El mètode de subvencionar escoles privades perquè funcionin com a públiques no és exclusiu de l’Estat espanyol, però aquest sí que és un dels màxims exponents europeus. El superen Bèlgica, amb un 47 % de matriculació a la comunitat de parla francesa i un 62 % a la flamenca, i el Regne Unit, amb un 49 %. L’Estat francès i Malta també tenen una llarga tradició d’escola concertada, però majoritàriament a la secundària, mentre que a la primària s’equipara als barems de la Unió Europea (UE), amb més d’un 90 % de l’alumnat a l’escola pública. La despesa en educació privada a l’Estat espanyol (0,6 % del PIB) duplica el de la mitjana de la UE. Per altra banda, països com Finlàndia, que tenen un dels millors resultats en rendiment acadèmic, escolaritza el 97 % de la seva població en escoles públiques. Altres països amb un alt percentatge d’escolarització pública són Alemanya, Eslovènia, els Països Baixos, Polònia, Croàcia, Romania i Irlanda (on la titularitat de l’ensenyament obligatori és 100 % pública).
La despesa en educació privada a l’Estat espanyol, que representa un 0,6 % del PIB, duplica la mitjana dels països de la Unió Europea
A l’Estat espanyol, els centres privats-concertats tenen més presència en territoris amb major renda per càpita i tradicionalment governades per partits polítics conservadors, com el País Basc, la Comunitat de Madrid i Catalunya. Tenen més presència en zones urbanes poblades, com les ciutats de Barcelona o València, on l’oferta privada-concertada pot arribar a superar el 50 % en alguns barris, o a Palma, on es concentra la major part de l’oferta privada-concertada de les Illes. Solen estar situats, tot i que no exclusivament, en barris benestants, i sis de cada deu són de l’Església catòlica. No tots els centres concertats són iguals. Lola Navarro, portaveu del Sindicat de treballadores de l’ensenyament del País Valencià (STEPV), apunta que, “quan parlem d’escoles privades-concertades, tendim a pensar en els macrocentres d’elit, però també hi ha escoles de barri més petites, d’una línia, que tenen dificultats econòmiques i pèrdua de matriculació, o petites cooperatives de tarannà progressista”. El curs 2018-2019, l’alumnat matriculat en centres concertats a primària i secundària a les Illes representava el 28,6 %; a Catalunya, el 26,8 %, superant la mitjana de l’Estat espanyol, i el 25 % al País Valencià.
Com es reparteixen els concerts?
Els concerts s’atorguen per unitats (grups-classe) i el total d’unitats finançades és el què s’anomena mòdul. El preu del mòdul es fixa cada any als pressupostos generals de l’Estat o als autonòmics, i és el què l’escola concertada més batalla davant les administracions. Els mòduls de concerts educatius es concedeixen a una escola cada quatre o sis anys, i es paguen cada any.
Irlanda, Croàcia, Eslovènia, els Països Baixos i Romania són els estats europeus amb un major percentatge d’escolarització pública
La patronal de l’escola concerta sosté que els mòduls no arriben a cobrir el cost de l’alumnat, que fa dècades que no s’actualitza i que, per això, fan “un favor” a l’Estat, oferint una educació més barata que la pública. Segons les dades estadístiques, la despesa pública per alumne és menor en la concertada: les escoles concertades reben 1.700 euros menys per estudiant que els de la pública. Els sous del cos docent de l’escola concertada-privada, contractat a dit des del centre, són la principal partida de les tres que té un mòdul. Una docent de la concertada cobra de mitjana 5.808 euros menys que les seves homòlogues de la pública, tot i fer més hores lectives (per conveni). A diferència dels funcionaris públics, el professorat de la concertada té regulades les seves condicions per mitjà d’un conveni col·lectiu que es renegocia cada quatre anys a Madrid entre les patronals i els sindicats. L’octubre passat es van iniciar les negociacions del setè conveni laboral estatal col·lectiu de la concertada. El personal d’administració i serveis, que cobra directament de la partida destinada al manteniment dels centres, i qui és qui normalment té els sous més baixos, és un dels principals afectats pels resultats d’aquest conveni.
Les estadístiques també indiquen que l’escola concertada només matricula un 20 % de l’alumnat migrat o amb necessitats específiques de suport educatiu dins del sistema, que generalment requereixen una major disposició de recursos. Un fet que, segons diversos indicadors (PISA inclòs), demostren que la suposada excel·lència que s’ha atribuït a algunes escoles concertades no es deu al seu sistema pedagògic, sinó a una major concentració d’alumnat provinent de famílies amb millors condicions econòmiques i socioculturals.
Neix l’any 1985 com una figura transitòria
La figura del concert econòmic tal com la coneixem apareix l’any 1985 amb l’aprovació de la llei orgànica del dret a l’educació (LODE) del primer govern del PSOE de Felipe González. Es basava en el marc de la franquista llei general d’educació (LGE) de l’any 1970 –la qual establí per primera vegada l’obligatorietat i la gratuïtat de l’educació bàsica fins als 14 anys, dividida entre EGB (ensenyament general bàsic), BUP (batxillerat unificat polivalent) i COU (curs d’orientació universitària) o FP (formació professional)–, i que al seu torn vingué a modernitzar una legislació educativa que gairebé no s’havia modificat des de la històrica llei d’instrucció pública, o llei Moyano, de 1857. L’artefacte de la concertada s’entenia com una figura temporal per permetre garantir les expectatives d’escolarització en la nova etapa democràtica, aprofitant una xarxa ja existent i funcional d’escoles privades, racionalitzant les subvencions que fins ara es donaven als centres privats a canvi d’adoptar un funcionament públic amb criteris de gratuïtat i d’admissió no segregada. Ramon Mondéjar, portaveu del sindicat de l’ensenyament balear STEI, explica que la LODE “també pretenia impulsar la creació de més escoles cooperatives, progressistes i sense ànim de lucre, com les sorgides per iniciativa popular durant la transició i el franquisme tardà”.
L’artefacte de la concertada s’entenia com una figura temporal per garantir les expectatives d’escolarització en la democràtica
“La manca d’espai públic edificable i la menor despesa que requereix concedir un concert en comptes de la construcció d’un nou edifici són causes per les quals molts governs autonòmics, tot i ser d’esquerres, mai han posat fi a la concertació,” explica Mondéjar. La LGE no va ser del tot derogada fins a l’aparició, l’any 1992, de la llei orgànica general del sistema educatiu (LOGSE), també del PSOE. Aquesta introduïa l’obligatorietat fins als 16 anys, reduïa les ràtios a 25 alumnes per classe i establia la divisió entre infantil, primària, ESO i batxillerat. L’any 1995 es va aprovar la llei orgànica de la participació, avaluació i govern dels centres docents (LOPAG), que ampliava les obligacions dels centres concertats, com per exemple admetre alumnes de minories socials. La següent llei d’educació en entrar en vigor, l’any 2006, seria la llei orgànica d’educació (LOE), del PSOE de Jose Luis Rodríguez Zapatero, després de derogar-se la llei orgànica de qualitat de l’educació (LOCE) del PP d’Aznar, que mai s’arribà a aplicar.
L’any 2009 es va aprovar la llei d’educació de Catalunya (LEC), durant el segon tripartit, que desenvolupa i concreta les competències d’educació que té Catalunya en virtut de l’Estatut d’Autonomia. Des de diversos sectors s’ha criticat la LEC perquè legalitza “la igualtat i la necessària coexistència” de les dues xarxes: garanteix la suficiència financera dels centres concertats, la lliure elecció de centre, el dret a definir el caràcter propi per part de la titularitat dels centres educatius i la corresponsabilitat entre les dues xarxes. Avui dia, només cinc comunitats autònomes tenen una llei d’educació pròpia, i la de les Illes es troba en procés de debat parlamentari.
Tot i no governar en l’actualitat, el programa polític del PP, favorable a la concertada, es manté gràcies a la intervenció del Tribunal Suprem
La controvertida llei Wert (llei orgànica per a la millora de la qualitat educativa) es va aprovar l’any 2013 durant el primer govern del PP de Mariano Rajoy, en el moment més dur de les retallades després de la crisi. Modificava certs aspectes de la LOE i la LODE, amb els quals blindà legalment l’escola concertada, i va reconèixer les famílies com a primeres responsables de l’educació dels fills i filles, per mitjà de l’eliminació del compromís de l’Estat de garantir una plaça en un centre públic si n’hi havia una a un privat. D’aquesta manera, es va permetre cedir terreny públic a escoles privades-concertades i es va incloure que l’escola diferenciada per sexes no generava per se cap discriminació educativa susceptible de condicionar la no renovació del concert. Aquell objectiu polític del PP, tot i no governar en l’actualitat, s’ha materialitzat gràcies a la intervenció de la cúpula del poder judicial. L’octubre de 2020, el Tribunal Suprem va emetre dues sentències en les quals confirmava l’anterior sentència del Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana, que blindava 29 concerts de batxillerat i FP que la Conselleria d’Educació valenciana, de Vicent Marzà, havia intentat retirar per mitjà d’un decret l’any 2017. En una línia similar, el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya va obligar la Generalitat de Catalunya, el passat novembre de 2020, a renovar el concert a les onze escoles que encara segreguen per sexe a Catalunya, després que, el maig del mateix any, Josep Bargalló anunciés que no ho faria.
Una patronal en sintonia amb la cúpula judicial
L’actual govern del PSOE ha aprovat en primera instància la llei orgànica de modificació de la LOE, que prohibirà concertar centres que segreguin per sexe i cedir terreny públic a la concertada. La coneguda com a llei Celaá, per l’actual ministra d’Educació socialista, ha desencadenat la reacció de les principals patronals de la concertada i de l’Església, que han creat la plataforma Más Plurales i han sortit al carrer amb un característic llaç taronja en defensa del model concertat. Escoles Catòliques és la patronal que representa més centres: integra els ordes religiosos amb excepció de l’Opus Dei (Maristes, Jesuïtes, Salesians, Escolapis, Marianistes, Paüls, Teresianes, etc.) i representa 278 escoles al País Valencià, 77 a les Illes i 35 a Catalunya. Té acords de col·laboració amb empreses com Repsol i Banc Santander, i la seva fundació es remunta a un acord entre les corts franquistes i la Santa Seu. La Confederació Espanyola de Centres d’Ensenyament, fundada pel procurador franquista i senador d’UCD Ángel Martínez Fuertes, no és estrictament catòlica, però, entre d’altres, hi trobem les escoles de l’Opus Dei. La Federació de Centres d’Ensenyament de València (FECEVAL) –176 centres escolars–, la Federació Catalana de Centres d’Ensenyament (FECACEN) –150 centres–, i l’Associació de Centres d’Ensenyança Balear (ACEB) –31 centres– són la seva representació territorial al País Valencià, Catalunya i les Illes, respectivament.
Les patronals catalanes Fundació Escola Cristiana de Catalunya –402 centres– i Confederació de Centres Autònoms d’Ensenyament –250 centres– també s’han sumat a la campanya contra la llei Celaá, així com la Unió Sindical Obrera (USO), la Federació de Sindicats Independents d’Ensenyança (FSIE), la Confederació Catòlica Nacional de Pares de Família i de Pares d’Alumnes (CONCAPA), la Confederació de Pares i Alumnes (COFAPA) i la Federació d’Associacions de Pares i Mares d’Escoles Lliures de Catalunya (FAPEL). Figures com l’ultraconservador arquebisbe de València, Antonio Cañizares, també han donat suport a la campanya del llaç taronja. VOX i el PP ja han anunciat que, en cas d’aprovar-se, traslladaran la batalla contra la llei Celaá al terreny judicial amb un recurs al Tribunal Constitucional, un estament que, l’any 2018, va desestimar la via jurídica del PSOE contra la LOMQE, en considerar constitucional que l’educació segregada pogués rebre subvencions de l’Estat.
