“El vam veure amb els nostres propis ulls, vam poder gravar-lo i en vam publicar les imatges a Twitter. Pensem que el fan servir en casos com els desallotjaments polítics”, explica Maria, membre del Casal Popular Lina Òdena de l’Eixample de Barcelona, que ara fa un any afrontava una amenaça de desallotjament. La dona fa referència al 15 de juliol de 2021, quan a peu de carrer es va desplegar un dispositiu de furgonetes de la Brigada Mòbil dels Mossos d’Esquadra i des de l’aire un dron vigilava les veïnes del barri que protestaven. La presència de l’objecte volador no tripulat a la vertical del carrer Comte d’Urgell de Barcelona és una de les primeres de les quals n’ha quedat constància documental, però la llista des d’aleshores és llarga.
Dos mesos més tard, el 24 de setembre, centenars d’independentistes que s’aplegaven a les proximitats del consolat d’Itàlia a Barcelona –a la confluència de l’avinguda Diagonal i el carrer d’Aribau– per protestar per la detenció de l’expresident Carles Puigdemont a l’illa de Sardenya van comprovar com un aparell similar sobrevolava els seus caps. El vespre d’aquell dia, l’escena es va repetir sobre la plaça de Sant Jaume, això sí, amb menor discreció –s’havia fet de nit– a conseqüència d’una llum vermella intermitent que delatava la posició del silenciós aparell. Més recentment, el 6 d’abril de 2022, el veïnat del barri Gòtic de Barcelona detectava de nou la presència d’un dron, en aquesta ocasió durant el desallotjament de Casa Àfrica, un immoble on vivien una trentena de persones procedents de països centreafricans. “Ens va sorprendre perquè era la primera vegada que vèiem un dispositiu amb drons que, fins i tot, van arribar abans que les furgonetes. Ens agradaria saber quant costa aquesta tecnologia, quants recursos destina el Departament d’Interior a reprimir les entitats que lluitem pel dret a l’habitatge. És patètic i ridícul”, assenyala amb vehemència Martí Cusó, activista de Resistim al Gòtic.
La policia catalana assegura que es fa un ús limitat i proporcional d’aquests aparells voladors amb capacitat d’enregistrament
En tots tres casos es tractava d’un dispositiu DJI Mavic Dual –valorat en 6.000 euros i equipat amb una càmera amb canal visible i d’infrarojos–, un de la desena d’enginys de fabricació xinesa adquirits recentment per la Comissaria General de Recursos Operatius dels Mossos d’Esquadra. En aquest 2022, però, han estat nombrosos els testimonis que han relatat la presència de drons en el marc d’altres desallotjaments, manifestacions o, fins i tot, durant actes polítics o culturals. El 6 de maig, l’escriptor i periodista Miquel Ramos presentava el llibre Antifascistas (Capitán Swing, 2022) al pati de Kasa de la Muntanya, a Barcelona. “Vint minuts després d’iniciar-se la xerrada va passar un dron sobrevolant el pati, al cap d’uns minuts va tornar i va marxar de nou, i poc després es va situar al damunt, però agafant angle per enfocar amb la càmera els assistents a la xerrada”, relata un dels testimonis que aquella tarda va assistir a la presentació. “Amb certa preocupació, el vam seguir a peu de carrer i vam veure com captava imatges de l’edifici dels Blokes Fantasma [a l’avinguda del Coll del Portell]. Semblava un dron potent, no vam veure ningú comandar-lo des de la zona i, per tant, vam concloure que ho feien des de prou distància, tot apuntava al fet que era policial”, detalla el testimoni. En aquest cas no s’ha pogut confirmar que darrere de l’aparell s’hi trobessin els Mossos d’Esquadra, però cal recordar que l’any 2013 aquest mateix cos policial va instal·lar una càmera de videovigilància –camuflada a l’interior d’una xemeneia– que enregistrava
i enviava imatges en temps real durant les 24 hores del dia d’un plànol fixe de la porta d’accés a aquest degà centre social okupat, amb l’objectiu d’identificar tothom que hi entrava o sortia.
Els portaveus de la policia catalana, però, asseguren que es fa un ús limitat i proporcional d’aquests aparells voladors. “Els drons estan monitorats, fiscalitzats i tutoritzats per la Comissió de videovigilància, que en fa un seguiment i ens diu què podem i què no podem fer”, va manifestar en compareixença de premsa el sotsinspector Avel·lí García Sala, coordinador de Mitjans Aeris dels Mossos d’Esquadra i responsable del procés de selecció dels catorze agents que actualment formen la Unitat de Vehicles Aeris No Tripulats (UDRON). Des d’un inici, la policia catalana ha volgut emfasitzar el control judicial de l’ús d’aquests aparells i el fet que són una eina útil contra el crim organitzat, el tràfic d’estupefaents i els sinistres a la carretera i a la muntanya. Les estadístiques del desplegament en el darrer any revelen, però, que un dels principals objectius d’intervenció dels drons són les mobilitzacions ciutadanes. A més, des de juny de 2021 i escudant-se en una nova llei orgànica espanyola que regula el tractament de les dades captades pels cossos policials, l’ús de drons es fa sense el control judicial que fins aleshores s’havia garantit per mitjà de la supervisió de la Comissió de Control de Dispositius de Videovigilància de Catalunya (CCDVC), a la que feia referència el sotsinspector García Sala.
El TSJC perd el control
En aquest sentit, i malgrat que el conseller d’Interior, Joan Ignasi Elena (ERC), va assegurar el 21 de desembre de 2021 en una resposta parlamentària a preguntes de la CUP que “de manera ordinària no es grava cap mobilització ni acte al carrer, tret que hi hagi aldarulls o sigui requerit pel cap del dispositiu pertinent” i que sempre es fa amb “la pertinent comunicació a la Comissió de Videovigilància”, la Directa ha pogut confirmar –després de sol·licitar-ho per mitjà del procediment d’accés de la informació pública– que arran de l’entrada en vigor el 26 de maig de 2021 de la llei orgànica 7/2021 “de protecció de dades personals tractades per a fins de prevenció, detecció, investigació i enjudiciament d’infraccions penals i d’execució de sancions penals” el Departament d’Interior “no considera competent la Comissió de Control dels Dispositius de Videovigilància de Catalunya (CCDVC) per informar sobre l’ús de càmeres mòbils”, una categoria en la qual s’inclouen les càmeres dels drons, les dels helicòpters de la policia catalana i les que duen les furgonetes E-700 i E-810 de la Brigada Mòbil. Per a totes elles, des de fa més d’un any no se sol·licita cap autorització prèvia a la CCDVC –presidida per un magistrat del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC)– abans de desplegar un dispositiu, i ni tan sols se li comunica amb posterioritat. L’article 17.1 d’aquesta nova llei estatal diu textualment que, en el cas dels cossos policials de les comunitats autònomes, “seran els seus òrgans corresponents els que autoritzaran aquest tipus d’actuacions”. D’acord amb la interpretació que el govern català ha fet d’aquest redactat de la llei, s’ha retirat la competència fiscalitzadora a la CCDVC, atorgant-la ara en exclusivitat al mateix executiu.
Des de l’any 1999, la CCDVC era l’òrgan competent a Catalunya per controlar els dispositius de videovigilància mòbils desplegats pels cossos policials, perquè s’entenia que la captació d’imatges podia ser susceptible de vulnerar drets fonamentals. Per això, la decisió la supervisava en últim terme un representant del poder judicial amb “la finalitat de vetllar perquè es garanteixi el dret a la privacitat, intimitat i a la pròpia imatge dels ciutadans que poden resultar afectats per aquests dispositius de control”. Ara, en última instància, hi haurà la Direcció General d’Administració de la Seguretat, un òrgan que penja del poder polític i no del judicial, tal com ha confirmat a la Directa el responsable de l’àrea de Comunicacions i Manifestacions del Departament d’Interior. Sorprenentment, però, al web oficial de la CCDVC hi continua figurant com a competència pròpia “dictaminar sobre l’ús fet pels cossos i forces de seguretat de càmeres mòbils”.
Des de juny de 2021, l’ús de drons es fa sense el control judicial que havia garantit la Comissió de Control de Dispositius de Videovigilància
El TSJC també ha deixat de supervisar l’ús de les nombroses càmeres que els comandaments i agents duen adherides als uniformes, que reben la consideració d’aparells mòbils i que l’any 2021 es van fer servir en 451 ocasions. Es manté la formalitat, això sí, de comunicar-ho amb posterioritat a la Direcció General d’Administració de la Seguretat. Tanmateix, en menys d’un 10 % dels casos es demana una autorització prèvia a aquest òrgan, justificant-ho sempre pel fet que es tracta de dispositius d’urgència.
L’ús de càmeres es duplica el 2022
Segons dades oficials facilitades per Interior, en el seu primer semestre d’existència –del 27 de juny al 21 de desembre de 2021– la UDRON dels Mossos d’Esquadra es va desplegar en 31 ocasions. D’aquestes, en computen dues com a manifestacions –les de l’11 de setembre i el 12 d’octubre– i dotze en la categoria de “seguretat ciutadana”, un calaix de sastre on s’encabeixen des de les protestes per la detenció de Puigdemont fins a diversos operatius de desallotjament de casals o d’habitatges. Si ampliem el ventall a la totalitat de dispositius de videovigilància instal·lats en vehicles dels Mossos d’Esquadra –que inclouen càmeres a furgonetes
i helicòpters–, segons les dades oficials que consten al registre de la Direcció General d’Administració de la Seguretat, l’any 2020 només en consten sis amb autorització prèvia i vint pel tràmit d’urgència. Durant l’any 2021, es van formalitzar al conjunt de Catalunya 43 sol·licituds d’autorització o comunicacions d’ús de càmeres mòbils: sis amb autorització prèvia i 37 pel tràmit d’urgència. En el primer semestre de 2022, l’estadística es dispara
i s’arriba als 43 usos d’urgència i només cinc amb autorització prèvia.
Les especificitats tècniques dels sistemes de captació d’imatge i so incorporades als drons adquirits pel govern català permeten l’enregistrament a distància. Això es pot fer tant des de la furgoneta E-700 de la Brigada Mòbil –que funciona a la pràctica com un petit cervell d’anàlisi de dades operatives d’un dispositiu d’ordre públic– com des del Centre de Coordinació Policial (CECOR), ubicat generalment a la seu d’Interior del passeig de Sant Joan de Barcelona, i en casos excepcionals a la Prefectura de la Guàrdia Urbana de la capital catalana, ubicada al carrer de Lleida. Segons va assegurar el conseller Elena en seu parlamentària, els drons “no van enregistrar imatges” ni de l’11 de setembre ni del 12 d’octubre de 2021 i, segons ell, “únicament es van retransmetre al CECOR”. El que no va dir Elena és que el CECOR, per protocol, enregistra tot el que passa per les seves pantalles en el marc de qualsevol dispositiu d’ordre públic. Des de la tardor de 2017, a la sala del CECOR també hi són presents i amb capacitat de decisió els màxims comandaments de la Policia Nacional espanyola i de la Guàrdia Civil a Catalunya. En el marc de les protestes contra la sentència del Procés, des d’aquella sala es va dirigir de manera col·legiada el desplegament de les unitats d’ordre públic, es van rubricar les ordres de carregar i l’autorització d’ús de bales de goma, projectils de foam o gasos lacrimògens.
Reconèixer cares i cossos de manifestants
Amb el material audiovisual provinent dels drons, dels helicòpters o de les càmeres a peu de carrer, els Mossos d’Esquadra poden fer tota classe de comprovacions durant un període màxim de tres mesos, que és quan la llei 7/2021 estipula que s’ha de destruir “si no té relació amb cap procediment penal o administratiu que s’estigui instruint”. És al llarg d’aquests noranta dies que els investigadors policials tenen la potestat de rastrejar les imatges amb programari d’intel·ligència artificial, amb la finalitat d’identificar persones a través dels seus trets facials o de la seva morfologia corporal. El Departament d’Interior sempre ha negat oficialment que faci ús de la intel·ligència artificial en l’àmbit de les mobilitzacions ciutadanes, malgrat que nombrosos indicis apunten que la tecnologia del reconeixement s’estaria implementant en període de proves o, fins i tot, ja s’estaria fent servir en casos concrets on la investigació dels manifestants s’etiqueta com a “lluita contra el crim organitzat” o “contra els extremismes violents”. Un cas significatiu es va donar amb posterioritat al desallotjament del Bloc Llavors, al barri del Poble-sec de Barcelona. La investigació contra les persones que van fer resistència durant el desallotjament (i que van ser detingudes sis mesos més tard als seus domicilis i llocs de treball) es trobava en mans del Grup d’Investigació de Delictes en Ordre Públic, però, el 3 de gener de 2022, es va traspassar a la Unitat Central d’Investigació d’Extremismes Violents, que habitualment centra la seva activitat en les causes de terrorisme i que compta amb tecnologia de reconeixement facial i corporal avançada.
Les estadístiques del darrer any revelen que un dels principals objectius d’intervenció dels drons són les mobilitzacions ciutadanes
Amb posterioritat, el mes de juny, el Departament de la Vicepresidència i de Polítiques Digitals i Territori que comanda Jordi Puigneró (Junts) va atorgar un significatiu primer premi del concurs d’innovació Smart Catalonia Challenge a l’empresa Bee The Data. La dotació econòmica de 15.000 euros els servirà per millorar el seu programari d’intel·ligència artificial que “permet analitzar en temps real les imatges de vídeo generades per drons, helicòpters i altres fonts aèries durant operatius d’ordre públic”. El guardó, a més, els donarà “l’oportunitat de fer una prova pilot sobre el terreny amb la Policia de la Generalitat-Mossos d’Esquadra”, amb l’especificitat de fer-ho en l’àmbit de les manifestacions i protestes al carrer.
En tot cas, no serà la primera vegada que Jordi Zanca Soler, administrador únic de l’empresa tecnològica, entra amb el seu programari sota el braç en una comissaria de la policia catalana. Tal com ell mateix va explicar durant una taula rodona del Fòrum Banc Sabadell, celebrada el 20 de desembre de 2019, Bee The Data hauria ajudat a localitzar els autors dels atemptats de les Rambles de Barcelona i de Cambrils l’estiu de 2017. “Ja estàvem en una fase inicial amb Mossos d’Esquadra, i ens van demanar que hi anéssim, que havien de trobar aquella gent. Nosaltres, servidor sota el braç i corrent cap als Mossos d’Esquadra. Ens van dir: ‘Aquesta és tota la base de dades de persones sospitoses de terrorisme que tenim, llança-ho [el programari]’, i pum, aquí el tens. Això té moltíssimes aplicacions en altres àmbits”, va detallar Zanca, un punt emocionat, davant d’una sala plena de representants empresarials de la banca i del sector tecnològic. I encara va anar més enllà, revelant que la seva col·laboració amb la policia catalana s’hauria consolidat en anys posteriors: “Amb la solució que nosaltres ara com ara tenim implementada, els Mossos d’Esquadra poden analitzar un vídeo de dotze hores en menys de dues, treure tots els rostres que apareixen al vídeo, contrastar-los amb la seva base de dades i obtenir el llistat de qui hi ha en el vídeo”.
Per acabar, en la seva exposició també va donar detalls de l’eina “beehaviour”, que va més enllà del reconeixement facial i els permet detectar persones per la seva morfologia i comportament i fer-los un seguiment. “Una vegada la tinc detectada i l’estic seguint, ho sé tot i puc donar-te tant nivell de detall com vulguis del que està passant en aquest punt físic”, es va congratular. Malgrat tot, va reconèixer que el programari d’intel·ligència artificial topa amb “alguns problemes” quan es vol aplicar a gran escala. “Els de protecció de dades es posaran les mans al cap quan els diguis que els vídeos on apareix gent els penjaràs al ‘Cloud’”, va posar com a exemple en un to informal i, fins i tot, humorístic.
Cúpula antidrons a la ciutat de Barcelona
Els cossos policials tenen el monopoli de l’ús dels drons a les zones urbanes. En el cas de la ciutat de Barcelona, els Mossos d’Esquadra han desplegat el sistema Kuppel de detecció d’aparells no tripulats. Una sèrie d’antenes ubicades estratègicament dibuixen una cúpula de seguretat sobre l’entramat urbà per detectar qualsevol dron no autoritzat. Quan el localitzen, poden determinar el punt d’enlairament i aterratge, identificar el seu propietari i sancionar-lo amb multes que oscil·len dels 600 als 225.000 euros, en funció de si consideren que han posat en perill vianants o el vol altres aeronaus.
Imatges que apareixen o desapareixen
La llei orgànica aprovada el 26 de maig de 2021 que regula l’ús de les imatges i àudios enregistrats pels cossos policials estableix que s’hauran de destruir en el termini màxim de tres mesos des de la seva captació, amb l’excepció d’aquelles que “estiguin relacionades amb infraccions penals o administratives greus o molt greus en matèria de seguretat pública, subjectes a una investigació policial en curs o amb un procediment judicial o administratiu obert”. El redactat del text legal, on es fa servir l’expressió “estiguin relacionades” deixa la porta oberta a la interpretació que en faci el funcionariat policials. Una lectura expansiva de la llei permetria l’emmagatzematge de totes les imatges captades durant una manifestació pel sol fet que una de les persones assistents hagués estat sancionada per la via administrativa. De fet, les advocades que porten la defensa de manifestants sovint es troben amb criteris dispars dels Mossos d’Esquadra a l’hora de salvaguardar imatges determinants com a proves incriminatòries o, al contrari, exculpatòries. “En molts casos de detencions en calent per part d’unitats d’ordre públic no s’analitzen les imatges, segurament perquè així només amb la paraula del policia fan una mica el que volen i sustenten l’acusació”, apunta l’advocat gironí Benet Salellas. “En una suposada agressió contra policies davant d’una comissaria de Girona durant les protestes postsentència no van ni aportar les imatges de les càmeres de la mateixa comissaria, l’Audiència de Girona ho va tenir en compte com a argument per absoldre”, recorda el lletrat.
“Les imatges de l’helicòpter les han aportat en diferents casos de manifestants acusats per desordres o atemptat durant una vaga general, per exemple. Per contra, no he vist mai que les aportin d’ofici en cap procediment relacionat amb l’ús de la força dels agents”, rebla l’advocada Anaïs Franquesa, del centre Irídia per la defensa dels drets humans. Des d’Alerta Solidària, l’advocat Edu Cáliz recorda que els Mossos d’Esquadra van presentar “gran quantitat d’imatges inculpatòries enregistrades pel mateix cos” en el cas de la manifestació del 30 de març de 2019 contra un míting de Vox a la plaça d’Espanya de Barcelona. Per contra, en alguns casos de manifestants detinguts aquella tardor a la plaça d’Urquinaona, denuncia que “no es van aportar imatges que haurien estat exculpatòries”. En el mateix sentit s’expressa l’advocat Xavier Monge, qui recorda com el president del tribunal que va jutjar i absoldre l’independentista Adrià Catasús [per qui la Fiscalia demanava vuit anys de presó per la protesta Holi amb pols de colors contra el sindicat Jusapol el setembre de 2018] va retreure a una mossa d’esquadra que no s’aportessin imatges que incriminessin el manifestant. “Sabem de casos on s’han gravat imatges i aquestes mai apareixen, de segur perquè contradiuen el testimoni dels policies que es fa servir com a prova única de l’acusació”, conclou Monge.
