El negoci de la desokupació mostra de nou una de les seves múltiples cares. Tot i el negoci milionari i la demanda creixent de serveis de mediació i desokupació que reben les empreses especialitzades en aquesta activitat, cada cop són més els treballadors que s’hi dediquen que pateixen l’explotació, la precarització i l’impagament. El darrer cas afecta l’empresa Desokupa, pionera en el sector.
Vuit empleats d’aquesta societat preparen una demanda col·lectiva per denunciar les condicions a què han estat sotmesos i l’impagament de retribucions per part de l’empresa. Denuncien haver treballat en torns de fins a 80 i 100 hores setmanals, sense cobrar les hores extres ni les vacances, quan tenien contractes d’obra i servei de 12 hores setmanals. Després de fer-ho públic, aquests empleats denuncien que els han fet fora de l’empresa, sense percebre cap indemnització. També expliquen que el propietari de la firma, Daniel Esteve, contracta persones estrangeres sense papers i que va intentar obligar el seu personal a signar un paper on els treballadors renuncien a cobrar les hores extres impagades. Un dels treballadors denunciants explica que hi ha altres empleats en aquesta mateixa situació, però que molts no s’atreveixen a denunciar-ho.
Sembla que arriba l’hora de la refundació d’una empresa rodejada des de la seva aparició de tota mena de polèmiques, irregularitats i pràctiques denunciades davant del poder judicial, amb personatges subalterns, vinculats amb el món de la nit, de la seguretat privada i policial, del món dels gimnasos i la lluita professional.
Desokupa i Citylock, dues cares de la mateixa moneda
La refundació ha començat fent fora aquests treballadors crítics. Ara, l’empresa busca nou personal en plataformes digitals de cerca de feina, com Infojobs, oferint jornades de 40 hores i un contracte indefinit. Aquestes noves incorporacions estaran destinades a l’empresa CityLock, una societat pantalla de Desokupa que ja compta amb més d’una cinquantena de treballadors que fan tasques d’auxiliars de vigilància a edificis buits. A la pràctica, aquests controladors d’accés dormen a l’interior dels immobles per evitar que algú els reokupi.
CityLock ja compta amb més d’una cinquantena de treballadors que fan tasques d’auxiliars de vigilància a edificis buits. A la pràctica, dormen a l’interior dels immobles per evitar que algú els reokupi
Citylock és el nom comercial d’una empresa que al registre mercantil consta com a DEM URBANAS SL.; el seu administrador únic és Daniel Esteve, qui també és administrador únic de Desokupa a través de la societat Conciencia y Respeto 1970. Ambdues empreses operen des del mateix domicili fiscal, al número 56 de la Travessera de Gràcia de Barcelona.
Ens ho explica un dels treballadors que recentment ha denunciat l’empresa i que prefereix mantenir-se en l’anonimat: “Daniel Esteve va crear CityLock com una filial de Desokupa, una empresa que complementava els serveis de Desokupa i amb la qual no ens podien associar directament, l’una amb l’altra. Perquè imagina’t, Desokupa feia un desallotjament i, quan l’immoble ja estava buit, marxaven i ens quedàvem nosaltres allà a dins passant la nit, vigilant. Per evitar represàlies o que la gent ens identifiqués també a nosaltres com a Desokupa, es va crear una empresa diferent”.
Operatius a Sants i el Poble-sec
Durant el confinament, quan es complia un mes de l’anunci de l’estat d’alarma i de la paralització per decret de tots els desnonaments, sis treballadors de l’empresa CityLock van canviar els panys de l’edifici Ca la Cristina, un bloc okupat i habitat per dones des del 8 de març d’aquest any, al barri de Sants de Barcelona. Els operaris van informar les okupants que hi havia a l’interior que muntarien dos torns de vigilància al dia, de dotze hores cadascun, per controlar entrades i sortides del portal i impedir-ne l’accés. En tot aquest procés, segons van denunciar les protagonistes de l’okupació, els acompanyaven un advocat i agents dels Mossos d’Esquadra. Finalment, gràcies a la pressió veïnal, els operaris van retirar-se de l’edifici a mitja tarda i, segons va informar el regidor del Districte de Sants, Marc Serra, tres dels operaris van ser identificats i denunciats. Pocs dies després, el 19 de maig, encara dins de l’estat d’alarma, la pressió de CityLock i l’operatiu de Mossos d’Esquadra va permetre desnonar una parella –amb una dona embarassada– del número 15 del carrer d’Antoni Capmany, també al barri de Sants.
Uns mesos abans, l’empresa va intervenir al Bloc Llavors del barri del Poble-sec fins en tres ocasions, intentant muntar un control d’accés per desallotjar l’edifici, que es trobava a l’espera de la resolució judicial. Finalment, després del desnonament executat per Mossos d’Esquadra, alguns vigilants han seguit fins avui instal·lats a l’edifici, en els pisos buits, vetllant perquè no s’okupin de nou, així com al portal, a peu de carrer, fent-se visibles.
Maquillatge solidari per seguir facturant
Un altre dels treballadors que ha denunciat Daniel Esteve apunta que, fins abans del confinament, ambdues empreses practicaven una mitjana de fins a sis operatius de desocupació el mateix dia. La tarifa mínima per cada operatiu és de 3.500 euros, si es tracta dels qualificats de “no conflictius”. A més, el mateix operari aporta més informació sobre com Daniel Esteve va trencar el confinament per desplaçar-se durant l’estat d’alarma i dur a terme una campanya de promoció de l’empresa Desokupa per tot l’Estat Espanyol, repartint mascaretes i guants a comissaries de policies locals, Mossos d’Esquadra, Guàrdia Civil i Policia Nacional espanyola.
Per fer-ho, explica aquest exempleat, va idear una campanya “solidària” anomenada La Caravana de Alberto 3 huevos, en homenatge a un nen amb càncer que Esteve havia conegut. Segons denuncia aquest testimoni, “aquesta caravana no era més que una falòrnia, un muntatge per poder creuar Espanya i arribar fins a Màlaga, on Esteve havia de negociar amb un client important per efectuar el desallotjament d’un hotel okupat a Torremolinos”.
