Eiríkur Örn Norðdahl (Reykjavík, 1978) és un escriptor, traductor i poeta islandès, considerat un dels grans poetes internacionals d’avantguarda i un dels narradors islandesos més destacats de la seva generació. Resident a Ísafjörður, la ciutat de la seva infantesa –3.500 habitants, la més gran de la zona dels remots fiords de l’Oest–, Norðdahl ha viscut a diferents llocs del món com ara Berlín, Helsinki, Oulu (Finlàndia) o el Vietnam. L’alteritat i el concepte d’estrangeria, base de la xenofòbia que assetja el món actual, és un dels nuclis de la seva obra poètica i narrativa, de marcat component social i experimental.
Pels volts de l’any 2000, després d’una temporada de compaginar l’escriptura amb tota mena de feines precàries, va decidir dedicar-se plenament a la creació. L’any 2004 va ser un dels fundadors del col·lectiu de poesia avantguardista Nýhil, una cooperativa cultural que va publicar, fins a l’any 2011, una cinquantena d’obres i va portar nombrosos artistes d’arreu del món al seu cèlebre festival, el Nýhil Poetry Festival. El grup, que també va promoure i gestionar una llibreria de poesia i que organitza, des de 2009, unes «escoles d’estiu radicals», va destacar per la seva crítica social, per la seva vocació internacional i per haver estat un dels importants focus de pensament crític d’esquerres entorn del qual es van forjar moviments com la famosa Revolució de les Cassoles islandesa dels anys 2008 i 2009, precursora per a molts dels posteriors moviments d’indignats a Europa.
La poesia de Norðdahl, que cerca l’impacte i la transgressió a través de metodologies experimentals com ara la tècnica dels retalls, la traducció software, el googleig o la poesia flarf, inclou obres com Handsprengja í morgunsárið (Una granada a l’esquerda de l’alba, 2007) amb Ingólfi Gíslasyni, Ú á fasismann – og fleiri ljóð (Oh al feixista i més poemes, 2008) o la seva sèrie dels dictadors, concebuda com a assaig polític sobre la crueltat. La seva forma de llegir poesia, accelerada i frenètica, ha esdevingut el seu ritme propi, la base de la seva poesia sonora, que des de llavors ha recitat amb gran èxit arreu del món.
L’any 2012, Norðdahl va escriure ‘Illska. La maldad’, la seva quarta novel·la, un impressionant relat sobre la xenofòbia que el va col·locar, quasi immediatament, al cor de la millor narrativa europea actual
L’any 2012, Norðdahl va escriure Illska. La maldad, la seva quarta novel·la, un impressionant relat sobre la xenofòbia que el va col·locar, quasi immediatament, al cor de la millor narrativa europea actual. Novel·la d’amor política, tal com l’ha definida el mateix autor, Illska ja s’ha traduït a set idiomes i ha merescut, entre d’altres, el Premi de Literatura d’Islàndia i el dels llibreters islandesos, el Premi Transfuge a la millor novel·la escandinava o el Médicis Estranger. Per a Norðdahl, comprometre’s amb el món i amb els altres és natural, és humà i és també una responsabilitat col·lectiva, i per això la seva narrativa, igual que la seva poesia, sempre parteix del món que l’envolta. Illska ens parla així sobre l’Holocaust, sobre l’ensorrament econòmic islandès del 2008, sobre el mite de l’Europa nòrdica perfecta, sobre la masculinitat al segle xxi, sobre els populismes xenòfobs i sobre l’auge de l’extrema dreta a l’Europa actual. Aquests seran alguns dels temes que es posaran sobre la taula en l’entrevista que li farà la periodista Laura Rosel en el marc de la fira.
Un jove filòleg precari i pagafantes, una descendent de víctimes de l’Holocaust que investiga les matances de jueus a Lituània i un neonazi culte i dialogant són el trio protagonista d’aquesta història, que no vol ser, ni de lluny, una altra novel·la sobre l’Holocaust. «En els darrers anys, la història popular de l’Holocaust, tal com la mostren la literatura i sobretot el cinema, s’ha convertit gairebé en un conte de fades. I aquest enfocament no només resulta kitsch, sinó que també és una bestiesa força perillosa», assegura Norðdahl. Aquí els personatges no es divideixen en bons i dolents, en herois d’esquerres o nacionalsocialistes irracionals. Perquè la xenofòbia de vegades es manifesta com a estupidesa, però ni molt menys sempre. «Hi ha un munt de xenòfobs intel·ligents al món», apunta l’autor. Partint de la irreverència i de l’humor, d’allò políticament incorrecte i de la multiplicitat de mirades, Norðdahl aconsegueix, per exemple, treure els colors a la classe obrera europea –de vegades convençuda que és el de fora, i no pas la seva condició de mà d’obra assalariada, el causant de la seva existència miserable–, o fer-nos veure que el xenòfob també pot ser un migrant, ja instal·lat al seu nou país d’origen. Reflexions que giren al voltant de la propensió cíclica de l’ésser humà a culpabilitzar l’altre i de la maldat com a absolut. La moralina final és ben senzilla, segons Norðdahl, «si pots evitar ser feixista, si us plau, fes-ho».
D’entre la seva narrativa cal destacar també Heimska (L’estupidesa, 2015), una distòpia contemporània sobre la nostra addicció a la vida dels altres i sobre la ultravigilància que assetja les nostres societats.
Perfil publicat al suplement ‘Literal’ que s’ha publicat encartat amb l’edició 475 de la ‘Directa’. Decarrega’l en aquest enllaç.
