Periodisme cooperatiu per la transformació social
directa.cat

Escolta profunda d’una ciutat

L’exposició "Mataró: de Mancos a Djembereng", de Mapasonor, que s'exposa fins a l'abril de l'any vinent a l'espai Can Marfà - Museu de Mataró configura un paisatge sonor de la capital del Maresme a partir de criteris etnogràfics i etnomusicològics

L’espai de la mostra, amb una posada en escena minimalista, convida a seure i escoltar. / Arxiu

“Mataró: de Mancos a Djembereng” és un projecte d’escolta conscient. Una exposició que convida a endinsar-se a la proximitat de la capital del Maresme: a la quotidianitat, a la diversitat local i a les persones que teixeixen el seu dia a dia. Una experiència de descoberta sonora de la ciutat amb un conjunt de realitats que travessen la multi i interculturalitat, la migració, la sororitat, la identitat, la tradició i la cultura, entre d’altres. Es tracta d’una realitat nua, d’un apropament a les controvèrsies de l’entorn presentat com un gran paisatge sonor.

La mostra (que es podrà escoltar a l’espai Can Marfà Gènere de Punt, Museu de Mataró, fins a l’11 d’abril del 2021) és una proposta tant periodística com artística. L’espai, amb un ambient minimalista, convida a seure i escoltar. Com a so general de la sala, s’exposa vora dues hores del batec de diversos moments del ritme diari, cultura associativa i reivindicacions populars mataronines. Al mateix espai, hi ha unes taules on seure, connectar uns auriculars, i escoltar fins a dotze relats de vida, dotze converses amb persones que conformen la diversitat tant individual com col·lectiva de la població.

Kilian Estrada, Sàgar Malé i Maria Salicrú-Maltas són les autores del projecte i les membres que conformen Mapasonor, Associació de Creació Documental. El grup porta anys enregistrant sons de Mataró mitjançant criteris etnogràfics i etnomusicològics

Kilian Estrada, Sàgar Malé i Maria Salicrú-Maltas són les autores del projecte i les membres que conformen Mapasonor, Associació de Creació Documental. El grup porta anys enregistrant sons de la ciutat mitjançant criteris etnogràfics i etnomusicològics. Res de l’exposició és aleatori ni casual, sinó que el grup creador ha buscat estudiar el so dins dels cicles de vida de la ciutat i la relació del so amb la comunitat humana. Es reclama a l’oient una actitud d’escolta activa, i s’apel·la a no escoltar el so com a mer soroll, sinó desgranar el seu contingut i explorar els paisatges humans de Mataró. “Apostem per un model tant de producte com d’exposició completament contrari i dissident a la cultura de consum ràpid actual. Per accedir a l’exposició hi ha d’haver una voluntat d’escolta, cal fer un esforç individual”, apunta Sàgar Malé. També es recalquen els valors de militància del contingut de l’exposició, ja que tots els enregistraments estan fets des de la interculturalitat i cercant la pluralitat de veus i lluites.

 

Passejar per l’acústica d’un entorn

De la mateixa manera que una fotografia emmarca un entorn visual susceptible de ser examinat, un enregistrament sonor aïlla un entorn acústic i el converteix en un esdeveniment repetible. Els paisatges sonors són infinits. Són variables depenent del dia, l’hora, l’època de l’any, la cultura i comunitats que l’integren. “Mataró: de Mancos a Djembereng” té una actitud contemplativa sonora de la ciutat. Capta les marques sonores que la caracteritzen, aquells sons que tenen un valor simbòlic i afectiu per Mataró. “Volem reivindicar artísticament que la realitat no només es veu, sinó que també s’escolta. També tenim voluntat d’educar en la disciplina del so”, diu Malé.

Pel grup, el paisatge sonor té elements d’investigació, però acaba sent un producte artístic, perquè la composició final segueix un ritme, uns tempos determinats, moments d’esclat sonor i d’altres de dilatació, unes textures sonores, etc. Tot plegat són trets que marquen el producte sonor.

Escolta profunda d’una ciutat
Els dos elements que componen l’exposició són el paisatge sonor i els relats de vida |Arxiu

 

A la segona meitat del segle XX és quan el canadenc R. Murray Schafer inicia els estudis sobre el concepte de paisatge sonor amb el seu World Soundscape Project. A partir de llavors, l’interès per explorar els sons de l’entorn ha anat creixent arreu.

 

Un teixit de relats de vida

Els dos elements que componen el projecte són el paisatge sonor i els relats de vida. “Agafem aquests camps perquè els dos ens interessen molt. El so de la ciutat com a paisatge sonor per agafar el ritme vital de Mataró en tots els seus moments, i les veus perquè són les històries de la gent. Tot junt compon un tot”, afegeix Malé. “Als relats de vida hi ha la història interna de cadascú i també l’oralitat, que desenvolupa context. És a dir, cada persona parla diferent, i aquest parlar també és paisatge sonor.”

El grup mostra interès especial per les microhistòries, aquelles que conformen la realitat de la vida diària, i juntes, són el microcosmos de la pluralitat mataronina. Les vides personals, les seves il·lusions, fortaleses, contradiccions, la seva memòria… Des del lloc de cada persona a la societat i des dels anhels, les aspiracions i les lluites socials i polítiques.

“Als relats de vida hi ha la història interna de cadascú i també l’oralitat, que desenvolupa context. És a dir, cada persona parla diferent, i aquest parlar també és paisatge sonor”, explica Sagar Malé, un dels creadors del projecte

Mapasonor és una associació activista, amb el que tant el contingut del paisatge sonor com la selecció de relats és des d’una postura ideologitzada. No pretén treballar en cap cas des de la neutralitat, sinó que treballa la creació audiovisual des de conviccions per la transformació social. Són posicionats amb les reivindicacions i cultura populars i els drets socials i humans. Funcionen des de l’autogestió i amb independència en les produccions. El projecte es preveu que vagi acompanyat d’un llibre, que està editant actualment el col·lectiu i que complementarà l’exposició, i també de la gravació i distribució en CD del paisatge sonor i els relats de vida enregistrats.