“Aquí no que hi ha càmeres”. Aquesta és la frase que encara ressona al cap de Roger Umpierrez, Umpi, qui dimarts 4 d’octubre tornarà a topar-se amb els dos agents de la Unitat d’Intervenció Policial (UIP) del Cos Nacional de Policia (CNP) que el van detenir el migdia de l’11 de novembre de 2017 davant la Prefectura Superior de Policia de Catalunya. Aquell dia, els policies J. M. J. R. i A. F. O., amb Targeta d’Identificació Policial (TIP) 120.948 i 83.162, respectivament, el van abordar al bell mig de la cèntrica avinguda barcelonina, li van requerir que s’identifiqués, el van reduir i el van portar directament a l’interior de l’edifici històric, símbol de les tortures i de la brutalitat franquista a la capital catalana. “El primer que pensava era que volia sortir el més ràpid possible d’allà, en algun moment em va passar pel cap dir el que ells volguessin per poder marxar”, assegura Umpierrez a la Directa. Els antidisturbis formaven part de la coneguda Operació Copèrnic, desplegada a Catalunya pel govern de Mariano Rajoy amb la missió incomplerta d’impedir el referèndum d’autodeterminació de l’1 d’octubre.
En aquell moment, Umpierrez i quatre persones més es dirigien a la plaça Catalunya per agafar el tren de tornada al seu municipi, Premià de Mar (el Maresme). Minuts abans, havien assistit a la manifestació de suport a un grup d’antifeixistes acusades per la fiscalia de delictes d’odi de Barcelona de l’agressió a un grup de neonazis el 12 d’octubre de l’any 2013, causa per la qual finalment van resultar absoltes de tots els càrrecs. La marxa va acabar sense incidents després de passar per davant de la Prefectura i desconvocar-se a la plaça Idrissa Diallo. Malgrat això, una vintena d’antidisturbis del CNP que custodiaven les instal·lacions policials, van reblar al jove –que aleshores tenia 22 anys– frases com “ara ja veuràs” o “això us passa per parlar”, quan els dos agents que l’havien detingut i els dos que havien intimidat els seus acompanyants l’introduïen a la prefectura.
Els policies van conduir-lo fins a l’interior de l’ascensor on “van donar-li diverses bufetades a la cara i al pit, el van empènyer i li van donar dues puntades de peu a les cames”, segons consta a l’escrit d’acusació
A partir d’aquí, l’antifeixista denuncia que prop del buit d’unes escales i al costat de l’ascensor, van deixar-li anar el braç mentre un altre policia l’empenyia recordant als seus companys la presència de càmeres. D’aquí va sorgir el nom de Fora de càmera, campanya de suport al jove que ha dut a terme nombroses activitats per donar a conèixer el cas i recaptar fons per costejar el procés judicial. Tot seguit, els policies van conduir-lo fins a l’interior de l’ascensor on, entre els dos agents acusats que l’havien detingut i tres funcionaris més, “van donar-li diverses bufetades a la cara i al pit, el van empènyer i li van donar dues puntades de peu a les cames”. Aquest és el relat que consta a l’escrit d’acusació que Norma Pedemonte, advocada del cas i d’Alerta Solidària, va presentar davant del Jutjat d’Instrucció 14 de Barcelona.
Posteriorment, els dos agents acusats com a autors d’un delicte contra la integritat física i moral i un delicte de lesions lleus, amb l’agreujant d’abús de superioritat previst al Codi Penal, van tornar a conduir Roger Umpierrez sota les escales. Després de posar-lo de cara a la paret per escorcollar-lo i emmanillar-lo, el van traslladar en cotxe juntament amb dos policies de paisà fins a la comissaria de la Verneda, d’on va sortir en llibertat amb càrrecs aquella mateixa tarda. Les lesions sofertes per Umpi queden corroborades per un informe mèdic elaborat el vespre del mateix dia que es van produir els fets al Centre d’Atenció Primària (CAP) de Premià de Marc, on efectivament consten una lesió a la galta i una altra a la cama de la qual va ser informat oportunament el Jutjat de guàrdia.
Per tot això, a banda de la pena de presó i d’inhabilitació, la representació lletrada de Umpierrez demana també una indemnització de cinc-cents euros per les lesions i de cinc mil pels danys morals. Per acabar, exigeix imposar les costes del procés a l’acusació particular exercida contra el jove en representació dels dos policies, argumentant “mala fe processal perquè no només exerceixen dita acusació tres anys després dels fets sinó que es realitza en nom d’ambdós agents”. La vista oral se celebrarà dimarts 4 d’octubre a la secció sisena de l’Audiència de Barcelona, ubicada al passeig Lluís Companys, indret on el grup de suport ha convocat una concentració solidària a dos quarts de deu del matí.
Un procés rocambolesc
En aquest cas, al judici s’hauran de dirimir responsabilitats penals entre denúncies creuades i relats antagònics. El jove, a banda d’acusar els policies que el van detenir, també està acusat per aquests mateixos agents del delicte d’atemptat contra l’autoritat. L’escrit d’acusació dels policies arrenca amb un error evident: defineixen la manifestació on havia acudit el jove com “a favor del procés independentista a Catalunya”. A partir d’aquí, expliquen que en Umpierrez hauria fet gestos contra ells posant-se el dit al coll i també hauria proferit càntics com “marxeu d’aquí, fills de puta, us mataré, maricons, veniu aquí si teniu collons”, extrem que el jove nega categòricament. Aquest relat, que no se sosté amb cap altra prova o testimoni que els dels mateixos policies, hauria acabat amb la identificació d’Umpierrez a la via pública oposant resistència i suposadament donant un cop a l’agent 83.162.
La fiscalia ha decidit no exercir cap acusació contra els agents de la UIP i només acusa Roger Umpierrez, per qui demana dos anys de presó tot i reconèixer que “cap dels agents policials va tenir ferides o lesions”
Per tot això, l’acusació particular dels policies sol·licita tres anys de presó contra el jove, acusat per atemptat contra l’autoritat. Tanmateix, la fiscalia ha decidit no exercir cap acusació contra els agents de la UIP i només acusa Roger Umpierrez, per qui demana dos anys de presó pel mateix delicte que l’acusació particular tot i reconèixer a l’escrit rubricat per Felicidad Ruiz Bondía que “cap dels agents policials va tenir ferides o lesions”. Malgrat això, en un primer moment el noi va ser acusat del delicte de resistència a l’autoritat pels dos policies als quals ell assenyala com a agressors, que van poder ser identificats i processats perquè van ser els mateixos a signar l’atestat policial de la detenció.
El jove reconeix que tot aquest procés “al principi, el va afectar molt”, però valora moltíssim l’acompanyament rebut per part d’Alerta Solidària i del grup de suport. Totes les dilacions que hi ha hagut fins a arribar al judici li han suposat “perdre bona part de la meva militància, perquè tenia por i em sentia molt vulnerable i bloquejat, malgrat que he anat recuperant de mica en mica la meva activitat política tot i tenir-ho sempre present”. La seva advocada considera que “s’ha vulnerat el seu dret a tenir un procediment just, perquè la jutgessa ha boicotejat activament la instrucció del cas”. Amb les seves paraules, Pedemonte assenyala la magistrada Maria Cristina Ferrando Montalvá, qui posteriorment es va convertir en la jutgessa degana dels jutjats de Barcelona, càrrec que ocupa actualment.
La lletrada detalla que la jutgessa li va anar rebutjant una a una totes les diligències d’investigació que demanava: els enregistraments de les càmeres de la prefectura o la filiació de tots els agents que participaven del dispositiu, entre d’altres. Això va suposar que la fase d’instrucció s’allargués més del compte, ja que Pedemonte va presentar diversos recursos d’apel·lació a l’Audiència de Barcelona per aconseguir peticions que la jutgessa li denegava. Fins i tot, la jutgessa va arribar a arxivar la causa contra els policies sense ni tan sols prendre’ls-hi declaració, decisió que l’Audiència també va revocar. “Va arribar a demanar que no es gravés l’inici de la declaració posterior dels policies per demanar-los disculpes, afirmant que ella no volia que estiguessin allí, però que com jo havia presentat un recurs l’Audiència l’havia obligat a citar-los”, recorda estupefacta l’advocada d’Alerta Solidària.
En un primer terme, els policies no havien presentat escrit d’acusació ni s’havien personat com a tal a la causa, però en el moment que van saber que anirien a judici com a acusats van fer el pas d’acusar en Roger d’atemptat contra l’autoritat. “L’escrit d’acusació contra Roger pel suposat cop a un policia està fet en nom dels dos agents, quan en cas de ser cert ells mateixos diuen que només hauria colpejat a un d’ells”, explica Pedemonte, qui recorda com en dret penal pot acusar qui ha estat víctima d’una presumpta acció punible: “l’altre policia no té dret de constituir-se com a acusació particular”. Per la seva banda, en Roger conclou assegurant “no em volia sentir acusat d’alguna cosa que no he fet i encara menys després de rebre una pallissa”. Certament, això ja no es pot evitar, el futur d’un altre jove torna a estar en mans d’un tribunal.
