Enguany la commemoració del 12 d’octubre arriba precedida per diverses declaracions de figures de la dreta espanyola, des de l’antic president del govern José María Aznar fins a l’actual presidenta de la Comunitat de Madrid, Isabel Díaz Ayuso, en defensa del concepte històric “Hispanitat” i posant en dubte les atrocitats comeses per l’imperi espanyol al continent americà, reivindicant l’etapa que s’inaugurà el 12 d’octubre de 1492 com una era de progrés i “civilització”. Díaz Ayuso fins i tot va afirmar que “l’indigenisme és el nou comunisme”, i va titllar de revisionisme històric els derrocaments de monuments a colonitzadors que s’han succeït en els darrers anys arreu d’Amèrica. Aquesta tarda, a Barcelona, hi ha convocada una manifestació anticolonial sota el lema “No ens van conquerir”, impulsada pel Bloque Latinoamericano, plataforma que agrupa diverses persones i col·lectius feministes, migrants, antiracistes i d’Abya Yala –nom que alguns pobles originaris donàvem al continent americà abans de l’arribada dels europeus, i que el moviment decolonial ha recuperat com a propi. La marxa partirà a les cinc de la tarda del Palau de la Virreina, finalitzant el seu recorregut al monument a Cristòfol Colom situat al final de la Rambla de Barcelona, on es durà a terme l’acte central de la jornada. A València, sota el lema “No marxarem. Foc a l’ordre colonial”, els col·lectius antiracistes han convocat una mobilització, que partirà a les sis de la vesprada des de la plaça de Benimaclet. Hem pogut parlar amb Laura Chirinos Morales (La Paz, Bolívia, 1998) i Camila Opazo Sepúlveda (Talca, Xile, 1987) sobre els motius i reivindicacions del Bloque Latinoamericano, “un espai de trobada on moltes persones migrants ens hem polititzat i a través del qual decidim prendre partit”, explica Chirinos.
Què us porta a convocar la manifestació d’aquesta tarda?
Camila Opazo Sepúlveda: Volem reivindicar que el 12 d’octubre de 1492 no va iniciar cap descobriment ni conquesta heroica, sinó el genocidi més gran de la història de la humanitat. Com a persones migrants provinents d’Abya Yala, denunciem que allò no va ser una trobada entre cultures, sinó el començament d’una explotació i empobriment sistemàtics. Volem remoure la consciència de la hispanitat, assenyalant que ni ens van exterminar, ni ens van poder incloure en el seu concepte de la modernitat. Els nostres territoris segueixen en lluita, disposats a no cedir cap espai més al poder d’Occident sobre Abya Yala.
Laura Chirinos Morales: Les nostres demandes inclouen tant la memòria històrica, com la denúncia de la violència institucional que vivim ara i aquí les persones migrants. A més, donat que la plataforma està conformada per nombrosos col·lectius feministes, també volem interpel·lar al feminisme blanc i hegemònic, visibilitzant la interseccionalitat de les violències que vivim com a dones migrants.
Què representa per vosaltres la commemoració del Dia de la Hispanitat?
Camila Opazo : “En arribar a aquest país, veiem que el Dia de la Hispanitat és la festa nacional, on surt tot aquest orgull colonial i de superioritat blanca, recordant-nos quin lloc ocupem aquí”
C. O. S.: Aquesta suposada efemèride comporta l’exaltació de la narrativa colonial, que ens situa com a ciutadanes de segona. En arribar a aquest país, veiem que el Dia de la Hispanitat és la festa nacional, on surt tot aquest orgull colonial i de superioritat blanca, recordant-nos quin lloc ocupem aquí. Darrerament he parlat amb moltes persones espanyoles i catalanes sobre aquest tema. Em sobta que, sent moltes d’elles polititzades i activistes, vegin el 12 d’octubre com un dia per anar a la platja. Això és una mostra del privilegi blanc. Em dol veure com ni tan sols les persones més conscients d’aquest territori es fan al càrrec que significa aquesta celebració per al sud global i Abya Yala. A l’Estat espanyol s’hauria de prendre nota de l’experiència d’altres països que ja han canviat el significat d’aquesta diada, reivindicant la resistència dels pobles originaris.
L. C. M.: Mentre aquesta data segueixi plantejada tal com està, continuarà sent una mostra de com es legitima tot el que va passar i el sistema que n’ha sorgit. Però inclús encara avui, amb el suposat govern “més progressista de la història”, nosaltres no veiem que res d’això canvií.
Darrerament, diferents referents de la dreta espanyola han reivindicat la colonització de l’Amèrica Llatina com un fet en positiu. Penseu que aquesta és una concepció estesa a altres sectors?
L. C. M.: Del tot. Penso que tractar d’inferior l’altre mitjançant aquestes idees és un fet transversal arreu. Personalment, he viscut el racisme en espais progressistes i d’esquerres, on massa sovint les persones migrants no som tractades amb igualtat. Encara que no es manifesti amb paraules, els fets mostren com manca molta feina de desconstrucció i reflexió profunda al voltant d’aquest tema.
Laura Chirinos: “Personalment, he viscut el racisme en espais progressistes i d’esquerres, on massa sovint les persones migrants no som tractades amb igualtat. Encara que no es manifesti amb paraules, els fets mostren com manca molta feina de desconstrucció”
C. O. S.: Que un discurs extremista com aquest tingui un espai públic tan important, suposa que vagi calant més enllà dels sectors de dretes. Això també demostra la profunda ignorància que hi ha a Espanya sobre la seva pròpia història. Cal recordar que és amb la dictadura de Franco quan es reivindica el 12 d’octubre com a Dia de la Hispanitat, restituint també nombrosos monuments públics de persones vinculades al colonialisme i l’esclavisme. D’aquí sorgeixen aquestes dates i commemoracions nacionals. Hi ha una amnèsia escollida tant de la població catalana com espanyola sobre tots aquests fets. Aquesta és la història que els hi han ensenyat, però això no és excusa per no canviar-ho.
Per què escolliu el monument a Cristòfol Colom com a lloc per celebrar l’acte central de la convocatòria?
L. C. M.: Colom, és un símbol de la colonització, així com ho és que el seu monument continuï ocupant un espai preponderant a la ciutat. Pensem que no existeix un lloc més idoni per finalitzar la nostra manifestació.
C. O. S.: Aquesta figura, tan desmesurada i fàl·lica, inferioritza totes les persones migrants provinents de les excolònies. A nosaltres ens causa molt dolor veure les imatges dels indígenes agenollats que formen part d’aquest monument. De moment, a Barcelona no podem enderrocar-lo, tal com s’ha fet a molts llocs d’Abya Yala en el que l’acadèmia ha qualificat de “lluita iconoclasta”, però sí que volem generar-ne noves interpretacions. No permetem que continuï aquesta colonització de les ments. Amb aquesta acció volem mostrar quin és el significat d’aquests símbols més enllà de la narrativa d’occident i la modernitat.
Què responeu davant qui afirma que el colonialisme és un fet del passat?
Camila Opazo: “Per nosaltres, el colonialisme és una ferida que continua sagnant. Un passat que mai passa. S’actualitza dia a dia amb la llei d’estrangeria, el sistema de fronteres internacionals i les discriminacions sistemàtiques que vivim a cada moment de les nostres vides”
C. O. S.: Per nosaltres, el colonialisme és una ferida que continua sagnant. Un passat que mai passa. S’actualitza dia a dia amb la llei d’estrangeria, el sistema de fronteres internacionals i les discriminacions sistemàtiques que vivim a cada moment de les nostres vides. És una experiència que els nostres cossos i comunitats continuen patint fins avui. També a Abya Yala, amb les polítiques del neocolonialisme, l’extractivisme dels territoris, l’explotació de les multinacionals, el terricidi, i la despossessió de recursos, històries i memòries.
L. C. M.: Sobre aquest tema també és important remarcar que el colonialisme és la principal causa de les migracions actuals. L’empobriment provocat sobre els nostres territoris ha generat que ens vegem abocades a sortir-ne buscant millors oportunitats.
Finalment, quines mesures concretes demaneu com a plataforma per fer front a la realitat que descriviu?
L. C. M.: Hi ha una sèrie de mesures que entenem d’aplicació urgent, com la regularització immediata de totes les persones migrants, la derogació de la llei d’estrangeria, el tancament dels centres d’internament d’estrangers i la fi de les condicions assimilables a l’esclavitud en les quals viuen moltes treballadores de la llar. I després també tenim reivindicacions relacionades amb el trencament del discurs eurocèntric, amb l’abolició del 12 d’octubre com a Dia de la Hispanitat, la retirada de tots els monuments que celebren el colonialisme, a més d’un compromís ferm de les institucions culturals i educatives amb el relat de la descolonització.
C. O. S.: Exigim la fi de la militarització dels nostres territoris, així com l’aplicació dels convenis internacionals sobre els pobles indígenes i tribals afectats per l’expansió de les multinacionals espanyoles sobre les seves terres. Actualment, aquestes empreses continuen assassinant defensors de la vida, la terra i l’aigua, això és una mostra més de com la responsabilitat respecte al colonialisme s’estén fins avui.
