Educar en la diversitat, el respecte i la cura amb infants i joves no és una tasca fàcil. En els darrers anys, moltes entitats d’arreu dels Països Catalans actuen al voltant de la coeducació amb tot de propostes que posen en el punt de mira les estructures i dinàmiques masclistes que es reprodueixen als instituts i les escoles. Elaboren projectes i guies per als centres educatius i per al professorat amb l’objectiu de desconstruir les violències masclistes i LGTBI-fòbiques amb l’alumnat.
Un exemple d’aquestes actuacions és Cardedeu Coeduca, un projecte d’intercooperació entre l’ajuntament del municipi i Fil a l’Agulla, l’Esberla i Coeducacció, tres cooperatives especialitzades en gestió de relacions que han acompanyat diferents centres públics de Cardedeu (el Vallès Oriental) durant quatre anys i han treballat de forma transversal amb el professorat, l’alumnat i les famílies per incorporar la coeducació a les mirades i pràctiques pedagògiques. Coeducacció, juntament amb la cooperativa d’acció feminista i comunitària Candela, ha desenvolupat la guia “Desaprenent. Una mirada feminista a l’etapa secundària”, en què recullen estratègies que poden modificar les relacions de poder, d’abús i de limitacions estereotipades segons el gènere dins del centre educatiu, així com eines per identificar quins són els elements que sostenen la cultura heteromasclista i com es manifesten en el context educatiu. Partint de l’anàlisi d’aquest sistema, promouen diferents maneres de ser per mitjà de la posada en escena d’identitats i sexualitats invisibilitzades fins ara. Martí Galofré, membre de Candela, explica que “una forma de treballar els models de masculinitats i feminitats hegemòniques a l’institut és centrar-nos molt en la realitat concreta de les joves, identificant aquests models i desnaturalitzant-los per proposar alternatives com, per exemple, fer un treball a través de les seves xarxes socials, veure com els travessen els models de gènere hegemònics de forma diferent en funció del seu gènere”. Una proposta coeducadora en aquesta línia és també la que ofereix Nus Cooperativa per mitjà de tres peces audiovisuals acompanyades d’un dossier d’activitats per a l’alumnat, anomenat “VeUS: Càpsules audiovisuals sobre masculinitat i violències.”
Masculinitat basada en privilegis
La lluita feminista ha posat en relleu en els últims anys la necessitat de repensar el model de masculinitat hegemònica i de parar atenció en com aquest model exerceix violència vers tot el que li sigui contrari. “La masculinitat s’ha d’abordar des del prisma del privilegi, des de com els homes es relacionen amb la resta de persones. Prenent responsabilitat i no situant les seves emocions en el centre, perquè caure en el fet terapèutic aparta l’esfera política sobre com afecten les masculinitats a les dones”, recalca Dani Abad, de La Baula, un projecte antipatriarcal del País Valencià. Des de La Baula destaquen la necessitat d’integrar una mirada que problematitzi i revisi els models de persona que apareixen en els llibres de text, les lectures, els documentals i en tot el material de suport amb el qual treballa l’alumnat. Aida Rivas, de Coeducacció, remarca que “és important que les representacions de les persones siguin realistes i no estereotipades perquè tothom s’hi pugui identificar i, alhora, obrir el ventall de models d’ésser humà per poder trencar l’androcentrisme i la mirada capacitista sobre les persones i, també, les pressions estètiques que regulen com han de ser els nostres cossos”.
Segons les especialistes, les representacions de les persones als llibres de text haurien de ser realistes i no estereotipades
En l’àmbit públic, s’han desenvolupat en els últims anys iniciatives com Plural, un equipament municipal de Barcelona amb la voluntat de fomentar una perspectiva positiva i diversa de les masculinitats. Comparteix instal·lacions amb el Servei d’atenció a homes per a la promoció de relacions no violentes (SAH), que atén joves i adolescents que comencen a mostrar comportaments abusius i violències masclistes en qualsevol àmbit. Al número 54 de la revista Idees, un monogràfic titulat “Repensar la masculinitat per transformar la societat”, la mestra i investigadora Ana Rodríguez destaca que “els marcs de la feminitat i la masculinitat actuen com grans estructures prèviament definides i dissenyades per determinar categories clarament polaritzades, però és en el joc, en les converses, en els comentaris o en mirades on la canalla negocia aquestes normes i les redefineix d’acord amb les expectatives que dipositen en ells els adults.”
Allunyar-se del risc i del tabú
Una educació afectiva i sexual de qualitat parteix del qüestionament de certes hegemonies com l’heteronormativitat, el coitcentrisme, la genitalitat o la reducció de la sexualitat a l’àmbit privat i exclusiu de la parella. Anna Carreras, de Coeducacció, comenta que “acostar-nos a les sexualitats des del plaer és necessari per superar a poc a poc l’herència educativa que carreguem i desconstruir la tríada de risc, joves i sexualitats”. En aquest sentit, destaca el genèric de recursos que ofereix el col·lectiu Candela entorn l’educació emocional i sexeafectiva, com és el cas del projecte La Lore, un espai d’acompanyament del jovent per la promoció de la salut afectiva i sexual des d’una mirada feminista, així com Tabú, una eina interactiva per treballar les violències sexuals amb adolescents i joves que compta amb una aplicació mòbil amb tres itineraris virtuals, vídeos de suport a les activitats i guies pedagògiques i tècniques que aporten propostes metodològiques per desenvolupar els continguts amb l’alumnat.
Com recullen a l’estudi “L’educació afectiva i sexual: un dret, una prioritat”, desenvolupat per CooperAcció, Creación Positiva i l’Associació de Planificació Familiar de Catalunya i Balears, donar informació sobre les diferents mesures de prevenció ha d’anar acompanyat d’un treball que destaqui la coresponsabilitat, que fomenti l’autoconeixement i l’autoestima, i de l’oferta d’un concepte integral de salut sexual que inclogui l’esfera física, psicològica, social, cultural i política.
Un dels elements vitals en la prevenció de les violències és tenir un professorat format en perspectiva de gènere
Identificar els límits personals, aprendre a posar-los i aprendre a respectar-los sense qüestionament és bàsic per desmuntar el mite que “en les relacions sexuals tot flueix i no cal parlar”, entenent que quan no hi ha comunicació no vol dir que hi hagi més química sinó més risc de desconèixer com està l’altra persona. “Parlar de sexualitat és donar espai al reconeixement i l’expressió d’emocions i naturalitzar els nervis, les vergonyes i les inseguretats. Educar des del plaer vol dir convidar a explorar el desig i legitimar-lo, així com potenciar l’autonomia de decidir com viure la sexualitat pròpia”, apunta Aida Rivas en aquest sentit.
La implicació del professorat
Acompanyar el jovent a qüestionar alguns aspectes de la masculinitat hegemònica, com ara les expressions violentes, les conductes de risc, la limitació dels afectes o la dificultat de rebre un “no”, amb la consegüent frustració, són aspectes essencials per assolir unes relacions sanes en l’àmbit educatiu. Col·lectius com SEER, l’Associació ELNA o Axioma són algunes de les entitats que treballen de forma integral la salut i l’educació emocional en l’àmbit educatiu per donar valor i posar al centre de les relacions els aspectes tradicionalment associats a la feminitat, com la cura, l’empatia i l’escolta, i oferir així recursos per poder adaptar-ho a la proposta pedagògica.
Un dels elements vitals per a una bona detecció de les violències masclistes a l’escola és tenir un professorat format en perspectiva de gènere, quelcom que des de Candela consideren “un factor de protecció cap a les noies”. L’objectiu d’entendre com es relaciona el professorat amb els rols de gènere és guanyar control sobre les seves conductes, expectatives i capacitat d’incidència en el jovent que acompanyen i en la resta de l’equip docent. Marta Mejías, de La Guspira, una associació socioeducativa que treballa des de la pedagogia de l’emancipació i el feminisme comunitari, fa èmfasi en el fet que el professorat ha de tenir present que “a l’escola, moltes individualitats queden relegades a la força del grup, per la qual cosa no poden expressar de forma sana i curosa qui són, ja que l’escala de valors que impera al grup està masculinitzada”.
Des de les diferents entitats reclamen la necessitat que les institucions elaborin una estratègia transversal i real per treballar entorn les violències a l’aula, que inclogui no tan sols la seva detecció sinó un canal en què intervinguin diferents agents per fer de l’escola un espai segur. Maddalena Bianchini, de La Baula, remarca la necessitat que “hi hagi una aposta política per proveir persones formades i espais reals en què es pugui intervenir més enllà d’un taller d’una hora, és a dir, implementar mitjans, materials i estructures que treballin les violències de forma transversal”.
