En un principi, a la pregunta “Es pot ser de fe cristiana i d’esquerres?”, ens hauríem de qüestionar si és possible ser cristià sense uns valors d’esquerres. Ser cristià només és pertànyer a una ideologia religiosa litúrgica o bé un compromís de vida de seguiment a Jesús? Per a mi és formar part d’una comunitat de fe, d’un seguiment de vida en Jesús de Natzaret. El seguiment a Jesús és mantenir una fe dinàmica que comporta un estil de vida, una manera d’entendre el món, la societat. És a dir, perseguir la Utopia de l’amor i la igualtat entre homes i dones i entre tots els pobles.
Des del moment en què a finals dels anys 50 s’inicia una obertura en el si de l’Església catòlica amb el Vaticà II, s’obre la porta a la creació de nombrosos grups de cristians que es plantegen la fe com un compromís alliberador de les classes menys afavorides. Es potencien els grups d’Acció Catòlica Obrera, Germandats Obreres d’Acció Catòlica, Joventut Obrera Cristiana, que ja es plantegen la seva concepció cristiana en un context sociopolític dins dels paràmetres i valors socialistes i marxistes, fent l’anàlisi de la realitat i impulsant accions que portin a la millora dels drets dels treballadors i a la justícia social. Això portava a un compromís social i polític que calia contrastar amb la fe i el seguiment a Jesús a través de l’Evangeli.
Aquesta Utopia ens porta a creure que un altre món i una altra societat són possibles. Aquest plantejament el vam trobar concretat en la Teologia de l’Alliberament i en Cristians pel Socialisme, moviments que neixen a l’Amèrica Llatina als anys 60 i a l’inici dels 70 com a moviments de reflexió cristiana i d’acció sociopolítica per a la transformació de la societat i l’alliberament dels pobles. Tot això es concreta a casa nostra l’any 1973 de la mà de Juan N. García-Nieto i Alfonso Carlos Comín, entre d’altres.
L’expressió “la Utopia, avui més que mai, és necessària” és d’allò més encertada. La realitat en el moment present demana una dosi molt gran d’utopia esperançada. El seguiment d’aquesta Utopia ens porta a refermar l’opció pels pobres des dels pobres, una opció pels col·lectius més desfavorits de la nostra societat. Però aquest seguiment a Jesús l’entenem com a persones actives, lluitadores i compromeses amb la nostra societat i la seva justícia social, cadascú des dels seus llocs de treball, del seu entorn o de la influència social on sigui. Això és una opció i un compromís polític.
És per això que el sentit cristià de la Utopia, a través del guiatge de Jesús, encaixen plenament amb els valors que defensa l’esquerra, creient o no.
Els cristians ens sentim cridats a la defensa dels marginats i exclosos d’aquesta societat capitalista en la qual estem immersos. La defensa dels col·lectius més desfavorits és una opció de classe. La riquesa és un bé comú que cal repartir segons les necessitats de cada persona i col·lectiu. El respecte als drets fonamentals de totes les persones i dels pobles són evidentment valors democràtics consubstancials als cristians; valors que cal defensar i pels quals cal lluitar.
Com podem obrir camins d’esquerra com a cristians de base? A partir de la realitat del nostre entorn: des de les vivències en comunitat, els grups de reflexió, el compromís social i polític; coordinadores contra la marginació
o l’atur, botigues solidàries, col·laboracions amb grups de solidaritat internacional, participació en diferents fronts polítics o sindicals, associacions de veïns, cooperativisme…
Aquesta opció per la justícia neix d’una autèntica experiència espiritual cristiana. Per tant, hi ha molts camins i escenaris on es pot ser cristià i d’esquerres.
