Periodisme cooperatiu per la transformació social
directa.cat
SUBSCRIU-T'HI FES UNA DONACIÓ

Festa sense consumir ni consumir-se

Festes i espais d’esbarjo amb diversitat de funcions i activitats poden enfortir la percepció de seguretat, reduir les violències sexuals i transformar la cultura del consum i l’abús de substàncies

Activitats d'esport dins el festival Own Spirit Festival 2019 / Own Spirit Festival

En una de les escenes de la pel·lícula Trainspotting (1996), el protagonista, Marc Rent Boy Renton, surt de nit a una discoteca dels suburbis d’Edimburg. Renton es troba entre un grup d’homes adults que, des dels marges de la sala, miren fixament les dones que ballen al centre de la pista. Els homes tenen tots un mateix patró d’actuació: en la mateixa posició, alternant calades i glops, estàtics però assentint amb el cap al ritme de la música, com a caçadors expectants a l’espera d’una presa femenina. Mogut pel desig sexual i l’estimulació de la droga que porta al cos, Renton abandona la paràlisi i s’acosta a la pista per ballar i seduir alguna noia. Després de ser rebutjat per unes quantes, connecta amb Diane, amb qui marxarà a dormir.

Aquesta escena tragicòmica descriu una de les moltes maneres de relacionar-nos que tenen molts homes quan participen en esdeveniments d’oci o festius: com es parapeten darrere del consum d’alguna substància per donar-los confiança a l’hora de relacionar-se i vèncer la inseguretat; com tenen les mans ocupades amb un got o una cigarreta per semblar més interessants o atractius o com a forma de performar la seva identitat, ritualitzar les seves actituds i fer-les previsibles… Són patrons de relació normalitzats i sovint inconscients, accions que representen uns hàbits adquirits després d’anys de repeticions com a part del joc recreatiu.

Aquest reportatge planteja preguntes i alternatives al voltant dels models d’oci i d’aquests hàbits compartits. Què entenem per festa? És possible sortir i passar-ho bé sense emborratxar-se? Quina relació hi ha entre les inseguretats personals i socials i el consum de drogues? I entre la cultura de consum, venda d’alcohol i drogues i les agressions sexuals? Com plantejar espais i fer-los més segurs i saludables sense criminalitzar fenòmens com l’oci nocturn juvenil?


Alcohol i patriarcat

“Desfasar-se a les nits del cap de setmana té relació amb unes jornades de feina asfixiants i amb l’alta precarietat, convertint els darrers dies de la setmana en una vàlvula d’escapada emocional. Tenim dos dies per fer tot el que no en fem durant els altres cinc i no s’hi val estar trista o estar fluixa. Per tant, les drogues i l’alcohol sovint són la drecera per gaudir de la nit”. Ens ho expliquen les investigadores de l’Observatori Noctambul@s, un projecte de la Fundació Salut i Comunitat que funciona com a espai d’anàlisi de les violències sexuals en els contexts d’oci nocturn.

La percepció d’inseguretat de les dones creix quan l’oci es concentra en una sola activitat, segons un estudi de Noctámbul@s

És un enfocament que comparteix el col·lectiu CrimethInc a Anarquia i alcohol (2003), una publicació sobre els impactes de la cultura de l’addicció i l’alcohol en la història i els moviments en lluita: “En la nostra cerca de salut, de felicitat, del sentit de la vida, hem anat d’una substància a una altra –viagra, vitamina C, Prozac, vodka…– en lloc de dirigir els nostres problemes cap a les seves arrels socials i econòmiques. Se substitueix la cura pel tractament simptomàtic, per treure durant unes hores el dolor d’una avorrida i monòtona existència”.

Explorant el fenomen amb més detall, en aquests anys les investigadores de Noctámbul@s han publicat fins a sis informes amb enquestes fetes a les nits en discoteques, bars i clubs. Val la pena assenyalar alguns dels resultats dels seus estudis i veure patrons comuns que reproduïm a la festa, l’oci i la nit.

Festa sense consumir ni consumir-se
Espai chilout dins del Festival OwnSpirit 2019 |Own Spirit Festival

Una de les seves conclusions és que l’alcohol és la substància més consumida entre les 1.541 entrevistades quan surten de festa. El 97 % consumeix alcohol; el 65 %, tabac; el 51 %, cànnabis; el 24 %, èxtasis i el 12 %, cocaïna. L’alcohol és també la substància més present en situacions de violència sexual, seguida de la cocaïna.

Les dones, segons aquestes enquestes, consumeixen, en general, drogues legals, relacionades socialment amb una menor pèrdua de control en el comportament i per la por, sempre present, a la violació. La seva percepció d’inseguretat és major quan una zona d’oci és poc diversa, quan hi ha concentració d’una sola activitat o d’un grup homogeni de persones, com ara turistes o un macrobotellot. Els homes, per la seva banda, són els que més inclouen les drogues com a part de l’imaginari de la seva diversió nocturna i els que més inclouen en la seva nit ideal l’expectativa de tenir relacions sexuals. En el cas de les dones, es prioritzen abans activitats com ballar.

Segons aquests informes, sembla evident, doncs, que l’alcohol s’associa directament amb contextos de festa. I que alhora té una forta relació amb les agressions sexuals.

Així i tot, les investigadores apunten que, tot i la tendència a criminalitzar l’oci nocturn, les violències sexuals i la impunitat es donen, sobretot, a contextos domèstics. “No tenen tant a veure amb el consum d’alcohol, sinó amb el patriarcat, amb unes maneres de lligar basades en ideals d’amor romàntic i violència masclista, que justifiquen objectius de ‘cacera nocturna’”.


Consumir o ser consumida

“Quan parlem de modificar hàbits en el consum d’alcohol, tabac, begudes estimulants, cànnabis o jocs d’apostes, oblidem que la indústria o els mitjans de comunicació massius tenen molta més capacitat econòmica per innovar i desfer les nostres passes”, s’assenyala des de Noctámbul@s. El cert, però, és que pocs projectes han qüestionat aquest oci atomitzat i han intentat generar fórmules de diversió alternatives. En trobem alguns exemples d’un caràcter més introspectiu a la dansa extàtica o als Rainbow Gathering, esdeveniments on no es permet el consum de substàncies estupefaents i s’aposta per arribar a relacions i estats de consciència divergents per mitjà d’activitats i formes d’expressió corporal, com el cant o el ball.

Festa sense consumir ni consumir-se
Programació per a tots els públics a l’Espai Comunitari el Refugi |El Refugi

Des de l’òrbita punk i llibertària també hi ha iniciatives en la mateixa direcció. “Dels feminismes neix aquesta mirada cap a repensar els espais i l’oci i fer-los més inclusius i segurs per a totes. Sobretot per a les que solen tenir menys poder, també als nostres espais, com les dones o les identitats no normatives, les xiquetes o la gent que ‘no es posa fins al cul’”. Això expliquen les organitzadores dels Vermuts jàrcörs, una sèrie de concerts punk celebrats de dia, per a un públic divers i a on no es venia alcohol. “La idea era voler-s’ho currar, oferir un espai fet amb amor i no en plan destroy, des de l’espai infantil fins al dinar. I combinar-ho amb activitats de debat o reflexió, no fer només l’activitat lúdica estricta”, valoren anys després de l’última edició, celebrada el 2019.

A l’espai okupat la Cinètika no s’hi distribueix alcohol ni s’hi permet el consum de cap estupefaent

D’altres propostes innovadores es poden trobar a l’espai okupat la Cinètika, al barri barceloní de Sant Andreu de Palomar. Des del seu inici, ara fa cinc anys, no s’hi distribueix alcohol ni es permet el consum de cap estupefaent a l’interior. Sota aquesta mirada funcionen projectes com el gimnàs, la biblioteca i les nou sales per a projeccions de pel·lícules. Fa poc, també s’hi ha proposat un “Tinder en viu”, una activitat destinada a conèixer gent, lluny del consum ràpid de cossos que propicien les plataformes digitals de contactes i a on l’alcohol no en fos el protagonista. El lema de la trobada ficava el dit a la llaga: “Fins al monyo de fotos posturetis escalant? Hi haurà dinàmiques molt xules per conèixer-se, fer col·legues o lligar. Aprenem juntes a socialitzar presencialment”.


Estratègies per celebrar festes més saludables

Diversificar l’oferta d’activitats dins de l’espai i dirigir-les a totes les edats.

Posar en el centre conceptes com l’esport o el joc, amb partits nocturns de futbol o bàsquet o bé amb sessions maratonianes de jocs de taula.

Formar el personal d’accessos i organitzadores de la festa en protocols pel bon funcionament de l’acte, en mediació en conflictes i en coneixement de substàncies i riscos.

Evitar la concentració reiterada d’elements lumínics o sonors que provoquen eufòria o distorsió.

Habilitar zones chill-out a les festes, allunyades de la pista de ball, per permetre el descans i el diàleg.

Oferir activament des de les barres begudes no alcohòliques i no ensucrades i reduir el contingut d’alcohol servit a cada consumició.

Retardar el servei o no servir alcohol a persones amb signes evidents d’intoxicació o amb actituds violentes.

Generar alternatives econòmiques a la venda d’alcohol com a única forma d’ingressos (menús i plats cuinats, donacions, taquilla inversa…).

Aprofundir progressivament en una cultura lliure d’addiccions i alcoholisme, crear grups d’afinitat on compartir experiències inspiradores, fracassos, dubtes i gestos de suport mutu.

Article publicat al número 541 publicación número 541 de la Directa

Donacions

Fes una donació

FES UN DONATIU