Després d'estrenar-se al cinema cooperatiu Zumzeig i a la plataforma digital ètica La Guixeta, el documental ja està disponible al canal de Youtube de la 'Directa'
Naharina significa “la gent del riu” i és la denominació que van atribuir els antics egipcis als pobles que vivien a prop dels rius Eufrates i Khabur, a Síria. Actualment, pel Khabur només flueix aigua quan plou, ja que Turquia l’ha assecat curs amunt. Per la seva banda, l’Eufrates es veu cada vegada més escanyat, també per les polítiques ecocides d’Erdogan. El poble del riu, sense riu. Aquest és el punt de partida del documental Naharina, que, des de la profunditat històrica dels pobles de Mesopotàmia, explora les arrels comunals que han propiciat la floració d’un sistema polític basat en els nexes comunitaris.
L’obra, de 52 minuts, s’endinsa en les comunes, que promouen la participació democràtica de base; les cooperatives, que organitzen el treball i la riquesa de manera horitzontal; les cases de les dones, que han contribuït a l’alliberament i l’autonomia de les dones, i, finalment, les forces de seguretat internes, que han introduït el pensament comunitari en un context tan feréstec com ho és el de la seguretat a Síria. Tot plegat en un moment de relativa calma, on la guerra de baixa intensitat continua causant una destrucció lenta i implacable.
El documental s’endinsa en les comunes, les cooperatives, les cases de les dones i les forces de seguretat internes
Després d’estrenar-se al cinema cooperatiu Zumzeig el gener del 2025 i publicar-se a La Guixeta Naharina, ja es pot veure al Youtube de la Directa. Durant aquest temps, s’ha projectat arreu dels Països Catalans i més enllà, com el Festival de Cinema Kurd de Düsseldorf, a Alemanya.
El documental ha estat realitzat per un equip sobre el terreny format per Sherin Hassan, Maria Recreo i Ferran Domènech. Recreo explica que “és important incloure la mirada de la gent local en el projecte”, per això considera que “ha sigut un regal comptar amb la Sherin en tot el procés”. Sherin Hassan és nascuda a Rojava i, tot i que viu a cavall entre el Kurdistan sirià i l’iraquià, és membre activa de la Comuna de Cinema de Rojava.
També compta amb la música original de Cloud Studio, una petita productora musical situada a la ciutat kurda de Qamishlo, des d’on s’ha produït la banda sonora del documental amb la col·laboració de músics locals. L’edició de so ha anat a càrrec de Coni Docolomanski i l’etalonatge, de Bernat Enrich Miquel. El documental ha estat coproduït per la Directa i Setembre en col·laboració amb la Comuna de Cinema de Rojava, i ha comptat amb el finançament de l’Institut Català de la Pau i la Fundació Coop 57.
