, segons dades del Sindicat d’Habitatge Carolines, hi ha dos blocs organitzats, ubicats als barris de Carolines i del Mercat. Des del Sindicat d’Habitatge de València defensen que totes les famílies haurien de poder acollir-se a un lloguer social concorde als ingressos perquè “cap d’elles pot accedir a un habitatge digne”.
“Són persones que han estat expulsades del mercat immobiliari per no tenir ingressos suficients per a pagar un lloguer, tot i que reben un sou; o persones migrants que per tenir menors a càrrec o rebre un ajut econòmic no són ateses per les immobiliàries o propietaris rendistes i són rebutjades”, afirma Sònia Cano, una de les portaveus del sindicat de València.
En alguns casos, les famílies i l’organització sindical fa més de cinc anys que van obrir un procés de negociació, mentre que en altres s’ha iniciat en l’últim any
En alguns casos, les famílies i l’organització sindical fa més de cinc anys que van obrir un procés de negociació amb la Sareb, mentre que en altres s’ha iniciat en l’últim any. Durant aquest temps, l’evolució de les converses no ha estat homogènia en tots els habitatges i cadascun s’afronta a un escenari diferent. En el millor dels casos, segons els sindicats, algunes famílies han aconseguit signar un lloguer social per una durada de 7 anys, però la Sareb no els garanteix l’accés als subministraments bàsics; en l’altre extrem, hi ha blocs on la propietat només s’ha compromès a reubicar les famílies.
Al Cabanyal i a Montolivet, tal com explica el Sindicat d’Habitatge de València, la Sareb es va comprometre a reubicar les famílies perquè el bloc presenta “condicions d’habitabilitat inadequades”, però no hi ha cap acord de lloguer social. “Totes les famílies del Cabanyal som mares i fills en situació d’exclusió que rebem l’ingrès mínim vital i no ens arriba per a pagar un lloguer, perquè són molt elevats i ens demanen nòmina o aval”, insisteix Maria Argentina. I afegeix: “Jo vull pagar un lloguer social, perquè és l’únic que puc assumir, i viure dignament i sense por a ser desnonada”. En aquest sentit, Sònia Cano fa èmfasi en la necessitat d’aturar els procediments judicials: “ens ha passat que ens confirmen el lloguer, però no ens faciliten cap document i després ens trobem amb una ordre de desnonament”.
En el cas dels habitatges de Museros i Monrepòs i Mirambell, la propietat s’ha compromès a formalitzar un contracte, però no arriba a materialitzar-se. “Vam entregar tota la documentació que ens va demanar la Sareb, però no hem rebut noves notícies”, assegura Adriana, una de les veïnes de Museros. Fa nou mesos que Adriana i els seus tres fills, de 25, 18 i 9 anys, resideixen en un dels adossats del carrer Pintor Sorolla de la localitat. Abans tots quatre feien vida en una habitació compartida a València per la qual pagaven 700 euros al mes. El propietari va expulsar-los “perquè no podíem assumir el cost i n’érem molts”, recorda.
En la cerca d’una alternativa, va aconseguir el contacte d’una dona que li va prometre viure en un dels adossats a canvi de pagar una entrada de 4.500 euros, els quals va desemborsar sense saber que estava ocupant un habitatge buit propietat de la Sareb. Adriana no va ser l’única víctima d’una estafa immobiliària. En l’actualitat, són huit famílies les que viuen en règim d’ocupació a les cases del carrer Pintor Sorolla i esperen signar un lloguer social amb l’entitat. La major part d’elles van entrar-hi després de pagar entre 1.000 i 8.000 euros d’entrada, segons dades del Sindicat d’Habitatge de València.
De moment, 12 de les 16 famílies afectades de Rocafort són les úniques que han aconseguit signar un contracte amb la Sareb, tot i que el camí no ha sigut fàcil. El testimoni d’una de les veïnes de la finca ho avala. Després de perdre la seua casa en propietat a Villena (l’Alt Vinalopó) per haver avalat una familiar, Maria Eugenia Sanabria i els seus fills, de 17 i 18 anys, es van veure abocats a ocupar un dels pisos de l’entitat a Rocafort. La situació familiar es va agreujar quan el fill de 18 anys va començar a patir atacs d’epilèpsia: “El meu cap em va convidar a marxar d’on treballava perquè no podia atendre les necessitats de conciliació; es va ajuntar la pèrdua del treball amb la malaltia i vaig caure en depressió”, recorda.
En gener de 2025, la Sareb els va desnonar, però gràcies a la pressió exercida junt amb el sindicat, van aconseguir ser reubicats al mateix immoble uns mesos després
En gener de 2025, la Sareb els va desnonar, però gràcies a la pressió exercida junt amb el sindicat, van aconseguir ser reubicats al mateix immoble uns mesos després. Finalment, al desembre de 2025, van signar un lloguer social, l’única via d’accés a un sostre digne. Amb tot, haver aconseguit un contracte no ha posat fi al calvari: “Ens sentim més segures, però el problema que tenim ara és que Iberdrola ens va tallar la llum en gener i la Sareb no se’n responsabilitza”, lamenta Sanabria. Tot i que un tècnic va arreglar la instal·lació elèctrica de la finca —d’on s’havien emportat comptadors i fusibles—, l’afectada denuncia que es troben en un buit burocràtic perquè la Sareb encara no hauria entregat tota la documentació necessària per a poder donar d’alta el servei de manera regular. “Ara mateix lluitem per tenir llum i aigua i poder viure en condicions”, conclou.
S’hi suma, a banda, la “criminalització” que sofreixen les famílies per part de Vox, que va aconseguir que el Ple de l’Ajuntament aprovara una moció del grup d’extrema dreta per a “manifestar el rebuig institucional als acords adoptats per la Sareb amb persones que accediren a les vivendes de manera il·legal”.
Alimentar els fons d’inversió
Els processos de negociació oberts s’emmarquen en un moment de canvis administratius en la Sareb. El mes de juliol, el Consell de Ministres va aprovar la incorporació de més de 40.000 pisos de la Sareb a la Societat Estatal de Promoció i Equipament de Sòl (SEPES), el germen de l’actual Casa 47, la nova gran empresa estatal d’habitatge. Al País Valencià, només s’han traspassat 67 habitatges —cap dels organitzats amb els sindicats d’habitatge—, segons dades de Casa 47.
La Sareb va ser creada pel Partit Popular el 2012 per aglutinar bona part dels actius tòxics de les entitats rescatades durant la crisi financera de 2008
La Societat de Gestió d’Actius Procedents de la Reestructuració Bancària va ser creada pel Partit Popular el 2012 per aglutinar bona part dels actius tòxics de les entitats rescatades durant la crisi financera de 2008. Va convertir-se en la immobiliària més gran d’Europa. L’entitat ha estat una empresa mixta, una fórmula que ha permès ocultar la seva càrrega econòmica per a les arques públiques, així com evitar la seva fiscalització.
En un principi, el 45% del capital era d’origen públic i el 55% restant l’havien aportat les principals entitats financeres, com Santander, CaixaBank o Sabadell; i empreses privades, com Mapfre, Mutua Madrileña o Iberdrola. El gener del 2022, el Govern espanyol va modificar el seu règim jurídic amb un Reial decret llei perquè l’Estat pogués adquirir una participació majoritària en el capital social i prendre el seu control.
