Castelló, Vila-real, la Vall d’Uixó, València, Torrent, Catarroja, Alacant, Elx… El fons d’inversió immobiliari Divarian és a tot arreu. Es tracta de la companyia creada pel BBVA i el fons voltor estatunidenc Cerberus Capital Management, que en l’any 2018 va tancar els seus comptes a l’Estat espanyol amb uns beneficis de més de 274 milions d’euros. Segons es recull a la seua pàgina web, té almenys 3.561 immobles repartits entre Barcelona i València i, junt amb Blackstone, és el major inversor en el mercat de la rajola espanyol, amb vora 50.000 milions d’euros invertits en els darrers anys. Davant l’especulació amb l’habitatge per part d’aquest gran tenidor, aquest dilluns, a Barcelona, el moviment Guerra a Cerberus va plantar-li cara amb una acció a la seu d’Haya Real Estate –societat creada per Cerberus per gestionar i comercialitzar els immobles–, mentre que a València, aquest dimecres, la PAH i EntreBarris han convocat una mobilització, des de la seu del PSOE fins a la seu d’Haya Real Estate ubicada a l’avinguda Cardenal Benlloch, passant per l’Ajuntament de València i la seu del BBVA del carrer Joan d’Àustria, per aturar el desnonament de 38 famílies de la Pobla de Vallbona (Camp de Túria).
En total, són 94 veïnes –entre les quals hi ha 25 menors, tres persones amb diversitat funcional i una dona embarassada– afectades que hi viuen en dos blocs al barri conegut com a l’Ermita: al número 108 del carrer Sant Sebastià i al 99 B del carrer Argila. Ambdós edificis van ser construïts en l’any 2009 per part de l’empresa Sáez Construcciones, dels empresaris José David Sáez Pascual i Maria del Carmen Pascual Gálvez; i a poc a poc, començaren a ser habitats per famílies amb una situació econòmica vulnerable. Cristina Pérez –qui prefereix utilitzar un nom fictici– va ser una de les primeres a instal·lar-s’hi, junt amb els seus dos fills menors d’edat. Va signar un contracte de lloguer de 400 euros al mes, el qual els propietaris se’l van renovar fins a cinc vegades; i ha estat pagant totes les mensualitats fins a l’any 2019, quan el BBVA li va enviar una notificació en què se li comunicava que la finca estava embargada. És llavors quan es va adonar que havia signat contractes falsos.
Tot i que una bona part de les famílies signaren un contracte, algunes ocuparen els pisos buits i unes altres només van arribar a un acord verbal
Nelly, una altra veïna que hi viu amb la seua parella i els seus fills, d’un, quatre i set anys –el més major té diversitat funcional–, va viure una situació molt semblant. En l’any 2015, va signar un contracte amb una persona vinculada a la constructora i durant quasi dos anys va estar pagant 350 euros de lloguer. “Un dia va vindre la policia a casa i em vaig adonar que tot havia sigut una estafa”, recorda. Tot i que una bona part de les famílies signaren un contracte, algunes ocuparen els pisos buits i unes altres només van arribar a un acord verbal. És el cas de Sandra, embarassada de quatre mesos; i els seus dos fills menors d’edat, qui durant un any i mig van estar pagant entre 200 i 350 euros de lloguer al propietari. “Vam acordar que li pagaríem el que poguérem. Després, dos treballadors del BBVA o Divarian van vindre a casa per dir-nos que havíem de marxar”, explica.
El fet que moltes famílies no signaren un contracte i que els contractes nous o els de continuïtat no estigueren formalitzats en cap registre, perquè la finca ja no era propietat de Sáez, sinó del BBVA i, més tard, també de Cerberus, ha comportat que els jutjats no reconeguen el dret de les afectades a continuar vivint en els seus habitatges. Així doncs, després d’aprovar un ajornament de 20 dies, han fixat el seu desnonament el pròxim 9 de desembre, enmig de l’emergència sanitària i el toc de queda. Per a José Luis González, un portaveu de la PAH a València, el capital “està utilitzant tots els seus mecanismes per desnonar aquestes famílies”. “Primer, amb uns contractes falsos, i després, a través de l’entramat de BBVA, Divarian, Cerberus i Haya, perquè no volen donar resposta a aquestes famílies”, rebla amb rotunditat.
Les afectades s’han posat en contacte amb el BBVA per aturar el desnonament i aconseguir un lloguer social en funció dels ingressos de cada família, moltes de les quals tenen acreditada la seua situació de vulnerabilitat
Les afectades s’han posat en contacte amb el BBVA per aturar el desnonament i aconseguir un lloguer social en funció dels ingressos de cada família, moltes de les quals tenen acreditada la seua situació de vulnerabilitat amb la documentació corresponent. Per ara, però, la resposta ha estat negativa, encara que, segons expliquen, davant aquestes situacions, la nova propietat té l’obligació legal d’obrir un nou compte bancari on les inquilines puguen transferir la renda. Aquest matí, les veïnes, la PAH i EntreBarris tornaran a instar al BBVA i Cerberus a convocar una reunió “urgent” per “aturar el desnonament i proporcionar una alternativa habitacional a les 38 famílies”.
Per la seua part, tant la Conselleria d’Habitatge, en mans de Rubén Martínez Dalmau (Unides Podem); com l’Ajuntament de la Pobla, dirigit per Josep Vicent Garcia i Tamarit (Compromís), s’han preocupat per la situació de les famílies i asseguren que estan en contacte amb la gestora i que s’està treballant per a negociar una solució, que passaria per la suspensió del llançament i la recerca d’una alternativa habitacional, bé en el mateix edifici o en un altre immoble.
Una vulnerabilitat amb molts requisits
Les famílies han estat movent cel i terra per trobar una alternativa a la Pobla de Vallbona, fet que passa desapercebut per a l’actual propietat i els serveis socials, que en la majoria de casos no tenen proves d’aquest interés a trobar una solució dins de la legalitat. “Hem mirat altres pisos, però costen 400 o 500 euros al mes i jo no em puc permetre això”, lamenta Cristina, qui en l’actualitat té una nòmina de 500 euros al mes i la seua parella guanya al voltant de 200 euros en negre. Nelly i Sandra es troben en la mateixa situació. La primera cobra 600 euros i la segona 800, entre la prestació de l’ingrés mínim vital i els diners que guanya la seua parella com a guixaire.
Com passa sempre, a les afectades que han intentat buscar una alternativa, a banda de demanar-los una renda que no poden fer front, també els han exigit presentar un contracte laboral i les últimes nòmines; uns requisits que no poden complir, ja que la gran majoria s’han vist abocades a l’economia submergida després de la crisi financera de l’any 2008. A més a més, el fet que no puguen acreditar una situació de vulnerabilitat derivada de la COVID-19 tampoc els ha permés acollir-se a la pròrroga dels lloguers que el Govern espanyol va incloure en el decret del 31 de març.
La manifestació d’aquest dimecres també s’ha convocat per demanar l’aprovació d’un nou decret amb què els desnonaments de famílies vulnerables sense alternativa habitacional, així com els talls de subministraments bàsics estiguen prohibits fins al 2023
El mateix decret llei, que es va publicar al Butlletí Oficial de l’Estat (BOE) l’1 d’abril, defineix què és una situació de “vulnerabilitat” i, per tant, en quines circumstàncies una llogatera es pot acollir a la pròrroga: a causa de la pandèmia, ha d’haver passat a una situació de desocupació, estar afectada per un expedient temporal de regulació d’ocupació (ERTO), haver reduït la seua jornada per motius de cures o trobar-se en unes altres circumstàncies que hagen suposat “una pèrdua substancial d’ingressos”. Així mateix, el conjunt dels ingressos de la unitat familiar, en el mes anterior a la sol·licitud de la pròrroga, no pot superar el límit de tres vegades l’indicador públic de renda d’efectes múltiples mensual (IPREM), el qual se situa en 537,84 euros al mes; per tant, serien 1.613,52 euros.
Per a les Plataformes d’Afectades per la Hipoteca (PAH), els sindicats de llogateres i grups d’habitatge d’arreu del territori, aquesta definició de vulnerabilitat és “molt reduïda” i “deixa fora molta gent que no pot provar una vulnerabilitat derivada de la pandèmia”. Per això, la manifestació d’aquest dimecres també s’ha convocat per demanar l’aprovació d’un nou decret amb què els desnonaments de famílies vulnerables sense alternativa habitacional, així com els talls de subministraments bàsics estiguen prohibits fins al 2023. Es tracta d’una mesura que ja ha rebut el suport de diversos grups parlamentaris, com la CUP, Esquerra Republicana de Catalunya, Unides Podem, Compromís o EH-Bildu.
L’entramat BBVA, Cerberus, Divarian i Haya
L’octubre de 2018, el BBVA va vendre part dels seus actius immobiliaris al fons d’inversió Cerberus, un dels principals competidors de Blackstone; i van crear una companyia per gestionar-los: Divarian Propiedad SA, amb vincles a Bulgària a través del seu president i príncep de Bulgària, Konstantin Assen Sajonia. El 80% dels actius de Divarian són propietat de Cerberus, gestionat a l’Estat espanyol pel fill major de l’expresident espanyol José María Aznar, José María Aznar Botella, a través d’Haya Real Estate; mentre que el banc conserva el 20%.
Segons algunes pàgines d’informació mercantil, el BBVA manté aquest 20% a través de dos directius, Cesáreo Rey-Baltar i José Ferris Monera, que estan presents també en el consell d’administració de la constructora Metrovacesa, impulsora del Programa d’Actuació Integrada (PAI) al barri de Benimaclet. Per a González, aquests moviments responen a uns “clars interessos econòmics a l’hora de gestionar l’habitatge i el territori”.
