Els resultats de les eleccions d’Irlanda celebrades el passat 29 de novembre són gairebé els mateixos que fa quatre anys: els tres principals partits, Fianna Fáil, Fine Gael i Sinn Féin, ocupen les primeres posicions. El més probable és un acord de govern dels partits de centredreta Fine Gael, liderat per l’actual president sortint de la república, Simon Harris, i Fianna Fáil, liderat per Micheál Martin. Ambdós partits s’han alternat la governança del país durant un segle i enguany han obtingut un 22% i 21% dels vots respectivament.
El partit nacionalista d’esquerres Sinn Féin, liderat per Mary Lou McDonald, és el partit que s’ha vist més perjudicat, amb un 19% dels vots i ha perdut cinc punts des del 2020, quan va fer història aconseguint guanyar les eleccions, però amb impossibilitat de governar.
L’anterior legislatura va estar governada per la coalició Fianna Fáil, Fine Gael i els Verds, que enguany s’han enfonsat, cosa que obliga els dos partits majoritaris a formar govern amb els socialdemòcrates o els laboristes.
L’esperança perduda del Sinn Féin
Després de la forta entrada del Sinn Féin al parlament ara fa quatre anys, el Fianna Fáil i el Fine Gael es van negar a treballar-hi, assenyalant les seves polítiques esquerranes i els seus vincles històrics amb l’IRA, i es van unir per primera vegada en un mateix govern, un moviment estratègic que acabava amb un segle en què els dos partits s’havien alternat en el poder.
Si bé el 2020 el Sinn Féin va ser el partit més votat a les eleccions, les seves postures cada cop més contràries enfront de les persones migrants han fet que el partit perdi un gruix important de la base popular
Si bé el 2020 el Sinn Féin va ser el partit més votat a les eleccions, les seves postures cada cop més contràries enfront de les persones migrants han fet que perdi un gruix important de la base popular. La directora de l’Institut de Futurs Mitjans, Democràcia i Societat, Jane Suiter, apunta que la caiguda del Sinn Féin és la resposta a unes polítiques cada cop menys d’esquerres i a les polèmiques internes del partit. “El Sinn Féin té una base popular important, però també una base nacionalista que no mira tant pels interessos de les classes populars, sinó simplement per reunificar Irlanda i obvia la part social, per la qual cosa el partit ha anat mostrant postures més conservadores amb l’objectiu de no perdre cap perfil de votant, però els ha jugat una mala passada”, afirma.
Així mateix, la convocatòria d’eleccions per part de Simon Harris va ser un moviment estratègic en un moment inestable per al Sinn Féin. Els mesos previs a les eleccions han estat marcats pels successius escàndols que han anat sortint a la llum. L’encobriment per part d’alguns membres del partit de suposades agressions sexuals i d’abusos a menors ha suposat un fort cop per a la imatge projectada als seus votants. Abans dels escàndols, el Sinn Féin comptava amb un suport del 30% —11 punts per sobre del resultat final de les eleccions—, majoritàriament provinent de persones joves i d’esquerres.
Sanitat, habitatge i immigració, els tres eixos de campanya
En aquesta campanya, tots els partits han reafirmat les seves posicions sobre alguns dels principals temes de la campanya. Aquests inclouen la crisi d’habitatge al país, les llistes d’espera d’assistència sanitària, el cost de la vida, la immigració, la fiscalitat, el canvi climàtic i la inquietud pel futur de les grans multinacionals instal·lades a Irlanda per la nova política més proteccionista que s’espera de Donald Trump.
“El fet que Trump torni a governar als EUA i amenaci de treure totes les empreses nord-americanes d’Europa ha afectat profundament les eleccions”, explica Jane Suiter
En aquest sentit, Suiter opina que “el fet que Trump torni a governar als EUA i amenaci de treure totes les empreses nord-americanes d’Europa ha afectat profundament les eleccions, perquè la gent pensa que el Fianna Fáil i el Fine Gael tenen experiència en negociar amb els EUA, i aporten estabilitat al país en un moment de profunda crisi en l’habitatge i el cost de la vida”.
Amb 5,2 milions d’habitants, Irlanda és un dels països més rics del món en termes de PIB per càpita. No obstant això, els irlandesos senten que aquestes riqueses no es tradueixen en beneficis tangibles. El director general del Consell Irlandès per als Refugiats, Nick Henderson, apunta a la crisi de l’habitatge com una “tempesta perfecta”, creada en part per la incapacitat de construir prou parc d’habitatges durant dècades, i un govern sense preparació per a l’augment dels sol·licitants d’asil que necessiten ajuda amb l’allotjament.
L’amenaça de l’extrema dreta
En les últimes setmanes, la immigració ha guanyat rellevància com a eix temàtic, en part a causa de l’augment de discursos antimigratoris promoguts per sectors de l’extrema dreta encara minoritaris a Irlanda. “Com a resultat de la crisi d’habitatge i l’afluència d’immigrants i sol·licitants d’asil al país en els últims anys, s’ha establert un petit, però creixent moviment extremista de dreta que incloent inclou diversos partits polítics associats com Gerry Hutch o Gavin Pepper. Aquesta comunitat està liderada per agitadors que viatgen per tot el país i instiguen protestes en llocs designats pel govern per acollir sol·licitants d’asil. En molts casos, aquestes protestes es tornen violentes”, comenta Suiter.
En gairebé tres anys, el nombre de sol·licitants d’asil acollits pels Serveis d’Allotjament de Protecció Internacional de l’Estat s’ha quadruplicat, de 7.244 a 32.649 persones. Mentre els principals partits intenten abordar el tema des d’una perspectiva moderada, es percep un canvi en el to del debat públic, reflex de la creixent influència de postures populistes en una Irlanda que tradicionalment ha tingut una posició més oberta cap a la immigració.
“Els partits d’extrema dreta no havien existit mai a Irlanda fins ara que, tot i ser minoritaris, estan apareixent amb força”, diu Suiter
“Els partits d’extrema dreta no havien existit mai a Irlanda fins ara que, tot i ser minoritaris, estan apareixent amb força. En primera instància, eren influencers que feien campanya a Telegram, TikTok i X, i ara estan portant aquesta campanya també a fora de les xarxes”, comenta Suiter. Exemple d’això són els aldarulls del novembre de 2023 a Dublín, que van començar després que es viralitzés per xarxes socials l’apunyalament a una dona i tres infants per part d’una persona migrada. La informació, no obstant això, no va confirmar-se mai.
Explicava el periodista especialitzat en seguretat a The Irish Times, Conor Gallagher, com X o Telegram van ser clau per encendre els aldarulls, com reflectia un missatge de veu del compte de Telegram ‘Mateu a Tots els Immigrants’: “No podran controlar-nos a tots. Dividim-nos en petits grups i fem el que hem de fer. A les set, tots al carrer. Ben proveïts. Qualsevol puto estranger que veieu, mateu-lo. A tots. Mateu-los a tots”.
