A països de l’Amèrica Central amb alts índexs de desigualtat com Hondures, Guatemala o El Salvador, dones que habitualment es dediquen a les tasques de la llar no remunerades o treballen en l’economia informal se les han hagut d’enginyar per afrontar la situació de precarietat social i econòmica que ha portat la COVID-19. Més de tres mesos de confinament i gairebé un any de restriccions han aprofundit en la majoria de casos la desigualtat i la falta de llibertats als països de la regió, mancances que afecten de manera especial les dones.
Treballadores de la llar, treballadores a domicili, venedores ambulants, artesanes, recicladores… La polifacètica capacitat de les dones per reinventar-se i viure al dia esdevé una de les principals formes de sustentació de la vida de moltes famílies. A tots els països d’Amèrica Central les dones tenen un major percentatge de presència en l’economia informal que els homes. Segons l’estudi “Sobrevivint com podem: dones al sector informal de l’Amèrica Central”, realitzat l’any 2013 per la Xarxa de Dones de l’Amèrica Central, a El Salvador i Guatemala un 55% de la força laboral s’ocupa en el sector informal, i d’aquest percentatge un 62,2% representa les dones en el cas d’El Salvador i un 51% en el d’Hondures. Pel que fa a Nicaragua, un 43,4% de la població activa treballa en la informalitat, i d’aquesta un 54,4% són dones. En els últims anys, caracteritzats per una crisi econòmica regional, la tendència ha estat d’aprofundiment d’aquestes dinàmiques.
Davant d’una pandèmia que ha obstaculitzat gairebé totalment aquestes vies d’autogestió, moltes dones han tingut la necessitat de ser creatives, i la inspiració de supervivència les ha portat a construir alternatives i resistències que obren finestres davant de condicions de pobresa, exclusió i repressió instaurades pels governs de la regió –on la corrupció és a l’ordre del dia. L’impacte del mercat neoliberal en la vida quotidiana, la situació de lluita i supervivència diària que aquest provoca als barris i als pobles, les privatitzacions, el saqueig de béns comuns i l’efecte d’aquest extractivisme als cossos-territoris de les dones les ha dut a formar-se i construir noves possibilitats.
Llavors d’autonomia
A Hondures, un dels moviments que promou iniciatives econòmiques dins d’aquesta esfera és el de les Mesoamericanes en Resistència per una Vida Digna. Una de les seves membres, Bety Vásquez, defensora del territori del departament de Santa Bárbara, comparteix l’experiència de la revitalització d’una tradició popular d’aquesta regió al nord-oest d’Hondures en el marc del confinament. Allà, diverses dones han rescatat l’exercici que dins de la cultura del poble originari lenca s’anomena guancasco, un antic ritual d’unió i connexió entre pobles. En aquest cas, amb l’objectiu de reforçar la sobirania alimentària davant la dificultat d’aprovisionament d’aliments, i ho han fet amb l’intercanvi de llavors autòctones. Amb sacs plens de grans i llavors d’hortalisses, verdures i fruites, les dones d’aquesta organització van dedicar-se a anar de poble en poble fent intercanvi, sembrant i compartint sabers populars per poder tenir bona cura del creixement d’aquests aliments.
A Hondures, un dels moviments que promou iniciatives és Mesoamericanes en Resistència per una Vida Digna
Segons Vásquez, es van recopilar un mínim de quinze llavors autòctones diferents, especialment a les comunitats dels voltants del riu Ulúa, “recuperant pràctiques ancestrals com el bescanvi i la mà canviada”, l’intercanvi de valors –no preus– i la dinàmica col·lectiva de treballar a l’hort d’una veïna un dia si la veïna ve a treballar al teu hort un altre dia. “Ens ha ajudat a ajuntar-nos, a articular-nos, i malgrat el confinament i la quarantena, ens hem convertit en caminants”, explica la defensora. Així es rescata una tradició encara no perduda però que agafa més força i que “continuarem fent-la pràctica en els pròxims anys, així estarem defensant el territori des de dins”, assegura Vásquez.
Olles comunitàries
Per la seva banda, Sara Yesenia Galeano, del col·lectiu de dones emprenedores de la comunitat Arenales del municipi de Santa Maria d’Hondures, explica que elles treballen, sota sol i sota pluja, en els seus horts col·lectius, sembrant hortalisses com raves, pastanagues, coriandre, remolatxa i cebes. “Tot el que cultivem aquí és orgànic, no fem servir cap mena de químics. Aquesta és la nostra emprenedoria”, assegura.
Les dones que treballaven en l’economia informal ara gestionen l’accés a aliments de manera col·lectiva
Mentrestant, a la capital del país, Tegucigalpa, la situació de pobresa és força marcada als anomenats cinturons de misèria, on les dones que habitualment treballaven en l’economia informal ara es dediquen a gestionar l’accés a aliments de manera col·lectiva en un exercici de subsistència quotidiana. A la colònia Ramón Amaya Amador, per exemple, un grup de dones s’ha dedicat a sol·licitar a diferents organitzacions i institucions productes de la cistella bàsica per poder dur a terme les populars olles comunitàries cada dia, un fenomen que es repeteix a barris, viles, faveles, comunes i pobles d’arreu de l’Amèrica Llatina. Malgrat que les mesures sanitàries imposades arran de la COVID-19 obliguen a tot el contrari, la fam i l’esperit comunitari solidari aplega la gent cada dia per menjar plegades.
Tot i les restriccions sanitàries per la COVID-19, la fam i l’esperit comunitari solidari aplega la gent per menjar plegades
També a Guatemala les dones han d’utilitzar el seu enginy per sobreviure a les restriccions del coronavirus. Tz’ules Sunun, veïna de la ciutat Antiga Guatemala, explica que a l’inici de la pandèmia la part de la població que tenia certa comoditat i organitzacions socials donaven verdures que les veïnes organitzades repartien entre la població d’escassos recursos. Al departament de Sacatepéquez, van engegar la iniciativa de les “Cuines solidàries”, que per falta de fons van haver de ressituar a casa de Sunun. Com ella n’hi ha un grapat: dones que s’han posat la samarreta comunitària i han treballat de valent perquè a ningú li falti un plat a taula.
Reinventar-se davant l’abisme
A El Salvador trobem diversos casos de dones que davant l’emergència es veuen en la necessitat d’exercir treballs habitualment practicats per homes, com és el cas de tres salvadorenques que per dur pa a taula durant la pandèmia van decidir fer-se fusteres des de casa seva, ja que les restriccions no els permetien sortir dels seus barris. Martha Elisondo, de 70 anys, s’encarrega de la màquina d’abonyegament, mentre que la seva nora, Guadalupe, de 39 anys, fa servir la serra elèctrica. Juntament amb la jove Dinoura, expliquen que s’han hagut de reinventar.
A El Salvador trobem casos de dones que davant l’emergència han passat a exercir treballs habitualment practicats per homes
Mónica Zamora, de San Salvador, va perdre la seva feina d’assessora de vendes durant la pandèmia i després de diversos esforços ara condueix un taxi. Roxana López, també de la capital salvadorenca, era xef en un restaurant i ara treballa com a venedora de carbó. Evelin Trejo va ser acomiadada de la seva empresa després de més de vint anys treballant-hi, ara confecciona mascaretes amb dissenys personalitzats. I així tantes
i tantes dones que segueixen buscant la manera de treballar des de la informalitat i que formen part de les 250.000 persones aturades que té el país, de 6 milions d’habitants.
A Hondures les xifres són més alarmants: aproximadament dos milions de persones no tenen feina formal, el 40% de la població activa. D’aquesta població aturada o que treballa en la informalitat, més de la meitat són dones. Les dades publicades en un informe de les Nacions Unides de 2018 evidencien aquest grau de fragilitat accentuat en les dones: representen un 70% de les persones que passen gana al món. Només un 50% de les dones amb edat de treballar tenen feina formal, i precisament bona part de les que en tenen són les més de 400 milions d’agricultores que produeixen gran part del menjar que alimenta el món.
