El periodista de la Directa Jesús Rodríguez i el fotoperiodista freelance Isidre Garcia han presentat una querella al Jutjat de guàrdia de Barcelona contra un sergent i un agent de la Brigada Mòbil (BRIMO) dels Mossos d’Esquadra. Els delictes dels quals acusen als dos funcionaris públics són els de fals testimoni i acusació falsa, que els agents haurien comès en el marc de sengles procediments judicials on els dos periodistes es van veure involucrats. Així doncs, de la lectura de les sentències d’ambdós casos es pot concloure que tant el superior jeràrquic com el seu subaltern van mentir per encobrir l’actuació il·legal d’un tercer antiavalots o bé per aconseguir una condemna contra el fotoperiodista a qui acusaven falsament.
Els fets que van motivar l’obertura judicial dels dos casos es remunten a la mateixa nit de maig de 2016, durant el quart dia de mobilitzacions contra el desallotjament del centre social okupat Banc Expropiat de la Vila de Gràcia. No obstant això, en el cas de Jesús Rodríguez ell va ser qui va denunciar un mosso i en l’altre procediment era Isidre Garcia qui havia estat denunciat per un policia. Tots dos agents formaven part del mateix dispositiu i el seu superior jeràrquic era el sergent amb Targeta d’Identificació Policial (TIP) 7828, responsable des de fa anys de nombrosos operatius contra accions de protesta a la via pública.
De la lectura de les sentències es pot concloure que tant el sergent 7828 com l’agent 2208 van mentir per encobrir l’actuació il·legal d’un tercer antiavalots o bé per aconseguir una condemna contra el fotoperiodista a qui acusaven falsament
Aquella nit, Jesús Rodríguez va ser agredit amb la porra per un antiavalots que va ser condemnat per l’Audiència de Barcelona a dos anys de presó i dos anys d’inhabilitació. Durant el judici va quedar provat que el policia havia abandonat el cordó policial per colpejar el treballador d’aquest mitjà de forma gratuïta i amb un ús de la força que no estava justificat, tal com van corroborar set periodistes que van declarar com a testimonis contradient la versió del mosso. L’atac policial va suposar a la víctima una lesió a la cama i la fractura d’un dit de la mà –que mai més ha pogut tornar a flexionar, perdent un 50 % de mobilitat–, així com un procés judicial de més de cinc anys.
Pel que fa a Isidre Garcia, va ser acusat per l’agent amb TIP 2208 d’haver llençat una tanca en contra seva provocant-li el trencament del tendó d’Aquil·les. L’advocat de la Generalitat de Catalunya va exercir d’acusació particular contra el fotoperiodista, demanant per ell una condemna de quatre anys de presó i 69.000 euros d’indemnització. Tanmateix, la sentència del Jutjat Penal 5 de Barcelona va absoldre Garcia tres anys més tard dels fets, després d’acreditar que la tanca no havia estat agafada ni llençada directament contra ningú i que el més probable era que la lesió de l’antiavalots es produís fruit d’una patologia prèvia que ja arrossegava. Les imatges enregistrades per altres companys de professió van ser clau per demostrar la innocència de Garcia, així com per aconseguir una condemna contra el mosso que va lesionar Rodríguez.
Es dona la circumstància que el judici contra el fotoperiodista Isidre Garcia es va desenvolupar dos anys abans que la vista oral pel cas de l’agressió a Jesús Rodríguez. Tot i que la versió del llançament d’una tanca per part de Garcia contra l’antiavalots ja havia quedat desmentida i la sentència era ferma, el mateix agent 2208 la va tornar a exposar en la seva declaració com a testimoni durant el judici pel cas de Rodríguez. Sota jurament o promesa de dir la veritat, va afirmar de nou que el mateix dia dels fets ell havia resultat lesionat per l’acció d’un fotoperiodista. Posteriorment, el seu superior amb TIP 7828 va corroborar aquest testimoni, que relataven per justificar davant del tribunal que aquella nit havien actuat en circumstàncies molt difícils.
Pena de banqueta
En una roda de premsa celebrada aquest matí a la Lleialtat Santsenca, el centre Irídia per la defensa dels drets humans, Mèdia.cat –observatori crític dels mitjans del Grup de Periodistes Ramon Barnils– i l’entitat internacional Free Press Unlimited han comparegut per anunciar la interposició de la querella. Sònia Olivella, advocada d’Irídia, i el president del Grup Barnils, Enric Borràs, han explicat els objectius de la campanya #ProuMentidesPolicials i han denunciat, entre altres qüestions, les conseqüències que tenen aquests processos judicials pels professionals de la comunicació que cobreixen protestes a la via pública.
L’angoixa i la por d’acabar a la presó per uns fets que no havia comès van afectar directament la vida quotidiana en l’esfera familiar i social del fotoperiodista Isidre Garcia durant tres anys
En procediments que finalitzen amb l’absolució de persones injustament acusades s’acostuma a emprar el concepte “pena de banqueta”. Es fa referència així als efectes que es deriven d’aquests processos per les persones acusades, tot i que finalment no se’n derivin conseqüències penals. En el cas d’Isidre Garcia, per exemple, el procés judicial va causar-li una afectació psicològica, moral i econòmica, tal com ell mateix ha explicat. Durant tres anys l’angoixa i la por d’acabar a la presó per uns fets que no havia comès van afectar directament la seva vida quotidiana en l’esfera familiar i social.
En l’àmbit laboral i econòmic, Garcia va experimentar la incertesa de no disposar dels diners que l’advocat de la Generalitat li demanava d’indemnització. A més, la imputació li va provocar un greuge anomenat lucre cessant: guanys que va deixar de percebre a conseqüència d’aquests fets. Això es va produir perquè des d’aquell moment Garcia va deixar de cobrir com a professional del fotoperiodisme mobilitzacions on poguessin intervenir els Mossos d’Esquadra per por a represàlies, uns perjudicis econòmics que juntament amb els morals consten a la querella per tal que siguin rescabalats mitjançant una indemnització.
Un sergent amb currículum
El sergent 7828 de la BRIMO ha participat d’almenys dos procediments judicials més contra activistes dels quals aquest mitjà té coneixement. L’acusació contra en Carles de Sants, finalment absolt després de ser detingut i empresonat durant les protestes contra l’entrada a presó de Pablo Hasél, només se sustentava en el seu testimoni i el d’un altre agent. Tots dos van detenir en Carles i afirmaven haver-lo pogut identificar perquè portava una jaqueta vermella i es desplaçava sobre uns patins en línia, però durant el judici no van poder demostrar que fos responsable dels fets que se li imputaven. Aquest jove, que regenta una taverna al carrer de Vallespir, assegura que el seu cas va ser un muntatge i que el testimoni del sergent era “pura fabulació”.
El mateix sergent 7828 de la BRIMO va ser el principal testimoni en dos procediments judicials contra independentistes i va ser enregistrat saludant-se efusivament amb Daniel Esteve, cabdill de l’empresa Desokupa
El mateix policia, principal valedor del procés judicial contra el veí de Sants, va ser captat per les càmeres de TV3 saludant-se efusivament amb Daniel Esteve (minut 2:58 del vídeo), cabdill de l’empresa de desallotjaments extrajudicials Desokupa. Els fets van succeir el 15 de gener de 2019 al barri barceloní de Poble-sec, quan un operatiu de Mossos comandat pel mateix sergent va irrompre en un pis sense ordre judicial. Tot seguit, el dispositiu policial va facilitar que matons de Desokupa –denunciada en múltiples ocasions per comptar entre les seves files amb individus vinculats a l’extrema dreta– desallotgessin il·legalment els joves que ja feia dies que havien entrat al pis. Fonts del mateix departament d’Interior van qualificar l’actuació d’irregular, ja que el personal de Desokupa va retenir i amenaçar les persones desallotjades en connivència amb els agents policials.
D’altra banda, el juny de 2022 la secció setena de l’Audiència de Barcelona va condemnar a quatre anys, un mes i setze dies de presó pels delictes d’atemptat agreujat i desordres públics a Oriol Calvo, un jove represaliat per les protestes contra la sentència del procés. Ell assegura que els dos antiavalots que van testificar al judici el van confondre amb una altra persona o van mentir, però el tribunal es va basar exclusivament en el testimoni del mateix sergent 7828 dels Mossos d’Esquadra –així com d’un dels seus subordinats– per condemnar-lo. No consta a l’expedient del cas cap altra prova, ni testifical ni documental, que ratifiqui les paraules dels policies i a hores d’ara la sentència que comportaria l’entrada a la presó de l’independentista ha estat recorreguda.
