La frontera de Grècia amb Turquia, fins fa poc principal via d’accés de persones refugiades a la Unió Europea, ha esdevingut els darrers anys una barrera cada cop més infranquejable: les devolucions en calent han augmentat fins a convertir-se en una pràctica sistemàtica. Això ha reduït al mínim el nombre de persones migrades que aconsegueixen sol·licitar protecció internacional al país hel·lè, i genera una dinàmica d’abusos i brutalitat sense precedents.
Les escenes de persones agredides que van de tornada a territori turc, gairebé despullades, després que la policia grega els hagués pres les pertinences i la documentació i les expulsés, són una de les realitats pròpies de les devolucions.
Aquest mètode, que priva les persones del dret a demanar asil i és il·legal segons la legislació internacional, s’ha fet comú a la majoria d’estats de la UE que són fronterers amb països no comunitaris, però en el cas de Grècia les xifres són extremadament altes, segons asseguren múltiples organitzacions de drets humans sobre terreny.
El rebuig quasi automàtic de les persones migrades s’ha accelerat amb l’arribada al poder l’any 2019 del partit dretà Nova Democràcia, que va fer del discurs antimigratori una de les seves bases electorals. D’altra banda, les restriccions de moviment, la creixent opacitat a les fronteres en plena pandèmia o una llei recent que delega les tasques de rescat en alta mar a la Guàrdia Costanera grega són elements que han alimentat les expulsions.
Refugiades usades com a “peons”
“Les devolucions són sistemàtiques, passen setmana rere setmana”, denuncia Lorraine Leete, advocada i coordinadora del Legal Centre Lesvos, entitat que presta suport sociojurídic a sol·licitants d’asil a l’illa. Segons remarca, l’agència europea Frontex, que patrulla les costes de l’Egeu amb embarcacions pròpies i plena coordinació amb Grècia, podria estar també prenent part en aquestes pràctiques, o almenys ser-ne còmplice.
No només hi ha devolucions en alta mar, sinó que es deporten persones que ja han trepitjat territori de la UE
La violència i les vulneracions per part de les forces de seguretat gregues a l’hora d’expulsar persones migrades a la frontera terrestre i alta mar són també part de la tònica general. A això s’hi sumen mètodes del tot irregulars que abans eren gairebé impensables, en un estira-i-arronsa en què Grècia i Turquia usen les refugiades “com si fossin peons”, com un element més de les seves llargues disputes diplomàtiques, opina Leete.
A l’àrea de l’Egeu, les devolucions no són només en alta mar, sinó que moltes persones són retornades malgrat haver trepitjat ja territori de la UE. En aquest punt, l’Estat els hauria d’oferir dret a demanar asil i derivar-les a camps d’acollida, però s’ha documentat com en molts casos actua d’una altra manera: la policia deté les nouvingudes, les posa als bots amb els quals han arribat i les obliga a tornar a la costa turca.
Segons relats de les pròpies afectades, la Guarda Costanera també empeny cap a Turquia les barques carregades de persones que migren, ja sigui generant onades, arrossegant-les i sabotejant els motors de les llanxes.
La Guarda Costanera empeny cap a Turquia barques carregades de gent, generant onades o fent malbé motors
“Les tàctiques de devolució són cada cop més brutals”, les rutes per entrar a la UE “més perilloses” i el risc d’acabar morint pel camí augmenta, explica a la Directa Natalie Gruber, membre de Josoor International Solidarity, entitat que fa seguiment sobre el terreny de les violacions de drets humans comeses a la frontera greco-turca.
Grècia nega cometre devolucions il·legals
Atenes nega oficialment que dugui a terme devolucions en calent, però els testimonis de gent afectada, vídeos d’expulsions gravats per persones migrades, investigacions d’ONG o les acusacions de Turquia mostren una altra realitat.
Una tragèdia recent també ho fa patent: a inicis de febrer, dinou persones van morir congelades a la frontera terrestre turca, després de ser retornades des de Grècia. Segons el govern turc, les forces gregues els havien tret la roba i les sabates i les van expulsar a la intempèrie. Poc després moririen d’hipotèrmia en ple fred hivernal.
A inicis de febrer, dinou persones van morir congelades a la frontera terrestre amb Turquia, després de ser retornades
L’executiu grec va negar la seva implicació i les acusacions de Turquia, però aquest és un dels mètodes comuns que les seves forces de seguretat usen: quan la policia atrapa les persones migrades, els sol prendre el telèfon, la documentació, la cartera i la roba, i els fa tornar sense gairebé res, com a mesura de dissuasió perquè no ho tornin a intentar, explica Gruber.
La seva organització, Josoor, ha documentat també casos de persones expulsades a Turquia que mai hi havien estat prèviament, o de refugiades que ja tenien asil reconegut a un país europeu i van ser deportades a territori turc després que la policia grega els hi prengués els documents, una “greu vulneració” que no és ni una devolució en calent, però que mostra el grau extrem d’abusos al qual Grècia sotmet les refugiades, comenta Gruber.
De fet, quasi el 100 % d’expulsions que Josoor va documentar el 2021 es van fer amb “violència severa”, una mostra de la “deshumanització” de la policia cap a les persones migrades. Segons calcula, retornen en calent almenys 500 persones de Grècia a Turquia cada mes, però no es deixa constància oficial d’aquesta pràctica, així que el nombre d’expulsades podria ser tres cops més alt. En tot cas, s’estima que desenes de milers de persones haurien estat retornades en calent els últims anys.
L’organització Josoor ha documentat casos de retorns a territori turc de refugiades que ja tenien asil reconegut a Grècia
L’existència de devolucions sistemàtiques podria tenir relació amb la tendència a la baixa d’arribades a Grècia. Menys de 9.000 persones hi van migrar el 2021, segons les Nacions Unides. Això contrasta amb les 15.000 de 2020, un any marcat per la pandèmia en què la regió va quedar paralitzada per les restriccions de moviment. D’altra banda, gairebé 75.000 van arribar el 2019, just quan Nova Democràcia assumia el poder.
Amb tot, les xifres queden lluny del punt àlgid de 2015, quan més de 860.000 persones que fugien de la guerra de Síria i altres conflictes de l’Orient Mitjà van passar per Grècia.
El país acull avui al voltant de 100.000 refugiades i 60.000 sol·licitants d’asil, però l’actual govern ha endurit els requisits per rebre protecció internacional i ha fet més precària la vida als camps, a on les condicions ja eren dolentes, denuncia Leete. Recentment, gairebé 17.000 residents han patit escassetat de menjar per una nova llei que talla la provisió d’aliments a qui se li ha denegat l’asil o ja ha obtingut l’estatus de refugiat.
La pandèmia com a “excusa”
D’altra banda, la pandèmia “ha servit d’excusa per reforçar les polítiques contra les refugiades”, afegeix l’advocada. Des del primer confinament a març de 2020, “a la pràctica, els camps han esdevingut presons”. La gent “només pot sortir-ne un cop a la setmana, si tenen cita mèdica o amb un advocat”, concreta.
A aquest règim s’hi afegeixen les noves instal·lacions tancades a les illes de l’Egeu, a on les refugiades hi són recloses des que trepitgen territori grec. Ja se n’han construït a tres. A la frontera terrestre amb Turquia també es va acabar d’alçar un mur de quaranta quilòmetres aquest estiu, just quan la crisi d’Afganistan feia témer una nova onada de refugiades.
Tot aquest conjunt de mesures evidencien la intenció del govern de Kyriakos Mitsotakis de tancar-se hermèticament, però Grècia és una de les portes d’entrada a la UE, i moltes persones a l’altra banda no desisteixen en continuar cercant les escletxes per sortejar barreres i travessar les fronteres blindades del país.
