Exaltats i agressius, els assaltants al Capitoli van destrossar oficines de congressistes i van enfrontar-se violentament amb alguns agents de policia mentre intentaven arribar allà on estaven els polítics que confirmarien la victòria de Biden. Mentre es movien amb total llibertat pels passadissos, alguns d’ells van començar a cantar “Pengeu a Mike Pence!”, en referència al vicepresident dels Estats Units. Després de quatre anys al costat de Trump, Pence va negar-se a la petició del president de maniobrar per obtenir un segon mandat. Els lleials a Trump ho van veure com una traïció.
Però no va ser l’únic representant del Partit Republicà que ha patit la ira dels més extremistes. A punt d’abandonar la capital, Lindsey Graham, senador republicà i una de les figures més importants del partit, va haver de ser escortat per la policia a l’aeroport de Washington davant l’assetjament d’assistents a la marxa del dimecres que l’acusaven de traïdor. Mitt Romney, candidat a la presidència el 2012, també va ser envoltat a l’aeroport de Utah aquest dilluns, il·lustrant un cop més les divisions entre els lleials de Trump i aquells decidits a acceptar els resultats de les eleccions presidencials.
Els quatre anys de mandat de Trump, un outsider polític que mai s’havia presentat a cap elecció abans de les primàries presidencials de 2015, ha esquerdat el Partit Republicà. Abans del 2011, Trump havia fet més donacions a representants del Partit Demòcrata, i un dels seus objectius durant la presidència ha estat el de canviar l’estructura i les cares del partit que lidera per modelar-lo a la seva manera i impulsar en les primàries municipals, estatals i federals aquells candidats que s’alineïn amb ell. Les conseqüències són ben visibles: 139 representants del Congrés –més de la meitat dels republicans– van presentar objeccions a l’elecció de Joe Biden el dia mateix de l’assalt. També ho van fer vuit senadors dels republicans.
El dividit Partit Republicà afronta ara un procés de lluita interna des de l’oposició i sense cap control de les institucions federals. Els demòcrates han aconseguit la presidència, el Congrés i el Senat, almenys per als propers dos anys. Els manifestants que van assaltar el Capitoli cridaven “Destruïm el Partit Republicà!”, en un clar cant contra les estructures tradicionals del partit. Una de les dones que va assetjar Lindsey Graham s’havia presentat a les primàries republicanes per un districte de Nevada.
Davant el magnetisme que ha demostrat Trump entre les fervents bases conservadores, qualsevol candidat que ha volgut concórrer a unes eleccions amb èxit ha cercat el seu suport. Brian Kempt es va convertir en governador de Geòrgia ara fa dos anys amb una campanya ultraconservadora en què va prometre deportar migrants amb el seu camió o implementar les mesures contra l’avortament més estrictes del país. Amb l’elecció de dos senadors demòcrates a Geòrgia i la confirmació de la victòria de Biden en aquell estat després d’un llarg recompte, Trump ha qualificat ara Kempt com un “pallasso” i un “ximple”.
Joe Biden ha pres nota dels 74 milions d’estatunidencs que van votar Trump i ha equilibrat un gabinet i un discurs que es mou entre el progressisme i el centrisme, afavorint el nacionalisme econòmic, amb un intent d’arreplegar suport dels republicans més centristes. “Vol expandir el Made in USA, subvencionar les manufactures locals mitjançant un ampli programa d’adquisició i infraestructures […] i castigar les empreses per deslocalitzar determinades operacions comercials”, escriu el columnista conservador Kevin D. Williamson. “Els conservadors encara depenen, de moment, del disfuncional Partit Republicà com a únic instrument polític pràctic. La reforma del Partit Republicà és una tasca urgent. […] No està clar que es pugui fer, però s’ha d’intentar.”
Després de llançar-s’hi als braços, el Partit Republicà és ara ostatge del president sortint i dels seus seguidors més radicals
Després de llançar-se als braços de Donald Trump, amb excepcions –Mitt Romney sempre n’ha estat crític–, el Partit Republicà es troba ara ostatge del president sortint i dels seus seguidors més radicals. Són extremistes nacionalistes, supremacistes, de l’extrema dreta, conspiranoics o ultrareligiosos que han agafat el relleu del Tea Party, un moviment ultraconservador format el 2009. Dies després de l’assalt al Capitoli, els participants a les xarxes i mitjans ultraconservadors estaven més encoratjats que mai. Grups extremistes s’organitzaven per dur a terme accions directes durant la inauguració de Biden. Altres demanaven assaltar edificis governamentals estatals. “El moviment Trump, els deplorables, el moviment America First, és més gran i més fort i més vibrant del que mai havia estat”, exclamava John Fredericks, un presentador de ràdio, en un mitjà local. “Assumirem el control del Partit Republicà”.
