Periodisme cooperatiu per la transformació social
directa.cat

El debat sobre el dret de manifestació es desconfina als carrers

Concentracions reivindicatives de signe molt divers han tornat a fer-se visibles als carrers dels Països Catalans des de fa uns dies, des de personal sanitari fins a xarxes ciutadanes, l'esquerra independentista o l'extrema dreta espanyolista. Durant els mesos de confinament, diversos pronunciaments judicials (fins i tot del Tribunal Constitucional) van denegar permisos per manifestar-se físicament, argumentant que el dret a la salut prevalia per damunt del de la llibertat d'expressió i opinió. Malgrat que ara comencin a autoritzar-se, penalistes com Benet Salellas o Anaïs Franquesa temen una regressió d'aquest dret en l'escenari post COVID-19

Concentració amb distàncies de seguretat a la plaça de la Virreina de Gràcia el passat dimecres, 20 de maig / Victor Serri

“El dret a la protesta s’aconsegueix exercint-lo.” Aquesta frase, que ressonava a la plaça de Sant Jaume dissabte passat, 23 de maig, en la concentració convocada per la Plataforma 3 d’Octubre, va prenent forma des de fa uns dies als carrers i places dels Països Catalans al llarg de les darreres setmanes, després que els governs de la Generalitat i de l’Estat espanyol hagin suspès aquest dret fonamental.

Fa una setmana, el dimarts dia 19, es van produir concentracions a sis districtes de la capital catalana sota el lema “L’economia i el treball al servei de la vida”. Diverses organitzacions de l’esquerra independentista i anticapitalista van convocar les manifestacions en defensa dels serveis públics, el repartiment de la riquesa i en contra del patriarcat. Al barri de Gràcia, sota un fort dispositiu policial comandat pel cap local de l’ARRO dels Mossos, Jordi Arasa, la protesta va acabar amb una dona detinguda. I l’endemà s’hi va produir una nova concentració, en la qual una quarantena de persones van burlar l’operatiu policial canviant la ubicació de la manifestació de la plaça de la Vila a la de la Virreina. Una setmana més tard, pràcticament una cinquantena de pobles i viles d’arreu del territori secunden la concentració als seus carrers i més de vuitanta organitzacions i col·lectius s’han adherit al manifest.

Des de fa un mes llarg, tot concentrant-se davant dels hospitals, el personal sanitari canviava els aplaudiments de reconeixement per la reivindicació del 5% del salari que el govern català els va retallar deu anys enrere

Un mes abans, coincidint amb l’aprovació dels pressupostos de la Generalitat de Catalunya, el personal sanitari de diversos hospitals públics interrompien la seva feina a les 8 de la tarda, hora habitual en aquell moment dels aplaudiments des de finestres i balcons de les llars. Concentrant-se davant dels hospitals, el personal sanitari canviava els aplaudiments de reconeixement per la reivindicació del 5% del salari que el govern català li va retallar deu anys enrere. I que cap dels governs posteriors ha restituït. La protesta de les sanitàries saltà novament a l’esfera mediàtica el 12 de maig, Dia Internacional de la Infermeria, en què les professionals van sortir dels seus centres de treball per reivindicar millores laborals.


Exercici de drets suspesos

La mateixa data en què s’aprovaven els pressupostos catalans, Lluita Internacionalista veia com el dret de reunió i manifestació quedava suspès. Congelat. Aquesta organització política es va trobar amb la prohibició del Departament d’Interior que una trentena de persones es manifestessin davant del Parlament de Catalunya respectant el distanciament físic decretat per sanitat. La conselleria dirigida per Miquel Buch va comunicar que el dret a reunió no es podria exercir mentre durés l’estat d’alarma. L’organització va recórrer la decisió al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, que se’n va desentendre argumentant que la competència en aquell moment era de l’Estat i no de la Generalitat.

Protesta davant de l'Hospital Vall d'Hebron de Barcelona
Protesta de personal sanitari fa unes setmanes davant de l’Hospital de la Vall d’Ebron, a Barcelona |Marta López Mas

Per l’advocat Benet Salellas, que representava Lluita Internacionalista, la prohibició de manifestació el 24 d’abril, així com la negativa que també va rebre el sindicat Intersindical Alternativa (IAC) de fer una concentració al carrer l’1 de Maig, suposen una doble regressió: la pèrdua de drets fonamentals com el de reunió i manifestació juntament amb la recentralització de competències per part del govern central.

L’advocada del centre Irídia Anaïs Franquesa recorda que “els drets no són regals o renúncies de l’Estat, sinó la seva obligació i els límits del seu poder”

El paraigua jurídic per a la retallada de drets es confirmava a propòsit del Primer de Maig, amb un pronunciament del Tribunal Constitucional (TC) davant la demanda del sindicat gallec Central Unitària de Treballadores (CUT), en el qual la judicatura va posar el dret a la salut pública per sobre de la resta de drets que es podrien exercir d’una manera compatible, com el de manifestació.

Concentració a plaça de Sant Jaume de Barcelona el dissabte 23 de maig, convocada per la Plataforma 3 d’Octubre |Ignasi Escudero

Per Anaïs Franquesa, advocada penalista del centre Irídia, aquesta prohibició és preocupant perquè genera un precedent. Malgrat que el TC no va prohibir les protestes de manera genèrica, adoptà una visió molt restrictiva, mentre que altres estaments judicials, com el Tribunal Superior de Justícia d’Aragó o el de Navarra, han dictat resolucions més garantistes de drets. A Saragossa, el dia 1 de maig sí que es va celebrar una marxa amb automòbils convocada per diverses organitzacions sindicals. Per l’advocada d’Irídia, cal recordar que “els drets no són regals o renúncies de l’Estat, sinó la seva obligació i els límits del seu poder”.


L’extrema dreta, al carrer

Franquesa assenyala que en les darreres setmanes “s’està passant de la prohibició absoluta a la permissivitat, que és l’obligació de les administracions”. El 20 de maig la Fiscalia del Tribunal Suprem feia arribar una carta a totes les fiscals en què recordava, a la vista de l’alt nombre de consultes rebudes, que el dret a reunió i manifestació no quedava anul·lat amb l’estat d’alarma. Per Salellas, “el primer moment en què la judicatura catalana canvia de criteri i accepta començar a validar, amb determinades condicions, el dret a la protesta al carrer, és per validar les manifestacions de l’extrema dreta”.

Manifestació en cotxes convocada per Vox dissabte passat a Castelló |Noa Tendero

En efecte, un dia després que Jordi Arasa detingués una manifestant al barri de Gràcia, el passeig de la Bonanova era l’escenari d’una nova concentració. També supervisada policialment per aquest comandament, es tractava d’una protesta espanyolista en contra del govern de Pedro Sánchez, que va acabar sense cap intervenció policial, malgrat que les persones que hi participaven no complien, de forma majoritària, cap distanciament físic necessari. Un fet semblant va succeir al barri de l’Eixample de València, on l’organització d’extrema dreta España 2000 va convocar una manifestació diària durant la setmana passada amb el mateix propòsit. La concentració no va arribar a produir-se, per falta de quòrum, a partir del tercer dia.

Per l’advocat Benet Salellas, “el primer moment en què la judicatura catalana canvia de criteri i accepta començar a validar el dret a la protesta al carrer és per validar les manifestacions de l’extrema dreta”

Mentre a la plaça de Sant Jaume ressonaven les paraules de la Plataforma 3 d’Octubre, el partit d’extrema dreta Vox es manifestava de manera motoritzada per les capitals de província d’arreu de l’Estat, sense aconseguir aplegar el miler de vehicles en tot Catalunya, però sí a ciutats com València i Palma, on va arribar a reunir 1.800 vehicles. Es van comptabilitzar menys d’una trentena de cotxes i motos a Tarragona, Lleida i Girona. A Barcelona la suma va ser de 500 vehicles segons la Guàrdia Urbana i de 180 segons diverses agències de notícies.