El col·lectiu Marea Bàsica contra l’Atur i la Precarietat i el Pla de Xoc Social del País Valencià –format per la Confederació General del Treball (CGT), la Confederació Nacional del Treball (CNT), la Coordinadora Obrera Sindical (COS), Intersindical Valenciana, la Plataforma d’Afectades per la Hipoteca (PAH) i la xarxa Entrebarris, entre d’altres– han exigit aquest matí “una renda bàsica incondicional i universal”, anomenada pels col·lectius impulsors de la demanda “renda bàsica de quarantena”. L’objectiu de la iniciativa és garantir un ajut econòmic “suficient” perquè la població puga fer front als efectes socioeconòmics de l’emergència actual. També han reivindicat el pagament “immediat” dels subsidis derivats dels expedients de regulació temporal d’ocupació (ERTO); la prohibició dels talls de subministraments bàsics com l’aigua, el gas i la llum; la suspensió del pagament dels lloguers immobiliaris i la cancel·lació dels desnonaments, amb una moratòria d’almenys dos anys; així com la regularització de les persones migrades en situació administrativa irregular.
La imminència d’un nou col·lapse torna a amenaçar les persones treballadores, moltes de les quals ni tan sols havien superat encara els efectes de la crisi econòmica de 2008. Tot i que l’actual crisi ja s’augurava abans de la pandèmia, l’emergència sanitària i econòmica actual fa preveure una intensificació de l’atur i la precarietat en l’escenari post-COVID-19. Segons dades del sindicat COS, des del 13 de març fins al 5 de maig, als Països Catalans s’han aprovat 2.341.298 expedients d’ocupació. Són acomiadaments temporals, però, el Pla de Xoc Social del País Valencià preveu que, “d’ací a uns mesos molts seran definitius”. “Per això, entenem que les persones han de disposar d’un ingrés de manera immediata”, explica Gloria Martín, membre de la PAH d’Elx.
Segons el sindicat COS, des del 13 de març fins al 5 de maig, als Països Catalans s’han aprovat 2.341.298 expedients d’ocupació. El Pla de Xoc Social del País Valencià preveu que “d’ací a uns mesos molts seran definitius”
Aquest ingrés consistiria en una prestació social “urgent” per a la ciutadania valenciana que sofreix un major risc de vulnerabilitat social, que actualment ni tan sols rep la renda valenciana d’inclusió (RVI), el subsidi aprovat per les Corts l’any 2018 justament per a cobrir persones en situacions de pobresa i d’atur de llarga durada. Segons explica Martín, es tractaria d’un ajut “transitori”, que “s’ha d’oferir fins que el govern espanyol aprove l’ingrés mínim vital”, el qual encara es desconeix quan entrarà en vigor. L’esborrany d’aquest ingrés mínim estatal, tal com va publicar El Mundo, anuncia unes quanties per a cada unitat familiar que oscil·larien entre els 462 i 1.015 euros.
La PAH, per contra, reivindica un ajut per a cada membre de la unitat familiar i que en aquest estiga cobert el lloguer de l’habitatge. “Hi ha ajuts estatals i autonòmics, però molta gent no hi accedeix; per tant, entenem que les necessitats de la població més vulnerable haurien de quedar cobertes amb aquesta renda mínima que exigim”, conclou Martín, qui posa l’accent en diversos col·lectius, com les aparadores de les comarques del sud del País Valencià, un sector caracteritzat per l’economia submergida; les persones migrades en situació administrativa irregular; les venedores ambulants o les treballadores de la llar i les cures. A més, segons dades de l’Assemblea d’Afectades per la Renda Valenciana d’Inclusió, el passat mes d’abril, 42.213 famílies es beneficiaven de l’RVI, “el que suposa només un poc més de la meitat del que es va preveure fa dos anys”, asseguren des de l’assemblea, que denuncia retards de fins a díhuit mesos en la concessió de la renda valenciana, quan la sol·licitud s’ha de resoldre en un termini màxim de sis mesos.
Caminant cap a la renda bàsica universal
Aquesta prestació social s’ha plantejat des de les entitats impulsores de la demanda com a preludi de la renda bàsica que han defensat els membres de Sillas contra el Hambre, col·lectiu que forma part de Marea Bàsica i treballa per a establir una renda bàsica universal i incondicional. És a dir, dirigida a tota la ciutadania i sense cap condició, requisit personal o assumpció d’obligacions. Segons explica Toni Carrión, de Sillas contra el Hambre, qualsevol persona podria demanar la renda bàsica, que substituiria l’ingrés mínim vital que ha anunciat el govern espanyol i el seu cobrament es podria regularitzar tenint en compte les declaracions de la renda. “Amb l’ingrés mínim anunciat, es preveu que les persones que ingressen entre 200 i 400 euros al mes ja no el puguen rebre, per tant és totalment insuficient”, rebla amb rotunditat Carrión. Per a Sillas Contra el Hambre, es necessiten “mesures urgents i que no siguen excloents, com les rendes mínimes, que no arriben al 6% de la població que les necessita”.
Des de Sillas Contra el Hambre s’exigeix que cap prestació se situe per sota del llindar de la pobresa, establert al voltant de 740 euros per persona al mes, i que els ajuts es destinen de manera individual, no per unitat familiar
També exigeix que cap prestació se situe per sota del llindar de la pobresa, establert al voltant de 740 euros per persona al mes, i que els ajuts es destinen de manera individual, no per unitat familiar. “No podem estar subjectes a la figura de l’administrador tirà, és a dir, el membre de la família que rep l’ingrés i l’administra com vol. Entenem que cada persona ha de tenir el dret a rebre eixa quantitat”, subratlla el membre de Sillas contra el Hambre.
Marea Bàsica expliquen que han sol·licitat, en dues ocasions, una reunió amb el Ministeri de Drets Socials espanyol, dirigit per Pablo Iglesias (Unides Podem), i amb el Ministeri d’Inclusió i Seguretat Social, titulat per José Luis Escrivà (PSOE), però “no se’ns ha atés en cap moment”, ha puntualitzat Carrión. També s’han dirigit a la Conselleria de Polítiques Inclusives valenciana, encapçalada per Mònica Oltra (Compromís), així com al president de la Generalitat, Ximo Puig (PSPV), i a les seues respectives forces polítiques. “Fins ara no hem rebut cap resposta, per tant, el següent pas és augmentar el suport social i la pressió institucional perquè cap família es quede al marge”, sentència Carrión.
