Periodisme cooperatiu per la transformació social
directa.cat

El camp de golf a la Vila Joiosa, primer pas per a "futures ampliacions" urbanístiques en terrenys rurals

A falta d'un informe necessari per a la seua aprovació, l'Ajuntament de la Vila Joiosa torna a reactivar el projecte del camp de golf com a punt de partida per a "futures ampliacions i desenvolupaments" urbanístics. L'Assemblea Municipalista de la Vila Joiosa (AMLV) adverteix que aquest camp de golf, projectat en l'any 2000, comportarà una fragmentació del territori i una pèrdua de la biodiversitat i dels recursos naturals d'una zona que ja pateix dèficit hídric

La Conselleria d'Infraestructures, Territori i Medi Ambient va emetre un informe desfavorable al projecte en 2008 / Arxiu

El 21 de maig, el regidor d’Urbanisme de l’Ajuntament de la Vila Joiosa (Marina Baixa), Pedro Alemany, de Gent per la Vila –escissió del PP–, donava a conéixer en el ple la tramitació d’un informe favorable a la sol·licitud de la declaració d’interés comunitari (DIC) realitzada per l’empresa Los Almendros per a la construcció de nou forats d’un camp de golf en uns terrenys no urbanitzables, ubicats en la partida de l’Almisserà. Aquests nou forats completarien el camp de golf construït per la mateixa empresa en el municipi veí de Finestrat, que compta també amb una urbanització de luxe.

L’aprovació del decret en Junta de Govern ha sigut ajornada després de confirmar els dubtes sobre la legalitat de la signatura d’un decret per part d’un regidor d’Urbanisme. Alemany, del govern format per PSPV, Gent per la Vila i Compromís, ha contestat en un comunicat que l’ajornament es deu a la falta d’un informe d’intervenció, i que el tràmit es resoldrà en dues setmanes.

 

Al rescat del camp de golf

Després de la decisió d’un jutge, en 2015, d’aturar el projecte a causa d’unes irregularitats en la seua tramitació, i que va deixar a l’Ajuntament amb un deute d’1.200.000 d’euros amb l’empresa, aquesta sol·licitava a la Generalitat Valenciana una DIC per a poder construir el camp en terrenys no urbanitzables. Aquesta figura permet, en cas d’una resposta afirmativa per part de la Generalitat, la construcció en terrenys rurals. Tot i que la decisió final és de la Generalitat, l’aprovació d’una DIC requereix un informe de l’Ajuntament.

En 2018, el consistori, governat per PSPV, Gent per la Vila i EU, va signar un conveni que ampliava el projecte, a petició del consistori, amb un complex turístic que sumava un hotel de luxe i dos camps de futbol. Tanmateix, aquell conveni mai va arribar al ple de l’Ajuntament. Des del consistori actual afirmen ara que aquell conveni no va ser votat a causa de “problemes tècnics i informes desfavorables”, però els grups de l’oposició afirmaren que la raó real va ser una guerra interna al si del PSPV en què una part amenaçava de votar-hi en contra. Siga com siga, el projecte va passar a un segon pla i ha continuat la seua marxa fora del focus mediàtic.

Un estat letàrgic del qual despertà amb l’entrada del nou govern al consistori, que ara inclou Compromís en substitució d’EU. Els tres partits, coneguts com a “el govern de la Barbera”, en referència al parc on es va signar l’acord de govern en 2019, es comprometien a emetre un informe favorable per a la concessió de la DIC per al camp de golf, però no per a l’hotel i els camps de futbol.

 

Oposició des de tots els flancs

PP i Ciutadans demanen que es rescate el projecte de 2018 amb l’hotel de més de cent habitacions i dos camps de futbol en terrenys no urbanitzables. L’actual regidor els ha contestat que eixe projecte ja no està sobre la taula, però veu possible “futures ampliacions i desenvolupaments”, segons el comunicat fet públic pel mateix regidor. S’obre així un espai per a l’acord entre les principals formacions a l’Ajuntament i l’oposició.

Des de l’Assemblea Municipalista de la Vila Joiosa (AMLV) denuncien els impactes mediambientals, així com, en general, el que consideren una política de massificació turística del poble del qual el camp de golf formaria part, però que “té moltes més ramificacions”. En declaracions a la Directa, l’AMLV afirma: “Una vegada més es torna a encetar un projecte que implica la substitució en els usos d’aigua en favor del turisme i contra l’agricultura, que ja es troba en procés de mort anunciada si no hi ha un projecte de rescat valent per part de l’Ajuntament. Però no hi ha voluntat, ja que l’únic foment econòmic que els entra al cap sempre és turisme i construcció”.

 

Segons l’AMLV, “més de 3,5 milions de metres quadrats de terra de cultiu van desaparéixer només entre 2002 i 2007 a la Marina Baixa, i un 60% de la terra agrícola a la Vila, per a destinar-la a la construcció. I des d’aleshores no en sabem les xifres, perquè no és un tema que preocupe a ningú a les institucions”.

Per l’AMLV, l’existència d’un camp de golf consolidat i en funcionament a poc més de quatre quilòmetres suposa que el nou camp de golf probablement no serà rendible econòmicament i que “és una primera pedra per a futurs projectes turístics i urbanístics a la zona, tal com ha confessat sense voler el regidor d’Urbanisme”.

Per la seua part, Pau Monasterio, d’Ecologistes en Acció, alerta que els camps de golf suposen “la transformació radical i consum superflu del territori, urbanització i segellament de sòl natural i rural, amb la pèrdua d’hàbitats i d’espais i oportunitats per a la seua interconnexió, tan important per poder tindre una mínima viabilitat per a la biodiversitat”. En efecte, grups ecologistes que ja van al·legar contra el projecte en 2016 afirmaven que ja s’havia vist una reducció d’aus i altra fauna a la zona des de la construcció de la urbanització de luxe i el camp de golf de Finestrat.

 

Una empresa amb vincles amb l’entorn de Zaplana i la corrupció

No és d’estranyar el poder que té aquesta empresa i el seu procediment de pressió sobre els regidors amb qui té contacte. Los Almendros de Alicante SA, empresa propietària dels terrenys, els quals va comprar a una fundació de l’Ajuntament molt per sota del preu de mercat, duu des dels 2000 tractant de dur a terme el projecte, com explicàvem a la Directa fa ara dos anys, i és una vella coneguda en la zona.

Los Almendros de Alicante ha comptat amb gran part dels amics d’Eduardo Zaplana, com els empresaris José Luis Montes Tallón i Miguel Martorell Llorca, germà de Dolores Martorell, sogra de Zaplana

Segons el registre mercantil, així com notícies publicades en Alicante Plaza, Los Almendros de Alicante ha comptat amb gran part dels amics de Eduardo Zaplana, com els empresaris José Luis Montes Tallón i Miguel Martorell Llorca, germà de Dolores Martorell, sogra de Zaplana.

També hi va estar Agustín Pérez Espinosa, vinculat amb el cas de CIEGSA, a través de l’empresa Perfersan, que ha participat en el procés del camp de golf. Després de la mort de l’empresari oriolà van entrar familiars seus a ocupar càrrecs en l’empresa. Actualment, el president de l’empresa és el també president de la Federació Valenciana de Golf, Andrés Torrubia Arenas.

Cal recordar que la trama de corrupteles urbanístiques relacionades amb l’entorn de Zaplana a la Vila Joiosa va provocar que la Guàrdia Civil entrara a l’Ajuntament per a fer un registre a causa de les irregularitats en la tramitació d’un projecte urbanístic vinculat amb el cas Erial i que va esguitar tant Jaime Ramis (PSPV), regidor d’Urbanisme de l’anterior legislatura, actual assessor del govern anomenat a dit i arquitecte del conveni del camp de golf de 2019, així com l’actual líder del PP, Jaime Lloret. Però a les gravacions també hi havia una probable referència a l’actual regidor d’Urbanisme i promotor principal del camp de golf en aquesta legislatura. Segons les gravacions al testaferro de Zaplana, publicades en premsa, aquest afirmava que tenia un tracte de favor pel qual “se’n va anar del PP”. Així, Alemany abandonà el PP en 2011 per a formar el seu partit: Gent per la Vila.

 

L’aigua és el principal problema

Un altre problema essencial, segons denuncia Pau Monasterio, és l’aigua, “a causa dels alts requeriments de quantitat i qualitat, no sols per al reg i el manteniment, i també a causa del fet que aquest perfil de turistes consumeixen fins a quinze vegades més aigua diàriament que una persona resident al territori”. La membre d’Ecologistes en Acció insisteix també en el context general del sud del País Valencià, on el canvi climàtic implica “un risc de desertificació molt elevat, i això fa que [el camp de golf] siga un cost inassumible”. “No és ja un luxe que no ens podem permetre, és accelerar un suïcidi territorial”, conclou.

L’AMLV denuncia que la utilització massiva de fertilitzants prevista en el camp de golf suposarà una contaminació dels aqüífers

Així mateix, l’AMLV denuncia que la utilització massiva de fertilitzants prevista en el camp de golf suposarà una contaminació dels aqüífers: “És una irresponsabilitat manifesta la forma en què aquest tema ni tan sols es té en compte alhora que fan publireportatges amb motiu del Dia Internacional del Medi Ambient”. “Aquesta contaminació acabarà en el mar a través dels aqüífers i els rius, aprofundint un problema greu que afecta la salut de la mar”, sentencien. Des d’Ecologistes en Acció es mostren d’acord amb aquesta anàlisi i apunten a “l’impacte sobre els aqüífers, pels productes que hi aboquen i filtren, així com per la sobreexplotació, que accelera processos com la salinització”.

La Confederació Hidrogràfica del Xúquer va concedir el canvi d’ús de les aigües en 2011, gràcies a la col·laboració entre Pedro Alemany, com a representant de la Comunitat de Regants de la Vila Joiosa, i l’empresa. El reg del camp de golf hauria de provindre de les aigües depurades, que també són les emprades per al reg en agricultura. Però algunes veus apunten al fet que a Finestrat, i de forma il·legal, s’estan punxant els aqüífers de la zona. L’AMLV es pregunta si s’han investigat aquestes al·legacions, així com si hi haurà mesures de vigilància que impedisquen aquesta pràctica per part de l’empresa. En aquest sentit, l’AMLV també afirma que aquesta competició per l’aigua pot produir “un augment dels preus, amb el que això suposa per a una agricultura ja en coma”.

“Per a nosaltres està clar que aquest projecte suposa una continuïtat en les polítiques destructives que ens han dut a una situació en la qual no queda lloc a la costa pràcticament sense construir, i a poc a poc ens volen convertir en una ciutat turistificada sense espai per al poble i al servei de la indústria turística que ens ofega”, conclouen des de l’AMLV.

Articles relacionats