Periodisme cooperatiu per la transformació social
directa.cat
SUBSCRIU-T'HI FES UNA DONACIÓ

Litigis judicials en cadena contra l'externalització dels serveis d'atenció social de l'Ajuntament de Barcelona

Una sentència ha condemnat el consistori barceloní a reconèixer com a treballadores directes totes les persones que formen part de la plantilla del Servei d'Atenció Sociosanitària de l’Agència per a l'Abordatge Integral del Treball Sexual (ABITS), així com les treballadores de la Unitat Municipal contra el Tràfic d'Éssers Humans (UTEH). Altres dependències públiques enquadrades en l’àrea de Drets Socials, Justícia Global, Feminismes i LGTBI de l’Ajuntament de Barcelona, com ara el Servei d'Atenció, Recuperació i Acollida (SARA), denuncien les condicions amb què han de prestar el servei i la manca de solucions per millorar-lo

Concentració de treballadores del Servei d'Atenció, Recuperació i Acollida (SARA) de Barcelona el passat 19 d'octubre davant les oficines de l'ajuntament. / Arxiu

El jutjat social número 16 de Barcelona ha obligat recentment, mitjançant una sentència del passat 21 de setembre a l’Ajuntament de Barcelona, a que es reconeguin com a treballadores municipals directes totes les persones que formen part de la plantilla del Servei d’Atenció Sociosanitària (SAS) de l’Agència per a l’Abordatge Integral del Treball Sexual (ABITS). D’aquesta manera, es declarava l’existència de cessió il·legal de les treballadores i es fa visible una mala praxis per part del consistori en les externalitzacions d’un servei, per haver anat més enllà del que es permet dins la normativa municipal en matèria de contractació pública social. A la vegada, la Unitat Municipal contra el Tràfic d’Éssers Humans (UTEH) va rebre també una sentència favorable, en aquest cas amb l’Ajuntament donant la raó directament a les treballadores.

Per contra, altres dependències que formen part de  l’àrea de Drets Socials, Justícia Global, Feminismes i LGTBI de l’Ajuntament de Barcelona han conegut una sort distinta. La plantilla del Centre Municipal d’Acolliment d’Urgència per Violència Masclista (CMAU-VM) va perdre el judici per la internalització del seu personal i la del Servei d’Atenció a Homes (SAH) encara esta a l’espera de la celebració del seu. Mentrestant, el malestar i les reivindicacions al si de les diverses unitats del Servei d’Atenció, Recuperació i Acollida (SARA), que ofereix atenció ambulatòria específica a persones víctimes de situacions de violència masclista o LGBTIfòbica, continuen sense una resolució per part de l’Ajuntament.


Sentència condemnatòria per cessió il·legal de treballadores

La situació del Servei d’Atenció Sociosanitària (SAS) de l’Agència ABITS  i les reivindicacions per part de la plantilla per municipalitzar aquesta activitat venien de lluny. Just fa un any, el 25 de novembre del 2020, la plantilla es va adherir a un manifest coincidint amb el Dia Internacional per a l’Eliminació de la Violència vers les Dones. En aquell moment, des de l’àrea de Drets Socials, Justícia Global, Feminismes i LGTBI de l’Ajuntament de Barcelona es va fer públic un escrit signat per sis serveis –CMAU-VM, SARA, SAH, SAS, PIAD i UTEH– on es reclamava que s’augmentés “la partida destinada a la lluita contra les violències masclistes”. A més, es reclamava que s’internalitzessin “els serveis municipals externalitzats”, que es milloressin “les infraestructures i espais d’atenció ciutadana” i que es plantegés “una gestió dels recursos humans feminista” on “la cura dels equips professionals i la conciliació no penalitzi amb precarietat laboral en un sector professional àmpliament feminitzat”. Per últim, quatre serveis socials dins el circuit de Dones i Feminismes –SAS, el SAH, l’UTEH i el CMAU-VM– anunciaven que havien interposat demandes per “cessió il·legal de treballadores”.

El Servei d’Atenció Socioeducativa és l’encarregat de l’atenció a les dones cis i als homes trans que exerceixen la prostitució a la ciutat de Barcelona. Compta amb un total de disset treballadores i segons les dades de l’últim informe disponible, datat al 2018, el servei va realitzar més de 5.000 contactes al carrer i més de 12.000 intervencions educatives, el 70% de les quals es van dur a terme al districte de Ciutat Vella. El mateix servei ofereix a la via pública assessorament en drets sexuals, drets a l’educació i la formació o a la ciutadania i la lliure circulació, entre d’altres. A més, i segons el mateix informe del 2018, es van atendre més de 400 persones a les oficines del SAS, on es duen a terme acompanyaments, tractament terapèutic o assessorament jurídic. Treballadores del SAS expliquen que “ha estat tot molt atípic i ha estat una sorpresa per tothom. Som el primer servei que obté una sentència favorable i esperem que això sigui una porta que s’obre per garantir els drets i continuïn lluitant els que estiguin en procés. No està tot perdut”. El SAS és un servei que, a més, és d’una especial vulnerabilitat, ja que les seves actuacions son al carrer i habitualment en horari nocturn. Des de la plantilla s’explica que “no sé si per sortir al carrer ens mereixem més la internalització o no, però el que el que sí que sabem és que tenim persones i tècniques treballant a peu de carrer de nit i, clar, tenir uns drets i unes garanties de seguretat com a treballadores municipals ens tranquil·litza. Però bé, quan hem sortit fins ara ho hem fet reconeixent-nos com a treballadores de l’Ajuntament, el que no reconeixen son els drets.”

Les cessions il·legals es donen quan “qui assumeix totes les característiques pròpies d’un empresari, és l’empresa que subcontracta, en aquest l’Ajuntament”, explica Natxo Parra, advocat del Col·lectiu Ronda

Després d’uns mesos de de debats interns, el SAS va decidir interposar una demanda per cessió il·legal de treballadores l’any 2019. Les cessions il·legals es donen quan “qui assumeix totes les característiques pròpies d’un empresari, és l’empresa que subcontracta, en aquest l’Ajuntament”, explica Natxo Parra, advocat del Col·lectiu Ronda que porta el cas. Per tant, el que s’estava denunciant és que l’empresa que havia guanyat la licitació, en aquest cas la Fundació SURT, no s’encarregava de gestionar el servei de forma directa, sinó que la seva única funció era la d’administrar econòmicament el servei i pagar les nòmines de les treballadores. Segons Parra, “l’Ajuntament en aquest cas estava actuant com una ETT”. La cessió il·legal de treballadores es tradueix en que l’Ajuntament “ordena la forma en que s’executa el servei, ordena les persones a qui s’atenen, ordena els horaris, ordena la imatge externa, ho ordena tot,” afegeix Natxo Parra. En resum, el que reflecteix la sentencia favorable a les treballadores del SAS és que el que s’estava fent era “subcontractar determinats serveis que per poder prestar-los de forma mínimament correcta els havia de controlar l’Ajuntament”, diu Parra. A més, l’advocat del Col·lectiu Ronda afegeix que “el que hauria de fer la pròpia administració és plantejar-se si realment poden subcontractar o poden externalitzar determinats serveis si el que es vol és prestar-los de forma correcta”.

Concentració convocada per l’Assemblea de Treballadores del SARA de Barcelona el passat 19 d’octubre davant de l’edifici nou de l’Ajuntament, a la plaça de Sant Miquel |Arxiu

 

Tot i això, aquest no és el final d’un procés de lluita per la internalització del SAS, ja que l’Ajuntament de Barcelona vol seguir la via judicial. Just després de la sentència, el SAS va fer públic un comunicat on deien que “com a exercici de dret, demanem a l’Ajuntament de Barcelona que sigui coherent amb el seu discurs polític i reconegui la situació de precarietat laboral a la qual hem estat sotmeses tots aquests anys. Que mostrin el seu compromís real amb la lluita contra la feminització de la pobresa i que reconegui els nostres drets no interposant cap recurs acceptant aquesta sentencia com a ferma”. L’Ajuntament va fer cas omís al comunicat i va presentar un recurs perquè “entenem que la seva actuació s’ajusta plenament al marc normatiu, ja que es permet que els serveis públics es gestionin de forma indirecta mitjançant empreses adjudicatàries per processos de contractació pública”, expliquen des del consistori. Sobre el fet de fer efectiva la internalització de les treballadores, es remeten a que “la sentència no és ferma i cal esperar a la sentència del Tribunal Superior de Justícia”. Un fet que les treballadores del SAS no entenen i al que responen que “han de ser coherents dins el Departament de Feminismes. Si tenim un equip lluitant per garantir els drets de les dones, garantim el drets de les treballadores, no?”


Un problema estructural dins els serveis socials

No tots els casos han acabat com el del SAS dins els serveis socials de Barcelona, ja que malgrat que la Unitat Municipal Contra el Tràfic d’Éssers Humans va guanyar els dos judicis que tenia amb l’Ajuntament la passada primavera, amb el consistori donant la raó a les treballadores, el CMAU-VM va perdre el seu i no es fa efectuar la internalització de la seva plantilla. Tots tres serveis havien anant a judici amb la mateixa demanda per cessió il·legal de treballadores. Per la seva banda, el SARA continua amb la seva lluita per una millora d’un servei que “no té uns mínims de qualitat en la l’atenció que oferim i tampoc amb l’entorn laboral en el que treballem”, expliquen fonts internes.

Actualment, la plantilla del SARA la conformen 50 treballadores que ocupen el mateix espai físic de quan es va iniciar el servei, pensat per quinze treballadores

La plantilla del SARA porta mesos en lluita per aconseguir millores en el seu servei i l’any passat van signar el nou conveni amb l’Ajuntament. Malgrat això, alguns dels punts clau d’un servei saturat per la pressió assistencial, continuen sense solució. Actualment, la plantilla la conformen 50 treballadores que ocupen el mateix espai físic de quan es va iniciar el servei, pensat per quinze treballadores. Degut a això, “en moltes situacions ens trobem que no tenim un espai físic on fer la visita perquè no n’hi ha, perquè es programen atencions amb més persones que els espais que tenim”, expliquen des de la plantilla. A més, afegeixen que “és una qüestió de necessitats bàsiques, ja que no tenim un espai en el que puguem desenvolupar la nostra feina correctament, ja sigui per una atenció a les persones com en l’espai de treball privat, no es compleixen cap dels dos requeriments”. I recorden que “treballem en reparació en àmbits de violència i tenir espais adequats, amb privacitat, és bàsic”. Sobre la situació particular del SARA, l’Ajuntament de Barcelona, que ha anunciat un nou equipament de cara el 2023, assegura que “s’ha realitzat un estudi en profunditat del dimensionament del servei i les millores de gestió que es necessita pel seu òptim funcionament. Moltes d’elles ja estan en marxa, i d’altres s’aniran implementant progressivament”. Una resposta que des de la plantilla del SARA es replica afirmant que “han posat una data per posar-la, perquè ni tenen cap local ni cap projecte al darrere”.


El SAH, un cas estancat en la via judicial

Des del 2019 que la plantilla del Servei d’Atenció a Homes (SAH) espera la celebració seu judici al jutjat social número 18 de Barcelona. De nou, les treballandores han vist com s’ha aplaçat la data fins el juny del 2022. La seva demanda, presentada el 2019 i també per cessió il·legal de treballadores, com en el cas del SAS, UTEH i CMAU-VM, ha quedat estancada en el calendari atapeït per la paralització durant la pandèmia els ha anat endarrerint la celebració del judici.

Pancarta en una concentració de treballadores del SARA el passat 19 de setembre |Arxiu

 

El SAH es presenta com “un servei gratuït de l’Ajuntament de Barcelona específicament adreçat a tots els homes que volen relacionar-se d’una manera no violenta”, segons el seu catàleg informatiu. S’ofereix un atenció específica en violències – psicològica, física, sexual o econòmica – que exerceixen els homes en contextos com la parella, la família o laborals i socials, com l’assetjament sexual o escolar. A més, treballen de forma coordinada amb serveis del circuit de violència masclista de Barcelona, alguns dels quals com el SARA estan internalitzats. En el cas del SAH,  la falsa gestió que denuncien les treballadores la porta la Fundació Institut de Reinserció SOC (IRES), la qual el passat 5 de juliol va renovar la licitació per un valor de 1.248.073 euros. Com el cas del SAS, la situació laboral de les treballadores es veu precaritzada pel fet de tractar-se d’un servei de l’Ajuntament externalitzat, ja que els serveis que no tenen les condicions laborals de la resta de treballadores municipals pateixen una rotació més alta en les posicions de feina, manca d’infraestructura, un greuge en el finançament i sous més baixos. Sobre això, fonts properes al SAH expliquen que “estem reivindicant fer polítiques a llarg termini, amb tema d’homes i equitat, però tu no pots tenir polítiques a llarg termini amb un personal que t’està canviant cada any o cada dos anys, que és el que passa en aquest sector”.

Segons Natxo Parra, que també s’encarrega del cas del Servei d’Atenció a Homes (SAH), “a grans trets, la situació és idèntica al cas del SAS, amb una licitació, uns requeriments, uns informes i una promoció exterior molt similar”

Assessorada també pel Col·lectiu Ronda, la plantilla del SAH va interposar una demanda per cessió il·legal de treballadores, una via que consideren “a la desesperada”, però que “o et resignes com a treballadora del sector social privat externalitzat i precaritzat o no et queda una altra que lluitar pels drets”, afirmen fonts properes a la plantilla del SAH. Segons Natxo Parra, que també porta el cas del SAH, “a grans trets, la situació és idèntica al cas del SAS, amb una licitació, uns requeriments, uns informes i una promoció exterior molt similar”. Actualment, el SAH compta amb 10 treballadores, que donen atenció tant a homes adults, pares, adolescents i joves en diferents àmbits de violències. Des de la plantilla s’explica que “per nosaltres, l’escenari ideal seria que l’Ajuntament s’assegués a dialogar i negociar per internalitzar el servei”, perquè el que tenen clar és que “no ens quedarem tal i com estem, en una situació de precarització constant, però realment el que ens preocupa i el que volem fer visible és que l’Ajuntament en cap cas s’ha assegut amb nosaltres a parlar.” A més, consideren que des de la regidoria que dirigeix Laura Pérez, de l’Àrea de Drets Socials, Justícia Global, Feminismes i LGTBI, “coneixen perfectament la situació i ens ignoren”. Un fet que l’Ajuntament de Barcelona no vol valorar ja que “considerem més oportú esperar al judici per pronunciar-nos al respecte”, expliquen.

Des de fonts properes al Servei d’Atenció a l’Home (SAH) es reconeix que “la victòria judicial del SAS la vam veure com a pròpia, ens va emocionar molt. Això ens dona molta moral i sabem que és un precedent i que cada granet de sorra ajuda en aquest sentit”. Una victòria que des del SAS recorden que és vital perquè “treballant com a feministes, treballant per garantit els drets de les dones, no podem tolerar aquestes injustícies ni aquesta diferència de drets en un sector tant feminitzat com el nostre”. Malauradament, fins que el calendari judicial no ho permeti, no sabrem el resultat d’aquestes lluites.

Articles relacionats

Donacions

Fes una donació

FES UN DONATIU